Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{destacat}} | | {{destacat}} |
| | | |
− | [[Image:Frontera de la estacio.jpg|right|thumb|350px|<CENTER>[[Estació del Nort (Valéncia)]], un dels mes clars exponents del Modernisme valencià.</CENTER>]] | + | [[Image:Frontera de la estacio.jpg|right|thumb|350px|[[Estació del Nort (Valéncia)]], un dels mes clars exponents del Modernisme valencià.]] |
| '''Modernisme''' és el terme en que es designa a un corrent de renovació artística desenrollada a finals del [[segle XIX]] i principis del [[segle XX]]. Segons els distints països, va rebre diverses denominacions: ''Art Nouveau'' (en [[Bèlgica]] i [[França]]), ''Modern Style'' (en [[Anglaterra]]), [[Secessió de Viena|''Secessió'']] (en [[Àustria]]), ''Jugendstil'' (en [[Alemanya]] i [[països nòrdics]]), ''Liberty'' o ''Floreja-li'' (en [[Itàlia]]), i ''Modernisme'' (en [[Espanya]]). Si be hi ha una certa relació que els fa reconeixibles com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenrollament se va expressar en característiques distintives. Es distinguix per la seua creativitat, el gust per allò que s'ha refinat, el desig d'eixir de la realitat quotidiana i de conéixer atres cultures i costums. | | '''Modernisme''' és el terme en que es designa a un corrent de renovació artística desenrollada a finals del [[segle XIX]] i principis del [[segle XX]]. Segons els distints països, va rebre diverses denominacions: ''Art Nouveau'' (en [[Bèlgica]] i [[França]]), ''Modern Style'' (en [[Anglaterra]]), [[Secessió de Viena|''Secessió'']] (en [[Àustria]]), ''Jugendstil'' (en [[Alemanya]] i [[països nòrdics]]), ''Liberty'' o ''Floreja-li'' (en [[Itàlia]]), i ''Modernisme'' (en [[Espanya]]). Si be hi ha una certa relació que els fa reconeixibles com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenrollament se va expressar en característiques distintives. Es distinguix per la seua creativitat, el gust per allò que s'ha refinat, el desig d'eixir de la realitat quotidiana i de conéixer atres cultures i costums. |
| | | |
Llínea 33: |
Llínea 33: |
| El modernisme va tindre el seu major auge entre els anys [[1892]] i [[1902]]. Es considera que les primeres pintures modernistes es troben en el [[Castillo de Roquetaillade]] ([[França]]). [[Eugène Viollet-le-Duc]] va restaurar el castell en la década de [[1850]] i encara que el seu ideal per a la torrelló del castell era produir una recreació [[art gòtic|gòtic]], l'imitació va donar lloc a frescs que són eixemples de l'un estil germinal moderniste, arguyent-se a la vista dels seus moviments orgànics, els colors i la gràcia de les seues formes. | | El modernisme va tindre el seu major auge entre els anys [[1892]] i [[1902]]. Es considera que les primeres pintures modernistes es troben en el [[Castillo de Roquetaillade]] ([[França]]). [[Eugène Viollet-le-Duc]] va restaurar el castell en la década de [[1850]] i encara que el seu ideal per a la torrelló del castell era produir una recreació [[art gòtic|gòtic]], l'imitació va donar lloc a frescs que són eixemples de l'un estil germinal moderniste, arguyent-se a la vista dels seus moviments orgànics, els colors i la gràcia de les seues formes. |
| | | |
− | El primer senyal evident del moviment moderniste es pot reconéixer en la década de 1880 en un conjunt de dissenys progressistes com ara el disseny per a la tapa del llibre publicat en 1883 del dissenyador i arquitecte [[Arthur Mackmurdo]] que va fer en referència a les esglésies dissenyades per [[Sir Christopher Wren]]. Es pot aduir també la tendència en alguns dissenys de ferro forjat en formes flotants lliures, o algunes dissenys textils florals, la majoria dels quals posseïen algun ímpetu derivat dels patrons del disseny [[victorià]]. | + | El primer senyal evident del moviment moderniste es pot reconéixer en la década de [[1880]] en un conjunt de dissenys progressistes com ara el disseny per a la tapa del llibre publicat en [[1883]] del dissenyador i arquitecte [[Arthur Mackmurdo]] que va fer en referència a les esglésies dissenyades per [[Sir Christopher Wren]]. Es pot aduir també la tendència en alguns dissenys de ferro forjat en formes flotants lliures, o algunes dissenys textils florals, la majoria dels quals posseïen algun ímpetu derivat dels patrons del disseny [[victorià]]. |
| | | |
