| Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | | lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] | | | lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] |
| | }} | | }} |
| − | '''Terenci Moix''', seudònim de '''Ramón Moix Meseguer''' ([[Barcelona]], [[5 de giner]] de [[1942]] - † [[Barcelona]], [[2 d'abril]] de [[2003]]), fon un escritor espanyol en [[llengua castellana]] i [[Català|catalana]], germà major de la també escritora [[Ana María Moix]] (1947-2014). | + | '''Terenci Moix''', seudònim de '''Ramón Moix Meseguer''' ([[Barcelona]], [[5 de giner]] de [[1942]] - † [[Barcelona]], [[2 d'abril]] de [[2003]]), fon un escritor espanyol en [[llengua castellana]] i [[Català|catalana]], germà major de la també escritora [[Ana María Moix]] ([[1947]]-[[2014]]). |
| | | | |
| | == Biografia == | | == Biografia == |
| Llínea 16: |
Llínea 16: |
| | Terenci Moix naixqué en el carrer Joaquín Costa, en el Raval de la ciutat de Barcelona. Escritor i cinèfil, es va convertir en un dels autors més llegits de la lliteratura espanyola despuix de la publicació de ''No digues que va ser un somi'' (Premi Planeta [[1986]]), en més d'un milló d'eixemplars, donant-li continuació en ''El somi d'Aleixandria'' ([[1988]]). | | Terenci Moix naixqué en el carrer Joaquín Costa, en el Raval de la ciutat de Barcelona. Escritor i cinèfil, es va convertir en un dels autors més llegits de la lliteratura espanyola despuix de la publicació de ''No digues que va ser un somi'' (Premi Planeta [[1986]]), en més d'un milló d'eixemplars, donant-li continuació en ''El somi d'Aleixandria'' ([[1988]]). |
| | | | |
| − | De formació autodidacta, despuix de publicar en el seudònim de ''Ray Sorel'' dos noveles policíaques —''Besaré el teu cadàver'' ([[1963]]) i ''Han matat a una rúbia'' ([[1964]])—, es va donar a conéixer com a narrador en l'obra ''La torre dels vicis capitals'' ([[1968]]), que va escomençar a escriure en anglés durant el periodo en que vixqué en [[Londres]] en l'any [[1964]]. En [[París]], va passar alguna nit en la llibreria Shakespeare and Company. | + | De formació autodidacta, despuix de publicar en el seudònim de ''Ray Sorel'' dos noveles policíaques —''Besaré el teu cadàver'' ([[1963]]) i ''Han matat a una rúbia'' ([[1964]]), es va donar a conéixer com a narrador en l'obra ''La torre dels vicis capitals'' ([[1968]]), que va escomençar a escriure en anglés durant el periodo en que vixqué en [[Londres]] en l'any [[1964]]. En [[París]], va passar alguna nit en la llibreria Shakespeare and Company. |
| | | | |
| | En la seua obra apareixen elements autobiogràfics (la cultura catalana en la que es va educar i criar, l'[[homosexualitat]], la crítica als valors de l'época franquista i a l'educació religiosa) i una gran devoció a l'història d'[[Egipte]]. Açò explica que les seues noveles més célebres es basen en amors i desamors durant l'[[imperi faraònic]]. També va desenrollar una faceta com a presentador de televisió i entre [[1981]] i [[1987]] va presentar ''Terenci a la fresca'' i en la temporada [[1988]]-[[1989]] va conduir l'espai d'entrevistes ''Más estrellas que en el cielo'', en valencià, ''Més estreles que en el cel'', en La 1 de [[TVE]], a on va entrevistar a grans mits del cine com [[Lauren Bacall]], [[Kirk Douglas]] o [[Joan Fontaine]]. | | En la seua obra apareixen elements autobiogràfics (la cultura catalana en la que es va educar i criar, l'[[homosexualitat]], la crítica als valors de l'época franquista i a l'educació religiosa) i una gran devoció a l'història d'[[Egipte]]. Açò explica que les seues noveles més célebres es basen en amors i desamors durant l'[[imperi faraònic]]. També va desenrollar una faceta com a presentador de televisió i entre [[1981]] i [[1987]] va presentar ''Terenci a la fresca'' i en la temporada [[1988]]-[[1989]] va conduir l'espai d'entrevistes ''Más estrellas que en el cielo'', en valencià, ''Més estreles que en el cel'', en La 1 de [[TVE]], a on va entrevistar a grans mits del cine com [[Lauren Bacall]], [[Kirk Douglas]] o [[Joan Fontaine]]. |
| Llínea 97: |
Llínea 97: |
| | | | |
| | * En [[2023]] es va estrenar ''Terenci, la fabulació infinita'', una série documental de Filmin també llançada en format llarcmetrage, en direcció de [[Marta Lallana]] i guió de Lallana i Álvaro Augusto, que aborda la seua vida i obra des de diverses perspectives. | | * En [[2023]] es va estrenar ''Terenci, la fabulació infinita'', una série documental de Filmin també llançada en format llarcmetrage, en direcció de [[Marta Lallana]] i guió de Lallana i Álvaro Augusto, que aborda la seua vida i obra des de diverses perspectives. |
| − | | + | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | * [https://efe.com/cultura/2023-09-15/documental-luces-sombras-terenci-moix/ Agencia Efe. Documental Terenci Moix] | | * [https://efe.com/cultura/2023-09-15/documental-luces-sombras-terenci-moix/ Agencia Efe. Documental Terenci Moix] |