Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
78 bytes afegits ,  15:52 9 abr 2010
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Image:Penaguila.JPG|thumb|250px|Vista de Penàguila.]]
+
[[Image:Penaguila.JPG|thumb|250px|<center>Vista de Penàguila.</center>]]
    
'''Penàguila''' (en [[valencià]] i oficialment, '''''Penàguila''''') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] del [[Foya d'Alcoy]]. Conta en 330 habitants ([[INE]] [[2007]]).
 
'''Penàguila''' (en [[valencià]] i oficialment, '''''Penàguila''''') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] del [[Foya d'Alcoy]]. Conta en 330 habitants ([[INE]] [[2007]]).
Llínea 17: Llínea 17:  
D'orige musulmà, la vila estava totalment emmurallada, i actualment es conserven restes dels murs i algunes torres.
 
D'orige musulmà, la vila estava totalment emmurallada, i actualment es conserven restes dels murs i algunes torres.
 
   
 
   
El [[8 d'abril]] de [[1276]], [[Jaume I]] prometia a Berenguer de Llacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als hòmens que custodiaren la fortalea. El [[26 de setembre]] de [[1278]], [[Pere III]] otorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En [[1338]], [[Pere el Cerimoniós]] ordenava la fortificació del castell. Durant els sigles XV i XVI el senyoriu va pertànyer a la família dels Fenollar, passant després a formar part de la corona. Penàguila fon vila real en dret de vot en les talls.
+
El [[8 d'abril]] de [[1276]], [[Jaume I]] prometia a Berenguer de Llacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als hòmens que custodiaren la fortalea. El [[26 de setembre]] de [[1278]], [[Pere III]] otorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En [[1338]], [[Pere el Cerimoniós]] ordenava la fortificació del castell. Durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] el senyoriu va pertànyer a la família dels Fenollar, passant després a formar part de la corona. Penàguila fon vila real en dret de vot en les talls.
   −
De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de [[expulsió dels moriscs]], en 1609, no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió van quedar reduïdes a 145, la qual cosa no va supondre una pèrdua excessiva.
+
De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de [[expulsió dels moriscs]], en [[1609]], no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió van quedar reduïdes a 145, la qual cosa no va supondre una pèrdua excessiva.
 
   
 
   
Fins a 1707 esta població va pertànyer a la governació de Xàtiva; posteriorment, i fins a 1833, va formar part del corregiment d'Alcoy. En la [[divisió provincial de 1833]] va quedar inclosa dins de la [[província d'Alacant]].
+
Fins a [[1707]] esta població va pertànyer a la governació de Xàtiva; posteriorment, i fins a 1833, va formar part del corregiment d'Alcoy. En la [[divisió provincial de 1833]] va quedar inclosa dins de la [[província d'Alacant]].
    
== Demografia ==
 
== Demografia ==
La població al llarc del [[sigle XX]] el poble ha patit una contínua regressió, conseguint-se els 330 veí l'any [[2007]], enfront dels 1.366 que tenia en el 1900.
+
La població al llarc del [[sigle XX]] el poble ha patit una contínua regressió, conseguint-se els 330 veí l'any [[2007]], enfront dels 1.366 que tenia en el [[1900]].
    
{| {{tablabonita}}
 
{| {{tablabonita}}
Llínea 40: Llínea 40:  
*'''Jardí de Sants'''
 
*'''Jardí de Sants'''
 
*'''Font dels 30 canelles'''
 
*'''Font dels 30 canelles'''
*'''[[Castillo de Penàguila]]''': fortalea àrap del sigle VIII construïda sobre restes romanes, que fon objecte de reformes cristianes en els sigles XIV i XVI.
+
*'''[[Castillo de Penàguila]]''': fortalea àrap del [[sigle VIII]] construïda sobre restes romanes, que fon objecte de reformes cristianes en els sigles XIV i [[sigle XVI|XVI]].
    
== Política ==
 
== Política ==
Llínea 63: Llínea 63:     
== Festes ==
 
== Festes ==
*'''Festes Patronals'''. Se celebren a partir del 19 d'agost en honor de la Mare de Deu del Patrocini.
+
*'''Festes Patronals'''. Se celebren a partir del [[19 d'agost]] en honor de la Mare de Deu del Patrocini.
    
==Image de satèlit==
 
==Image de satèlit==
124 373

edicions

Menú de navegació