− | La llibertat vindicada en la década de 1890 pels artistes de les distintes [[Sezession (moviment artístic)|secessions]] ocorregudes en les distintes ciutats europees va donar soport ideològic i visibilitat pública al moviment. | + | La llibertat vindicada en la década de [[1890]] pels artistes de les distintes [[Sezession (moviment artístic)|secessions]] ocorregudes en les distintes ciutats europees va donar soport ideològic i visibilitat pública al moviment. |
| | | |
− | Un punt destacat en l'evolució del modernisme va ser la [[Exposició Universal de Paris (1900)|Exposició Universal de Paris]] del [[1900]], en la que el modernisme va triumfar en cada mijà expost. De totes maneres es pot dir que va conseguir el seu apogeu en l'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu Modern de [[1902]] en [[Torí]], [[Itàlia]], on els dissenyadors van exhibir obres de tots els països europeus on el modernisme va florir. El moviment va fer us de moltes innovacions tecnològiques de finals del [[sigle XIX]], especialment l'ampli us del ferro expost –aprofitant-ho més allà de la seua funció arquitectònica- així com el us de grans peces de vidre de forma irregular – [[vitraux]]- en arquitectura. Per al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], la naturalea altament decorativa del disseny moderniste –que ho feya car de produir- va començar a ser abandonat en favor del [[art modern]] que en els seus traços més simples i rectilíneus -i per tant més barat- i estant més en harmonia en l'estètica plana i tosca dels dissenys industrials després derivaria en el [[Art decó|Art Decó]]. | + | Un punt destacat en l'evolució del modernisme va ser la [[Exposició Universal de París]]de [[1900]], en la que el modernisme va triumfar en cada mijà expost. De totes maneres es pot dir que va conseguir el seu apogeu en l'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu Modern de [[1902]] en [[Torí]], [[Itàlia]], on els dissenyadors van exhibir obres de tots els països europeus on el modernisme va florir. El moviment va fer us de moltes innovacions tecnològiques de finals del [[sigle XIX]], especialment l'ampli us del ferro expost –aprofitant-ho més allà de la seua funció arquitectònica- així com el us de grans peces de vidre de forma irregular – [[vitraux]]- en arquitectura. Per al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], la naturalea altament decorativa del disseny moderniste –que ho feya car de produir- va començar a ser abandonat en favor del [[art modern]] que en els seus traços més simples i rectilíneus -i per tant més barat- i estant més en harmonia en l'estètica plana i tosca dels dissenys industrials després derivaria en el [[Art decó|Art Decó]]. |
| | | |
| == El Modernisme en les Arts Gràfiques == | | == El Modernisme en les Arts Gràfiques == |
Llínea 59: |
Llínea 59: |
| == Arquitectura Moderniste == | | == Arquitectura Moderniste == |
| | | |
− | El modernisme és un art burgués, molt car, que intenta integrar en l'arquitectura tot l'art i totes les arts. És un corrent essencialment decoratiu, encara que posseïx solucions arquitectòniques originals. Es desenrolla entre els sigles XIX i XX. | + | El modernisme és un art burgués, molt car, que intenta integrar en l'arquitectura tot l'art i totes les arts. És un corrent essencialment decoratiu, encara que posseïx solucions arquitectòniques originals. Es desenrolla entre els sigles [[sigle XIX|XIX]] i [[sigle XX|XX]]. |
| | | |
| Este moviment deixa de costat les solucions que la revolució del ferro i del vidre aporten a l'arquitectura, encara que se servix de la indústria per a la decoració d'interiors i les forges de les reixeries, etc.. Les seues formes són blanes i arredonides, encara que no és açò l'única cosa característic del modernisme sino la profusió de motius decoratius. | | Este moviment deixa de costat les solucions que la revolució del ferro i del vidre aporten a l'arquitectura, encara que se servix de la indústria per a la decoració d'interiors i les forges de les reixeries, etc.. Les seues formes són blanes i arredonides, encara que no és açò l'única cosa característic del modernisme sino la profusió de motius decoratius. |
Llínea 67: |
Llínea 67: |
| El modernisme arquitectònic com a tal naix en Bèlgica de la mà de [[Henry van de Velde]] i [[Victor Horta]], allí se li donarà el nom de ''art nouveau''. | | El modernisme arquitectònic com a tal naix en Bèlgica de la mà de [[Henry van de Velde]] i [[Victor Horta]], allí se li donarà el nom de ''art nouveau''. |
| | | |
