126 635
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 69:
Llínea 69: − + − + − + − + − + Llínea 87:
Llínea 87: − + − + Llínea 96:
Llínea 96: − + Llínea 156:
Llínea 156: − + − + − + Llínea 174:
Llínea 174: − + − + − + Llínea 191:
Llínea 191: − + − + − + − +
sense resum d'edició
Al final de la guerra els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]] no conseguixen posar-se d'acort sobre el futur de l'antiga colònia italiana. En eixe moment era un territori més de cinc vegades major que la pròpia Itàlia. No obstant, la població no sobrepassa el milló d'habitants, per lo qual representava un destí apropiat per al remanent de població d'Itàlia que va començar a buscar llocs als quals emigrar després de la guerra. Els recels entre occident i l'[[Unió Soviètica]] fan que finalment l'[[ONU]] decidixca donar l'independència al país deixant-lo en mans del rei [[Idris]].
Al final de la guerra els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]] no conseguixen posar-se d'acort sobre el futur de l'antiga colònia italiana. En eixe moment era un territori més de cinc vegades major que la pròpia Itàlia. No obstant, la població no sobrepassa el milló d'habitants, per lo qual representava un destí apropiat per al remanent de població d'Itàlia que va començar a buscar llocs als quals emigrar després de la guerra. Els recels entre occident i l'[[Unió Soviètica]] fan que finalment l'[[ONU]] decidixca donar l'independència al país deixant-lo en mans del rei [[Idris]].
D'esta manera Líbia es convertix en la primera colònia africana en conseguir la seua independència. Més avant les potències europees lamentarien este fet, puix contribuí a desencadenar les diferents lluites per l'independència africana. Ademés van perdre per a si l'última oportunitat de construir un estat d'estil europeu en el litoral sur del Mediterràneu.
D'esta manera Líbia es convertix en la primera colònia africana en conseguir la seua independència. Més avant les potències europees lamentarien este fet, puix contribuí a desencadenar les diferents lluites per l'independència africana. Ademés van perdre per a si l'última oportunitat de construir un estat d'estil europeu en el litoral sur del [[Mediterràneu]].
En l'actualitat, Líbia és un règim dictatorial socialiste. No obstant, [[Muamar Gadafi|Muammar al-Gaddafi]] (existixen més de trenta maneres de transcriure este nom en caràcters llatins), continua sent la figura emblemàtica i líder de la revolució, a pesar de no tindre cap càrrec governamental. En efecte, [[Muamar Gadafi|Muammar al-Gaddafi]] implantà un règim de govern proclamadament socialiste conegut com [[Yamahiriyya]] (Estat de les Masses) que pretén ser un sistema de govern directe a on el poble eixercix el poder per mig de la participació directa i protagònica en les preses de decisions (Poder Popular). Defensor del [[panarabisme]] i de l'[[islam]], Gaddafi va patrocinar accions terroristes contra països occidentals i principalment contra objectius [[nortamericà]]ns. Com a conseqüència [[Ronald Reagan]], ordenà un bombardeig a [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] i [[Bengasi]], les seues dos principals ciutats, en [[1986]]. Al mig d'estes accions van morir diversos civils, incloent una filla adoptiva d'al-gaddafi, Jana.
En l'actualitat, Líbia és un règim dictatorial socialiste. No obstant, [[Muamar Gadafi|Muammar al-Gaddafi]] (existixen més de trenta maneres de transcriure este nom en caràcters llatins), continua sent la figura emblemàtica i líder de la revolució, a pesar de no tindre cap càrrec governamental. En efecte, [[Muamar Gadafi|Muammar al-Gaddafi]] implantà un règim de govern proclamadament socialiste conegut com [[Yamahiriyya]] (Estat de les Masses) que pretén ser un sistema de govern directe a on el poble eixercix el poder per mig de la participació directa i protagònica en les preses de decisions (Poder Popular). Defensor del [[panarabisme]] i de l'[[islam]], Gaddafi va patrocinar accions terroristes contra països occidentals i principalment contra objectius [[nortamericà]]ns. Com a conseqüència [[Ronald Reagan]], ordenà un bombardeig a [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] i [[Bengasi]], les seues dos principals ciutats, en [[1986]]. Al mig d'estes accions van morir diversos civils, incloent una filla adoptiva d'al-gaddafi, Jana.
