Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
84 bytes afegits ,  23:38 14 abr 2010
sense resum d'edició
Llínea 31: Llínea 31:     
== Història del Modernisme ==
 
== Història del Modernisme ==
El modernisme va tindre el seu major auge entre els anys [[1892]] i [[1902]]. Es considera que les primeres pintures modernistes es troben en el [[Castillo de Roquetaillade]] ([[França]]). [[Eugène Viollet-le-Duc]] va restaurar el castell en la década de [[1850]] i encara que el seu ideal per a la torrelló  del castell era produir una recreació [[art gòtic|gòtic]], l'imitació va donar lloc a frescs que són eixemples de l'un estil germinal moderniste, arguyent-se a la vista dels seus moviments orgànics, els colors i la gràcia de les seues formes.  
+
El modernisme va tindre el seu major auge entre els anys [[1892]] i [[1902]]. Es considera que les primeres pintures modernistes es troben en el [[Castell de Roquetaillade]] ([[França]]). [[Eugène Viollet-le-Duc]] va restaurar el castell en la década de [[1850]] i encara que el seu ideal per a la torrelló  del castell era produir una recreació [[art gòtic|gòtic]], l'imitació va donar lloc a frescs que són eixemples de l'un estil germinal moderniste, arguyent-se a la vista dels seus moviments orgànics, els colors i la gràcia de les seues formes.  
    
El primer senyal evident del moviment moderniste es pot reconéixer en la década de [[1880]] en un conjunt de dissenys progressistes com ara el disseny per a la tapa del llibre publicat en [[1883]] del dissenyador i arquitecte [[Arthur Mackmurdo]] que va fer en referència a les esglésies dissenyades per [[Sir Christopher Wren]]. Es pot aduir també la tendència en alguns dissenys de ferro forjat en formes flotants lliures, o algunes dissenys textils florals, la majoria dels quals posseïen algun ímpetu derivat dels patrons del disseny [[victorià]].
 
El primer senyal evident del moviment moderniste es pot reconéixer en la década de [[1880]] en un conjunt de dissenys progressistes com ara el disseny per a la tapa del llibre publicat en [[1883]] del dissenyador i arquitecte [[Arthur Mackmurdo]] que va fer en referència a les esglésies dissenyades per [[Sir Christopher Wren]]. Es pot aduir també la tendència en alguns dissenys de ferro forjat en formes flotants lliures, o algunes dissenys textils florals, la majoria dels quals posseïen algun ímpetu derivat dels patrons del disseny [[victorià]].
Llínea 37: Llínea 37:  
La llibertat vindicada en la década de [[1890]] pels artistes de les distintes [[Sezession (moviment artístic)|secessions]] ocorregudes en les distintes ciutats europees va donar soport ideològic i visibilitat pública al moviment.  
 
La llibertat vindicada en la década de [[1890]] pels artistes de les distintes [[Sezession (moviment artístic)|secessions]] ocorregudes en les distintes ciutats europees va donar soport ideològic i visibilitat pública al moviment.  
   −
Un punt destacat en l'evolució del modernisme va ser la [[Exposició Universal de París]] de [[1900]], en la que el modernisme va triumfar en cada mijà expost. De totes maneres es pot dir que va conseguir el seu apogeu en l'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu Modern de [[1902]] en [[Torí]], [[Itàlia]], on els dissenyadors van exhibir obres de tots els països europeus on el modernisme va florir. El moviment va fer us de moltes innovacions tecnològiques de finals del [[sigle XIX]], especialment l'ampli us del ferro expost –aprofitant-ho més allà de la seua funció arquitectònica- així com el us de grans peces de vidre de forma irregular – [[vitraux]]- en arquitectura. Per al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], la naturalea altament decorativa del disseny moderniste –que ho feya car de produir- va començar a ser abandonat en favor del [[art modern]] que en els seus traços més simples i rectilíneus -i per tant més barat- i estant més en harmonia en l'estètica plana i tosca dels dissenys industrials després derivaria en el [[Art decó|Art Decó]].
+
Un punt destacat en l'evolució del modernisme va ser la [[Exposició Universal de Paris]] de [[1900]], en la que el modernisme va triumfar en cada mijà expost. De totes maneres es pot dir que va conseguir el seu apogeu en l'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu Modern de [[1902]] en [[Torí]], [[Itàlia]], on els dissenyadors van exhibir obres de tots els països europeus on el modernisme va florir. El moviment va fer us de moltes innovacions tecnològiques de finals del [[sigle XIX]], especialment l'ampli us del ferro expost –aprofitant-ho més allà de la seua funció arquitectònica- així com el us de grans peces de vidre de forma irregular – [[vitraux]]- en arquitectura. Per al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], la naturalea altament decorativa del disseny moderniste –que ho feya car de produir- va començar a ser abandonat en favor del [[art modern]] que en els seus traços més simples i rectilíneus -i per tant més barat- i estant més en harmonia en l'estètica plana i tosca dels dissenys industrials després derivaria en el [[Art decó|Art Decó]].
    
