Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
15 bytes afegits ,  23:00 23 abr 2010
Llínea 8: Llínea 8:  
Naixqué en la [[plaça de la Almoïna]], [[Valéncia]], i al morir sa mare, fon adoptat per son tío, el canonge i arqueòlec [[José Sanchís Sivera]]. Ademés, era nebot del poeta valencià [[Lluís Guarner]]. Feu el bachiller en les [[Escoles Píes]], i posteriorment es llicencià en dret per la [[Universitat de Valéncia]], i fon ú dels fundadors de la Federació Universitaria Escolar de Valéncia ([[1928]]) i d'[[Acció Cultural Valenciana]] ([[1930]]).  
 
Naixqué en la [[plaça de la Almoïna]], [[Valéncia]], i al morir sa mare, fon adoptat per son tío, el canonge i arqueòlec [[José Sanchís Sivera]]. Ademés, era nebot del poeta valencià [[Lluís Guarner]]. Feu el bachiller en les [[Escoles Píes]], i posteriorment es llicencià en dret per la [[Universitat de Valéncia]], i fon ú dels fundadors de la Federació Universitaria Escolar de Valéncia ([[1928]]) i d'[[Acció Cultural Valenciana]] ([[1930]]).  
   −
Posteriorment estudià fonètica i dialectología en la [[Universitat de Madrit]], i treballà en el [[Centro de Estudios Históricos]] junt a [[Ramón Menéndez Pidal]] i [[Tomás Navarro Tomás]]. Ans d'acabar la carrera s'incorporà a l'equip de l’''[[Atlas Lingüístico de la Península Ibérica]]'' (ALPI), per a poder catalogar el català i el valencià. Al contrari que Guarner, Pidal sempre defengué la independència del valencià respecte al català.  
+
Posteriorment estudià fonètica i dialectología en la [[Universitat de Madrit]], i treballà en el [[Centro de Estudios Históricos]] junt a [[Ramón Menéndez Pidal]] i [[Tomás Navarro Tomás]]. Ans d'acabar la carrera s'incorporà a l'equip de l’''[[Atlas Lingüístico de la Península Ibérica]]'' (ALPI), per a poder catalogar el [[català]] i el [[valencià]]. Al contrari que Guarner, Pidal sempre defengué la independència del valencià respecte al català.  
    
Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], al viure en Valéncia, li tocà participar defenent la República. Per este motiu, fon capturat i dut al camp de concentració [[franquisme|franquiste]] de [[Salamanca (Espanya)|Salamanca]] i estigué en un penal de [[Madrit]] fins a [[1943]]. En acabant la condena, per a evitar-se problemes, s'establí en Mallorca. Allí, colaborà en [[Francesc de Borja Moll]] en l'elaboració del pancatalaniste [[DCVB]] i en la revista lliterària ''[[Raixa]]'' ([[1953]])). També estudià el valencià de la comarca murciana d'[[El Carche]]. Ya en [[1959]] decidí tornar a [[Valéncia]] de professor de francès en l'Institut San Vicente Ferrer fins que en [[1960]] fon nomenat professor no numerari de la [[Universitat de Valéncia]]. En acabant, ingressà en l'[[Institut d'Estudis Catalans]], i per este motiu fon expulsat de la societat valencianista [[Lo Rat Penat]] i del [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Centre de Cultura Valenciana]].  
 
Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], al viure en Valéncia, li tocà participar defenent la República. Per este motiu, fon capturat i dut al camp de concentració [[franquisme|franquiste]] de [[Salamanca (Espanya)|Salamanca]] i estigué en un penal de [[Madrit]] fins a [[1943]]. En acabant la condena, per a evitar-se problemes, s'establí en Mallorca. Allí, colaborà en [[Francesc de Borja Moll]] en l'elaboració del pancatalaniste [[DCVB]] i en la revista lliterària ''[[Raixa]]'' ([[1953]])). També estudià el valencià de la comarca murciana d'[[El Carche]]. Ya en [[1959]] decidí tornar a [[Valéncia]] de professor de francès en l'Institut San Vicente Ferrer fins que en [[1960]] fon nomenat professor no numerari de la [[Universitat de Valéncia]]. En acabant, ingressà en l'[[Institut d'Estudis Catalans]], i per este motiu fon expulsat de la societat valencianista [[Lo Rat Penat]] i del [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Centre de Cultura Valenciana]].  
Llínea 14: Llínea 14:  
En [[1966]] ingresà en la [[Real Acadèmia de la Història]], i al morir [[Franco]] fundà l'[[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]], una superestructura creada expressament per ad implementar el pancatalanisme entre els jovens universitaris valencians.
 
En [[1966]] ingresà en la [[Real Acadèmia de la Història]], i al morir [[Franco]] fundà l'[[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]], una superestructura creada expressament per ad implementar el pancatalanisme entre els jovens universitaris valencians.
   −
Entre 1978 i 1979, tant el pancatalanisme com els nostàlgics del franquisme es radicalisaren, i Guarner patí dos atacs en bombes caseres, probablement per part de membres de la [[ultradreta]] espanyola. Guarner no patí cap dany, i el juge tampoc condenà a ningú.  
+
Entre [[1978]] i [[1979]], tant el pancatalanisme com els nostàlgics del franquisme es radicalisaren, i Guarner patí dos atacs en bombes caseres, probablement per part de membres de la [[ultradreta]] espanyola. Guarner no patí cap dany, i el juge tampoc condenà a ningú.  
    
Son fill [[Manuel Sanchís-Guarner Cabanilles]] és membre del [[Consell Valencià de Cultura]].
 
Son fill [[Manuel Sanchís-Guarner Cabanilles]] és membre del [[Consell Valencià de Cultura]].
      
== Sanchís Guarner i la llengua valenciana ==
 
== Sanchís Guarner i la llengua valenciana ==
126 643

edicions

Menú de navegació