Al final dels [[Anys 1980|anys huitanta]] del [[sigle XX]] dos avions explotaren com a conseqüència d'atentats terroristes, un al Regne Unit ([[Atentat de Lockerbie]]) i un atre en Àfrica ([[Atentat contra el vol UTA 772]]). Els Estats Units, Gran Bretanya i [[França]] van acusar Líbia de les dites accions i mamprengueren una série de sancions que portaren a l'aïllament del país.
Al final dels [[Anys 1980|anys huitanta]] del [[sigle XX]] dos avions explotaren com a conseqüència d'atentats terroristes, un al [[Regne Unit]] ([[Atentat de Lockerbie]]) i un atre en [[Àfrica]] ([[Atentat contra el vol UTA 772]]). Els Estats Units, Gran Bretanya i [[França]] van acusar Líbia de les dites accions i mamprengueren una série de sancions que portaren a l'aïllament del país.
D'atra banda, l'[[Unió Africana]] es va formar oficialment en març del 2001, durant una cerimònia duta a terme en la ciutat líbia de [[Syrte]].
D'atra banda, l'[[Unió Africana]] es va formar oficialment en [[març]] del [[2001]], durant una cerimònia duta a terme en la ciutat líbia de [[Syrte]].
En 2003 el govern libi va reconéixer la responsabilitat de ciutadans libis en estos atentats i aplegà a acorts pels quals es comprometia a indemnisar als familiars de les víctimes dels dos avions. Com a conseqüència, s'han alçat les sancions que existien sobre el país.
En [[2003]] el govern libi va reconéixer la responsabilitat de ciutadans libis en estos atentats i aplegà a acorts pels quals es comprometia a indemnisar als familiars de les víctimes dels dos avions. Com a conseqüència, s'han alçat les sancions que existien sobre el país.
== Govern i política ==
== Govern i política ==
El [[2 de març]] de [[1977]] es proclamava la '''Yamahiriyya''' (''Estat de les Masses'') '''Àrap Líbia Popular i Socialista'''. El Congrés General Popular va assumir el poder llegislatiu i el Comité General Popular va substituir al Consell del Comandament Revolucionari en l'eixecutiu. La República Àrap de Líbia, cridada aixina llavors, va canviar el seu nom per República Àrap Líbia Popular i Socialista. En 1986, adoptà la seua denominació oficial, que preval fins al dia de hui: Gran República Àrap Líbia Popular i Socialista.
El [[2 de març]] de [[1977]] es proclamava la '''Yamahiriyya''' (''Estat de les Masses'') '''Àrap Líbia Popular i Socialista'''. El Congrés General Popular va assumir el poder llegislatiu i el Comité General Popular va substituir al Consell del Comandament Revolucionari en l'eixecutiu. La República Àrap de Líbia, cridada aixina llavors, va canviar el seu nom per República Àrap Líbia Popular i Socialista. En [[1986]], adoptà la seua denominació oficial, que preval fins al dia de hui: Gran República Àrap Líbia Popular i Socialista.
El cos Llegislatiu general de la nació, és el Congrés General Popular.
El cos Llegislatiu general de la nació, és el Congrés General Popular.
El Comité General Popular, és presidit per un Primer ministre.
El Comité General Popular, és presidit per un Primer ministre.
=== Govern Local ===
=== Govern Local ===
Des de 1977 Líbia es va organisar en 46 municipis i 186 "unitats administratives bàsiques". Posteriorment es crearen 26 congressos populars municipals.
Des de [[1977]] Líbia es va organisar en 46 municipis i 186 "unitats administratives bàsiques". Posteriorment es crearen 26 congressos populars municipals.
Les competències dels 19 ministeris que formaven el Comité Popular General es van traslladar a congressos populars municipals l'any 2000.
