Canvis

|cita = Más de 60.000 misioneros voluntarios van por todo el mundo compartiendo el gozo que han encontrado gracias al Evangelio. La mayoría son jóvenes solteros que rinden servicio de jornada completa por 18 o 24 meses que sufragan con sus propios gastos}}</ref>  

|cita = Más de 60.000 misioneros voluntarios van por todo el mundo compartiendo el gozo que han encontrado gracias al Evangelio. La mayoría son jóvenes solteros que rinden servicio de jornada completa por 18 o 24 meses que sufragan con sus propios gastos}}</ref>  

* '''Segon''': "Perfeccionar als sants", nom que li donen als seus membres; esta missió conta en múltiples programes, com l'orientació familiar, en la qual els membres de l'església es visiten uns a uns atres en l'objectiu de fortificar l'esperit i acostar a l'església als quals s'han separat d'ella. Atre programa és la nit de llar, establerta oficialment en l'església els dilluns a la nit, on els pares en una reunió en la família ensenyen l'evangeli en les seues llars. <ref>{{cita web

* '''Segon''': "Perfeccionar als sants", nom que li donen als seus membres; esta missió conta en múltiples programes, com l'orientació familiar, en la qual els membres de l'església es visiten uns a uns atres en l'objectiu de fortificar l'esperit i acostar a l'església als que s'han separat d'ella. Atre programa és la nit de llar, establida oficialment en l'església els dilluns per la nit, a on els pares en una reunió en la família ensenyen l'evangeli en les seues llars. <ref>{{cita web

|url = http://www.mormon.org/learn/0,8672,1164-3,00.html

|url = http://www.mormon.org/learn/0,8672,1164-3,00.html

|título = Reserven una noche de la semana para la familia

|título = Reserven una nit de la semana per a la família

|fechaacceso = 13 de abril, 2008

|fechaacceso = 13 de abril, 2008

|autor = Mormon.org

|autor = Mormon.org

|idioma = español}}</ref>

|idioma = español}}</ref>

* '''Tercer''': "Redimir als morts", cridada obra vicaria, important des dels inicis de l'Església i exclusiva entre el cristianisme, inclou el batisme pels morts. Esta doctrina dòna importància a proveir ordenances als quals ya van morir sense el coneiximent de Crist. <ref name=porquetemplos>{{cita web

* '''Tercer''': "Redimir als morts", nomenada obra vicaria, important des dels inicis de l'Església i exclusiva entre el cristianisme, inclou el batisme pels morts. Esta doctrina dòna importància a proveir ordenances als quals ya van morir sense el coneiximent de Crist. <ref name=porquetemplos>{{cita web

|url = http://www.lds.org/temples/purpose/why/0,11581,1953-3,00.html

|url = http://www.lds.org/temples/purpose/why/0,11581,1953-3,00.html

|título = ¿Por qué tener templos?

|título = ¿Perque tindre temples?

|fechaacceso = 13 de abril, 2008

|fechaacceso = 13 d'abril, 2008

|autor = [[Gordon B. Hinckley]]

|autor = [[Gordon B. Hinckley]]

|obra = El Propósito de los Templos

|obra = El Propòsit dels Temples

|editorial = lds.org

|editorial = lds.org

|idioma = español

|idioma = español

== La doctrina mormona ==

== La doctrina mormona ==

Els membres de l''''Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies''' es consideren cristians, pero diuen no pertànyer a cap tradició ortodoxa, catòlica o protestant. Ells creuen que l'església mormona és la restauració de l'església original establida per [[Jesucrist]]. Algunes esglésies cristianes no consideren el mormonisme una denominació cristiana, ya que hi ha moltes diferències substancials en les credences sobre la naturalea de Deu i de Jesucrist.

Els membres de l''''Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies''' es consideren cristians, pero diuen no pertànyer a cap tradició ortodoxa, catòlica o protestant. Ells creuen que l'església mormona és la restauració de l'església original establida per [[Jesucrist]]. Algunes iglésies cristianes no consideren el mormonisme una denominació cristiana, ya que hi ha moltes diferències substancials en les creències sobre la naturalea de Deu i de Jesucrist.

