Canvis

== Etimologia ==

== Etimologia ==

El seu nom és un topònim àrap, que significa "El Collado", per lo que el nom actual en [[valencià]] és en part una redundància, ya que el prefix ''al'' en àrap correspon a l'artícul determinat "el" en espanyol. El nom de L'Alcúdia de Carlet és molt antic i apareix ya en el segle XVIII en l'obra de Antoni José Cavanilles (<ref>Antonio José Cavanilles. ''Observaciones sobre la Historia Natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia'', Madrit: Imprenta Nacional, 1795; Valéncia: edició de ALBAtros, 1995, tom 2, p. 298</ref>).  El nom oficial de la població en el segon semestre de 1982 recuperà la primitiva denominació en valencià (''L'Alcúdia''), en decrets de la [[Generalitat Valenciana]] i del Consell de Ministres de l'Estat. Així mateix el nom de L'Alcúdia és molt antic (en espanyol) i també és citat en el llibre de Cavanilles, tom 1, pp. 187 i 195. Per a complicar algo més este tema, podrien senyalar que també s'ha empleat el nom de ''L'Alcúdia de Carlet'' en valencià.

El seu nom és un topònim àrap, que significa "El Collado", per lo que el nom actual en [[valencià]] és en part una redundància, ya que el prefix ''al'' en àrap correspon a l'artícul determinat "el" en espanyol. El nom de L'Alcúdia de Carlet és molt antic i apareix ya en el [[segle XVIII]] en l'obra de Antoni José Cavanilles (<ref>Antonio José Cavanilles. ''Observaciones sobre la Historia Natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia'', Madrit: Imprenta Nacional, 1795; Valéncia: edició de ALBAtros, 1995, tom 2, p. 298</ref>).  El nom oficial de la població en el segon semestre de 1982 recuperà la primitiva denominació en valencià (''L'Alcúdia''), en decrets de la [[Generalitat Valenciana]] i del Consell de Ministres de l'Estat. Així mateix el nom de L'Alcúdia és molt antic (en espanyol) i també és citat en el llibre de Cavanilles, tom 1, pp. 187 i 195. Per a complicar algo més este tema, podrien senyalar que també s'ha empleat el nom de ''L'Alcúdia de Carlet'' en [[valencià]].

== Geografia ==

== Geografia ==

Municipi situat en la vora esquerra del riu [[Xúquer]], estenent-se per l'oest fins als contraforts de la serra de Tous. El terme està dividit en dos sectors, separats pel municipi de [[Guadassuar]]. El sector nort més extens, està creuat pel riu [[Magre]]; el sector sur correspon a l'antic terme de [[Montortal]] (anexionat en 1842). El territori és pla, aluvial, sense altures importants. Creua el terme la [[Sequia Real del Xúquer]], que rega les seues terres. Prop de Montortal passa el barranc del seu nom. El clima és templat.

Municipi situat en la vora esquerra del riu [[Xúquer]], estenent-se per l'oest fins als contraforts de la serra de Tous. El terme està dividit en dos sectors, separats pel municipi de [[Guadassuar]]. El sector nort més extens, està creuat pel riu [[Magre]]; el sector sur correspon a l'antic terme de [[Montortal]] (anexionat en [[1842]]). El territori és pla, aluvial, sense altures importants. Creua el terme la [[Sequia Real del Xúquer]], que rega les seues terres. Prop de Montortal passa el barranc del seu nom. El clima és templat.

S'accedix a este poble des de [[Valéncia]], a través de l'[[A-7]].  

S'accedix a este poble des de [[Valéncia]], a través de l'[[A-7]].  

== Història ==

== Història ==

L'Alcúdia de Carlet fon una [[alqueria]] musulmana que fon donada per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], en l'any [[1238]], a [[Pere de Montagud]], qui li otorgà carta pobla el 17 de giner de [[1252]] a 54 repobladors cristians; cada u dels quals rebé una casa, 72 [[fanecada|fanecades]] de regadiu i dos de seca, a cens de 20 sous i una gallina per Nadal; el senyor se reservava 469 fanecades i el castell; el monopoli sobre forns i molins i els drets de ''lluïsme'', [[justícia]], etc. En [[1344]], Pere de Montagud i Vilanova li confirma els [[Furs de Valéncia]].