== El Modernisme en les Arts Gràfiques ==
 
== El Modernisme en les Arts Gràfiques ==
Llínea 51: Llínea 51:  
== Joyeria Modernista ==
 
== Joyeria Modernista ==
   −
L'art de la joyeria es va vore revitalisat pel modernisme, tenint a la naturalea com la principal font d'inspiració. Van complementar esta renovació els nous nivells de virtuosisme conseguits en el [[Esmalte|esmaltat]] i els nous materials com [[Ópal|ópals]] i atres [[Pedra semipreciosa|piedras semiprecioses]]. L'interés generalisat en el [[Art japonés]] i l'entusiasme especialisat en les habilitats de metalisteria, van fomentar noves aproximacions i temes d'ornamentació.  
+
L'art de la joyeria es va vore revitalisat pel modernisme, tenint a la naturalea com la principal font d'inspiració. Van complementar esta renovació els nous nivells de virtuosisme conseguits en el [[Esmalte|esmaltat]] i els nous materials com [[Ópal|ópals]] i atres [[Pedra semipreciosa|pedres semiprecioses]]. L'interés generalisat en el [[Art japonés]] i l'entusiasme especialisat en les habilitats de metalisteria, van fomentar noves aproximacions i temes d'ornamentació.  
 
En els dos segles previs, l'émfasis en la joyeria fina s'havia centrat en les gemes, particularment en els [[Diamant|diamants]] pel que la preocupació principal de joyer consistia a proveir un marc adequat per al seu lluïment. En el modernisme va sorgir un nou tipo de joyeria, motivada i encausada cap al disseny artístic abans que en el mer desplegament de les gemes.  
 
En els dos segles previs, l'émfasis en la joyeria fina s'havia centrat en les gemes, particularment en els [[Diamant|diamants]] pel que la preocupació principal de joyer consistia a proveir un marc adequat per al seu lluïment. En el modernisme va sorgir un nou tipo de joyeria, motivada i encausada cap al disseny artístic abans que en el mer desplegament de les gemes.  
   Llínea 61: Llínea 61:  
El modernisme és un art burgués, molt car, que intenta integrar en l'arquitectura tot l'art i totes les arts. És un corrent essencialment decoratiu, encara que posseïx solucions arquitectòniques originals. Es desenrolla entre els sigles [[sigle XIX|XIX]] i [[sigle XX|XX]].  
 
El modernisme és un art burgués, molt car, que intenta integrar en l'arquitectura tot l'art i totes les arts. És un corrent essencialment decoratiu, encara que posseïx solucions arquitectòniques originals. Es desenrolla entre els sigles [[sigle XIX|XIX]] i [[sigle XX|XX]].  
   −
Este moviment deixa de costat les solucions que la revolució del ferro i del vidre aporten a l'arquitectura, encara que se servix de la indústria per a la decoració d'interiors i les forges de les reixeries, etc.. Les seues formes són blanes i arredonides, encara que no és açò l'única cosa característic del modernisme sino la profusió de motius decoratius.  
+
Este moviment deixa de costat les solucions que la revolució del ferro i del vidre aporten a l'arquitectura, encara que se servix de la indústria per a la decoració d'interiors i les forges de les reixeries, etc. Les seues formes són blanes i arredonides, encara que no és açò l'única cosa característic del modernisme sino la profusió de motius decoratius.  
    