La doctrina mormona establix la revelació continua, és a dir, que el [[Cànon (Bíblia)|cànon]] de les Escritures Sagrades està obert, i no només conté la [[Bíblia]], sino el [[Llibre del Mormó]], la Doctrina i els Pactes, la Perla de Gran Preu, i els Artículs de la Fe. Estes escritures conformen les Obres Estàndarts de l'església mormona. No obstant això, qualsevol declaració de les autoritats generals, particularment de la presidència de l'església són escritures sagrades no canonisades. Els membres de l'església mormona han d'acceptar estes declaracions com a escritura sagrada contemporànea.

La doctrina mormona establix la revelació continua, és a dir, que el [[Cànon (Bíblia)|cànon]] de les Escritures Sagrades està obert, i no només conté la [[Bíblia]], sino el [[Llibre del Mormó]], la Doctrina i els Pactes, la Perla de Gran Preu, i els Artículs de la Fe. Estes escritures conformen les Obres Estàndarts de l'iglésia mormona. No obstant això, qualsevol declaració de les autoritats generals, particularment de la presidència de l'església són escritures sagrades no canonisades. Els membres de l'iglésia mormona han d'acceptar estes declaracions com a escritura sagrada contemporànea.

D'acort a la doctrina mormona, principalment obtinguda del Llibre de Mormó, [[Jesús]] va visitar els pobles de [[Nort-Amèrica]] per a predicar l'evangeli de la salvació. El llibre declara que hi van haver dos grans civilisacions a Amèrica, una representada pels jaredites que hi van arribar després de la confusió de les llengües a la Torre de Babel, i l'atra va sortir de [[Jerusalem]] el 600 a.C., i es va separar en dos nacions, els nefites i els lamanites. Després de mil anys, les civilisacions van ser destruïdes, a excepció dels lamanites, qui van ser els antecessors dels amerindis nort-americans. No hi ha, però, evidència històrica ni arqueològica sobre l'existència d'estes civilisacions a [[Amèrica]].

D'acort en la doctrina mormona, principalment obtinguda del Llibre de Mormó, [[Jesús]] va visitar els pobles de [[Nort-Amèrica]] per a predicar l'evangeli de la salvació. El llibre declara que hagueren dos grans civilisacions en Amèrica, una representada pels jaredites que arribaren després de la confusió de les llengües a la Torre de Babel, i l'atra va eixir de [[Jerusalem]] en l'any 600 a.C., i es va separar en dos nacions, els nefites i els lamanites. Després de mil anys, les civilisacions van ser destruïdes, a excepció dels lamanites, qui van ser els antecessors dels amerindis nort-americans. No hi ha evidència històrica ni arqueològica sobre l'existència d'estes civilisacions en [[Amèrica]].

== Teologia de la deïtat ==

== Teologia de la deïtat ==

[[Image:Plá de Salvació valencià.jpg|right]]

[[Image:Plá de Salvació valencià.jpg|right]]

Una diferència principal de la teologia mormona és la doctrina de la deïtat, en oposició a la doctrina tradicional de la trinitat. D'acort als mormons, Deu, Jesucrist i l'Esperit Sant són tres persones separades que conformen la deïtat. Els tres membres de la deïtat són eterns i igualment divins, pero tenen papers diferents. Deu té un cos propi, i Jesucrist també té un cos propi distint al cos de Deu Pare. Els tres, pero, constituïxen una deïtat, "un Deu" en els atres sentits possibles, principalment units en propòsit.

Una diferència principal de la teologia mormona és la doctrina de la deïtat, en oposició a la doctrina tradicional de la trinitat. D'acort als mormons, Deu, Jesucrist i l'Esperit Sant són tres persones separades que conformen la deïtat. Els tres membres de la deïtat són eterns i igualment divins, pero tenen papers diferents. Deu té un cos propi, i Jesucrist també té un cos propi distint al cos de Deu Pare. Els tres constituïxen una deïtat, "un Deu" en els atres sentits possibles, principalment units en propòsit.

El mormonisme dona els mateixos atributs als membres de la deïtat que la resta de les denominacions cristianes donen a la [[Santíssima Trinitat|trinitat]]: [[omnipotència]], [[omnisciència]], [[benevolència]], [[eternitat]], [[immutabilitat]], [[immortalitat]], [[immanència]] en l'[[univers]], pero no tenen transcendència sobre l'univers: Deu és l'organisador de la matèria, pero tota la matèria sempre ha existit i sempre existirà. La immutabilitat de Deu només afecta les seues criatures i el seu ''status'' futur, pero no el seu ''status'' passat, ya que, d'acort als escrits de [[Joseph Smith]] (encara que no es considera part de l'escritura canonisada), Deu Pare és un home que ha estat exaltat al ''status'' de Deu. Els mormons també creuen, encara que esta doctrina no és canònica, que Deu està eternament casat en una Mare Celestial, la qual és igual que el Pare en ''status''. La seua identitat, pero, ha estat protegida en anonimat, pel Pare Celestial, i per això, ningú no coneix el seu nom.

