Llínea 31: |
Llínea 31: |
| | | |
| == Història del Modernisme == | | == Història del Modernisme == |
− | El modernisme va tindre el seu major auge entre els anys [[1892]] i [[1902]]. Es considera que les primeres pintures modernistes es troben en el [[Castillo de Roquetaillade]] ([[França]]). [[Eugène Viollet-le-Duc]] va restaurar el castell en la década de [[1850]] i encara que el seu ideal per a la torrelló del castell era produir una recreació [[art gòtic|gòtic]], l'imitació va donar lloc a frescs que són eixemples de l'un estil germinal moderniste, arguyent-se a la vista dels seus moviments orgànics, els colors i la gràcia de les seues formes. | + | El modernisme va tindre el seu major auge entre els anys [[1892]] i [[1902]]. Es considera que les primeres pintures modernistes es troben en el [[Castell de Roquetaillade]] ([[França]]). [[Eugène Viollet-le-Duc]] va restaurar el castell en la década de [[1850]] i encara que el seu ideal per a la torrelló del castell era produir una recreació [[art gòtic|gòtic]], l'imitació va donar lloc a frescs que són eixemples de l'un estil germinal moderniste, arguyent-se a la vista dels seus moviments orgànics, els colors i la gràcia de les seues formes. |
| | | |
| El primer senyal evident del moviment moderniste es pot reconéixer en la década de [[1880]] en un conjunt de dissenys progressistes com ara el disseny per a la tapa del llibre publicat en [[1883]] del dissenyador i arquitecte [[Arthur Mackmurdo]] que va fer en referència a les esglésies dissenyades per [[Sir Christopher Wren]]. Es pot aduir també la tendència en alguns dissenys de ferro forjat en formes flotants lliures, o algunes dissenys textils florals, la majoria dels quals posseïen algun ímpetu derivat dels patrons del disseny [[victorià]]. | | El primer senyal evident del moviment moderniste es pot reconéixer en la década de [[1880]] en un conjunt de dissenys progressistes com ara el disseny per a la tapa del llibre publicat en [[1883]] del dissenyador i arquitecte [[Arthur Mackmurdo]] que va fer en referència a les esglésies dissenyades per [[Sir Christopher Wren]]. Es pot aduir també la tendència en alguns dissenys de ferro forjat en formes flotants lliures, o algunes dissenys textils florals, la majoria dels quals posseïen algun ímpetu derivat dels patrons del disseny [[victorià]]. |
Llínea 37: |
Llínea 37: |
| La llibertat vindicada en la década de [[1890]] pels artistes de les distintes [[Sezession (moviment artístic)|secessions]] ocorregudes en les distintes ciutats europees va donar soport ideològic i visibilitat pública al moviment. | | La llibertat vindicada en la década de [[1890]] pels artistes de les distintes [[Sezession (moviment artístic)|secessions]] ocorregudes en les distintes ciutats europees va donar soport ideològic i visibilitat pública al moviment. |
| | | |
− | Un punt destacat en l'evolució del modernisme va ser la [[Exposició Universal de París]] de [[1900]], en la que el modernisme va triumfar en cada mijà expost. De totes maneres es pot dir que va conseguir el seu apogeu en l'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu Modern de [[1902]] en [[Torí]], [[Itàlia]], on els dissenyadors van exhibir obres de tots els països europeus on el modernisme va florir. El moviment va fer us de moltes innovacions tecnològiques de finals del [[sigle XIX]], especialment l'ampli us del ferro expost –aprofitant-ho més allà de la seua funció arquitectònica- així com el us de grans peces de vidre de forma irregular – [[vitraux]]- en arquitectura. Per al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], la naturalea altament decorativa del disseny moderniste –que ho feya car de produir- va començar a ser abandonat en favor del [[art modern]] que