Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
223 bytes afegits ,  11:56 26 abr 2010
sense resum d'edició
Llínea 26: Llínea 26:     
== Geografia ==
 
== Geografia ==
[[Image: Untitled7.JPG|thumb|left|225px|Entrada principal a Alzira ([[CV-50]]).]]
+
[[Image: Untitled7.JPG|thumb|left|225px|<center>Entrada principal a Alzira ([[CV-50]]).</center>]]
 
La ciutat d'Alzira se troba entre els 14 i 20 metros sobre el nivell del mar, entre els meridians 3º10' i 3º23' de llongitut oest i els paralels 39º4' i 39º11'. La seua extensió és de 111,46 quilómetros quadrats i per tant un dels més extensos de la [[Comunitat Valenciana]]. La distancia a [[Valéncia]] és de 40 quilómetros.  
 
La ciutat d'Alzira se troba entre els 14 i 20 metros sobre el nivell del mar, entre els meridians 3º10' i 3º23' de llongitut oest i els paralels 39º4' i 39º11'. La seua extensió és de 111,46 quilómetros quadrats i per tant un dels més extensos de la [[Comunitat Valenciana]]. La distancia a [[Valéncia]] és de 40 quilómetros.  
   Llínea 32: Llínea 32:     
La superfície del terme és molt irregular, següent completament plana en els màrgens del riu [[Xúquer]]; cap al surest s'estenen, paralelament entre si, les serres de Corbera, la Murta i ''Les Agulles'', entre les que se desenrollen, els valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, mentres que el sector de La Garrofera està accidentat per les vertents orientals de la serra de Tous.
 
La superfície del terme és molt irregular, següent completament plana en els màrgens del riu [[Xúquer]]; cap al surest s'estenen, paralelament entre si, les serres de Corbera, la Murta i ''Les Agulles'', entre les que se desenrollen, els valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, mentres que el sector de La Garrofera està accidentat per les vertents orientals de la serra de Tous.
[[Image: Untitled8.JPG|thumb|right|225px|Horts de tarongers, en la planura d'Alzira.]]
+
[[Image: Untitled8.JPG|thumb|right|225px|<center>Horts de tarongers, en la planura d'Alzira.</center>]]
    
El terme d'Alzira està travessat pel riu [[Xúquer]], al que afluixen el [[riu de los Ojos]] per la seua banda esquerra i el barranc de [[Barcheta]] per la dreta. El riu [[Xúquer]] fon navegable cap a Alzira per barcos de chicotet tonellage, navegació que se mantingué fins al [[segle XVI]].
 
El terme d'Alzira està travessat pel riu [[Xúquer]], al que afluixen el [[riu de los Ojos]] per la seua banda esquerra i el barranc de [[Barcheta]] per la dreta. El riu [[Xúquer]] fon navegable cap a Alzira per barcos de chicotet tonellage, navegació que se mantingué fins al [[segle XVI]].
Llínea 44: Llínea 44:     
=== Barris i pedanies ===
 
=== Barris i pedanies ===
[[Image: Untitled9.JPG|thumb||right|200px|Vista general de la Plaça Major]]
+
[[Image: Untitled9.JPG|thumb||right|200px|<center>Vista general de la Plaça Major</center>]]
[[Image: Untitled10.JPG|thumb|right|200px|El distrit de ''Venècia''.]]
+
[[Image: Untitled10.JPG|thumb|right|200px|<center>El distrit de ''Venècia''.</center>]]
 
En el terme municipal d'Alzira se troben també els següents núcleus de població:
 
En el terme municipal d'Alzira se troben també els següents núcleus de població:
   Llínea 62: Llínea 62:     
== Història ==
 
== Història ==
[[Image: Untitled11.JPG|thumb|left|200px| [[Muralla d'Alzira]].]]
+
[[Image: Untitled11.JPG|thumb|left|200px|<center>[[Muralla d'Alzira]].</center>]]
 
A pesar de la cantitat de jaciments prehistòrics trobats -del [[paleolític]] les cases de ''Chicherá'' i la ''cova d'Alfons''; del [[neolític]] la cova de les Aranyes i la cova dels Gats; de l'[[edat de bronze]] la montanya ''Assolada'' i les cases de Moncada; de l'[[Antigua Roma|época romana]] el sequer de Sant Bernart i la [[necròpolis]] del camí d'[[Albalat]]- els orígens no estan clars.  
 
A pesar de la cantitat de jaciments prehistòrics trobats -del [[paleolític]] les cases de ''Chicherá'' i la ''cova d'Alfons''; del [[neolític]] la cova de les Aranyes i la cova dels Gats; de l'[[edat de bronze]] la montanya ''Assolada'' i les cases de Moncada; de l'[[Antigua Roma|época romana]] el sequer de Sant Bernart i la [[necròpolis]] del camí d'[[Albalat]]- els orígens no estan clars.  
 
