Canvis

== L'edifici ==

== L'edifici ==

El palau va iniciar la seua construcció en 1421, ampliant-se en el [[sigle XVI]] en una gran torre per l'arquitecte Muntanyés.  En [[1831]] es va instalar l'audiència territorial, que en 1922 va passar a ser la Diputació província Des de [[1947]] a [[1951]] es va iniciar una restauració.

El palau va iniciar la seua construcció en [[1421]], ampliant-se en el [[sigle XVI]] en una gran torre per l'arquitecte Muntanyés.  En [[1831]] es va instalar l'audiència territorial, que en [[1922]] va passar a ser la Diputació província Des de [[1947]] a [[1951]] es va iniciar una restauració.

L'arquitectura d'este edifici representa una complexa mescla d'estils artístics que van des del [[gòtic]] al [[herrerià]], passant pel [[renaixentiste]] de diverses époques. El primitiu casal és gòtic mediterràneu en el pati descobert i en la seua escala volada, en porta ogival en l'entresol, igual que en la frontera, en finestrals allindats en l'entresol i trilobats en l'altura principal, igual que en les finestres situades davall del ràfol. Les portes falconeres i els cantons són renaixentistes i els finestrals del segon pis '''classicistes'''. La balustrada que corona les torres és de caràcter escurialense.

L'arquitectura d'este edifici representa una complexa mescla d'estils artístics que van des del [[gòtic]] al [[herrerià]], passant pel [[renaixentiste]] de diverses époques. El primitiu casal és gòtic mediterràneu en el pati descobert i en la seua escala volada, en porta ogival en l'entresol, igual que en la frontera, en finestrals allindats en l'entresol i trilobats en l'altura principal, igual que en les finestres situades davall del ràfol. Les portes falconeres i els cantons són renaixentistes i els finestrals del segon pis '''classicistes'''. La balustrada que corona les torres és de caràcter escurialense.

En l'interior del palau s'accedix per la porta principal, on hi ha un pati descobert d'estil gòtic en una escala de [[1525]] per la que s'accedix al pis principal de [[1482]]. Hi ha una atra escala que dona accés a l'entresol de la torrasa que posseïx un ric teginat policromat, en molt d'or, pel quin es nomena a esta estada la '''sala dorada''', dissenyada per '''Ginés Linares''' en [[1534]] i finalisada per diferents pintors, '''[[Joan de Joanes]]''' entre ells. De la sala dorada es passa a una atra més chicoteta obra de '''[[Marià Benlliure]]'''. En el pis principal entrem davall un arc gòtic coronat per un bell fris renaixentiste. A la dreta s'ha instalat l'oratori, en un retaule de [[1606]], de '''Fondestald''', en el que es representen els patrons dels tres braços del Regne. És molt cridaner el frontal de brocat i un crucifix de '''[[Ribalta]]'''. En el solemne saló de les Corts es representen en els llenços de les parets els seus estaments. El fresc és de '''Juan Zariñena'''. Els taulellets del magnífic sòcol procedixen de fàbriques valencianes que van imitar la taulelleria de '''[[Triana]]''' i de '''[[Talavera]]'''. Més important són el sostre i la galeria. Fon llaurada en fusta per Ginés Linares, en [[1540]], i '''Gaspar Gregori''', des de [[1563]] a [[1566]].

En l'interior del palau s'accedix per la porta principal, on hi ha un pati descobert d'estil gòtic en una escala de [[1525]] per la que s'accedix al pis principal de [[1482]]. Hi ha una atra escala que dona accés a l'entresol de la torrasa que posseïx un ric teginat policromat, en molt d'or, pel quin es nomena a esta estada la '''sala dorada''', dissenyada per '''Ginés Linares''' en [[1534]] i finalisada per diferents pintors, '''[[Joan de Joanes]]''' entre ells. De la sala dorada es passa a una atra més chicoteta obra de '''[[Marià Benlliure]]'''. En el pis principal entrem davall un arc gòtic coronat per un bell fris renaixentiste. A la dreta s'ha instalat l'oratori, en un retaule de [[1606]], de '''Fondestald''', en el que es representen els patrons dels tres braços del Regne. És molt cridaner el frontal de brocat i un crucifix de '''[[Ribalta]]'''. En el solemne saló de les Corts es representen en els llenços de les parets els seus estaments. El fresc és de '''Juan Zariñena'''. Els taulellets del magnífic sòcol procedixen de fàbriques valencianes que van imitar la taulelleria de '''[[Triana]]''' i de '''[[Talavera]]'''. Més important són el sostre i la galeria. Fon llaurada en fusta per Ginés Linares, en [[1540]], i '''Gaspar Gregori''', des de [[1563]] a [[1566]].

