Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
111 bytes afegits ,  15:54 28 abr 2010
sense resum d'edició
Llínea 44: Llínea 44:     
== Història ==
 
== Història ==
L'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula ''Balat'' significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la [[partida]] del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític ([[2000 a. C.|2000 a. C.]]), així com l'assentament de l'[[Edat del Bronze]] existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític i iber ([[1600 a. C.|1600]]-[[1500 a. C.|1500 a. C.]]). També s'han trobat restos de l'[[Edat del Bronze]] en ''La Albardeta'' i en el ''Tossalet de les Panses''. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels segles XII-XIV. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei [[Jaume I d'Aragó]]. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana.  
+
L'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula ''Balat'' significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la [[partida]] del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític ([[2000 a. C.|2000 a. C.]]), així com l'assentament de l'[[Edat del Bronze]] existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític i iber ([[1600 a. C.|1600]]-[[1500 a. C.|1500 a. C.]]). També s'han trobat restos de l'[[Edat del Bronze]] en ''La Albardeta'' i en el ''Tossalet de les Panses''. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels [[segle XII|segles XII]]-[[segle XIV|XIV]]. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei [[Jaume I d'Aragó]]. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana.  
    
La primera referència sobre els varios posseïdors d'Albalat se troba en el [[Llibre del Repartiment]] en [[1238]]. En l'any [[1360]] era un tal Raimon de Toris senyor del lloc i pareix ser que fon qui comença la construcció de la Casa-Palau. En [[1609]], any després de l'[[expulsió dels moriscs]], Albalat tenia 115 cases i 460 habitants i pertanyia al senyoriu a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de [[1611]], otorgà Carta de Població a 35 nous pobladors. El llinage dels Saavedra, procedent de [[Galícia]] i [[Múrcia]], aplegà a Albalat pel casament de Lluïsa Carrillo de Villarrasa, llavors senyora d'Albalat i [[Segart]] en Pedro Saavedra.  
 
La primera referència sobre els varios posseïdors d'Albalat se troba en el [[Llibre del Repartiment]] en [[1238]]. En l'any [[1360]] era un tal Raimon de Toris senyor del lloc i pareix ser que fon qui comença la construcció de la Casa-Palau. En [[1609]], any després de l'[[expulsió dels moriscs]], Albalat tenia 115 cases i 460 habitants i pertanyia al senyoriu a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de [[1611]], otorgà Carta de Població a 35 nous pobladors. El llinage dels Saavedra, procedent de [[Galícia]] i [[Múrcia]], aplegà a Albalat pel casament de Lluïsa Carrillo de Villarrasa, llavors senyora d'Albalat i [[Segart]] en Pedro Saavedra.  
   −
No és extrany que Albalat fora el primer poble de la comarca en negar-se al pagament dels drets feudals, següent un dels que soportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, se negaren a pagar els drets corresponents al periodo 1813-1816. En [[1865]], se resolgué el pleit entre els pobles d'Albalat i [[Segart]], per reclamació dels drets senyorials contra el comte d'Alcudia i baró d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofré. El preu que deurien pagar per la liquidació del pleit fon de 130.000 reals, renunciant els hereus a tots els drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat rebé 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte se desferen, per mig de subastes, de totes les cases i terres que tenien com pròpies.
+
No és extrany que Albalat fora el primer poble de la comarca en negar-se al pagament dels drets feudals, següent un dels que soportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, se negaren a pagar els drets corresponents al periodo [[1813]]-[[1816]]. En [[1865]], se resolgué el pleit entre els pobles d'Albalat i [[Segart]], per reclamació dels drets senyorials contra el comte d'Alcudia i baró d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofré. El preu que deurien pagar per la liquidació del pleit fon de 130.000 reals, renunciant els hereus a tots els drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat rebé 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte se desferen, per mig de subastes, de totes les cases i terres que tenien com pròpies.
    
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Llínea 65: Llínea 65:  
== Monuments ==
 
== Monuments ==
 
=== Monuments religiosos ===
 
=== Monuments religiosos ===
*'''Iglésia de la Puríssima o de la Immaculada''' (finals del segle XVIII). Planta de tres naus i [[creu llatina]].
+
*'''Iglésia de la Puríssima o de la Immaculada''' (finals del [[segle XVIII]]). Planta de tres naus i [[creu llatina]].
    
=== Monuments civils ===
 
=== Monuments civils ===
*'''Castell''': el palau senyorial dels segles XIV a XV [[gòtic]] millor conservat de la comarca.
+
*'''Castell''': el palau senyorial dels [[segle XIV|segles XIV]] a [[segle XV|XV]] [[gòtic]] millor conservat de la comarca.
 
* '''[[Castell del Piló]]''': en ruïnes.
 
* '''[[Castell del Piló]]''': en ruïnes.
 
*'''Aqüeducte del barranc de la ''Font de la Ribera''''': hui en dia només queda un arc dels tres que el formaven.
 
*'''Aqüeducte del barranc de la ''Font de la Ribera''''': hui en dia només queda un arc dels tres que el formaven.
Llínea 79: Llínea 79:  
== Festes ==
 
== Festes ==
 
*Festa de [[Sant Antoni Abat]] (17 de giner).
 
*Festa de [[Sant Antoni Abat]] (17 de giner).
*Festes de la Verge d'Agost, [[Sant Roc]] i la Divina Pastora (15, 16 i 17 d'agost).
+
*Festes de la Verge d'Agost, [[Sant Roc]] i la Divina Pastora (15, 16 i 17 d'[[agost]]).
*Festa de la Verge de la Cova Santa (últim dumenge de maig). Se celebrà durant alguns anys a partir de 1992. Anteriorment se celebrava una romeria al Santuari a finals de setembre.
+
*Festa de la Verge de la Cova Santa (últim dumenge de maig). Se celebrà durant alguns anys a partir de 1992. Anteriorment se celebrava una romeria al Santuari a finals de [[setembre]].
*[[Carnestoltes]] (Febrer). Se deixà de celebrar a partir de 1939.
+
*[[Carnestoltes]] ([[Febrer]]). Se deixà de celebrar a partir de [[1939]].
*Festes d'Octubre. Deixaren de celebrar-se en els anys 50.
+
*Festes d'[[octubre]]. Deixaren de celebrar-se en els anys 50.
    
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
A destacar l'arròs de Comediana. L'arròs de Comediana se cuina en caldero, següent els seus ingredients: arròs, creïlla, abadejo, ceba i sofregit de tomata. Era un menjar que feen els hòmens quant anaven durant varies jornades a arreglar els camins o a recollir l'espart a la partida de Comediana, situada en l'extrem sur del terme municipal.
+
A destacar l'arròs de Comediana. L'arròs de Comediana se cuina en caldero, següent els seus ingredients: [[arròs]], [[creïlla]], [[abadejo]], [[ceba]] i sofregit de [[tomata]]. Era un menjar que feen els hòmens quant anaven durant varies jornades a arreglar els camins o a recollir l'[[espart]] a la partida de Comediana, situada en l'extrem sur del terme municipal.
    
== Política ==
 
== Política ==
124 718

edicions

Menú de navegació