L'Alcúdia de Carlet fon una [[alqueria]] musulmana que fon donada per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], en l'any [[1238]], a [[Pere de Montagud]], qui li otorgà carta pobla el [[17 de giner]] de [[1252]] a 54 repobladors cristians; cada u dels quals rebé una casa, 72 [[fanecada|fanecades]] de regadiu i dos de seca, a cens de 20 sous i una gallina per Nadal; el senyor se reservava 469 fanecades i el castell; el monopoli sobre forns i molins i els drets de ''lluïsme'', [[justícia]], etc. En [[1344]], Pere de Montagud i Vilanova li confirma els [[Furs de Valéncia]].

En [[1382]] se separa d'[[Alzira]] i en [[1393]] se firma un acort en el senyor pel qual se concedix llibertat al poble pla a canvi del pagament de 33 lliures anuals. En [[1404]], [[Martí I]] li concedix el privilegi de gastar la [[Sequia Real del Xúquer]]. En [[1428]], [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]] li otorga el privilegi de celebrar un mercat semanal i en [[1433]] li otorga el títul de vila.

En [[1382]] se separa d'[[Alzira]] i en [[1393]] se firma un acort en el senyor pel qual se concedix llibertat al poble pla a canvi del pagament de 33 lliures anuals. En [[1404]], [[Martí I]] li concedix el privilegi de gastar la [[Sequia Real del Xúquer]]. En [[1428]], [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]] li otorga el privilegi de celebrar un mercat semanal i en [[1433]] li otorga el títul de vila.

Durant les [[Germanies]] demostrà la seua militància agermanada, degut al gran numero de menestrales dedicats a la seda que s'enfrontaren al senyor, Joan de Montagud i se negaren a pagar els drets feudals: este, en la reprensió posterior, hagué de ser indemnisat en 10.000 [[ducats]]; i el rei, en 2.000. La crisis del [[segle XVII]] provoca un fort endeutament de la vila que, en [[1680]], començà un un pleit contra el comte sobre les regalies i el senyoriu directe que, a pesar de vore's interromput per la [[guerra de Successió]], durant la qual el duc de Les Torres instalà el quarter de les tropes borbòniques, acabà en la concòrdia de [[1711]], per la qual el comte cedia a la vila les regalies i el [[senyoriu]] directe a canvi del pagament de 400 lliures anuals, establint que les terres de regadiu pagarien 10 salaris per cada 36 fanecades; les de cep de raïm de pansa, un solaria per fanecada; les de cep de vi, 1/25 de la collita i les terres de seca, 1/15.

Durant les [[Germanies]] demostrà la seua militància agermanada, degut al gran numero de menestrales dedicats a la seda que s'enfrontaren al senyor, Joan de Montagud i se negaren a pagar els drets feudals: este, en la reprensió posterior, hagué de ser indemnisat en 10.000 [[ducats]]; i el rei, en 2.000. La crisis del [[segle XVII]] provoca un fort endeutament de la vila que, en [[1680]], començà un un pleit contra el comte sobre les regalies i el senyoriu directe que, a pesar de vore's interromput per la [[guerra de Successió]], durant la qual el duc de Les Torres instalà el quarter de les tropes borbòniques, acabà en la concòrdia de [[1711]], per la qual el comte cedia a la vila les regalies i el [[senyoriu]] directe a canvi del pagament de 400 lliures anuals, establint que les terres de regadiu pagarien 10 salaris per cada 36 fanecades; les de cep de [[raïm]] de pansa, un solaria per fanecada; les de cep de [[vi]], 1/25 de la collita i les terres de seca, 1/15.

El [[segle XVIII]] és una época propenca per a la vila que, gràcies a l'artesania de la [[seda]], propicia una burguesia agrícola i l'ilustrada que controlava el govern municipal i inicià, en [[1730]], un pleit contra el comte per incorporar la vila al Real Patrimoni. Este esplendor se va vore reflexat en la construcció de l'iglésia parroquial, començada el [[1746]] i que, per la seua grandiositat –tan només menor que la [[Catedral de Valéncia]] i la Seu de [[Xàtiva]]– és coneguda com ''la Catedral de La Ribera''. Este temple, pel Decret 146/2006, de 6 d'octubre, el govern de la Generalitat Valenciana el declara Be d'Interés Cultural en la categoria de Monument. En [[1812]], aprofitant els decrets de les [[Corts de Cadis]] sobre els senyorius, pleitejà de nou contra el comte. El [[senyoriu]] passà successivament als Ixar, als Castellví, als ducs d'Almodóvar i al comte d'Albalat.

