Canvis

=== Clima ===

=== Clima ===

[[Image:Clima Castelló (Espanya).PNG|thumb|290px|Climograma de Castelló (Almassora)]]

[[Image:Clima Castelló (Espanya).PNG|thumb|290px|<center>Climograma de Castelló (Almassora)</center>]]

Castelló conta en un [[clima mediterràneu]] en el que les precipitacions màximes se concentren al principi de l'autumne, com a conseqüència de la [[gota freda]]. Els hiverns són suaus i els estius càlits, i durant tot l'any l'oscilació tèrmica diària és escassa.

Castelló conta en un [[clima mediterràneu]] en el que les precipitacions màximes se concentren al principi de l'autumne, com a conseqüència de la [[gota freda]]. Els hiverns són suaus i els estius càlits, i durant tot l'any l'oscilació tèrmica diària és escassa.

==== TVRCas ====

==== TVRCas ====

En 2008 serà inaugurat el primer tram de l'esbossa 1 del [[TVRCas]], o Transport en Via Reservada, que en un futur, recorrerà la ciutat de Castelló i la seua àrea metropolitana (Vilareal, Almassora, Borriana, Benicàssim o El Grau).

En [[2008]] serà inaugurat el primer tram de l'esbossa 1 del [[TVRCas]], o Transport en Via Reservada, que en un futur, recorrerà la ciutat de Castelló i la seua àrea metropolitana ([[Vilareal]], [[Almassora]], [[Borriana]], [[Benicàssim]] o El Grau).

====Bicicas====

====Bicicas====

=== Ferrocarril ===

=== Ferrocarril ===

Castelló es troba comunicada, en Madrit i Barcelona per mig de les llínees de llarga distància (Arc, Talgo i Euromed).

Castelló es troba comunicada, en [[Madrit]] i [[Barcelona]] per mig de les llínees de llarga distància (Arc, Talgo i Euromed).

Castelló, també és l'inici d'una de les llínees de [[Rodalies Valéncia]], que a més de conectar en la Capital del Túria, el mateix tren permet comunicar per mig de parades en els pobles de l'oest de la província.

Castelló, també és l'inici d'una de les llínees de [[Rodalies Valéncia]], que a més de conectar en la Capital del Túria, el mateix tren permet comunicar per mig de parades en els pobles de l'oest de la província.

Fent transbordo en [[Valéncia]], pots seguir per les esbosses de Rodalia fins a [[Gandia]], [[Moixent]] i [[Utiel]] en la [[província de Valéncia]] i per mig de trens de llarga distància en [[Andalusia]]. Des de [[Sagunt]], es pot arribar a [[Caudiel]] en la [[província de Castelló]] i a [[Aragó]].

Fent transbordo en [[Valéncia]], pots seguir per les esbosses de Rodalia fins a [[Gandia]], [[Moixent]] i [[Utiel]] en la [[província de Valéncia]] i per mig de trens de llarga distància en [[Andalusia]]. Des de [[Sagunt]], es pot arribar a [[Caudiel]] en la [[província de Castelló]] i a [[Aragó]].

Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], van ser donats a Ximén Pérez d'Arenós. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[Lleida]], des d'on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat de la muntanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Borriana, perqué esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.

Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], van ser donats a Ximén Pérez d'Arenós. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[Lleida]], des d'on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat de la muntanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Borriana, perqué esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.

En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'iglésia, que passaria a ser [[co-catedral]] a mitat del segle XV. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu de Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador Perot de Granyena.

En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'iglésia, que passaria a ser [[co-catedral]] a mitat del [[segle XV]]. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu de Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador Perot de Granyena.

En els segles XVII i XVIII, la ciutat va prendre part en la revolta de [[Germanies]] i va recolzar a l'[[Archiduc Carles]] d'Àustria en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]], sent somesa com el restant del [[Regne de Valéncia]] per les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].

En els segles [[segel XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]], la ciutat va prendre part en la revolta de [[Germanies]] i va recolzar a l'[[Archiduc Carles]] d'Àustria en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]], sent somesa com el restant del [[Regne de Valéncia]] per les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].

