Canvis

'''Cantàbria''' és una regió històrica i comunitat autònoma uniprovincial espanyola. Llimita al est en el País Vasc (província de Viscaya), al sur en Castella i Lleó (porvíncies de Lleó, Palencia i Burgos), al oest en el Principat d'Asturies i al nort en el mar Cantàbric. La ciutat de Santander és la seua capital i localitat més poblada, seguida inmediatament per els núcleus industrials de Torrelavega, Castro Urbidales i Camargo. Les seues primeres referències daten del any 195 a.C., moment en que el escritor romà Catón el Vell parlava en la seua obra Orígens del naiximent del riu Ebre en el país dels càntabros.

'''Cantàbria''' és una regió històrica i comunitat autònoma uniprovincial espanyola. Llimita al est en el [[País Vasc]] ([[província de Viscaya]]), al sur en [[Castella i Lleó]] (províncies de [[Lleó]], [[Palencia]] i [[Burgos]]), al oest en el Principat d'Asturies i al nort en el [[Mar Cantàbric]]. La ciutat de [[Santander]] és la seua capital i localitat més poblada, seguida inmediatament per els núcleus industrials de Torrelavega, Castro Urbidales i Camargo. Les seues primeres referències daten del any 195 a.C., moment en que el escritor romà Catón el Vell parlava en la seua obra Orígens del naiximent del [[riu Ebre]] en el país dels càntabros.

           ...fluvium Hiberum: is oritur ex Cantabris, magnus atque pulcher, pisculentus.

           ...fluvium Hiberum: is oritur ex Cantabris, magnus atque pulcher, pisculentus.

                                           Marco Porcio Catón, "el Vell". Orígens (VII), 195 a. C.

                                           Marco Porcio Catón, "el Vell". Orígens (VII), 195 a. C.

Cantàbria està situada en la Cornisa Cantàbrica, nom donat a la franja de terra existent entre el Mar Cantàbric i la Cordillera Cantàbrica, en el nort de la Península Ibèrica. Té un clima oceànic humit i de temperatures moderades, fortment influenciat per els vents del oceà Atlàntic que choquen les montanyes. La precipitació mija és de 1.200 mm, lo que permet el creiximent de frondosa  

Cantàbria està situada en la Cornisa Cantàbrica, nom donat a la franja de terra existent entre el Mar Cantàbric i la Cordillera Cantàbrica, en el nort de la [[Península Ibèrica]]. Té un clima oceànic humit i de temperatures moderades, fortment influenciat per els vents del [[oceà Atlàntic]] que choquen les montanyes. La precipitació mija és de 1.200 mm, lo que permet el creiximent de frondosa vegetació. La seua major elevació es localisa en el pic de Torre Blanca (2.619 metros), en la divisòria entre Cantàbria i la província de Lleó, encara que de forma tradicional s'ha asignat este honor a Penya Vieja (2.167 metros) per trobar-se totalment dins del territori montanyés.  

vegetació. La seua major elevació es localisa en el pic de Torre Blanca (2.619 metros), en la divisòria entre Cantàbria i la província de Lleó, encara que de forma tradicional s'ha asignat este honor a Penya Vieja (2.167 metros) per trobar-se totalment dins del territori montanyés.  

Cantàbria es la regió més rica del mon en yaciments arqueològics del Paleolític Superior. Els primers signes de ocupació humana daten del Paleolític Inferior, encara que este periodo no estiga tan be representat en la regió. Destaquen en est aspecte, les pintures de la cova d'Altamira, datada entre 16.000 i 9.000 a.C. i declarada, junt a atres nou coves càntabres més, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Cantàbria es la regió més rica del mon en yaciments arqueològics del Paleolític Superior. Els primers signes de ocupació humana daten del Paleolític Inferior, encara que este periodo no estiga tan be representat en la regió. Destaquen en est aspecte, les pintures de la cova d'Altamira, datada entre 16.000 i 9.000 a.C. i declarada, junt a atres nou coves càntabres més, Patrimoni de la Humanitat per la [[UNESCO]].