en els seus traços més simples i rectilíneus -i per tant més barat- i estant més en harmonia en l'estètica plana i tosca dels dissenys industrials després derivaria en el [[Art decó|Art Decó]]. | + | Un punt destacat en l'evolució del modernisme va ser la [[Exposició Universal de Paris]] de [[1900]], en la que el modernisme va triumfar en cada mijà expost. De totes maneres es pot dir que va conseguir el seu apogeu en l'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu Modern de [[1902]] en [[Torí]], [[Itàlia]], on els dissenyadors van exhibir obres de tots els països europeus on el modernisme va florir. El moviment va fer us de moltes innovacions tecnològiques de finals del [[sigle XIX]], especialment l'ampli us del ferro expost –aprofitant-ho més allà de la seua funció arquitectònica- així com el us de grans peces de vidre de forma irregular – [[vitraux]]- en arquitectura. Per al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], la naturalea altament decorativa del disseny moderniste –que ho feya car de produir- va començar a ser abandonat en favor del [[art modern]] que en els seus traços més simples i rectilíneus -i per tant més barat- i estant més en harmonia en l'estètica plana i tosca dels dissenys industrials després derivaria en el [[Art decó|Art Decó]]. |
| | | |
| == El Modernisme en les Arts Gràfiques == | | == El Modernisme en les Arts Gràfiques == |
Llínea 51: |
Llínea 51: |
| == Joyeria Modernista == | | == Joyeria Modernista == |
| | | |
− | L'art de la joyeria es va vore revitalisat pel modernisme, tenint a la naturalea com la principal font d'inspiració. Van complementar esta renovació els nous nivells de virtuosisme conseguits en el [[Esmalte|esmaltat]] i els nous materials com [[Ópal|ópals]] i atres [[Pedra semipreciosa|piedras semiprecioses]]. L'interés generalisat en el [[Art japonés]] i l'entusiasme especialisat en les habilitats de metalisteria, van fomentar noves aproximacions i temes d'ornamentació. | + | L'art de la joyeria es va vore revitalisat pel modernisme, tenint a la naturalea com la principal font d'inspiració. Van complementar esta renovació els nous nivells de virtuosisme conseguits en el [[Esmalte|esmaltat]] i els nous materials com [[Ópal|ópals]] i atres [[Pedra semipreciosa|pedres semiprecioses]]. L'interés generalisat en el [[Art japonés]] i l'entusiasme especialisat en les habilitats de metalisteria, van fomentar noves aproximacions i temes d'ornamentació. |
| En els dos segles previs, l'émfasis en la joyeria fina s'havia centrat en les gemes, particularment en els [[Diamant|diamants]] pel que la preocupació principal de joyer consistia a proveir un marc adequat per al seu lluïment. En el modernisme va sorgir un nou tipo de joyeria, motivada i encausada cap al disseny artístic abans que en el mer desplegament de les gemes. | | En els dos segles previs, l'émfasis en la joyeria fina s'havia centrat en les gemes, particularment en els [[Diamant|diamants]] pel que la preocupació principal de joyer consistia a proveir un marc adequat per al seu lluïment. En el modernisme va sorgir un nou tipo de joyeria, motivada i encausada cap al disseny artístic abans que en el mer desplegament de les gemes. |
| | | |
Llínea 61: |
Llínea 61: |
| El modernisme és un art burgués, molt car, que intenta integrar en l'arquitectura tot l'art i totes les arts. És un corrent essencialment decoratiu, encara que posseïx solucions arquitectòniques originals. Es desenrolla entre els sigles [[sigle XIX|XIX]] i [[sigle XX|XX]]. | | El modernisme és un art burgués, molt car, que intenta integrar en l'arquitectura tot l'art i totes les arts. És un corrent essencialment decoratiu, encara que posseïx solucions arquitectòniques originals. Es desenrolla entre els sigles [[sigle XIX|XIX]] i [[sigle XX|XX]]. |