El [[segle XVIII]] és una época propenca per a la vila que, gràcies a l'artesania de la [[seda]], propicia una burguesia agrícola i l'ilustrada que controlava el govern municipal i inicià, en [[1730]], un pleit contra el comte per incorporar la vila al Real Patrimoni. Este esplendor se va vore reflexat en la construcció de l'iglésia parroquial, començada el [[1746]] i que, per la seua grandiositat –tan només menor que la [[Catedral de Valéncia]] i la Seu de [[Xàtiva]]– és coneguda com ''la Catedral de La Ribera''. Este temple, pel Decret 146/2006, de [[6 d'octubre]], el govern de la Generalitat Valenciana el declara Be d'Interés Cultural en la categoria de Monument. En [[1812]], aprofitant els decrets de les [[Corts de Cadis]] sobre els senyorius, pleitejà de nou contra el comte. El [[senyoriu]] passà successivament als Ixar, als Castellví, als ducs d'Almodóvar i al comte d'Albalat.

== Política ==

== Política ==

== Economia ==

== Economia ==

Anteriorment, L'Alcúdia de Carlet era un poble dedicat exclusivament a la producció agrícola i esta ha anat evolucionant a lo llarc del temps. En el segle XIX era la morera i els cereals, especialment blat, arròs i dacsa els principals productes que donaven els camps de L'Alcúdia de Carlet. En les zones de seca, predominaven els olivars i la garrofera. En el segle XX s'introduí el cultiu de la taronja, com en el resto de la comunitat i després se convertí en una font de riquea molt important per als llauradors de L'Alcúdia de Carlet, alguns dels quals, feren molts dines en poc temps, degut l'alt preu del producte i el baix preu del salari de la ma d'obra. En els anys 80 del [[segle XX]], se produí una crisis aguda en el sector en l'aparició de distintes plagues que feren mal a les varietats més tradicionals i per la dura competència d'atres països com el [[Marroc]], [[Israel]] o [[Argentina]] que provocaren un estancament, si no baixada dels preus i, per tant, la recolecta de noves varietats més primerenques o més tardanes que pogueren fer front a estes competències. La producció de cítrics de la població està en franca disminució, per això en els últims anys s'ha intentat introduir atres alternatives com el [[caqui]], que no obstant, queden subjectes, més que mai, a la falta d'aigua cada vegada més gran. Encara que, la construcció del Canal Xúquer-Túria, ademés de les sequies (per eixemple, la [[Sequia Real del Xúquer]]) i pous que ya existien, i el desenroll de noves tècniques (sembra per goteig, etc.) han vingut a minimisar els problemes d'aigua, al menys en lo que respecta a la seua cantitat i no a la seua calitat.  

Anteriorment, L'Alcúdia de Carlet era un poble dedicat exclusivament a la producció agrícola i esta ha anat evolucionant a lo llarc del temps. En el [[segle XIX]] era la morera i els cereals, especialment blat, arròs i dacsa els principals productes que donaven els camps de L'Alcúdia de Carlet. En les zones de seca, predominaven els [[oliva|olivars]] i la [[garrofa|garrofera]]. En el [[segle XX]] s'introduí el cultiu de la [[taronja]], com en el resto de la comunitat i després se convertí en una font de riquea molt important per als llauradors de L'Alcúdia de Carlet, alguns dels quals, feren molts dines en poc temps, degut l'alt preu del producte i el baix preu del salari de la ma d'obra. En els anys 80 del [[segle XX]], se produí una crisis aguda en el sector en l'aparició de distintes plagues que feren mal a les varietats més tradicionals i per la dura competència d'atres països com el [[Marroc]], [[Israel]] o [[Argentina]] que provocaren un estancament, si no baixada dels preus i, per tant, la recolecta de noves varietats més primerenques o més tardanes que pogueren fer front a estes competències. La producció de cítrics de la població està en franca disminució, per això en els últims anys s'ha intentat introduir atres alternatives com el [[caqui]], que no obstant, queden subjectes, més que mai, a la falta d'aigua cada vegada més gran. Encara que, la construcció del Canal Xúquer-Túria, ademés de les sequies (per eixemple, la [[Sequia Real del Xúquer]]) i pous que ya existien, i el desenroll de noves tècniques (sembra per goteig, etc.) han vingut a minimisar els problemes d'aigua, al menys en lo que respecta a la seua cantitat i no a la seua calitat.  

