Llínea 44: |
Llínea 44: |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | L'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula ''Balat'' significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la [[partida]] del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític ([[2000 a. C.|2000 a. C.]]), així com l'assentament de l'[[Edat del Bronze]] existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític i iber ([[1600 a. C.|1600]]-[[1500 a. C.|1500 a. C.]]). També s'han trobat restos de l'[[Edat del Bronze]] en ''La Albardeta'' i en el ''Tossalet de les Panses''. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels segles XII-XIV. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei [[Jaume I d'Aragó]]. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana. | + | L'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula ''Balat'' significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la [[partida]] del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític ([[2000 a. C.|2000 a. C.]]), així com l'assentament de l'[[Edat del Bronze]] existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític i iber ([[1600 a. C.|1600]]-[[1500 a. C.|1500 a. C.]]). També s'han trobat restos de l'[[Edat del Bronze]] en ''La Albardeta'' i en el ''Tossalet de les Panses''. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels [[segle XII|segles XII]]-[[segle XIV|XIV]]. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei [[Jaume I d'Aragó]]. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana. |
| | | |
| La primera referència sobre els varios posseïdors d'Albalat se troba en el [[Llibre del Repartiment]] en [[1238]]. En l'any [[1360]] era un tal Raimon de Toris senyor del lloc i pareix ser que fon qui comença la construcció de la Casa-Palau. En [[1609]], any després de l'[[expulsió dels moriscs]], Albalat tenia 115 cases i 460 habitants i pertanyia al senyoriu a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de [[1611]], otorgà Carta de Població a 35 nous pobladors. El llinage dels Saavedra, procedent de [[Galícia]] i [[Múrcia]], aplegà a Albalat pel casament de Lluïsa Carrillo de Villarrasa, llavors senyora d'Albalat i [[Segart]] en Pedro Saavedra. | | La primera referència sobre els varios posseïdors d'Albalat se troba en el [[Llibre del Repartiment]] en [[1238]]. En l'any [[1360]] era un tal Raimon de Toris senyor del lloc i pareix ser que fon qui comença la construcció de la Casa-Palau. En [[1609]], any després de l'[[expulsió dels moriscs]], Albalat tenia 115 cases i 460 habitants i pertanyia al senyoriu a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de [[1611]], otorgà Carta de Població a 35 nous pobladors. El llinage dels Saavedra, procedent de [[Galícia]] i [[Múrcia]], aplegà a Albalat pel casament de Lluïsa Carrillo de Villarrasa, llavors senyora d'Albalat i [[Segart]] en Pedro Saavedra. |
| | | |
− | No és extrany que Albalat fora el primer poble de la comarca en negar-se al pagament dels drets feudals, següent un dels que soportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, se negaren a pagar els drets corresponents al periodo 1813-1816. En [[1865]], se resolgué el pleit entre els pobles d'Albalat i [[Segart]], per reclamació dels drets senyorials contra el comte d'Alcudia i baró d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofré. El preu que deurien pagar per la liquidació del pleit fon de 130.000 reals, renunciant els hereus a tots els drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat rebé 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte se desferen, per mig de subastes, de totes les cases i terres que tenien com pròpies. | + | No és extrany que Albalat fora el primer poble de la comarca en negar-se al pagament dels drets feudals, següent un dels que soportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, se negaren a pagar els drets corresponents al periodo [[1813]]-[[1816]]. En [[1865]], se resolgué el pleit entre els pobles d'Albalat i [[Segart]], per reclamació dels drets senyorials contra el comte d'Alcudia i baró d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofré. El preu que deurien pagar per la liquidació del pleit fon de 130.000 reals, renunciant els hereus a tots els drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat rebé 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte se desferen, per mig de subastes, de totes les cases i terres que tenien com pròpies. |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
Llínea 65: |
Llínea 65: |
| == Monuments == | | == Monuments == |
| === Monuments religiosos === | | === Monuments religiosos === |
− | *'''Iglésia de la Puríssima o de la Immaculada''' (finals del segle XVIII). Planta de tres naus i [[creu llatina]]. | + | *'''Iglésia de la Puríssima o de la Immaculada''' (finals del [[segle XVIII]]). Planta de tres naus i [[creu llatina]]. |
| | | |
| === Monuments civils === | | === Monuments civils === |
− | *'''Castell''': el palau senyorial dels segles XIV a XV [[gòtic]] millor conservat de la comarca. | + | *'''Castell''': el palau senyorial dels [[segle XIV|segles XIV]] a [[segle XV|XV]] [[gòtic]] millor conservat de la comarca. |
| * '''[[Castell del Piló]]''': en ruïnes. | | * '''[[Castell del Piló]]''': en ruïnes. |
| *'''Aqüeducte del barranc de la ''Font de la Ribera''''': hui en dia només queda un arc dels tres que el formaven. | | *'''Aqüeducte del barranc de la ''Font de la Ribera''''': hui en dia només queda un arc dels tres que el formaven. |
Llínea 79: |
Llínea 79: |
| == Festes == | | == Festes == |
| *Festa de [[Sant Antoni Abat]] (17 de giner). | | *Festa de [[Sant Antoni Abat]] (17 de giner). |
− | *Festes de la Verge d'Agost, [[Sant Roc]] i la Divina Pastora (15, 16 i 17 d'agost). | + | *Festes de la Verge d'Agost, [[Sant Roc]] i la Divina Pastora (15, 16 i 17 d'[[agost]]). |
− | *Festa de la Verge de la Cova Santa (últim dumenge de maig). Se celebrà durant alguns anys a partir de 1992. Anteriorment se celebrava una romeria al Santuari a finals de setembre. | + | *Festa de la Verge de la Cova Santa (últim dumenge de maig). Se celebrà durant alguns anys a partir de 1992. Anteriorment se celebrava una romeria al Santuari a finals de [[setembre]]. |
− | *[[Carnestoltes]] (Febrer). Se deixà de celebrar a partir de 1939. | + | *[[Carnestoltes]] ([[Febrer]]). Se deixà de celebrar a partir de [[1939]]. |
− | *Festes d'Octubre. Deixaren de celebrar-se en els anys 50. | + | *Festes d'[[octubre]]. Deixaren de celebrar-se en els anys 50. |
| | | |
| == Gastronomia == | | == Gastronomia == |
− | A destacar l'arròs de Comediana. L'arròs de Comediana se cuina en caldero, següent els seus ingredients: arròs, creïlla, abadejo, ceba i sofregit de tomata. Era un menjar que feen els hòmens quant anaven durant varies jornades a arreglar els camins o a recollir l'espart a la partida de Comediana, situada en l'extrem sur del terme municipal. | + | A destacar l'arròs de Comediana. L'arròs de Comediana se cuina en caldero, següent els seus ingredients: [[arròs]], [[creïlla]], [[abadejo]], [[ceba]] i sofregit de [[tomata]]. Era un menjar que feen els hòmens quant anaven durant varies jornades a arreglar els camins o a recollir l'[[espart]] a la partida de Comediana, situada en l'extrem sur del terme municipal. |
| | | |
| == Política == | | == Política == |