Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:Iglesia Villar.jpg|right|250px|thumb|Frontera principal de l'iglésia de El Vilar]] | + | [[Image:Iglesia Villar.jpg|right|250px|thumb|<center>Frontera principal de l'iglésia de El Vilar</center>]] |
− | [[Image:Cupula Villar.jpg |right|250px|thumb|Interior de l'iglésia]] | + | [[Image:Cupula Villar.jpg |right|250px|thumb|<center>Interior de l'iglésia</center>]] |
− | [[Image:Virgen de la PAz.jpg|right|250px|thumb|Mare de Deu de la Paz]] | + | [[Image:Virgen de la PAz.jpg|right|250px|thumb|<center>Mare de Deu de la Paz</center>]] |
| | | |
| '''El Vilar''' (en [[castellà]] ''Villar del Arzobispo'') nomenat en temps dels moros Benaduf. | | '''El Vilar''' (en [[castellà]] ''Villar del Arzobispo'') nomenat en temps dels moros Benaduf. |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
− | El Vilar es troba situat a 16 graus 4 minuts de llongitut i a 39 graus 46 minuts de latitut, assentat sobre un tossal que domina el camp dels nous regadius del [[Túria]], és l'entrada cap a la zona serrana d'[[Andilla]] i centre comarcal activíssim, pertanyent a la comarca de Els Serrans de [[Valéncia]]. [[Els Serrans]] és una comarca dura i austera, agrest i bella al mateix temps, croada per un amagatall de rambles i barrancs i ariçonada de cimes rocoses que ronden els mil metros d'altitut, coberta de tant en tant per ombriues pinades o chicotetes vinyes. | + | El Vilar es troba situat a 16 graus 4 minuts de llongitut i a 39 graus 46 minuts de latitut, assentat sobre un tossal que domina el camp dels nous regadius del [[Túria]], és l'entrada cap a la zona serrana d'[[Andilla]] i centre comarcal activíssim, pertanyent a la comarca de [[Els Serrans]] de [[Valéncia]]. Els Serrans és una comarca dura i austera, agrest i bella al mateix temps, croada per un amagatall de rambles i barrancs i ariçonada de cimes rocoses que ronden els mil metros d'altitut, coberta de tant en tant per ombriues pinades o chicotetes [[raïmvinyes]]. |
| | | |
| La fisonomia de El Vilar és una mescla de montanyes i planes, les seues montanyes són riques en materials argilosos i les seues planes són utilisades per a l'agricultura. | | La fisonomia de El Vilar és una mescla de montanyes i planes, les seues montanyes són riques en materials argilosos i les seues planes són utilisades per a l'agricultura. |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | La seua història es remonta als [[romans]] i [[ibers]], començant a tindre el seu floriment en els àraps en el [[711]], la seua primera ubicació va ser a 5 quilómetros de l'actual El Vilar, en la partida de ''La Torre'', pertanyent així la població al [[Regne Moro de Valéncia]], conquistat este per D. [[Jaume I]] d'Aragó, la població és donada al [[Bisbe de Valéncia]], que al seu torn la ven a D. Hurtado de Lihori (Un dels 380 Cavallers que van acompanyar el Rei Jaume I en la conquista de Valéncia), passant després cap al 1.300 a D. [[Eximix Perez de Arenós]], baró d'Andilla, fent este ultime entrega de la Població al Bisbe i capítul de Valéncia, sent D. Raimundo Gaston qui governava la Mitra de Valéncia, va ser autorisat en 1.323 pel Rei, per a expulsar els pocs moros de El Vilar, sent repoblat este per quinze Cristians Vells i fent-los donació per sempre als nous pobladors, a condició de residir en el. | + | La seua història es remonta als [[romans]] i [[ibers]], començant a tindre el seu floriment en els àraps en el [[711]], la seua primera ubicació va ser a 5 quilómetros de l'actual El Vilar, en la partida de ''La Torre'', pertanyent així la població al [[Regne Moro de Valéncia]], conquistat este per D. [[Jaume I]] d'Aragó, la població és donada al [[Bisbe de Valéncia]], que al seu torn la ven a D. Hurtado de Lihori (Un dels 380 Cavallers que van acompanyar el Rei Jaume I en la conquista de Valéncia), passant després cap al 1.300 a D. [[Eximix Perez de Arenós]], baró d'Andilla, fent este ultime entrega de la Població al Bisbe i capítul de Valéncia, sent D. Raimundo Gaston qui governava la Mitra de Valéncia, va ser autorisat en [[1323]] pel Rei, per a expulsar els pocs moros de El Vilar, sent repoblat este per quinze Cristians Vells i fent-los donació per sempre als nous pobladors, a condició de residir en el. |
| | | |
| == Economia == | | == Economia == |
− | El Vilar és una població la principal font d'ingressos de la qual és l'[[agricultura de secà]], des de fa algun temps es transforma l'[[agricultura]], passant esta a ser de regadiu gràcies al [[pantà de Benaixeve]], una menor influència té la Indústria i el transport, hi ha una indústria minera d'extracció d'argila, els materials de la qual s'usen en les fabriques de taulellets de la província de Castelló. | + | El Vilar és una població la principal font d'ingressos de la qual és l'[[agricultura de secà]], des de fa algun temps es transforma l'[[agricultura]], passant esta a ser de regadiu gràcies al [[pantà de Benaixeve]], una menor influència té la Indústria i el transport, hi ha una indústria minera d'extracció d'argila, els materials de la qual s'usen en les fabriques de taulellets de la [[província de Castelló]]. |
| | | |
| == Festes == | | == Festes == |
− | Les Festes Patronals de El Vilar se celebren els dies 24 de giner ([[Mare de Deu de la Paz]]) i 16 d'agost ([[Sant Roc]]), la festa que mes gent atrau a la població són els carnavals, que comencen el dijous anterior al dimecres de cendra. | + | Les Festes Patronals de El Vilar se celebren els dies [[24 de giner]] ([[Mare de Deu de la Paz]]) i [[16 d'agost]] ([[Sant Roc]]), la festa que mes gent atrau a la població són els carnavals, que comencen el [[dijous]] anterior al [[dimecres]] de cendra. |
| | | |
| ==Bibliografía== | | ==Bibliografía== |