Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:Penaguila.JPG|thumb|250px|Vista de Penàguila.]] | + | [[Image:Penaguila.JPG|thumb|250px|<center>Vista de Penàguila.</center>]] |
| | | |
| '''Penàguila''' (en [[valencià]] i oficialment, '''''Penàguila''''') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] del [[Foya d'Alcoy]]. Conta en 330 habitants ([[INE]] [[2007]]). | | '''Penàguila''' (en [[valencià]] i oficialment, '''''Penàguila''''') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] del [[Foya d'Alcoy]]. Conta en 330 habitants ([[INE]] [[2007]]). |
Llínea 17: |
Llínea 17: |
| D'orige musulmà, la vila estava totalment emmurallada, i actualment es conserven restes dels murs i algunes torres. | | D'orige musulmà, la vila estava totalment emmurallada, i actualment es conserven restes dels murs i algunes torres. |
| | | |
− | El [[8 d'abril]] de [[1276]], [[Jaume I]] prometia a Berenguer de Llacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als hòmens que custodiaren la fortalea. El [[26 de setembre]] de [[1278]], [[Pere III]] otorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En [[1338]], [[Pere el Cerimoniós]] ordenava la fortificació del castell. Durant els sigles XV i XVI el senyoriu va pertànyer a la família dels Fenollar, passant després a formar part de la corona. Penàguila fon vila real en dret de vot en les talls. | + | El [[8 d'abril]] de [[1276]], [[Jaume I]] prometia a Berenguer de Llacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als hòmens que custodiaren la fortalea. El [[26 de setembre]] de [[1278]], [[Pere III]] otorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En [[1338]], [[Pere el Cerimoniós]] ordenava la fortificació del castell. Durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] el senyoriu va pertànyer a la família dels Fenollar, passant després a formar part de la corona. Penàguila fon vila real en dret de vot en les talls. |
| | | |
− | De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de [[expulsió dels moriscs]], en 1609, no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió van quedar reduïdes a 145, la qual cosa no va supondre una pèrdua excessiva. | + | De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de [[expulsió dels moriscs]], en [[1609]], no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió van quedar reduïdes a 145, la qual cosa no va supondre una pèrdua excessiva. |
| | | |
− | Fins a 1707 esta població va pertànyer a la governació de Xàtiva; posteriorment, i fins a 1833, va formar part del corregiment d'Alcoy. En la [[divisió provincial de 1833]] va quedar inclosa dins de la [[província d'Alacant]]. | + | Fins a [[1707]] esta població va pertànyer a la governació de Xàtiva; posteriorment, i fins a 1833, va formar part del corregiment d'Alcoy. En la [[divisió provincial de 1833]] va quedar inclosa dins de la [[província d'Alacant]]. |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
− | La població al llarc del [[sigle XX]] el poble ha patit una contínua regressió, conseguint-se els 330 veí l'any [[2007]], enfront dels 1.366 que tenia en el 1900. | + | La població al llarc del [[sigle XX]] el poble ha patit una contínua regressió, conseguint-se els 330 veí l'any [[2007]], enfront dels 1.366 que tenia en el [[1900]]. |
| | | |
| {| {{tablabonita}} | | {| {{tablabonita}} |
Llínea 40: |
Llínea 40: |
| *'''Jardí de Sants''' | | *'''Jardí de Sants''' |
| *'''Font dels 30 canelles''' | | *'''Font dels 30 canelles''' |
− | *'''[[Castillo de Penàguila]]''': fortalea àrap del sigle VIII construïda sobre restes romanes, que fon objecte de reformes cristianes en els sigles XIV i XVI. | + | *'''[[Castillo de Penàguila]]''': fortalea àrap del [[sigle VIII]] construïda sobre restes romanes, que fon objecte de reformes cristianes en els sigles XIV i [[sigle XVI|XVI]]. |
| | | |
| == Política == | | == Política == |
Llínea 63: |
Llínea 63: |
| | | |
| == Festes == | | == Festes == |
− | *'''Festes Patronals'''. Se celebren a partir del 19 d'agost en honor de la Mare de Deu del Patrocini. | + | *'''Festes Patronals'''. Se celebren a partir del [[19 d'agost]] en honor de la Mare de Deu del Patrocini. |
| | | |
| ==Image de satèlit== | | ==Image de satèlit== |