Llínea 4: |
Llínea 4: |
| L'edifique, fon concebut i realisat per l'arquitecte [[Francisco Mora Berenguer]] entre els anys [[1914]] i [[1916]]. És un clar eixemple de [[arquitectura modernista]] de principis de sigle. Està declarat ademés com a Monument Nacional. | | L'edifique, fon concebut i realisat per l'arquitecte [[Francisco Mora Berenguer]] entre els anys [[1914]] i [[1916]]. És un clar eixemple de [[arquitectura modernista]] de principis de sigle. Està declarat ademés com a Monument Nacional. |
| | | |
− | El seu emplaçament llimita en els carrers Comte de Salvatierra, [[Jorge Juan]], Martínez Ferrando i [[Ciril Amorós|Ciril Amorós]] de la capital del [[Túria]]. L'edifici consta de tres naus: una principal de 18 metros i dos laterals de 7'7 metros cada una, així com d'una estructura metàlica bellament treballada. | + | El seu emplaçament llimita en els carrers Comte de Salvatierra, [[Jorge Juan]], Martínez Ferrando i [[Ciril Amorós|Ciril Amorós]] de la capital del [[Túria]]. L'edifici consta de tres naus: una principal de 18 metros i dos laterals de 7'7 metros cada una, aixina com d'una estructura metàlica bellament treballada. |
| Consta, d'atra banda, de dos fronteres principals i dos laterals senzilles i transparents, estes en l'estructura a la vista. Quant a les fronteres principals, la que recau al carrer [[Jorge Juan]] mostra per complet el gust i tendències regionalistes que reflexa la ideologia d'una societat burguesa valenciana en auge en l'época. | | Consta, d'atra banda, de dos fronteres principals i dos laterals senzilles i transparents, estes en l'estructura a la vista. Quant a les fronteres principals, la que recau al carrer [[Jorge Juan]] mostra per complet el gust i tendències regionalistes que reflexa la ideologia d'una societat burguesa valenciana en auge en l'época. |
| Es nota en la seua construcció i decoració l'influència d'[[Antoni Gaudí]] i de [[Lluís Domènech i Montaner]], mestres en els que Mora va compartir taller. | | Es nota en la seua construcció i decoració l'influència d'[[Antoni Gaudí]] i de [[Lluís Domènech i Montaner]], mestres en els que Mora va compartir taller. |
Llínea 18: |
Llínea 18: |
| Les obres de Mora no van ser considerades modernistes en la seua época. El vocable modernisme era llavors un terme pijoratiu que s'utilisava per a qualificar exclusivament aquelles arquitectures importades de [[Brusseles]] o [[Viena]], en formes o decoracions banals. Tant el modernisme de Mora com el de Doménech i Montaner i Puig i Cadafalch era considerat com una arquitectura moderna sorgida a partir de l'arquitectura tradicional, ornamentada i adaptada a les necessitats de la seua época en el concurs dels nous materials. | | Les obres de Mora no van ser considerades modernistes en la seua época. El vocable modernisme era llavors un terme pijoratiu que s'utilisava per a qualificar exclusivament aquelles arquitectures importades de [[Brusseles]] o [[Viena]], en formes o decoracions banals. Tant el modernisme de Mora com el de Doménech i Montaner i Puig i Cadafalch era considerat com una arquitectura moderna sorgida a partir de l'arquitectura tradicional, ornamentada i adaptada a les necessitats de la seua época en el concurs dels nous materials. |
| | | |
− | Els antecedents administratius del Mercat de Colon es troben en les contínues peticions de propietaris i veïns a l'Ajuntament cap a [[1890]], en els que solicitaven la implantació de mercats provisionals o definitius en la zona de l'Eixamplament per a evitar la venda enulant que es generava en la necessitat obtindre mercaderies i artículs de primera necessitat sense la incomoditat d'arribar als alluntats [[Mercat Central de Valéncia|mercat central]] o de [[Russafa]]. La gestació del proyecte per al mercat de Colom no va començar en l'encàrrec que va rebre Mora com a arquitecte municipal en [[1913]], sino tres anys abans, en la seua proposta a concurs per al mercat central finalment adjudicada a Alejandro Soler i a Francisco Guàrdia, en ella sugeria moltes de les formes que posteriorment utilisaria en el proyecte del Mercat de l'Eixamplament. [[Demetrio Ribes]] fon nomenat Arquitecte director de les Obres donada la seua experiència en el maneig d'estructures metàliques per a estacions de tren. Fon ell qui va eixecutar el disseny de l'estructura metàlica de la coberta a base de marquesines laterals obertes en forma de I que dotaven a l'edifici d'una millor ventilació. | + | Els antecedents administratius del Mercat de Colon es troben en les contínues peticions de propietaris i veïns a l'Ajuntament cap a [[1890]], en els que solicitaven la implantació de mercats provisionals o definitius en la zona de l'Eixamplament per a evitar la venda ambulant que es generava en la necessitat obtindre mercaderies i artículs de primera necessitat sense la incomoditat d'arribar als alluntats [[Mercat Central de Valéncia|mercat central]] o de [[Russafa]]. La gestació del proyecte per al mercat de Colom no va començar en l'encàrrec que va rebre Mora com a arquitecte municipal en [[1913]], sino tres anys abans, en la seua proposta a concurs per al mercat central finalment adjudicada a Alejandro Soler i a Francisco Guàrdia, en ella sugeria moltes de les formes que posteriorment utilisaria en el proyecte del Mercat de l'Eixamplament. [[Demetrio Ribes]] fon nomenat Arquitecte director de les Obres donada la seua experiència en el maneig d'estructures metàliques per a estacions de tren. Fon ell qui va eixecutar el disseny de l'estructura metàlica de la coberta a base de marquesines laterals obertes en forma de I que dotaven a l'edifici d'una millor ventilació. |
| | | |
| El proyecte original del mercat presentat per Mora el [[17 d'abril]] de [[1913]] fon modificat davant de les sugerències de la Comissió d'eixamplament en diverses ocasions afectant la configuració i decoració de les fronteres que donen als carrers Filipins i Embrutar, la incorporació de les volades en les fronteres laterals i la distribució final dels llocs de venda. Els plans definitius van ser entregats el 8 d'agost de [[1913]]. La construcció del mercat va estar esguitada de dubtes sobre si se li dotava d'un o més soterràneus en el subsol del mateix. Davant d'una solicitut del president de la comissió municipal de l'eixamplament de 14 de juliol de [[1915]], Mora va elaborar un parell de proyectes per a la seua construcció finalment rebujats per la mateixa Comissió. | | El proyecte original del mercat presentat per Mora el [[17 d'abril]] de [[1913]] fon modificat davant de les sugerències de la Comissió d'eixamplament en diverses ocasions afectant la configuració i decoració de les fronteres que donen als carrers Filipins i Embrutar, la incorporació de les volades en les fronteres laterals i la distribució final dels llocs de venda. Els plans definitius van ser entregats el 8 d'agost de [[1913]]. La construcció del mercat va estar esguitada de dubtes sobre si se li dotava d'un o més soterràneus en el subsol del mateix. Davant d'una solicitut del president de la comissió municipal de l'eixamplament de 14 de juliol de [[1915]], Mora va elaborar un parell de proyectes per a la seua construcció finalment rebujats per la mateixa Comissió. |