Canvis

Un '''portaavions''' es un buc de guerra que permet transportar [[avió|avions]] de combat. Es una base aerea flotant que permet desplaçar una força de caracter ofensiu i autonoma sense importar el lloc del mon sense cap obstacul diplomatic.

Un '''portaavions''' es un buc de guerra que permet transportar [[avió|avions]] de combat. Es una base aerea flotant que permet desplaçar una força de caracter ofensiu i autonoma sense importar el lloc del mon sense cap obstacul diplomatic.

Navegant en les aigües internacionals, seguix seent en efect independent de tota soberania territorial. Per a numeroses marines, els '''portaavions''' son de gran importancia.  Son verdaderes ciutats flotants, embarcant varies decenes d'avions i d'[[helicopter|helicopters]] de combat, ademes de varis millars de mariners. El seu manteniment es cada vegada més compleix i costos.

Navegant en les aigües internacionals, seguix seent en efect independent de tota soberania territorial. Per a numeroses marines, els portaavions son de gran importancia.  Son verdaderes ciutats flotants, embarcant varies decenes d'avions i d'[[helicopter|helicopters]] de combat, ademes de varis millars de mariners. El seu manteniment es cada vegada més compleix i costos.

== Descripcio ==

== Descripcio ==

* Grues montacarregues que permeten transferir els avions entre el pont i els hangars.

* Grues montacarregues que permeten transferir els avions entre el pont i els hangars.

* Baix el pont, es troben els hangars d'almacenament i manteniment dels avions, les reserves de combustible i municions, elos allojaments de les tripulacions, i del grup de propulsio.

* Baix el pont, es troben els hangars d'almacenament i manteniment dels avions, les reserves de combustible i municions, elos allojaments de les tripulacions, i del grup de propulsio.

* Sobre el pont es troben les catapultes que permeten donar als avions una aceleracio inicial al desagarre aixina com els cables d'agarrament per al frenat en l'apontage. Alguns '''portaavions''' tenen un trampoli sustituix a les catapultes.

* Sobre el pont es troben les catapultes que permeten donar als avions una aceleracio inicial al desagarre aixina com els cables d'agarrament per al frenat en l'apontage. Alguns portaavions tenen un trampoli sustituix a les catapultes.

Un '''portaavions''' requerix del recolçament de uns atres bucs, no solament per a garantir la seua defensa (en particular, patrullers, creuers, fragates antiaerees, fragates antisubmarines i [[submari]] d'atac ), pero tambe per a garantir el seu suministre. Aixina, s'acompanye cada portaavions sistematicament de tota una escolta d'atres bucs en els quals conforma un grup de combat aeronaval.

Un portaavions requerix del recolçament de uns atres bucs, no solament per a garantir la seua defensa (en particular, patrullers, creuers, fragates antiaerees, fragates antisubmarines i [[submari]] d'atac ), pero tambe per a garantir el seu suministre. Aixina, s'acompanye cada portaavions sistematicament de tota una escolta d'atres bucs en els quals conforma un grup de combat aeronaval.

== Historia ==

== Historia ==

Mentres que els avions es posaven en marcha a principis del [[sigle XX]], varies marines s'interesen per laseua utilisacio a bordo dels seus pesats bucs de guerra.

Mentres que els avions es posaven en marcha a principis del [[sigle XX]], varies marines s'interesen per laseua utilisacio a bordo dels seus pesats bucs de guerra.

Els primers '''portaavions''' foren acorassats o creuers grans als que se’ls llevava l’armament artiller i se’ls afegia una coberta de vol elevada sobre una estructura de bigues metaliques.

Els primers portaavions foren acorassats o creuers grans als que se’ls llevava l’armament artiller i se’ls afegia una coberta de vol elevada sobre una estructura de bigues metaliques.

En [[1918]] es començà a construir el primer '''portaavions''' concebut des de l’inici com a tal, el HMS Hermes britanic, que ya va incloure el pont de mando situat en un costat de la nau per a no destorbar en les operacions de despegue i apontage d’avions, encara que retarts en el seu desenrroll van permetre que el primer '''portaavions''' en entrar en servici actiu directament en eixa funcio siga el japones Hosho.

En [[1918]] es començà a construir el primer portaavions concebut des de l’inici com a tal, el HMS Hermes britanic, que ya va incloure el pont de mando situat en un costat de la nau per a no destorbar en les operacions de despegue i apontage d’avions, encara que retarts en el seu desenrroll van permetre que el primer portaavions en entrar en servici actiu directament en eixa funcio siga el japones Hosho.

En els anys 30 [[Estats Units]], [[Japo]] i [[Gran Bretanya]] començaren a construïr '''portaavions''' cada vegada més grans, convençudes les dos primeres nacions de que seria el eix central de la nova guerra naval, en canvi [[Gran Bretanya]] mantenia la creença de que era un auxiliar dels acorassats i creuers, que seguirian seent els bucs principals de l’armada. Esta diferente concepcio de l’us del '''portaavions''' implicava tambe que els japonesos i norteamericans desenrrollaren caces i bombarders navals, els britanics mantingueren com principal avio embarcat al obsolet biplà torpeder Fairey Swordfish i un grapat de caces.