Per alguns la ciutat és la successora de la ''Sucro'' ibèrica; atres busquen els seus precedents en les viles romanes (Materna, Vilella, Casella, etc) i senyalen una concentració de la població en el núcleu de la vila; per últim estan els que, de la mateixa forma, senyalen eixa concentració pero a partir de les alqueries musulmanes repartides pel terme.  
 
Per alguns la ciutat és la successora de la ''Sucro'' ibèrica; atres busquen els seus precedents en les viles romanes (Materna, Vilella, Casella, etc) i senyalen una concentració de la població en el núcleu de la vila; per últim estan els que, de la mateixa forma, senyalen eixa concentració pero a partir de les alqueries musulmanes repartides pel terme.  
Llínea 70: Llínea 70:  
Durant el domini musulmà, Alzira fon una població molt important que aplegà a tindre governació pròpia. En els [[almoràvit]]s fon foc destacat de diverses rebelions contra els cristians i en l'intent d'unificació [[almohade]] passà a declarar-se partidària d'estos. La vila, baluart completament amurallat, contava en unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic de Al-Zuhví, escrit cap al [[1147]], senyala l'existència en Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d0excelent factura, així com que els seus habitants eren gent acomodada. D'entre els alzirenys de l'época destaquen els escritors [[Ibn Jafaya]], [[Ibn Amira]], [[Ibn Tumlus]], Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi, Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi i Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi, els jurisconsults Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian, entre atres.
 
Durant el domini musulmà, Alzira fon una població molt important que aplegà a tindre governació pròpia. En els [[almoràvit]]s fon foc destacat de diverses rebelions contra els cristians i en l'intent d'unificació [[almohade]] passà a declarar-se partidària d'estos. La vila, baluart completament amurallat, contava en unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic de Al-Zuhví, escrit cap al [[1147]], senyala l'existència en Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d0excelent factura, així com que els seus habitants eren gent acomodada. D'entre els alzirenys de l'época destaquen els escritors [[Ibn Jafaya]], [[Ibn Amira]], [[Ibn Tumlus]], Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi, Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi i Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi, els jurisconsults Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian, entre atres.
   −
[[Image: Untitled12.JPG|150px|right|thumb|[[Jaume I d'Aragó|Jaume I d'Aragó ''el Conquistador'']].]]
+
[[Image: Untitled12.JPG|150px|right|thumb|<center>[[Jaume I d'Aragó|Jaume I d'Aragó ''el Conquistador'']].</center>]]
 
El [[30 de decembre]] de [[1242]] reconquistà la ciutat el rei [[Jaume I d'Aragó]], en un episodi fonamental per a la conquista del nou [[Regne de Valéncia]], ya que  Alzira era l'única ciutat per la que podia creuar-se el riu [[Xúquer]], d'ahí el seu lema ''Claudo regnum et adaperio'' (Obric i Tanque el Regne). El sobirà concedí a la vila infinitat de privilegis, entre els que destacà el de mer i mixt imperi en jurisdicció en causes civils i criminals sobre quaranta dos municipis, així com el títul de ''Coronada i Fidelíssima Vila Real''. El seu ranc de vila real li donà vot en les Corts del [[Regne de Valéncia]].  
 
El [[30 de decembre]] de [[1242]] reconquistà la ciutat el rei [[Jaume I d'Aragó]], en un episodi fonamental per a la conquista del nou [[Regne de Valéncia]], ya que  Alzira era l'única ciutat per la que podia creuar-se el riu [[Xúquer]], d'ahí el seu lema ''Claudo regnum et adaperio'' (Obric i Tanque el Regne). El sobirà concedí a la vila infinitat de privilegis, entre els que destacà el de mer i mixt imperi en jurisdicció en causes civils i criminals sobre quaranta dos municipis, així com el títul de ''Coronada i Fidelíssima Vila Real''. El seu ranc de vila real li donà vot en les Corts del [[Regne de Valéncia]].  
   Llínea 97: Llínea 97:     
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Segons dades de l'Ajuntament a 31 d'agost de 2008, Alzira conta en 44.892 residents censats. Dels quals 4.633 son immigrants censats, (1.400 rumans; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerins). La gran expansió que han experimentat els municipis d'Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] des de mijan del [[segle XX]], ha creat un àrea urbana de casi 100.000 habitants, ya que els sus cascs urbans han quedat pràcticament units.  
+
Segons dades de l'Ajuntament a [[31 d'agost]] de [[2008]], Alzira conta en 44.892 residents censats. Dels quals 4.633 son immigrants censats, (1.400 rumans; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerins). La gran expansió que han experimentat els municipis d'Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] des de mijan del [[segle XX]], ha creat un àrea urbana de casi 100.000 habitants, ya que els sus cascs urbans han quedat pràcticament units.  
    
