124 521
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 49:
Llínea 49: − + Llínea 69:
Llínea 69: − + Llínea 85:
Llínea 85: − + Llínea 91:
Llínea 91: − + − + − + Llínea 116:
Llínea 116: − +
sense resum d'edició
A Galícia pertoquen el archipèlec de les illes Cies, l'archipèlec d'Ons, i l'archipèlec de Sàlvora, aixina com atres illes com Cortegada, Arosa, les Sisargas, o las Malveiras.
A Galícia pertoquen el archipèlec de les illes Cies, l'archipèlec d'Ons, i l'archipèlec de Sàlvora, aixina com atres illes com Cortegada, Arosa, les Sisargas, o las Malveiras.
Galicia te uns 2,78 millons d'habitants (2008), en una distribució poblacional que aglomera la major part de la franja entre Ferrol i Vigo. Santiago de Compostela es la capital en un estatut especial, dins de la província de A Corunya.
Galicia te uns 2,78 millons d'habitants ([[2008]]), en una distribució poblacional que aglomera la major part de la franja entre [[Ferrol]] i [[Vigo]]. [[Santiago de Compostela]] es la capital en un estatut especial, dins de la província de A Corunya.
El himne de Galícia, Os Pinós, elaborat per Eduardo Pondal, es referix a Galícia com la nació de Breogàn, héroe celta. L'estatut d'autonomia, en el seu artícul primer, definix a Galícia com a nacionalitat històrica.
El himne de Galícia, Os Pinós, elaborat per Eduardo Pondal, es referix a Galícia com la nació de Breogàn, héroe celta. L'estatut d'autonomia, en el seu artícul primer, definix a Galícia com a nacionalitat històrica.
L'etapa castrenya va florir en la segona mitat de l'Edat de Ferro, resultat de la fusió de la cultura de l'Edat de Bronze i atres contribucions posteriors, coexistint en part en l'época romana. Els celtes tragueren noves varietats al ganado, el cavall domesticat i provablement el centeno.
L'etapa castrenya va florir en la segona mitat de l'Edat de Ferro, resultat de la fusió de la cultura de l'Edat de Bronze i atres contribucions posteriors, coexistint en part en l'época romana. Els celtes tragueren noves varietats al ganado, el cavall domesticat i provablement el centeno.
En el primer poble celta que va invadir Galícia fon el dels Saefes al segle XI a.C.. El poble dels Saefes someté al Oestrymnio, pero este va influir en el seu primer sobre tot al camp de la religió, de la organisació política i de les relacions marítimes en Bretanya i Anglaterra. El seu caràcter eminentment guerrer feu que Estrabó digué que ells eren els més difícils de véncer de tota Lusitània. Fa falta dir que la província romana de Gallaecia propia dels galaics encara no estava constituïda política i administrativament.
En el primer poble celta que va invadir Galícia fon el dels Saefes al segle XI a.C.. El poble dels Saefes someté al Oestrymnio, pero este va influir en el seu primer sobre tot al camp de la religió, de la organisació política i de les relacions marítimes en [[Bretanya]] i [[Anglaterra]]. El seu caràcter eminentment guerrer feu que Estrabó digué que ells eren els més difícils de véncer de tota Lusitània. Fa falta dir que la província romana de Gallaecia propia dels galaics encara no estava constituïda política i administrativament.
Els castres son recints fortificats de forma circular, que estan provists d'u o varis murs concèntrics, precedits generalment del seu corresponent fos, i situats, la majoria de ells, al cap d'oters i montanyes.
Els castres son recints fortificats de forma circular, que estan provists d'u o varis murs concèntrics, precedits generalment del seu corresponent fos, i situats, la majoria de ells, al cap d'oters i montanyes.
El cristianisme aplegaria a Galícia en els romans. Conseguiria lo que no va conseguir el llatí i es va impondre a arrianisme dels sueus i el paganisme preromà. Els sueus, que mantingueren Galícia com regne independent cent setanta anys, foren progressivament mediatisats per els visigots. Fon en la seua época en la que es van impondre definitivament la llengua llatina i el cristianisme, evolucionat el primer cap a el gallec i barrejant-se el segon en els costums pagans.
El cristianisme aplegaria a Galícia en els romans. Conseguiria lo que no va conseguir el llatí i es va impondre a arrianisme dels sueus i el paganisme preromà. Els sueus, que mantingueren Galícia com regne independent cent setanta anys, foren progressivament mediatisats per els visigots. Fon en la seua época en la que es van impondre definitivament la llengua llatina i el cristianisme, evolucionat el primer cap a el gallec i barrejant-se el segon en els costums pagans.