En els anys 30 [[Estats Units]], [[Japo]] i [[Gran Bretanya]] començaren a construïr portaavions cada vegada més grans, convençudes les dos primeres nacions de que seria el eix central de la nova guerra naval, en canvi [[Gran Bretanya]] mantenia la creença de que era un auxiliar dels acorassats i creuers, que seguirian seent els bucs principals de l’armada. Esta diferente concepcio de l’us del portaavions implicava tambe que els japonesos i norteamericans desenrrollaren caces i bombarders navals, els britanics mantingueren com principal avio embarcat al obsolet biplà torpeder Fairey Swordfish i un grapat de caces.

[[Image:yorktown.jpg|right|thumb|<center>portaavions USS Yorktown</center>]]

[[Image:yorktown.jpg|right|thumb|<center>portaavions USS Yorktown</center>]]

El famos atac a [[Pearl Harbor]], el [[7 de decembre]] de [[1941]], fon el segon i definitiu avis als estrategues navals de que sense portaavions era imposible guanyar una guerra naval.  

El famos atac a [[Pearl Harbor]], el [[7 de decembre]] de [[1941]], fon el segon i definitiu avis als estrategues navals de que sense portaavions era imposible guanyar una guerra naval.  

Despres de la destruccio del poder aeronaval japones en la [[batalla de Midway]], l’enorm capacitat industrial nortamericana impusà, construïnt decenes de portaavions que aniquilaren completament a la poderosa flota japonesa, terminant la guerra en els jagantescs '''portaavions''' de la clase Midway. Ya no se construirien mes acorassats, el poder del''' portaavions''' era indiscutible.

Despres de la destruccio del poder aeronaval japones en la [[batalla de Midway]], l’enorm capacitat industrial nortamericana impusà, construïnt decenes de portaavions que aniquilaren completament a la poderosa flota japonesa, terminant la guerra en els jagantescs portaavions de la clase Midway. Ya no se construirien mes acorassats, el poder del portaavions era indiscutible.

A partir dels anys [[1950]] es canvia el diseny de la coberta que sera l’utilisada pels grans [[portaavions]] modernos, des d’un poc ans de la seua mitat per a colocar per una banda el clasic pont llateral per a no interferir en les operacions aerees i per una atra posar una pista formant un angul en la pista principal per a poder efectuar al mateix temps desagarres en les catapultes de proa i aterrisages en la pista en angul. Ademes l’ampliacio de la coberta permet posar mes ascensors per als avions que en el diseny anterior. El sistema fon desenrrollat pels britanics en el HMS Triumph (R16) durant [[1952]]. El primer '''portaavions''' en entrar en servici en un diseny inicial incloent este tipo de coberta fon el HMS Ark Royal (R09) en febrer de [[1955]].

A partir dels anys [[1950]] es canvia el diseny de la coberta que sera l’utilisada pels grans [[portaavions]] modernos, des d’un poc ans de la seua mitat per a colocar per una banda el clasic pont llateral per a no interferir en les operacions aerees i per una atra posar una pista formant un angul en la pista principal per a poder efectuar al mateix temps desagarres en les catapultes de proa i aterrisages en la pista en angul. Ademes l’ampliacio de la coberta permet posar mes ascensors per als avions que en el diseny anterior. El sistema fon desenrrollat pels britanics en el HMS Triumph (R16) durant [[1952]]. El primer portaavions en entrar en servici en un diseny inicial incloent este tipo de coberta fon el HMS Ark Royal (R09) en febrer de [[1955]].

[[Image:nimitz.gif|right|thumb|<center>Portaavions USS Nimitz</center>]]

[[Image:nimitz.gif|right|thumb|<center>Portaavions USS Nimitz</center>]]

Els ultims grans '''portaavions''' de propulsio convencional se construïren en la decada dels anys [[1960]], la clase Kitty Hawk i l’unic construït de la clase [[John F. Kennedy]] continuaven en servici fins fa poc. Estos bucs alcancen les 80.000 t de desplaçament i puguen portar prop de 80 avions de combat.

Els ultims grans portaavions de propulsio convencional se construïren en la decada dels anys [[1960]], la clase Kitty Hawk i l’unic construït de la clase [[John F. Kennedy]] continuaven en servici fins fa poc. Estos bucs alcancen les 80.000 t de desplaçament i puguen portar prop de 80 avions de combat.

En [[1960]] es terminà l’Enterprise, el primer portaavions nuclear del mon. La propulsio nuclear era l’unica forma d’assegurar el suministre de vapor i energía per als catapultes i ascensors de naus cada vegada mayors. Finalment, en els anys [[1970]] es començà a construïr el primer portaavions de la clase Nimitz, clase que disposa de 4 catapultes i ascensore, en un desplaçament de 97.000 t, portant 85 avions de combat. En temps de guerra puguen portar mes de 100 avions de combat depenent tipo i cantitat de cada avio.

En [[1960]] es terminà l’Enterprise, el primer portaavions nuclear del mon. La propulsio nuclear era l’unica forma d’assegurar el suministre de vapor i energía per als catapultes i ascensors de naus cada vegada mayors. Finalment, en els anys [[1970]] es començà a construïr el primer portaavions de la clase Nimitz, clase que disposa de 4 catapultes i ascensore, en un desplaçament de 97.000 t, portant 85 avions de combat. En temps de guerra puguen portar mes de 100 avions de combat depenent tipo i cantitat de cada avio.