En el segle següent, es van derrocar les muralles i la ciutat va començar una lenta expansió frenada per les guerres de l'[[Guerra de la Independència espanyola|Independència]] i [[guerres carlistes|carlistes]]. En [[1833]], establits els definitius [[províncies d'Espanya|llímits provincials]], Castelló de la Plana va passar a ser capital de la seua actual demarcació, incloent durant uns anys a algunes poblacions llimítrofes terolanes.

En el segle següent, es van derrocar les muralles i la ciutat va començar una lenta expansió frenada per les guerres de l'[[Guerra de la Independència espanyola|Independència]] i [[guerres carlistes|carlistes]]. En [[1833]], establits els definitius [[províncies d'Espanya|llímits provincials]], Castelló de la Plana va passar a ser capital de la seua actual demarcació, incloent durant uns anys a algunes poblacions llimítrofes terolanes.

En la segona mitat del XIX, la ciutat va començar el seu desplegament aperturiste. Van aparéixer els primers edificis [[modernisme|modernistes]]: l'Hospital Provincial, el Cassino, el Teatre Principal, el parc Ribalta... Es va ampliar el port i es van obrir les avingudes que comuniquen en el mar. L'enllaç ferroviari Castelló-Valéncia i el de via estreta entre poblacions pròximes, nomenat [[La Panderola]], són les noves comunicacions impulsores de la puixant indústria ceràmica i l'expansió del taulellet.

En la segona mitat del [[sigle XIX]], la ciutat va començar el seu desplegament aperturiste. Van aparéixer els primers edificis [[modernisme|modernistes]]: l'Hospital Provincial, el Cassino, el Teatre Principal, el parc Ribalta... Es va ampliar el port i es van obrir les avingudes que comuniquen en el mar. L'enllaç ferroviari Castelló-[[Valéncia]] i el de via estreta entre poblacions pròximes, nomenat [[La Panderola]], són les noves comunicacions impulsores de la puixant indústria ceràmica i l'expansió del taulellet.

Durant tota la segona mitat del sigle XX, Castelló va presentar un fort creiximent demogràfic, accelerat a principis del segle XXI, per l'arribada massiva d'immigrants, especialment romanescs, atrets pel gran aument de l'oferta d'ocupació ocorregut en esta ciutat a principis de segle, patrocinat per la prosperitat de l'indústria ceràmica i l'auge del negoci de la construcció.

Durant tota la segona mitat del sigle XX, Castelló va presentar un fort creiximent demogràfic, accelerat a principis del segle XXI, per l'arribada massiva d'immigrants, especialment romanescs, atrets pel gran aument de l'oferta d'ocupació ocorregut en esta ciutat a principis de segle, patrocinat per la prosperitat de l'indústria ceràmica i l'auge del negoci de la construcció.

==== '''Iglésia [[Cocatedral de Santa Maria (Castelló)|Cocatedral de Santa Maria]] la Major''' ====

==== '''Iglésia [[Cocatedral de Santa Maria (Castelló)|Cocatedral de Santa Maria]] la Major''' ====

[[Image:Fachada Concatedral.jpg|thumb|right|Frontera principal de la Concatedral.]]

[[Image:Fachada Concatedral.jpg|thumb|right|Frontera principal de la Concatedral.]]

De l'antiga església gòtica del segle XIV, destruïda en [[1936]], tan sols subsistixen les seues tres portades d'accés i alguns elements constructius i ornamentals. Era obra, majoritàriament, del mestre d'obres Miguel García. La portada més antiga és la que dòna al Carrer Archipreste Balaguer, que apareix documentada en 1382 com a obra de Guillem Coll. La porta del nort, o de la Plaça de l'Herba, de 1420, presenta decoració vegetal en els capitells. La gran portada de la frontera principal és d'un gòtic més avançat que les anteriors, conservant de l'antiga tan sols els capitells esculturats.