{| {{tablabonita}}
 
{| {{tablabonita}}
Llínea 130: Llínea 130:     
== Economia ==
 
== Economia ==
[[Image: Untitled15.JPG|thumb|right|150px|Central d'Ice Cream Factory Comaker.]]
+
[[Image: Untitled15.JPG|thumb|right|150px|<center>Central d'Ice Cream Factory Comaker.</center>]]
[[Image: Untitled16.JPG|thumb|left|200px|Central de [[Grefusa]].]]
+
[[Image: Untitled16.JPG|thumb|left|200px|<center>Central de [[Grefusa]].</center>]]
[[Image: Untitled17.JPG|thumb|left|200px|Central del Grup Blauverd.]]
+
[[Image: Untitled17.JPG|thumb|left|200px|<center>Central del Grup Blauverd.</center>]]
En quant al sector primari, els principals cultius de secà son: [[garrofa|garrofes]], [[cep]], [[olivera]], [[armeler]], etc. El regadiu se nutrix de les aigües de la Real Sequia del Xúquer. El cultiu més important és el [[taronger]]. El cultiu de l'arròs ha disminuït en els últims anys. El resto de cultius d'horta son: blat, dacsa, tomata, cotó, creïlles, etc. La propietat de la terra està molt repartida; el 70 per cent de la superfície es cultivada directament pels seus propietaris. Predominen les parceles chicotetes.
+
En quant al sector primari, els principals cultius de secà son: [[garrofa|garrofes]], [[cep]], [[olivera]], [[armeler]], etc. El regadiu se nutrix de les aigües de la Real Sequia del Xúquer. El cultiu més important és el [[taronger]]. El cultiu de l'arròs ha disminuït en els últims anys. El resto de cultius d'horta son: [[blat]], [[dacsa]], [[tomata]], [[cotó]], [[creïlla|creïlles]], etc. La propietat de la terra està molt repartida; el 70 per cent de la superfície es cultivada directament pels seus propietaris. Predominen les parceles chicotetes.
    
La ganaderia està dedicada, principalment, als animals de producció; destaca la cria de porcs per a fabricació d'embotits; és així mateix important l'avicultura, en una important factoria industrial. Hi ha també un important sector industrial subsidiari del cultiu de la taronja.
 
La ganaderia està dedicada, principalment, als animals de producció; destaca la cria de porcs per a fabricació d'embotits; és així mateix important l'avicultura, en una important factoria industrial. Hi ha també un important sector industrial subsidiari del cultiu de la taronja.
Llínea 155: Llínea 155:     
== Monuments ==
 
== Monuments ==
[[Image: Untitled19.JPG|thumb|225 px|[[Casa Consistorial d'Alzira]], seu de l'Ajuntament.]]
+
[[Image: Untitled19.JPG|thumb|225 px|<center>[[Casa Consistorial d'Alzira]], seu de l'Ajuntament.</center>]]
 
A pesar de les greus pèrdues que la ciutat ha sofrit a lo llarc de l'Història en el seu patrimoni cultural, Alzira encara oferix una interessant riquea monumental, localisada principalment en [[La Vila d'Alzira|la Vila'' o centre històric]], hui personalisat, be d'interés cultural (BIC) en constant recuperació, en el que destaquen el principal temple urbà, l'archiprestal de Santa Caterina i la Casa Consistorial (monument nacional). Son també d'interés la Creu Coberta gòtica i el cinturó amurallat.  
 
A pesar de les greus pèrdues que la ciutat ha sofrit a lo llarc de l'Història en el seu patrimoni cultural, Alzira encara oferix una interessant riquea monumental, localisada principalment en [[La Vila d'Alzira|la Vila'' o centre històric]], hui personalisat, be d'interés cultural (BIC) en constant recuperació, en el que destaquen el principal temple urbà, l'archiprestal de Santa Caterina i la Casa Consistorial (monument nacional). Son també d'interés la Creu Coberta gòtica i el cinturó amurallat.  
[[Image: Untitled20.JPG|thumb|left|225px|[[La Vila d'Alzira]] el casc antic de la ciutat.]]
+
[[Image: Untitled20.JPG|thumb|left|225px|<center>[[La Vila d'Alzira]] el casc antic de la ciutat.</center>]]
    
* '''La Creu Coberta'''. La llegenda de que [[Jaume I d'Aragó|Jaume I el Conquistador]] va morir en el lloc on s'emplaça la creu, mentres era traslladat a [[Valéncia]], fonamenta per alguns la seua construcció en honor del monarca.  
 
* '''La Creu Coberta'''. La llegenda de que [[Jaume I d'Aragó|Jaume I el Conquistador]] va morir en el lloc on s'emplaça la creu, mentres era traslladat a [[Valéncia]], fonamenta per alguns la seua construcció en honor del monarca.  
124 521

edicions

Menú de navegació