Les competències dels 19 ministeris que formaven el Comité Popular General es van traslladar a congressos populars municipals l'any [[2000]].
=== Poder Judicial ===
=== Poder Judicial ===
=== Defensa ===
=== Defensa ===
L'Eixèrcit Libi de Terra, en 45.000 membres per al 2003 i una Armada de 9.000, les Forces Aérees enfilaven a 25.000 hòmens.
L'Eixèrcit Libi de Terra, en 45.000 membres per al [[2003]] i una Armada de 9.000, les Forces Aérees enfilaven a 25.000 hòmens.
== Organisació polític-administrativa ==
== Organisació polític-administrativa ==
== Geografia ==
== Geografia ==
[[Image:Ly-map.png|right|220px|Mapa de Líbia.]]
[[Image:Ly-map.png|right|220px|<center>Mapa de Líbia.</center>]]
El país es caracterisa per les seues grans extensions de desert [[Sàhara|saharià]] que cobrixen la totalitat del país a excepció d'una estreta franja litoral, on es troben els principals núcleus de població del país, com [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] i [[Bengasi]]. En la regió, este desert pren el nom de desert Líbic.
El país es caracterisa per les seues grans extensions de desert [[Sàhara|saharià]] que cobrixen la totalitat del país a excepció d'una estreta franja litoral, on es troben els principals núcleus de població del país, com [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] i [[Bengasi]]. En la regió, este desert pren el nom de desert Líbic.
Líbia posseïx 1.770 [[quilómetro|km]] de costa sobre el mar Mediterràneu, pero cap a l'interior del país no hi ha presència d'aigües superficials. El territori és totalment sec, pero el subsol té reserves d'aigua enormes en el sur del país, en la frontera en [[Chad]]. Estes reserves formen un llac subterràneu que cobrix una àrea equivalent a la superfície total d'[[Alemanya]].
Líbia posseïx 1.770 [[quilómetro|km]] de costa sobre el mar [[Mediterràneu]], pero cap a l'interior del país no hi ha presència d'aigües superficials. El territori és totalment sec, pero el subsol té reserves d'aigua enormes en el sur del país, en la frontera en [[Chad]]. Estes reserves formen un llac subterràneu que cobrix una àrea equivalent a la superfície total d'[[Alemanya]].
== Ecologia ==
== Ecologia ==
[[World Wide Fund for Nature|WWF]] dividix el [[desert]] de Líbia entre quatre ecorregions: l'[[estepa del Sàhara septentrional]] en el nort, el [[desert del Sàhara (ecorregió)|desert del Sàhara]] en el centre i sur, la [[montanya xeròfila del Sàhara occidental]], en els contraforts del [[Tassili n'Ajjer]], en la frontera en [[Algèria]], i la [[montanya xeròfila del massiç del Tibesti i la montanya Uweinat]], en el massiç del [[Tibesti]], en la frontera en Níger.
[[World Wide Fund for Nature|WWF]] dividix el [[desert]] de Líbia entre quatre ecorregions: l'[[estepa del Sàhara septentrional]] en el nort, el [[desert del Sàhara (ecorregió)|desert del Sàhara]] en el centre i sur, la [[montanya xeròfila del Sàhara occidental]], en els contraforts del [[Tassili n'Ajjer]], en la frontera en [[Algèria]], i la [[montanya xeròfila del massiç del Tibesti i la montanya Uweinat]], en el massiç del [[Tibesti]], en la frontera en [[Níger]].
Diverses depressions salines (''[[chott]]s'') formen part del [[salobrar del Sàhara]].
Diverses depressions salines (''[[chott]]s'') formen part del [[salobrar del Sàhara]].
L'economia de Líbia és la quinta d'Àfrica, després de [[Botsvana]], [[Guinea Equatorial]], [[Gabó]] i [[Seychelles]].
L'economia de Líbia és la quinta d'Àfrica, després de [[Botsvana]], [[Guinea Equatorial]], [[Gabó]] i [[Seychelles]].
[[Image:800px-Tripoli Central Business District.jpg|right|thumb|250px|Zona financera de [[Trípoli]].]]