− | Henry Clemens van de Velde ([[1863]]-[[1957]]) és un dels primers modernistes. Construïx la casa Bloemenwert , pero el més interessant és el disseny de la seua decoració. Té influències de l'expressionisme alemà, i són típics les seues teulades ondulades. Víctor Horta és el més pur dels modernistes i el més representatiu. També són típics les seues teulades ondulades aixina com les seues fronteres, que provoquen un joc de llums i ombres molt decoratiu que recorden al barroc. Descobrix les possibilitats del ferro, en el que crega grans forges. Els elements decoratius de la seua arquitectura es corben semblant la vegetació natural. Obra seua és l'escala del carrer Paul-Emile Janson a Brusseles i múltiples quioscs de ferro i boques de metro luxosament decorades. També va fer l'Hotel Solvay<ref> http://en.wikipedia.org/wiki/H%C3%B4tel_Solvay| Artícul sobre l'Hotel Solvay de la wikipedia en anglés </ref>a Brusseles. El més característic d'este edifici són els seus interiors luxosament decorats i molt recarregats, en llums, paper pintat, vidrieres i vitraux, tot de disseny. Atres obres seues són l'Hotel Tassel,<ref>http://en.wikipedia.org/wiki/Hotel_Tassel| Artícul sobre l'Hotel Tassel de wikipedia en anglés</ref> i la casa del Poble, el palau de Belles Arts, a Brusseles i el Gran Basar de Frankfurt. | + | Henry Clemens van de Velde ([[1863]]-[[1957]]) és un dels primers modernistes. Construïx la casa Bloemenwert , pero el més interessant és el disseny de la seua decoració. Té influències de l'expressionisme alemà, i són típics les seues teulades ondulades. Víctor Horta és el més pur dels modernistes i el més representatiu. També són típics les seues teulades ondulades aixina com les seues fronteres, que provoquen un joc de llums i ombres molt decoratiu que recorden al barroc. Descobrix les possibilitats del ferro, en el que crega grans forges. Els elements decoratius de la seua arquitectura es corben semblant la vegetació natural. Obra seua és l'escala del carrer Paul-Emile Janson a Brusseles i múltiples quioscs de ferro i boques de metro luxosament decorades. També va fer l'Hotel Solvay<ref> http://en.wikipedia.org/wiki/H%C3%B4tel_Solvay| Artícul sobre l'Hotel Solvay de la wikipedia en anglés </ref>a Brusseles. El més característic d'este edifici són els seus interiors luxosament decorats i molt recarregats, en llums, paper pintat, vidrieres i vitraux, tot de disseny. Atres obres seues són l'Hotel Tassel,<ref>http://en.wikipedia.org/wiki/Hotel_Tassel| Artícul sobre l'Hotel Tassel de wikipedia en anglés</ref> i la casa del Poble, el palau de Belles Arts, a [[Brusseles]] i el Gran Basar de [[Frankfurt]]. |
| | | |
| [[William Morris]] és un atre dels grans modernistes, d'orige anglés. El seu modernisme no cau en els excessos decoratius, és el més sobri del moviment, ya que se centra més en la implantació de la vila en la naturalea (influència del [[pintoresquisme]] anglés del segle previ) i la valoració de l'espai interior funcional. Sobretot dissenya mobles i chicotets utensilis quotidians, i se li situa dins del gènero d'acort de l'arquitecte francés '''Charles Voysey'''. | | [[William Morris]] és un atre dels grans modernistes, d'orige anglés. El seu modernisme no cau en els excessos decoratius, és el més sobri del moviment, ya que se centra més en la implantació de la vila en la naturalea (influència del [[pintoresquisme]] anglés del segle previ) i la valoració de l'espai interior funcional. Sobretot dissenya mobles i chicotets utensilis quotidians, i se li situa dins del gènero d'acort de l'arquitecte francés '''Charles Voysey'''. |
| | | |
− | Un atre britànic és [[Charles Rennie Mackintosh]] que és un atre dels més grans arquitectes que va influir en el moviment moderniste. Els seus plantejaments són originals i aporten noves solucions als seus problemes arquitectònics. Són característiques les formes prismàtiques i octogonals. Mackintosh és l'arquitecte moderniste més sobri en els exteriors, la qual cosa li val ser un precursor del [[racionalisme arquitectònic]]. Dissenya mobles i joyes, i construïx l'Escola d'Art de Glasgow . | + | Un atre britànic és [[Charles Rennie Mackintosh]] que és un atre dels més grans arquitectes que va influir en el moviment moderniste. Els seus plantejaments són originals i aporten noves solucions als seus problemes arquitectònics. Són característiques les formes prismàtiques i octogonals. Mackintosh és l'arquitecte moderniste més sobri en els exteriors, la qual cosa li val ser un precursor del [[racionalisme arquitectònic]]. Dissenya mobles i joyes, i construïx l'Escola d'Art de [[Glasgow]] . |
| | | |
| És Riga la ciutat en la major quantitat d'edificis Art Nouveau de tot Europa. | | És Riga la ciutat en la major quantitat d'edificis Art Nouveau de tot Europa. |