La moderna província de Cantàbria es va constituir el 28 de juliol de 1978. La Llei Orgànica de l'Estatut d'Autonomia de Cantàbria fon aprovat el 30 de decembre de 1981, dotant d'este modo a la Comunitat Autònoma d'organismes i institucions d'autogovern.

La moderna província de Cantàbria es va constituir el [[28 de juliol]] de [[1978]]. La Llei Orgànica de l'Estatut d'Autonomia de Cantàbria fon aprovat el [[30 de decembre]] de [[1981]], dotant d'este modo a la Comunitat Autònoma d'organismes i institucions d'autogovern.

== Toponomia ==

== Toponomia ==

[[Image:Panoramica Santa Marina Cantabria.jpg|center|thumb|400px|A mesura que mos desplacem cara al sur el relleu suau de La Marina se torna abrupte fins atényer les altes montanyes de la [[Cordillera Cantàbrica]] (image panoràmica)]]

[[Image:Panoramica Santa Marina Cantabria.jpg|center|thumb|400px|A mesura que mos desplacem cara al sur el relleu suau de La Marina se torna abrupte fins atényer les altes montanyes de la [[Cordillera Cantàbrica]] (image panoràmica)]]

* La Montanya. És una llarga barrera de [[montanya|montanyes]] abruptes paralela al mar que componen part de la [[cordillera]] Cantàbrica. En la seua majoria de roca calcàrea afectada per fenòmens kàrstics i que cobrixen la major part de Cantàbria. Formen valls profunts en disposició nort-sur en forts pendents horadades per [[riu|rius]] de caràcter torrencial, de gran poder [[erosió|erosiu]] i corts per la poca distància entre el seu naiximent i la seua desembocadura. Els valls configuren diferents [[comarca|comarques]] naturals de la regió be delimitades físicament per els cordals montanyosos: Liébana, Nansa, Saja, Besaya, Pas-Pisueña, Miera, Asón-Gàndera, Campoo. A la montanya pertany la [[serra]] del Escut, cordó montanyos d'entre 600 i 1.000 msnm i que a lo llarc de la zona occidental de Cantàbria seguix paralela a uns 15 o 20 km de la costa. Montanyes més altes mos trobem a mesura que mos desplacem al sur, en una alineació de crestes que llimiten els [[vall|valls]] i les conques hidrogràfiques dels rius Ebre, Duero i aquells que desemboquen en el Mar Cantàbric. Per lo general superen els 1.500 metros d'altitut, des de el port de San Glòrio en l'oest fins el de Los Tornos, en la part oriental: Penya Labra, port de Sejos, port del Escut, Castro Valnera i la Sía. També destaquen els grans massiços calcàreus dels Pics d'Europa en la zona sur occidental de la regió, de la que les caps sobrepasen la majoria 2.500 metros i on es amplia la presència del model glaciar en la seua morfologia.

* La Montanya. És una llarga barrera de [[montanya|montanyes]] abruptes paralela al mar que componen part de la [[cordillera]] Cantàbrica. En la seua majoria de roca calcàrea afectada per fenòmens kàrstics i que cobrixen la major part de Cantàbria. Formen valls profunts en disposició nort-sur en forts pendents horadades per [[riu|rius]] de caràcter torrencial, de gran poder [[erosió|erosiu]] i corts per la poca distància entre el seu naiximent i la seua desembocadura. Els valls configuren diferents [[comarca|comarques]] naturals de la regió be delimitades físicament per els cordals montanyosos: Liébana, Nansa, Saja, Besaya, Pas-Pisueña, Miera, Asón-Gàndera, Campoo.  

