Canvis

L'edifique, fon concebut i realisat per l'arquitecte [[Francisco Mora Berenguer]] entre els anys [[1914]] i [[1916]]. És un clar eixemple de [[arquitectura modernista]] de principis de sigle. Està declarat ademés com a Monument Nacional.

L'edifique, fon concebut i realisat per l'arquitecte [[Francisco Mora Berenguer]] entre els anys [[1914]] i [[1916]]. És un clar eixemple de [[arquitectura modernista]] de principis de sigle. Està declarat ademés com a Monument Nacional.

El seu emplaçament llimita en els carrers Comte de Salvatierra, [[Jorge Juan]], Martínez Ferrando i [[Ciril Amorós|Ciril Amorós]] de la capital del [[Túria]]. L'edifici consta de tres naus: una principal de 18 metros i dos laterals de 7'7 metros cada una, així com d'una estructura metàlica bellament treballada.

El seu emplaçament llimita en els carrers Comte de Salvatierra, [[Jorge Juan]], Martínez Ferrando i [[Ciril Amorós|Ciril Amorós]] de la capital del [[Túria]]. L'edifici consta de tres naus: una principal de 18 metros i dos laterals de 7'7 metros cada una, aixina com d'una estructura metàlica bellament treballada.

Consta, d'atra banda, de dos fronteres principals i dos laterals senzilles i transparents, estes en l'estructura a la vista. Quant a les fronteres principals, la que recau al carrer [[Jorge Juan]] mostra per complet el gust i tendències regionalistes que reflexa la ideologia d'una societat burguesa valenciana en auge en l'época.

Consta, d'atra banda, de dos fronteres principals i dos laterals senzilles i transparents, estes en l'estructura a la vista. Quant a les fronteres principals, la que recau al carrer [[Jorge Juan]] mostra per complet el gust i tendències regionalistes que reflexa la ideologia d'una societat burguesa valenciana en auge en l'época.

Es nota en la seua construcció i decoració l'influència d'[[Antoni Gaudí]] i de [[Lluís Domènech i Montaner]], mestres en els que Mora va compartir taller.

Es nota en la seua construcció i decoració l'influència d'[[Antoni Gaudí]] i de [[Lluís Domènech i Montaner]], mestres en els que Mora va compartir taller.

Les obres de Mora no van ser considerades modernistes en la seua época. El vocable modernisme era llavors un terme pijoratiu que s'utilisava per a qualificar exclusivament aquelles arquitectures importades de [[Brusseles]] o [[Viena]], en formes o decoracions banals. Tant el modernisme de Mora com el de Doménech i Montaner i Puig i Cadafalch era considerat com una arquitectura moderna sorgida a partir de l'arquitectura tradicional, ornamentada i adaptada a les necessitats de la seua época en el concurs dels nous materials.

Les obres de Mora no van ser considerades modernistes en la seua época. El vocable modernisme era llavors un terme pijoratiu que s'utilisava per a qualificar exclusivament aquelles arquitectures importades de [[Brusseles]] o [[Viena]], en formes o decoracions banals. Tant el modernisme de Mora com el de Doménech i Montaner i Puig i Cadafalch era considerat com una arquitectura moderna sorgida a partir de l'arquitectura tradicional, ornamentada i adaptada a les necessitats de la seua época en el concurs dels nous materials.

Els antecedents administratius del Mercat de Colon es troben en les contínues peticions de propietaris i veïns a l'Ajuntament cap a [[1890]], en els que solicitaven la implantació de mercats provisionals o definitius en la zona de l'Eixamplament per a evitar la venda enulant que es generava en la necessitat obtindre mercaderies i artículs de primera necessitat sense la incomoditat d'arribar als alluntats [[Mercat Central de Valéncia|mercat central]] o de [[Russafa]]. La gestació del proyecte per al mercat de Colom no va començar en l'encàrrec que va rebre Mora com a arquitecte municipal en [[1913]], sino tres anys abans, en la seua proposta a concurs per al mercat central finalment adjudicada a Alejandro Soler i a Francisco Guàrdia, en ella sugeria moltes de les formes que posteriorment utilisaria en el proyecte del Mercat de l'Eixamplament. [[Demetrio Ribes]] fon nomenat Arquitecte director de les Obres donada la seua experiència en el maneig d'estructures metàliques per a estacions de tren. Fon ell qui va eixecutar el disseny de l'estructura metàlica de la coberta a base de marquesines laterals obertes en forma de I que dotaven a l'edifici d'una millor ventilació.

Els antecedents administratius del Mercat de Colon es troben en les contínues peticions de propietaris i veïns a l'Ajuntament cap a [[1890]], en els que solicitaven la implantació de mercats provisionals o definitius en la zona de l'Eixamplament per a evitar la venda ambulant que es generava en la necessitat obtindre mercaderies i artículs de primera necessitat sense la incomoditat d'arribar als alluntats [[Mercat Central de Valéncia|mercat central]] o de [[Russafa]]. La gestació del proyecte per al mercat de Colom no va començar en l'encàrrec que va rebre Mora com a arquitecte municipal en [[1913]], sino tres anys abans, en la seua proposta a concurs per al mercat central finalment adjudicada a Alejandro Soler i a Francisco Guàrdia, en ella sugeria moltes de les formes que posteriorment utilisaria en el proyecte del Mercat de l'Eixamplament. [[Demetrio Ribes]] fon nomenat Arquitecte director de les Obres donada la seua experiència en el maneig d'estructures metàliques per a estacions de tren. Fon ell qui va eixecutar el disseny de l'estructura metàlica de la coberta a base de marquesines laterals obertes en forma de I que dotaven a l'edifici d'una millor ventilació.

El proyecte original del mercat presentat per Mora el [[17 d'abril]] de [[1913]] fon modificat davant de les sugerències de la Comissió d'eixamplament en diverses ocasions afectant la configuració i decoració de les fronteres que donen als carrers Filipins i Embrutar, la incorporació de les volades en les fronteres laterals i la distribució final dels llocs de venda. Els plans definitius van ser entregats el 8 d'agost de [[1913]]. La construcció del mercat va estar esguitada de dubtes sobre si se li dotava d'un o més soterràneus en el subsol del mateix. Davant d'una solicitut del president de la comissió municipal de l'eixamplament de 14 de juliol de [[1915]], Mora va elaborar un parell de proyectes per a la seua construcció finalment rebujats per la mateixa Comissió.

El proyecte original del mercat presentat per Mora el [[17 d'abril]] de [[1913]] fon modificat davant de les sugerències de la Comissió d'eixamplament en diverses ocasions afectant la configuració i decoració de les fronteres que donen als carrers Filipins i Embrutar, la incorporació de les volades en les fronteres laterals i la distribució final dels llocs de venda. Els plans definitius van ser entregats el 8 d'agost de [[1913]]. La construcció del mercat va estar esguitada de dubtes sobre si se li dotava d'un o més soterràneus en el subsol del mateix. Davant d'una solicitut del president de la comissió municipal de l'eixamplament de 14 de juliol de [[1915]], Mora va elaborar un parell de proyectes per a la seua construcció finalment rebujats per la mateixa Comissió.