[[Image:800px-Tripoli Central Business District.jpg|right|thumb|250px|<center>Zona financera de [[Trípoli]].</center>]]
En Líbia es construïx el [[Gran Riu Artificial]], un dels proyectes d'ingenyeria més grans i costosos (uns 24.000 millons de [[dólar estatunidenc|dólars]]) de l'humanitat. Comprén l'instalació d'immenses canonades per a transportar l'aigua dels aqüífers fòssils del Sàhara (depòsits naturals subterràneus de quan el desert era una fèrtil sabana i boscs) des del sur del país fins a la costa, on es concentra la població.
En Líbia es construïx el [[Gran Riu Artificial]], un dels proyectes d'ingenyeria més grans i costosos (uns 24.000 millons de [[dólar estatunidenc|dólars]]) de l'humanitat. Comprén l'instalació d'immenses canonades per a transportar l'aigua dels aqüífers fòssils del [[Sàhara]] (depòsits naturals subterràneus de quan el desert era una fèrtil sabana i boscs) des del sur del país fins a la costa, on es concentra la població.
En la regió de [[Kufra]], al sur del país, hi ha un important proyecte hídric i d'irrigació que pretén desenrollar els cultius de vegetals en el desert. El rec es fa en aigua subterrànea, ya que les pluges en la regió són pràcticament inexistents. L'irrigació es du a terme a través del sistema radial. L'oasis de [[Kufra]] és una de les creacions humanes que millor pot vore's des de l'espai. Cada círcul té aproximadament 1 km de diàmetro.
En la regió de [[Kufra]], al sur del país, hi ha un important proyecte hídric i d'irrigació que pretén desenrollar els cultius de vegetals en el desert. El rec es fa en [[aigua]] subterrànea, ya que les pluges en la regió són pràcticament inexistents. L'irrigació es du a terme a través del sistema radial. L'oasis de [[Kufra]] és una de les creacions humanes que millor pot vore's des de l'espai. Cada círcul té aproximadament 1 km de diàmetro.
[http://devdata.worldbank.org/external/CPProfile.asp?SelectedCountry=LBY&CCODE=LBY&CNAME=Libya&PTYPE=CP Senyes Banc Mundial]
[http://devdata.worldbank.org/external/CPProfile.asp?SelectedCountry=LBY&CCODE=LBY&CNAME=Libya&PTYPE=CP Senyes Banc Mundial]
'''Mineria'''
'''Mineria'''
El Petròleu, és el principal recurs de Líbia, que pertany a l'[[OPEP]], seguit del gas. És la font d'ingressos més important, 50% dels ingressos estatals i 25% del PIB.
El [[Petròleu]], és el principal recurs de Líbia, que pertany a l'[[OPEP]], seguit del [[gas]]. És la font d'ingressos més important, 50% dels ingressos estatals i 25% del PIB.
En el 2002 la producció de cru de Líbia fon de 481,589,800 barrils.
En el [[2002]] la producció de cru de Líbia fon de 481,589,800 barrils.
En cantitats menors, Líbia produïx atres minerals, com ara el [[Potassi]] i la [[Sal marina]], i té depòsits d'algeps.
En cantitats menors, Líbia produïx atres minerals, com ara el [[Potassi]] i la [[Sal marina]], i té depòsits d'algeps.
''' Moneda '''
''' Moneda '''
El [[Dinar libi]] és l'unitat monetària, en el 2003, 1,29 dinars equivalien a 1 dólar d'[[Estats Units]].
El [[Dinar libi]] és l'unitat monetària, en el [[2003]], 1,29 dinars equivalien a 1 dólar d'[[Estats Units]].
El Banc Central de Líbia, és el banc emissor del país, regula crèdits i supervisa el sistema financer.
El Banc Central de Líbia, és el banc emissor del país, regula crèdits i supervisa el sistema financer.
El Banc Exterior Àrap de Líbia, es creà en 1972, per a gestionar les activitats en l'exterior.
El Banc Exterior Àrap de Líbia, es creà en [[1972]], per a gestionar les activitats en l'exterior.