Llínea 13: |
Llínea 13: |
| Tant l'esmaragda com l'aiguamarina estan formades per un mineral nomenat ''[[beril]]'', que és [[incolor]] quan es troba pur. És una chicoteta quantitat de [[crom]] lo que li dona a l'esmeralda el seu intens color [[vert]], mentres que el [[ferro]] s'encarrega de donar-li els seus llaugers matisos blavosos a l'aiguamarina. No obstant, l'incolor [[beril]] pot ser també "vestit" en atres colors: Depenent del seu [[càrrega elèctrica]], les impurees de [[manganés]] en [[beril]] poden arribar a produir gemes de color de rosa o roges. I la presència de [[ferro]] en el [[beril]] no sols produïx aiguamarines, sino que algunes vegades s'obté una varietat de berili pintada en un groc intens. | | Tant l'esmaragda com l'aiguamarina estan formades per un mineral nomenat ''[[beril]]'', que és [[incolor]] quan es troba pur. És una chicoteta quantitat de [[crom]] lo que li dona a l'esmeralda el seu intens color [[vert]], mentres que el [[ferro]] s'encarrega de donar-li els seus llaugers matisos blavosos a l'aiguamarina. No obstant, l'incolor [[beril]] pot ser també "vestit" en atres colors: Depenent del seu [[càrrega elèctrica]], les impurees de [[manganés]] en [[beril]] poden arribar a produir gemes de color de rosa o roges. I la presència de [[ferro]] en el [[beril]] no sols produïx aiguamarines, sino que algunes vegades s'obté una varietat de berili pintada en un groc intens. |
| | | |
− | Mereix una menció especial l'esmaragda ''tafona'', que es troba en algunes mines de [[Colòmbia]], per la seua estranya forma d'estrela a causa del creiximent del vidre en unes quantes direccions. | + | Mereix una menció especial l'esmaragda ''trapiche '', que es troba en algunes mines de [[Colòmbia]], per la seua estranya forma d'estrela a causa del creiximent del vidre en unes quantes direccions. |
| | | |
| == Coloració dels minerals == | | == Coloració dels minerals == |
Llínea 19: |
Llínea 19: |
| Per la seua coloració, els minerals poden classificar-se com: | | Per la seua coloració, els minerals poden classificar-se com: |
| | | |
− | * ''Alocromátics''. Els minerals que, com el [[beril]], són capaços d'adoptar més d'una coloració, reben el nom de [[alocromátic]]s (que significa alguna cosa així com "pintats per atres".) Estos minerals deuen el seu color a chicotetes quantitats d'impurees, que són usualment metals: [[ferro]], [[crom]], [[coure]], [[vanadi]] i [[manganés]]. Hi ha certs minerals alocromátics que poden posseir pràcticament cada color imaginable, i inclús poden albergar a molts colors en un sol [[vidre]]. | + | * ''Alocromátics''. Els minerals que, com el [[beril]], són capaços d'adoptar més d'una coloració, reben el nom de [[alocromátic]]s (que significa algo aixina com "pintats per atres".) Estos minerals deuen el seu color a chicotetes quantitats d'impurees, que són usualment metals: [[ferro]], [[crom]], [[coure]], [[vanadi]] i [[manganés]]. Hi ha certs minerals alocromátics que poden posseir pràcticament cada color imaginable, i inclús poden albergar a molts colors en un sol [[vidre]]. |
| * ''Idiocromátics''. D'atra banda, els [[minerals idiocromátics]] (terme que més o menys significa "auto-pintats") són sempre del mateix color. Esta classe de minerals també deuen el seu color a certs elements. En este cas, no obstant, eixos elements constituïxen una part essencial de la composició dels minerals en si. De manera que no poden ser considerats com a impurees. Molts minerals metàlics són idiocromátics. Els seus colors solen variar llaugerament a causa de la presència de chicotetes quantitats d'atres metals. El [[or]], per eixemple, és menys groc quan es mescla en un poc de [[plata]], i més rosat quan és mesclat junt en [[coure]]. | | * ''Idiocromátics''. D'atra banda, els [[minerals idiocromátics]] (terme que més