En el corredor o saló de reis hi ha una interessant galeria de retrats dels reis de [[Valéncia]], des de [[Jaume I el Conquistador]] a [[Alfons XIII]]. Este saló s'alça sobre la crugia de bigues del vestíbul i s'aguaita al carrer Cavallers a través dels seus quatre finestrals partits per fines columnes. La construcció de l'estada, iniciada en [[1511]], es deu a Joan Monçano. El teginat original va desaparéixer en el [[sigle XIX]] i fon substituït per l'actual. Este saló és utilisat en l'actualitat per a recepcions. En els atres salons del palau, la Diputació de Valéncia conserva un extraordinari patrimoni d'art en què figuren obres capitals dels més destacats artistes valencians. La torrasa nova es va construir en els anys 50, obra de '''Luis Albert Ballesters''', que ha conseguit una inteligent compenetració de la novetat en l'antic. Junt en la fatada que presenta el primitiu torrasa a l'est, s'estén un chicotet jardí que ocupa el solar que va deixar l'antiga Casa de la Ciutat.

En el corredor o saló de reis hi ha una interessant galeria de retrats dels reis de [[Valéncia]], des de [[Jaume I el Conquistador]] a [[Alfons XIII]]. Este saló s'alça sobre la crugia de bigues del vestíbul i s'aguaita al carrer Cavallers a través dels seus quatre finestrals partits per fines columnes. La construcció de l'estada, iniciada en [[1511]], es deu a Joan Monçano. El teginat original va desaparéixer en el [[sigle XIX]] i fon substituït per l'actual. Este saló és utilisat en l'actualitat per a recepcions. En els atres salons del palau, la [[Diputació de Valéncia]] conserva un extraordinari patrimoni d'art en què figuren obres capitals dels més destacats artistes valencians. La torrasa nova es va construir en els anys 50, obra de '''Luis Albert Ballesters''', que ha conseguit una inteligent compenetració de la novetat en l'antic. Junt en la fatada que presenta el primitiu torrasa a l'est, s'estén un chicotet jardí que ocupa el solar que va deixar l'antiga [[Casa de la Ciutat]].

== Descripció cronològica ==

== Descripció cronològica ==

=== L'edifici primitiu ([[1422]]-[[1480]]) ===

=== L'edifici primitiu ([[1422]]-[[1480]]) ===

L'any [[1418]] els diputats de la Generalitat van decidir buscar un lloc fix per a realisar les seues reunions periòdiques, en la qual cosa en [[1421]] llogarien al notari Jaume Desplà dos dependències d'una casa «alberch» en l'actual carrer Cavallers per a usar-les com a sales de reunions i escrivania. El lloc triat era propici per ser prou cèntric, molt pròxim a l'antiga Casa de la Ciutat i a la catedral, seus del poder temporal i espiritual, respectivament. L'any següent, en 1422, es realisaria la compra de tota la vivenda. L'edifici tenia unes dimensions molt modestes,  en les nomenades sales de reunions i escrivania, ademés d'un estudi sobre l'estable.  

L'any [[1418]] els diputats de la Generalitat van decidir buscar un lloc fix per a realisar les seues reunions periòdiques, en la qual cosa en [[1421]] llogarien al notari Jaume Desplà dos dependències d'una casa «alberch» en l'actual carrer Cavallers per a usar-les com a sales de reunions i escrivania. El lloc triat era propici per ser prou cèntric, molt pròxim a l'antiga Casa de la Ciutat i a la catedral, seus del poder temporal i espiritual, respectivament. L'any següent, en [[1422]], es realisaria la compra de tota la vivenda. L'edifici tenia unes dimensions molt modestes,  en les nomenades sales de reunions i escrivania, ademés d'un estudi sobre l'estable.  