En els anys 60 i 70 del [[segle XX]] el poble inicià un procés de transformació econòmica per mig del qual, al costat de les activitats agrícoles tradicionals, s'instalaren diferents empreses i industries, especialment de transformació de productes agrícoles, com '''[[Frudesa]]''', d'indústria mecànica com '''[[Istobal]]''' o de transformació de la fusta. En les successives crisis, algunes d'estes empreses han anat tancant o deslocalisant-se mentres han sorgit atres dedicades a la transformació de productes metàlics entre les que destaquen '''Imecal''' i '''Viferma'''.  

En els anys 60 i 70 del [[segle XX]] el poble inicià un procés de transformació econòmica per mig del qual, al costat de les activitats agrícoles tradicionals, s'instalaren diferents empreses i industries, especialment de transformació de productes agrícoles, com '''[[Frudesa]]''', d'indústria mecànica com '''[[Istobal]]''' o de transformació de la fusta. En les successives crisis, algunes d'estes empreses han anat tancant o deslocalisant-se mentres han sorgit atres dedicades a la transformació de productes metàlics entre les que destaquen '''Imecal''' i '''Viferma'''.  

El desenroll de dos polígons industrials al nort de la població (Polígon Industrial La Creu) i al sur (Polígon Industrial Camí Real), favorit per la construcció recent de l'autopista que rodeja la ciutat constituí el motor de dita transformació econòmica de la població.

El desenroll de dos polígons industrials al nort de la població (Polígon Industrial La Creu) i al sur (Polígon Industrial Camí Real), favorit per la construcció recent de l'autopista que rodeja la ciutat constituí el motor de dita transformació econòmica de la població.

Se té a principis del segle XXI un equilibri entre la producció agrícola, l'industrial i l'economia de servicis.

Se té a principis del [[segle XXI]] un equilibri entre la producció agrícola, l'industrial i l'economia de servicis.

== Monuments ==

== Monuments ==

[[Image: Iglesia_de_Alcudia_de_Carlet.JPG|thumb|left|300 px|Iglésia de Sant Andreu en L'Alcúdia de Carlet]]

[[Image: Iglesia_de_Alcudia_de_Carlet.JPG|thumb|left|300 px|<center>Iglésia de Sant Andreu en L'Alcúdia de Carlet</center>]]

* '''[[Iglesias de Sant Andreu (L'Alcúdia de Carlet)|Iglésia Parroquial]]'''. Dedicada a l'apòstol Sant Andreu, és de grans proporcions, sobreeixint un elevat campanariu i la cúpula chapada de taulells d'estil neoclàssic acabada en [[1780]]; té varios frescs pintats per [[Vergara (pintorVergara]]. El 6 d'octubre de 2006 és declarat BIC (Be d'Interés Cultural) en categoria de monument, per la [[Generalitat Valenciana]], que li otorga les normes i reglaments necessaris per a la seua condició de monument d'Interés Patrimonial i històric catalogat. El seu campanariu està lleument tort degut a les pluges que hagueren durant la seua construcció.

* '''[[Iglesias de Sant Andreu (L'Alcúdia de Carlet)|Iglésia Parroquial]]'''. Dedicada a l'apòstol Sant Andreu, és de grans proporcions, sobreeixint un elevat campanariu i la cúpula chapada de taulells d'estil neoclàssic acabada en [[1780]]; té varios frescs pintats per [[Vergara (pintorVergara]]. El 6 d'octubre de 2006 és declarat BIC (Be d'Interés Cultural) en categoria de monument, per la [[Generalitat Valenciana]], que li otorga les normes i reglaments necessaris per a la seua condició de monument d'Interés Patrimonial i històric catalogat. El seu campanariu està lleument tort degut a les pluges que hagueren durant la seua construcció.