El mormonisme dona els mateixos atributs als membres de la deïtat que la resta de les denominacions cristianes donen a la [[Santíssima Trinitat|trinitat]]: [[omnipotència]], [[omnisciència]], [[benevolència]], [[eternitat]], [[immutabilitat]], [[immortalitat]], [[immanència]] en l'[[univers]], pero no tenen transcendència sobre l'univers: Deu és l'organisador de la matèria, pero tota la matèria sempre ha existit i sempre existirà. L'immutabilitat de Deu només afecta a les seues criatures i el seu ''estatus'' futur, pero no al seu ''estatus'' passat, ya que, d'acort en els escrits de [[Joseph Smith]] (encara que no es considera part de l'escritura canonisada), Deu Pare és un home que ha segut exaltat a l'''estatus'' de Deu. Els mormons també creuen, encara que esta doctrina no és canònica, que Deu està eternament casat en una Mare Celestial, la qual és igual que el Pare en ''estatus''. La seua identitat ha segut protegida en anonimat, pel Pare Celestial, i per això, ningú coneix el seu nom.

Atés que hi ha grans diferències en la doctrina mormona i la resta de les denominacions cristianes, molts [[protestantisme|protestants]] i [[catolicisme|catòlics]] no consideren el mormonisme una església cristiana, i especialment consideren que la seua doctrina de la deïtat és [[politeista]]. Els mormons, per la seua banda, es consideren henoteistes o monolatrístics. Alguns mormons també creuen en l'existència d'atres deus o sers divins que no tenen importància en la salvació de l'home. Pero en l'adoració, els mormons creuen en un Deu, d'acort a la descripció donada pel [[Llibre de Mormó]]. A diferència d'esta doctrina, les esglésies [[protestantisme|protestants]], [[anglicanisme|anglicanes]], [[catolicisme|catòliques]] i [[cristianisme ortodox|ortodoxes]] creuen que Deu és un ser (''ousia'') i simultàneament tres persones (''hypostases'').

Degut a que hi ha grans diferències en la doctrina mormona i la resta de les denominacions cristianes, molts [[protestantisme|protestants]] i [[catolicisme|catòlics]] no consideren el mormonisme una església cristiana, i especialment consideren que la seua doctrina de la deïtat és [[politeista]]. Els mormons, per la seua banda, es consideren henoteistes o monolatrístics. Alguns mormons també creuen en l'existència d'atres deus o sers divins que no tenen importància en la salvació de l'home. Pero en l'adoració, els mormons creuen en un Deu, d'acort a la descripció donada pel [[Llibre de Mormó]]. A diferència d'esta doctrina, les esglésies [[protestantisme|protestants]], [[anglicanisme|anglicanes]], [[catolicisme|catòliques]] i [[cristianisme ortodox|ortodoxes]] creuen que Deu és un ser (''ousia'') i simultàneament tres persones (''hypostases'').

== Escritures ==

== Escritures ==

Joseph Smith va ensenyar, i des de llavors la credença s'ha mantingut, que el cànon de llibres sagrats no estava tancat i que Deu seguia revelant coses divines a l'home. L'Església accepta atres llibres sagrats i revelacions que complementen i clarifiquen a la Bíblia.<ref name=biblianelson>Russell M. Nelson, ''[http://www.lds.org/conference/talk/display/0,5232,89-3-777-16,00.html Testigos de las Escrituras,]'' {{es}}. Liahona, Nov 2007, 43–45. Darrer accés: 13 d'abril de 2008.</ref> Més encara, Deu pot donar revelacions a qui presidixen l'església en el present, així com revelacions personals a qualsevol home o dona en qualsevol lloc i situació i que compleixi els requisits de la fe en Crist, relacionats a les seues vides personals i familiars. Se sostenen a la Primera Presidència i als dotze apòstols de l'Iglésia com profetes, vidents i reveladors.