L'influència del modernisme arquitectònic es deixa sentir encara en l'arquitectura actual.  
 
L'influència del modernisme arquitectònic es deixa sentir encara en l'arquitectura actual.  
Llínea 116: Llínea 116:     
* [[Casa Batlló]] d'Antonio Gaudí, en [[Barcelona]].  
 
* [[Casa Batlló]] d'Antonio Gaudí, en [[Barcelona]].  
* [[Parc Güell]] d'Antonio Gaudí, a Barcelona.
+
* [[Parc Güell]] d'Antonio Gaudí, en Barcelona.
* [[:Image:Paris metro entrance Sainte-Opportune.jpg|Bocas]] del [[Metro de París|Metro]] (d'Hector Guimard, en [[Paris]]).  
+
* [[:Image:Paris metro entrance Sainte-Opportune.jpg|Bocas]] del [[Metro de Paris|Metro]] (d'Hector Guimard, en [[Paris]]).  
 
* [[:Image:Victor Horta Hotel Tassel.JPG|Hotel Tassel]] de Víctor Horta, en [[Brusseles]].
 
* [[:Image:Victor Horta Hotel Tassel.JPG|Hotel Tassel]] de Víctor Horta, en [[Brusseles]].
 
* [[Fris de Beethoven]] i [[:Image:El bes(Gustav Klimt) .jpg|El Bes]] de Klimt, en [[Viena]].
 
* [[Fris de Beethoven]] i [[:Image:El bes(Gustav Klimt) .jpg|El Bes]] de Klimt, en [[Viena]].
* [[:Image:Secession Vienna June 2006 012.jpg|Edificio Sezession]] d'Olbrich, a Viena.
+
* [[:Image:Secession Vienna June 2006 012.jpg|Edifici Sezession]] d'Olbrich, en Viena.
* [[:Image:Wien PSK.jpg|Edificio de la Caixa Postal]] d'Otto Wagner, a Viena.
+
* [[:Image:Wien PSK.jpg|Edificio de la Caixa Postal]] d'Otto Wagner, en Viena.
* [[:Image:Wien mar2002 001.jpg|Estación de Subte]] d'Otto Wagner, a Viena.
+
* [[:Image:Wien mar2002 001.jpg|Estación de Subte]] d'Otto Wagner, en Viena.
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 
* [[Modernisme valencià]]
 
* [[Modernisme valencià]]
 +
* [[Mercat Central d'Alacant]]
 +
* [[Mercat Central de Valéncia]]
 +
* [[Mercat de Colon]]
 
* [[Modernisme (lliteratura en espanyol)]]
 
* [[Modernisme (lliteratura en espanyol)]]
 
* [[Secessió de Viena]]
 
* [[Secessió de Viena]]
Llínea 145: Llínea 148:  
* [http://www.inyourpocket.com/poland/krakow/en/feature?id=4246 Art Nouveau en Polònia)]
 
* [http://www.inyourpocket.com/poland/krakow/en/feature?id=4246 Art Nouveau en Polònia)]
 
* [http://www.gaudidesigner.com/és/autres-realisations-art-nouveau.html El Modernisme en Catalunya]
 
* [http://www.gaudidesigner.com/és/autres-realisations-art-nouveau.html El Modernisme en Catalunya]
* [http://www.antiquestopic.com/the-art-nouveau-style-1880-1910/ Ressenya de l'estil Art Nouveau 1880-1910] (en anglés)
+
* [http://www.antiquestopic.com/the-art-nouveau-style-1880-1910/ Resenya de l'estil Art Nouveau 1880-1910] (en anglés)
 
* [http://www.szecesszio.com szecesszio.com - Modernisme in Hungary] (en anglés)
 
* [http://www.szecesszio.com szecesszio.com - Modernisme in Hungary] (en anglés)
 
* [http://www.almeriane.es/ l'Art Nouveau Andalús]
 
* [http://www.almeriane.es/ l'Art Nouveau Andalús]

Menú de navegació