== Festes locals ==

== Festes locals ==

Se celebren festes en honor de la Verge de l'Oreto, Patrona Canònica de la Vila, del 1 al 8 de setembre, en una processó cívic-religiosa ([[romeria]]) la vesprada del dia 7, dita popularment "L'entrà de la Mare de Dèu", en la que actuen diversos grups folclòrics tradicionals (Dansarins, la Carchofa, Pastorets, Grups de Dansa i personages bíblics, "los Negritos"), tancant la processó la banda "La Filharmònica Alcudiana". Dita processió rememora la donació a L'Alcúdia de Carlet, pel Senyor feudal Peregrí de Montagud, de l'image de la Verge en 1275. Finalisa en en la llectura de la Bula Pontifícia per l'Heralt papal i pels parlaments del senyor Peregrí de Montagud i Maria, receptora de l'image en nom del poble i es traslladada posteriorment a la Parròquia de Sant Andreu Apòstol en els braços del retor i de l'Alcalde. (La talla medix 90 centímetros d'altura). Els parlaments actuals, autentica joya poètica en valencià, foren escrits pel poeta local Inocenci Signes i Ruiz en 1955.

Se celebren festes en honor de la Verge de l'Oreto, Patrona Canònica de la Vila, del 1 al 8 de [[setembre]], en una processó cívic-religiosa ([[romeria]]) la vesprada del dia 7, dita popularment "L'entrà de la Mare de Dèu", en la que actuen diversos grups folclòrics tradicionals (Dansarins, la Carchofa, Pastorets, Grups de Dansa i personages bíblics, "los Negritos"), tancant la processó la banda "La Filharmònica Alcudiana". Dita processió rememora la donació a L'Alcúdia de Carlet, pel Senyor feudal Peregrí de Montagud, de l'image de la Verge en [[1275]]. Finalisa en en la llectura de la Bula Pontifícia per l'Heralt papal i pels parlaments del senyor Peregrí de Montagud i Maria, receptora de l'image en nom del poble i es traslladada posteriorment a la Parròquia de Sant Andreu Apòstol en els braços del retor i de l'Alcalde. (La talla medix 90 centímetros d'altura). Els parlaments actuals, autentica joya poètica en valencià, foren escrits pel poeta local Inocenci Signes i Ruiz en [[1955]].

=== Música i dansa ===

=== Música i dansa ===

* Durant els dies de festes, tots els anys pars, els dies 2, 3, 4 i 5 de setembre, se celebra la ''Bienal Mostra Internacional de Dansa de L'Alcúdia'', en la que participen ademés del Grup organisador, ''"El Grup de Dansa de L'Alcúdia"'', distints grups folclòrics d'Espanya i de distints països dels cinc continents. En els últims anys s'ha instaurat en les festes patronals els [[Correfocs]] a càrrec dels [[Dimonis Enroscats de L'Alcúdia]].

* Durant els dies de festes, tots els anys pars, els dies 2, 3, 4 i 5 de setembre, se celebra la ''Bienal Mostra Internacional de Dansa de L'Alcúdia'', en la que participen ademés del Grup organisador, ''"El Grup de Dansa de L'Alcúdia"'', distints grups folclòrics d'[[Espanya]] i de distints països dels cinc continents. En els últims anys s'ha instaurat en les festes patronals els [[Correfocs]] a càrrec dels [[Dimonis Enroscats de L'Alcúdia]].

* El Bolero de L'Alcúdia de Carlet és un bell ball que se representa en moltes ocasions de festa<ref>El Bolero de L'Alcúdia de Carlet en You Tube [http://www.youtube.com/watch?v=cWUeXai1UzU&feature=related]</ref>

* El Bolero de L'Alcúdia de Carlet és un bell ball que se representa en moltes ocasions de festa<ref>El Bolero de L'Alcúdia de Carlet en You Tube [http://www.youtube.com/watch?v=cWUeXai1UzU&feature=related]</ref>

* En el mes d'agost se celebra en la localitat el [[COTIF]], un torneig de fútbol internacional sub-20, en el que participen equips i seleccions de tot el mon.

* En el mes d'[[agost]] se celebra en la localitat el [[COTIF]], un torneig de fútbol internacional sub-20, en el que participen equips i seleccions de tot el mon.

== Personages célebres ==

== Personages célebres ==

* [[Andrés Palop]], [[guardameta]] de fútbol ([[1973]]) Valéncia, Sevilla.

* [[Andrés Palop]], [[guardameta]] de fútbol ([[1973]]) [[Valéncia]], [[Sevilla]].

* [[Salvador González Marco]] "Voro", ex jugador del Valéncia C.F. i actualment vinculat al club.

* [[Salvador González Marco]] "Voro", ex jugador del Valéncia C.F. i actualment vinculat al club.

* [[Manuel Boix]], artista.

* [[Manuel Boix]], artista.