| | | |
− | Este moviment deixa de costat les solucions que la revolució del ferro i del vidre aporten a l'arquitectura, encara que se servix de la indústria per a la decoració d'interiors i les forges de les reixeries, etc.. Les seues formes són blanes i arredonides, encara que no és açò l'única cosa característic del modernisme sino la profusió de motius decoratius. | + | Este moviment deixa de costat les solucions que la revolució del ferro i del vidre aporten a l'arquitectura, encara que se servix de la indústria per a la decoració d'interiors i les forges de les reixeries, etc. Les seues formes són blanes i arredonides, encara que no és açò l'única cosa característic del modernisme sino la profusió de motius decoratius. |
| | | |
| L'influència del modernisme arquitectònic es deixa sentir encara en l'arquitectura actual. | | L'influència del modernisme arquitectònic es deixa sentir encara en l'arquitectura actual. |
Llínea 116: |
Llínea 116: |
| | | |
| * [[Casa Batlló]] d'Antonio Gaudí, en [[Barcelona]]. | | * [[Casa Batlló]] d'Antonio Gaudí, en [[Barcelona]]. |
− | * [[Parc Güell]] d'Antonio Gaudí, a Barcelona. | + | * [[Parc Güell]] d'Antonio Gaudí, en Barcelona. |
− | * [[:Image:Paris metro entrance Sainte-Opportune.jpg|Bocas]] del [[Metro de París|Metro]] (d'Hector Guimard, en [[Paris]]). | + | * [[:Image:Paris metro entrance Sainte-Opportune.jpg|Bocas]] del [[Metro de Paris|Metro]] (d'Hector Guimard, en [[Paris]]). |
| * [[:Image:Victor Horta Hotel Tassel.JPG|Hotel Tassel]] de Víctor Horta, en [[Brusseles]]. | | * [[:Image:Victor Horta Hotel Tassel.JPG|Hotel Tassel]] de Víctor Horta, en [[Brusseles]]. |
| * [[Fris de Beethoven]] i [[:Image:El bes(Gustav Klimt) .jpg|El Bes]] de Klimt, en [[Viena]]. | | * [[Fris de Beethoven]] i [[:Image:El bes(Gustav Klimt) .jpg|El Bes]] de Klimt, en [[Viena]]. |
− | * [[:Image:Secession Vienna June 2006 012.jpg|Edificio Sezession]] d'Olbrich, a Viena. | + | * [[:Image:Secession Vienna June 2006 012.jpg|Edifici Sezession]] d'Olbrich, en Viena. |
− | * [[:Image:Wien PSK.jpg|Edificio de la Caixa Postal]] d'Otto Wagner, a Viena. | + | * [[:Image:Wien PSK.jpg|Edificio de la Caixa Postal]] d'Otto Wagner, en Viena. |
− | * [[:Image:Wien mar2002 001.jpg|Estación de Subte]] d'Otto Wagner, a Viena. | + | * [[:Image:Wien mar2002 001.jpg|Estación de Subte]] d'Otto Wagner, en Viena. |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |
| * [[Modernisme valencià]] | | * [[Modernisme valencià]] |
| + | * [[Mercat Central d'Alacant]] |
| + | * [[Mercat Central de Valéncia]] |
| + | * [[Mercat de Colon]] |
| * [[Modernisme (lliteratura en espanyol)]] | | * [[Modernisme (lliteratura en espanyol)]] |
| * [[Secessió de Viena]] | | * [[Secessió de Viena]] |
Llínea 145: |
Llínea 148: |
| * [http://www.inyourpocket.com/poland/krakow/en/feature?id=4246 Art Nouveau en Polònia)] | | * [http://www.inyourpocket.com/poland/krakow/en/feature?id=4246 Art Nouveau en Polònia)] |
| * [http://www.gaudidesigner.com/és/autres-realisations-art-nouveau.html El Modernisme en Catalunya] | | * [http://www.gaudidesigner.com/és/autres-realisations-art-nouveau.html El Modernisme en Catalunya] |
− | * [http://www.antiquestopic.com/the-art-nouveau-style-1880-1910/ Ressenya de l'estil Art Nouveau 1880-1910] (en anglés) | + | * [http://www.antiquestopic.com/the-art-nouveau-style-1880-1910/ Resenya de l'estil Art Nouveau 1880-1910] (en anglés) |
| * [http://www.szecesszio.com szecesszio.com - Modernisme in Hungary] (en anglés) | | * [http://www.szecesszio.com szecesszio.com - Modernisme in Hungary] (en anglés) |
| * [http://www.almeriane.es/ l'Art Nouveau Andalús] | | * [http://www.almeriane.es/ l'Art Nouveau Andalús] |