Canvis

}}

}}

'''Unitat del Poble Valencià''' fon inicialment una coalició [[pancatalanisme|pancatalanista]] formada en [[1982]] entre el ''[[Partit Nacionaliste del País Valencià]]'' i el ''[[Agrupament d'Esquerres del País Valencià]]'' (AEPV), a la que en 1983 s'uní ''[[Esquerra Unida del País Valencià (1978)|Esquerra Unida del País Valencià]]'' per a presentar-se conjuntament a les eleccions autonòmiques d'eixe any. En [[1984]] els dos primers grups acordaren la transformació de la coalició en un partit polític unificat.

'''Unitat del Poble Valencià''' fon inicialment una coalició [[pancatalanisme|pancatalanista]] formada en [[1982]] entre el ''[[Partit Nacionaliste del País Valencià]]'' i el ''[[Agrupament d'Esquerres del País Valencià]]'' (AEPV), a la que en [[1983]] s'uní ''[[Esquerra Unida del País Valencià ([[1978]])|Esquerra Unida del País Valencià]]'' per a presentar-se conjuntament a les eleccions autonòmiques d'eixe any. En [[1984]] els dos primers grups acordaren la transformació de la coalició en un partit polític unificat.

En les Eleccions autonòmiques de 1987 es presentà en coalició junt a [[Esquerra Unida del País Valencià]] (derivada del [[Partit Comuniste del País Valencià]]), i va obtindre dos diputats en les [[Corts Valencianes]]: [[Pere Mayor]], per la circumscripció de [[Província de Valéncia|Valencia]], i [[Antoni Ferrando]], per la de [[província de Castelló|Castelló]]. Poc de temps després, el pacte es va trencà, i els diputats d'UPV passaren al Grup Mixt. Tot el procés del pacte en [[EUPV]] va supondre una important crisis interna, en una escisió i importants desercions. Un sector que argumentava que l'objectiu de l'UPV no era la construcció de l'espai d'esquerra, sino la construcció de l'espai nacionaliste en el País Valencià, es va escindir davall del nom de [[Partit Valencià Nacionaliste]] (PVN); i, quan els diputats nacionalistes passaren al Grup Mixt, atre sector se'n va anar, i alguns militants van passar-se a [[EUPV]]. En les Eleccions autonòmiques de 1991 es va presentar en solitari i va obtindre 73.813 vots (3,7%).

En les Eleccions autonòmiques de [[1987]] es presentà en coalició junt a [[Esquerra Unida del País Valencià]] (derivada del [[Partit Comuniste del País Valencià]]), i va obtindre dos diputats en les [[Corts Valencianes]]: [[Pere Mayor]], per la circumscripció de [[Província de Valéncia|Valencia]], i [[Antoni Ferrando]], per la de [[província de Castelló|Castelló]]. Poc de temps després, el pacte es va trencà, i els diputats d'UPV passaren al Grup Mixt. Tot el procés del pacte en [[EUPV]] va supondre una important crisis interna, en una escisió i importants desercions. Un sector que argumentava que l'objectiu de l'UPV no era la construcció de l'espai d'esquerra, sino la construcció de l'espai nacionaliste en el País Valencià, es va escindir davall del nom de [[Partit Valencià Nacionaliste]] (PVN); i, quan els diputats nacionalistes passaren al Grup Mixt, atre sector se'n va anar, i alguns militants van passar-se a [[EUPV]]. En les Eleccions autonòmiques de [[1991]] es va presentar en solitari i va obtindre 73.813 vots (3,7%).

[[Image:Unitat del Poble Valencia 26-11-1996.jpg|thumb|left|250px|<center>'''Unitat del Poble Valencià''', fon ú dels primers partits en usar la [[tàctica del camalleó]]</center>]]

[[Image:Unitat del Poble Valencia 26-11-1996.jpg|thumb|left|250px|<center>'''Unitat del Poble Valencià''', fon ú dels primers partits en usar la [[tàctica del camalleó]]</center>]]

La crisis de resultats organisatius i electorals, aixina com els canvis en el mapa polític valencià (en 1995, el [[Partit Popular]] guanyava les Eleccions autonòmiques en la [[Comunitat Valenciana]]), junt en la recent caiguda del règim comuniste en l'[[Unió Soviètica]], propicià que UPV revisara la seua llínea política, i en el Congrés celebrat en [[L'Eliana]] en 1996, optara per moderar algunes de les seues posicions adoptant postures de la [[tercera via]] pancatalanista. En 1995 ya havia anat en coalició en el [[Partit Valencià Nacionaliste]] en la candidatura [[UPV-Bloc de Progrés]], i a finals de 1998 es va celebrar el primer congrés per a formar el [[Bloc Nacionalista Valencià]]. En les Eleccions autonòmiques de 1999 esta nova federació va obtindre 102.700 vots (4,6%). Des de llavors, UPV ha deixat d'actuar com a tal.  

La crisis de resultats organisatius i electorals, aixina com els canvis en el mapa polític valencià (en [[1995]], el [[Partit Popular]] guanyava les Eleccions autonòmiques en la [[Comunitat Valenciana]]), junt en la recent caiguda del règim comuniste en l'[[Unió Soviètica]], propicià que UPV revisara la seua llínea política, i en el Congrés celebrat en [[L'Eliana]] en [[1996]], optara per moderar algunes de les seues posicions adoptant postures de la [[tercera via]] pancatalanista. En 1995 ya havia anat en coalició en el [[Partit Valencià Nacionaliste]] en la candidatura [[UPV-Bloc de Progrés]], i a finals de [[1998]] es va celebrar el primer congrés per a formar el [[Bloc Nacionalista Valencià]]. En les Eleccions autonòmiques de [[1999]] esta nova federació va obtindre 102.700 vots (4,6%). Des de llavors, UPV ha deixat d'actuar com a tal.  

[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]][[Categoria:Pancatalanisme]]

[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]][[Categoria:Pancatalanisme]]