De l'antiga església gòtica del [[segle XIV]], destruïda en [[1936]], tan sols subsistixen les seues tres portades d'accés i alguns elements constructius i ornamentals. Era obra, majoritàriament, del mestre d'obres Miguel García. La portada més antiga és la que dòna al Carrer Archipreste Balaguer, que apareix documentada en [[1382]] com a obra de Guillem Coll. La porta del nort, o de la Plaça de l'Herba, de [[1420]], presenta decoració vegetal en els capitells. La gran portada de la frontera principal és d'un gòtic més avançat que les anteriors, conservant de l'antiga tan sols els capitells esculturats.

   

   

==== '''[[Palau Episcopal de Castelló|Palau Episcopal]]''' ====.

==== '''[[Palau Episcopal de Castelló|Palau Episcopal]]''' ====.

==== '''[[Basílica de la Mare de Deu del Lledó]]''' ====

==== '''[[Basílica de la Mare de Deu del Lledó]]''' ====

La tradició local remonta l'orige de la devoció i cult per la patrona de la Ciutat de Castelló fins a 1366. El santuari, ara en dignitat de Basílica Menor, va ser construït entre 1724 i 1766 sobre atres dos més antics d'orige medieval.

La tradició local remonta l'orige de la devoció i cult per la patrona de la Ciutat de Castelló fins a [[1366]]. El santuari, ara en dignitat de Basílica Menor, va ser construït entre [[1724]] i [[1766]] sobre atres dos més antics d'orige medieval.

=== Civils ===

=== Civils ===

==== '''[[Ajuntament de Castelló de la Plana|Ajuntament]]''' ====

==== '''[[Ajuntament de Castelló de la Plana|Ajuntament]]''' ====

Substituïx el vell ''Palau de la Vila'', construït en lloc pròxim en época medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre 1689 i 1716, baix la direcció de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.

Substituïx el vell ''Palau de la Vila'', construït en lloc pròxim en época medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre [[1689]] i [[1716]], baix la direcció de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.

[[Image:El fadri.jpg|thumb|right|Torre campanar'''El Fadri'''.]]

[[Image:El fadri.jpg|thumb|right|<center>Torre campanar'''El Fadri'''.</center>]]

==== '''''[[El Fadrí]]''''' ====.  

==== '''''[[El Fadrí]]''''' ====.  

==== '''Edifici de [[Societat Estatal Correus i Telégrafs (Espanya)|Correus]]''' ====  

==== '''Edifici de [[Societat Estatal Correus i Telégrafs (Espanya)|Correus]]''' ====  

Proyectat per [[Demetrio Ribes]] en 1917 va ser conclòs en 1932, havent segut catalogat com un dels millors eixemplars d'edificis castellonencs del segle XX. Va utilisar en la seua construcció com a novetat pedra, ferro, rajola a cara vista, vidre i ceràmica.

Proyectat per [[Demetrio Ribes]] en 1917 va ser conclòs en [[1932]], havent segut catalogat com un dels millors eixemplars d'edificis castellonencs del [[segle XX]]. Va utilisar en la seua construcció com a novetat pedra, ferro, rajola a cara vista, vidre i ceràmica.

===='''[[Museus de Castelló|Museu de Belles Arts]]''' ====

===='''[[Museus de Castelló|Museu de Belles Arts]]''' ====

===='''[[Llonja del Cànem]]''' ====

===='''[[Llonja del Cànem]]''' ====

També en el Grau, se celebren els Carnestoltes.

També en el Grau, se celebren els Carnestoltes.

Pero, Castelló, no són només estes festes, contínuament, alguns carrers, barris o els nomenats "Grups" celebren les seues festes patronals.

Pero, Castelló, no són només estes festes, contínuament, alguns carrers, barris o els nomenats "Grups" celebren les seues festes patronals.

A més, durant tot l'any, se celebren acontenyiments (generalment culturals...) com:

A més, durant tot l'[[any]], se celebren acontenyiments (generalment culturals...) com:

En setembre: "La tornà a la ciutat" que celebra la volta a la normalitat de la ciutat, en animació en el carrer i el Festival Internacional de Porritos.

En setembre: "La tornà a la ciutat" que celebra la volta a la normalitat de la ciutat, en animació en el carrer i el Festival Internacional de Porritos.