o menys significa "auto-pintats") són sempre del mateix color. Esta classe de minerals també deuen el seu color a certs elements. En este cas, no obstant, eixos elements constituïxen una part essencial de la composició dels minerals en si. De manera que no poden ser considerats com a impurees. Molts minerals metàlics són idiocromátics. Els seus colors solen variar llaugerament a causa de la presència de chicotetes quantitats d'atres metals. El [[or]], per eixemple, és menys groc quan es mescla en un poc de [[plata]], i més rosat quan és mesclat junt en [[coure]]. |
| * ''Pseudocromàtics''. Existix encara un tercer tipos de minerals que reben el nom de [[minerals pseudocromàtics]] (o "de color fals"), la coloració del qual prové de l'estructura física del [[vidre]]. Un dels [[minerals pseudocromàtics]] més coneguts és el [[ópal]], el qual està format per capes microscòpiques d'esferes de [[sílice]]. Açò ocasiona que, al passar a través d'un [[ópal]], la llum se separe en els colors que la componen, més o menys de la mateixa manera com ocorre quan es reflectix en una capa de [[oli]] sobre el [[aigua]]. | | * ''Pseudocromàtics''. Existix encara un tercer tipos de minerals que reben el nom de [[minerals pseudocromàtics]] (o "de color fals"), la coloració del qual prové de l'estructura física del [[vidre]]. Un dels [[minerals pseudocromàtics]] més coneguts és el [[ópal]], el qual està format per capes microscòpiques d'esferes de [[sílice]]. Açò ocasiona que, al passar a través d'un [[ópal]], la llum se separe en els colors que la componen, més o menys de la mateixa manera com ocorre quan es reflectix en una capa de [[oli]] sobre el [[aigua]]. |
| | | |
| Aixina les coses, un metal com el [[ferro]] pot pertànyer tant als [[minerals alocromátics]] com als [[minerals idiocromátics]]. En el primer cas és considerat com una impurea, mentres que en el segon forma part intrínseca del mineral pintat. | | Aixina les coses, un metal com el [[ferro]] pot pertànyer tant als [[minerals alocromátics]] com als [[minerals idiocromátics]]. En el primer cas és considerat com una impurea, mentres que en el segon forma part intrínseca del mineral pintat. |
− | [[Archiu:Beryl emeralds cut XH.jpg|200px|thumb|Esmeraldas polides.]]
| + | |
| El color d'alguns minerals pot canviar, ya siga de manera natural o en un poc de la nostra ajuda. Baixos nivells de [[radiació]] (que es troben sovint en la naturalea) poden contribuir a enfosquir alguns minerals incolors. Els mateixos berils de color groc verdós són ara tractats en calor per a donar-los una coloració més blavosa. | | El color d'alguns minerals pot canviar, ya siga de manera natural o en un poc de la nostra ajuda. Baixos nivells de [[radiació]] (que es troben sovint en la naturalea) poden contribuir a enfosquir alguns minerals incolors. Els mateixos berils de color groc verdós són ara tractats en calor per a donar-los una coloració més blavosa. |
| | | |
− | Sense cap dubte, estes manipulacions modernes podrien haver-los estalviat molts patiments a aquells hòmens, els que treballaven incansablement dia i nit en les mines de [[Egipte]] per a complaure a [[Cleopatra]]. Encara que el número més gran de mines d'esmeraldes es troba en el departament de [[Boyacá]], [[Colòmbia]]. | + | Sense cap dubte, estes manipulacions modernes podrien haver-los estalviat molts patiments a aquells hòmens, els que treballaven incansablement dia i nit en les mines d'[[Egipte]] per a complaure a [[Cleopatra]]. Encara que el número més gran de mines d'esmeraldes es troba en el departament de [[Boyacá]], [[Colòmbia]]. |
| | | |
| == Esmeraldes famoses == | | == Esmeraldes famoses == |
Llínea 33: |
Llínea 33: |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |
− | * [[Robí]] | + | * [[Rubí]] |
| * [[Citrí]] | | * [[Citrí]] |
| | | |