Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
96 bytes afegits ,  16:42 24 abr 2010
sense resum d'edició
Llínea 5: Llínea 5:  
== Biografía ==
 
== Biografía ==
   −
Naixqué en una familia rural acomodada. Sos pares eren François Mistral i Adélaide Poulinet. Escomençà ad anar a l'escola prou tart, als nou anys. Entre [[1848]] i [[1851]], estudià dret en [[Aix-en-Provence]] i es convertí en defensor de la independència de la [[Provença]] i del [[Idioma provençal|provençal]] o "llengua dels trovadors", primera llengua lliterària d'Europa , puix fon cultivada pels [[trovadors]] en França, Itàlia i Espanya, ans que el francés, l'italià, el valencià, o el castellà.
+
Naixqué en una familia rural acomodada. Sos pares eren François Mistral i Adélaide Poulinet. Escomençà ad anar a l'escola prou tart, als nou anys. Entre [[1848]] i [[1851]], estudià dret en [[Aix-en-Provence]] i es convertí en defensor de la independència de la [[Provença]] i del [[Idioma provençal|provençal]] o "llengua dels trovadors", primera llengua lliterària d'[[Europa]] , puix fon cultivada pels [[trovadors]] en [[França]], [[Itàlia]] i [[Espanya]], ans que el [[francés]], l'[[italià]], el [[valencià]], o el [[castellà]].
    
=== ''Félibrige'' ===
 
=== ''Félibrige'' ===
Al tornar a Maillane, Mistral, junt al poeta Roumanille, es convertix en el catalisador del renaiximent de la lengua occitana, aixina com un eixemple a seguir per als renaixentistes del valencià (com Teodoro Llorente), del mallorquí (com Marià Aguiló), i del català (com Víctor Balaguer). En concret, Mistral i Roumanille crearen el moviment del ''[[Félibrige]]'', que promovía la llengua occitana en l'ajuda d'[[Alphonse de Lamartine]]. Este moviment de ''felibres'', de fet, acollí a Víctor Balaguer i atres poetes catalans expulsats de [[Espanya]] per [[Isabel II]], puix en aquella època eren panoccitanistes.
+
Al tornar a Maillane, Mistral, junt al poeta Roumanille, es convertix en el catalisador del renaiximent de la [[llengua occitana]], aixina com un eixemple a seguir per als renaixentistes del valencià (com [[Teodor Llorente]]), del mallorquí (com Marià Aguiló), i del català (com Víctor Balaguer). En concret, Mistral i Roumanille crearen el moviment del ''[[Félibrige]]'', que promovía la llengua occitana en l'ajuda d'[[Alphonse de Lamartine]]. Este moviment de ''felibres'', de fet, acollí a Víctor Balaguer i atres poetes catalans expulsats de [[Espanya]] per [[Isabel II]], puix en aquella època eren panoccitanistes.
    
A través de sa obra, Mistral renovà la llengua provençal, i en especial la poesía èpica provençal, fins portar-la ad un nivell de calitat lliterària comparable al que tingué durant l'Edat Mija. A banda d'escriure poesía, redactà un diccionari i texts de cançons.
 
A través de sa obra, Mistral renovà la llengua provençal, i en especial la poesía èpica provençal, fins portar-la ad un nivell de calitat lliterària comparable al que tingué durant l'Edat Mija. A banda d'escriure poesía, redactà un diccionari i texts de cançons.
Llínea 28: Llínea 28:  
== Obres ==
 
== Obres ==
   −
* ''Mireio'' (Mireya) (1859)
+
* ''Mireio'' (Mireya) ([[1859]])
* ''Calendau'' (1867)
+
* ''Calendau'' ([[1867]])
* ''Lis isclo d’or'' (L'illa d'or) (1875)
+
* ''Lis isclo d’or'' (L'illa d'or) ([[1875]])
* ''Nerto'' (1884), relat
+
* ''Nerto'' ([[1884]]), relat
* ''La reino Jano'' (La reina Joan) (1890), drama
+
* ''La reino Jano'' (La reina Joan) ([[1890]]), drama
* ''Lou pouemo dou rose'' (1897)
+
* ''Lou pouemo dou rose'' ([[1897]])
* ''Moun espelido, Memori e Raconte'' (1906), memòries
+
* ''Moun espelido, Memori e Raconte'' ([[1906]]), memòries
 
* ''Discours e dicho'' (1906)
 
* ''Discours e dicho'' (1906)
* ''La genesi, traducho en prouvençau'' (1910)
+
* ''La genesi, traducho en prouvençau'' ([[1910]])
* ''Lis oulivado'' (1912)
+
* ''Lis oulivado'' ([[1912]])
* ''Lou tresor dou felibrige'' (1878-1886)
+
* ''Lou tresor dou felibrige'' ([[1878]]-[[1886]])
* ''Proso d’Armana'', obra pòstuma 1926-1927-1930
+
* ''Proso d’Armana'', obra pòstuma [[1926]]-[[1927]]-[[1930]]
    
{{successió| títul=[[Anex:Premi Nobel de Lliteratura|Premi Nobel de Lliteratura]] | período=[[1904]]<ref>Premio ex-aequo.</ref>| predecessor=[[Bjørnstjerne Bjørnson]] | successor=[[Henryk Sienkiewicz]]}}
 
{{successió| títul=[[Anex:Premi Nobel de Lliteratura|Premi Nobel de Lliteratura]] | período=[[1904]]<ref>Premio ex-aequo.</ref>| predecessor=[[Bjørnstjerne Bjørnson]] | successor=[[Henryk Sienkiewicz]]}}
124 351

edicions

Menú de navegació