L'Islam aplegaria al sur de Galícia i solo el nort es mantindria com bastió de la Reconquista fins que, després de recuperar lo sur, este s'independisara en el nom de Portugal. Les activitats econòmiques dels castrenyos es basen en la agricultura i ganaderia-pastoril.
L'[[Islam]] aplegaria al sur de Galícia i solo el nort es mantindria com bastió de la Reconquista fins que, després de recuperar lo sur, este s'independisara en el nom de Portugal. Les activitats econòmiques dels castrenyos es basen en la agricultura i ganaderia-pastoril.
=== Edat Mijana ===
=== Edat Mijana ===
=== Edat Moderna ===
=== Edat Moderna ===
A partir de l'escriturrisació normativa en castellà escomençada per Alfonso X, el gallec com llengua escomençà una decadència embalada dins del procés d'uniformisació d'Espanya, pasant per els cridats Segles Obscurs, als que la supervivència llingüística fon solament oral. Al segle XVIII s'escomençà a prendre consciència de la situació de divisió llingüístic-social entre els gallegoparlants i els castellanoparlants.
A partir de l'escriturrisació normativa en castellà escomençada per [[Alfonso X]], el gallec com llengua escomençà una decadència embalada dins del procés d'uniformisació d'Espanya, pasant per els cridats Segles Obscurs, als que la supervivència llingüística fon solament oral. Al [[segle XVIII]] s'escomençà a prendre consciència de la situació de divisió llingüístic-social entre els gallegoparlants i els castellanoparlants.
=== Segle XIX ===
=== Segle XIX ===
En 1833 Galícia pert la seua representativitat com unitat administrativa i desapareix la Junta del "Regne de Galícia". Es ací que naixen les actuals quatre províncies gallegues que estructuren el territori baix administració del govern central. Es troba en el segle del primer sorgiment d'un moviment polític que va a defendre a Galícia per causa d'esta pèrdua de poder.
En [[1833]] Galícia pert la seua representativitat com unitat administrativa i desapareix la Junta del "Regne de Galícia". Es ací que naixen les actuals quatre províncies gallegues que estructuren el territori baix administració del govern central. Es troba en el segle del primer sorgiment d'un moviment polític que va a defendre a Galícia per causa d'esta pèrdua de poder.
El pronunciament de Miguel Solís va a alçar en armes a una part de l'eixèrcit per a defendre l'unitat de Galícia contra la pèrdua d'eixa administració anterior. Finalment foren massacrats en la batalla de Compostela i el 23 d'abril de 1846 fusilats els supervivents, coneguts a partir d'ahí com els Màrtires per la Llibertat o Màrtires de Carral.
El pronunciament de Miguel Solís va a alçar en armes a una part de l'eixèrcit per a defendre l'unitat de Galícia contra la pèrdua d'eixa administració anterior. Finalment foren massacrats en la batalla de Compostela i el [[23 d'abril]] de [[1846]] fusilats els supervivents, coneguts a partir d'ahí com els Màrtires per la Llibertat o Màrtires de Carral.
El Rexurdimiento suposa una tentativa culturaliste de defensa de la galleguitat posterior ad eixa tentativa política el afiançament de la consciència de diferenciació cultural parella a un ideal polític d'autopertinença. Açò supon la recuperació de la llengua gallega com vehícul d'expressió cult. D'esta época son escritors com Rosalía de Castro, Manuel Murguía, Manuel Leiras Pulpeiro o Eduardo Pondal, entre atres.
El Rexurdimiento suposa una tentativa culturaliste de defensa de la galleguitat posterior ad eixa tentativa política el afiançament de la consciència de diferenciació cultural parella a un ideal polític d'autopertinença. Açò supon la recuperació de la llengua gallega com vehícul d'expressió cult. D'esta época son escritors com Rosalía de Castro, Manuel Murguía, Manuel Leiras Pulpeiro o Eduardo Pondal, entre atres.
=== Llengües ===
=== Llengües ===
Els dos idiomes oficials de Galícia son el castellà i el gallec. El gallec es reconegut com llengua pròpia de Galícia en el seu estatut. El gallec té com el portugués un tronc comú (galaic-portugués). La independència portuguesa en l'edat mijana va favorir l'evolució del portugués i el gallec fins llengües diferents, ya diferenciades al segle XV.
Els dos idiomes oficials de Galícia son el [[castellà]] i el [[gallec]]. El gallec es reconegut com llengua pròpia de Galícia en el seu estatut. El gallec té com el portugués un tronc comú (galaic-portugués). La independència portuguesa en l'edat mijana va favorir l'evolució del portugués i el gallec fins llengües diferents, ya diferenciades al [[segle XV]].
=== Tradicions Religioses ===
=== Tradicions Religioses ===