En esta época es duen a terme diferents obres d'adaptació i embelliment que no han arribat fins als nostres dies. En [[1450]] se cega una porta menor que existia junt en la principal en El carrer Cavallers i en [[1456]] es renova la frontera posterior, que dona a l'actual Plaça de Manises, en l'obertura d'una gran porta i dos finestres. Alguns anys més tart, en [[1476]], es construiria un porche sobre la coberta plana, en un potent volada a imitació del de la pròxima Casa de la Ciutat.  

En esta época es duen a terme diferents obres d'adaptació i embelliment que no han arribat fins als nostres dies. En [[1450]] se cega una porta menor que existia junt en la principal en El carrer Cavallers i en [[1456]] es renova la frontera posterior, que dona a l'actual Plaça de Manises, en l'obertura d'una gran porta i dos finestres. Alguns anys més tart, en [[1476]], es construiria un porche sobre la coberta plana, en un potent volada a imitació del de la pròxima Casa de la Ciutat.  

Alguns anys després els escultors Joan Marià i Baptista April van realisar la portada que comunicava la «capella» i «Sala Nova» ([[1590]]), seguint les traces proporcionades en 1584 per Pere de Gorssari, encara que van introduir algunes modificacions basades en el tractat de Vignola en la cara que dona a la «Sala Nova». El mateix any es decidirà decorar en pintures les parets d'esta sala, arribant un any més tart a l'acort de representar els retrats dels diputats, llabor que eixerciria el pintor Joan de Sarinyena. L'any següent van decidir incorporar els retrats dels components dels tres estaments, eclesiàstic, real i militar, obres que s'encarregarien als pintors Vicent Requena, Joan de Sarinyena i Francesc Poço, respectivament. Estes pintures patirien al llarc dels sigles múltiples retocs a causa dels problemes d'humitat i deterioraments diversos. Uns anys més tart es va encarregar un quadro de la Mare de Deu, que va concloure el pintor Bernadí Çamora en [[1638]], emmarcat per Josep Pedrós. La porta de la Sala seria realisada per Gregori en [[1593]].  

Alguns anys després els escultors Joan Marià i Baptista April van realisar la portada que comunicava la «capella» i «Sala Nova» ([[1590]]), seguint les traces proporcionades en 1584 per Pere de Gorssari, encara que van introduir algunes modificacions basades en el tractat de Vignola en la cara que dona a la «Sala Nova». El mateix any es decidirà decorar en pintures les parets d'esta sala, arribant un any més tart a l'acort de representar els retrats dels diputats, llabor que eixerciria el pintor Joan de Sarinyena. L'any següent van decidir incorporar els retrats dels components dels tres estaments, eclesiàstic, real i militar, obres que s'encarregarien als pintors Vicent Requena, Joan de Sarinyena i Francesc Poço, respectivament. Estes pintures patirien al llarc dels sigles múltiples retocs a causa dels problemes d'humitat i deterioraments diversos. Uns anys més tart es va encarregar un quadro de la Mare de Deu, que va concloure el pintor Bernadí Çamora en [[1638]], emmarcat per Josep Pedrós. La porta de la Sala seria realisada per Gregori en [[1593]].  

Pareix que en 1592 es va decidir comprar l'atra casa confrontant al palau, en el costat de Sant Esteve, pero finalment no es va arribar a cap acort. Es desconeix també com s'hauria resolt l'ampliació de l'edifici. A este respecte alguns autors propondrien l'hipòtesis de la segona torre, que es construiria en el sigle XX i que guardaria una relació evident en l'edifici contigu de la Casa de la Ciutat. Atres, com a Salvador Aldana, consideren que simplement s'haguera prolongat el cos de menor altura.  

Pareix que en [[1592]] es va decidir comprar l'atra casa confrontant al palau, en el costat de Sant Esteve, pero finalment no es va arribar a cap acort. Es desconeix també com s'hauria resolt l'ampliació de l'edifici. A este respecte alguns autors propondrien l'hipòtesis de la segona torre, que es construiria en el [[sigle XX]] i que guardaria una relació evident en l'edifici contigu de la Casa de la Ciutat. Atres, com a Salvador Aldana, consideren que simplement s'haguera prolongat el cos de menor altura.  

=== L'última época ([[1600]]-[[1700]]) ===

=== L'última época ([[1600]]-[[1700]]) ===