A la montanya pertany la [[serra]] del Escut, cordó montanyos d'entre 600 i 1.000 msnm i que a lo llarc de la zona occidental de Cantàbria seguix paralela a uns 15 o 20 km de la costa. Montanyes més altes mos trobem a mesura que mos desplacem al sur, en una alineació de crestes que llimiten els [[vall|valls]] i les conques hidrogràfiques dels rius Ebre, Duero i aquells que desemboquen en el Mar Cantàbric. Per lo general superen els 1.500 metros d'altitut, des de el port de San Glòrio en l'oest fins el de Los Tornos, en la part oriental: Penya Labra, port de Sejos, port del Escut, Castro Valnera i la Sía. També destaquen els grans massiços calcàreus dels Pics d'Europa en la zona sur occidental de la regió, de la que les caps sobrepasen la majoria 2.500 metros i on es amplia la presència del model glaciar en la seua morfologia.

* Camp i els valls del sur. L'atra [[comarca]] que es diferencia es Camp, en el extrem sur de Cantàbria. En un [[clima]] més continentalisat, presenta un desenroll òptim de masses forestals de reboll (quercus pyrenaica) i que es troba en un periodo expansiu per el abandonament de les terres agràries. Ademés, també existixen grans repoblacions de coníferes (pinys ylvestris) en les suaus pendents de la comarca.

* Camp i els valls del sur. L'atra [[comarca]] que es diferencia es Camp, en el extrem sur de Cantàbria. En un [[clima]] més continentalisat, presenta un desenroll òptim de masses forestals de reboll (quercus pyrenaica) i que es troba en un periodo expansiu per el abandonament de les terres agràries. Ademés, també existixen grans repoblacions de coníferes (pinys ylvestris) en les suaus pendents de la comarca.

== Climatologia ==

== Climatologia ==

Debut a la Corrent del Golfo Cantàbria, al igual que la resta de la regió Cantàbrica, té unes temperatures molt més suaus que les que les corresponderia per la seua latitut, similar a la de Nova Escòcia en Norteamèrica. La regió està afectada per un clima oceànic humit, en estius calurosos i hiverns no molt frets. Les precipitacions es situen al voltant de 1200 mm anuals en la costa, aumentant els valors en les zones montanyoses fins els 1.600 mm, lo que la situa en la denominada Espanya húmita (o Espanya vert.)

Debut a la Corrent del Golfo Cantàbria, al igual que la resta de la regió Cantàbrica, té unes temperatures molt més suaus que les que les corresponderia per la seua latitut, similar a la de Nova Escòcia en [[Norteamèrica]]. La regió està afectada per un clima oceànic humit, en estius calurosos i hiverns no molt frets. Les precipitacions es situen al voltant de 1200 mm anuals en la costa, aumentant els valors en les zones montanyoses fins els 1.600 mm, lo que la situa en la denominada [[Espanya]] húmita (o Espanya vert.)

La temperatura mija es situa al voltant dels 14ºC. La neu es frecuent en les parts altes de Cantàbria entre els mesos de octubre i març. Els mesos més secs son juliol i agost, encara que no existix sequia propiament dita, ya que per una banda sempre existix un mínim de precipitació, i per atra les temperatures no son molt elevades. En algunes zones dels Pics d'Europa en clima d'alta montanya, per damunt dels 2.500 msnm es mantenen els bancs de neu durant tot l'any.

La temperatura mija es situa al voltant dels 14ºC. La neu es frecuent en les parts altes de Cantàbria entre els mesos de octubre i març. Els mesos més secs son [[juliol]] i [[agost]], encara que no existix sequia propiament dita, ya que per una banda sempre existix un mínim de precipitació, i per atra les temperatures no son molt elevades. En algunes zones dels Pics d'[[Europa]] en clima d'alta montanya, per damunt dels 2.500 msnm es mantenen els bancs de neu durant tot l'any.

No obstant les diferencies entre comarques poden arribar a ser importants. Aixina les més alluntades del llitoral, com Liébana i Camp, presenten un clima mediterrani continetalisat, el primer cas per el microclima especial de la zona i en el segon per la seua proximitat a la meseta central.

No obstant les diferencies entre comarques poden arribar a ser importants. Aixina les més alluntades del llitoral, com Liébana i Camp, presenten un clima mediterrani continetalisat, el primer cas per el microclima especial de la zona i en el segon per la seua proximitat a la meseta central.