Joseph Smith va ensenyar, i des de llavors la creència s'ha mantingut, que el cànon de llibres sagrats no estava tancat i que Deu seguia revelant coses divines a l'home. L'Iglésia accepta atres llibres sagrats i revelacions que complementen i clarifiquen a la Bíblia.<ref name=biblianelson>Russell M. Nelson, ''[http://www.lds.org/conference/talk/display/0,5232,89-3-777-16,00.html Testigos de las Escrituras,]'' {{es}}. Liahona, Nov 2007, 43–45. Últim accés: 13 d'abril de 2008.</ref> Més encara, Deu pot donar revelacions als qui presidixen l'església en el present, aixina com revelacions personals a qualsevol home o dona en qualsevol lloc i situació i que complixca en els requisits de la fe en Crist, relacionats a les seues vides personals i familiars. Se sostenen a la Primera Presidència i als dotze apòstols de l'Iglésia com profetes, vidents i reveladors.

=== La Bíblia ===

=== La Bíblia ===

{{AP|Bíblia}}

{{AP|Bíblia}}

Tots els Sants dels Últims Dies accepten a la Santa Bíblia com escritura sagrada fins a on estigui correctament traduïda.,<ref name=biblianelson /> i creuen que les seues profecies són verídiques, pero que hi ha algunes parts de la traducció de la Bíblia que estan incompletes o incorrectes.<ref>Vegeu Artículo de Fe N° 8: "Creemos que la Biblia es la palabra de Dios hasta donde este correctamente traducida; también creemos que el Libro de Mormón es la palabra de Dios."</ref> S'estudia l'Antic Testament i el Nou Testament en classes dominicals, cridades Escola Dominical. S'entén que les escritures són compendis de llibres que manifesten la voluntat de Deu per mijà dels seus respectius profetes, i noten que existixen atres llibres que s'esmenen en la Bíblia que s'han perdut. La revisió de la Santa Bíblia, considerada la millor traduïda; totalment acceptada i usada pels membres hispà-parlants de l'[[Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies]], és "Reina Valera [[1960]]".

Tots els Sants dels Últims Dies accepten a la Santa Bíblia com escritura sagrada fins a on estiga correctament traduïda.,<ref name=biblianelson /> i creuen que les seues profecies són verídiques, pero que hi ha algunes parts de la traducció de la Bíblia que estan incompletes o incorrectes.<ref>Vore Artícul de Fe N° 8: "Creemos que la Biblia es la palabra de Dios hasta donde este correctamente traducida; también creemos que el Libro de Mormón es la palabra de Dios."</ref> S'estudia l'Antic Testament i el Nou Testament en classes dominicals, cridades Escola Dominical. S'entén que les escritures són compendis de llibres que manifesten la voluntat de Deu per mig dels seus respectius profetes, i noten que existixen atres llibres que es nomenen en la Bíblia que s'han perdut. La revisió de la Santa Bíblia, considerada la millor traduïda; totalment acceptada i usada pels membres hispà-parlants de l'[[Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies]], és "Reina Valera [[1960]]".

{{Cita|«Som creents fidels i verídics en el Senyor Jesucrist i en La seva paraula revelada per mijà de la Santa Bíblia.»|M. Russell Ballard<ref>M. Russell Ballard, [http://www.lds.org/conference/talk/display/0,5232,89-3-691-29,00.html El milagro de la Santa Biblia] {{es}}. Liahona, mayo de 2007, 80–82. Darrer accés: 13 d'abril de 2008.</ref>}}

{{Cita|«Som creents fidels i verídics en el Senyor Jesucrist i en La seua paraula revelada per mig de la Santa Bíblia.»|M. Russell Ballard<ref>M. Russell Ballard, [http://www.lds.org/conference/talk/display/0,5232,89-3-691-29,00.html El milacre de la Santa Bíblia] {{es}}. Liahona, maig de 2007, 80–82. Últim accés: 13 d'abril de 2008.</ref>}}

Al setembre de [[2009]], l'iglésia va publicar el text de l'edició SUD de la Santa Bíblia, basat en l'edició Regna-Valera de [[1909]] i revisada de manera molt conservadora. Es va fer émfasis en la modernisació de certa gramàtica antiga i de vocabulari que ha variat pel que fa a significat i acceptabilitat.

En setembre de [[2009]], l'iglésia va publicar el text de l'edició SUD de la Santa Bíblia, basat en l'edició Regna-Valera de [[1909]] i revisada de manera molt conservadora. Es va fer émfasis en la modernisació de certa gramàtica antiga i de vocabulari que ha variat pel que fa al significat i acceptabilitat.

=== El Llibre de Mormó ===

=== El Llibre de Mormó ===