| Paralelament, els obrers de FHASA que construien la carretera des d'Andorra la Vella fins el Pas de la Casa, i les seues condicions de treball. En [[1936]], en motiu de la Guerra Civil Espanyola, es va repetir la presencia de gendarmes franceses, comantats novament pel coronel René Baulard fins [[1940]], any en que França es rendix a l'eixercit alemà. Finalment, en [[1955]], degut a les incursions de maquis des d'Andorra cap ad Espanya, el General de Gaulle envià a un contingent de gendarmes per ad evitar una invasio franquista. A la seua volta, el Coprincip episcopal tambe envià un destacament de guardies civils permaneixent, tant francesos com espanyols, fins [[1945]]. | | Paralelament, els obrers de FHASA que construien la carretera des d'Andorra la Vella fins el Pas de la Casa, i les seues condicions de treball. En [[1936]], en motiu de la Guerra Civil Espanyola, es va repetir la presencia de gendarmes franceses, comantats novament pel coronel René Baulard fins [[1940]], any en que França es rendix a l'eixercit alemà. Finalment, en [[1955]], degut a les incursions de maquis des d'Andorra cap ad Espanya, el General de Gaulle envià a un contingent de gendarmes per ad evitar una invasio franquista. A la seua volta, el Coprincip episcopal tambe envià un destacament de guardies civils permaneixent, tant francesos com espanyols, fins [[1945]]. |
− | La [[Guerra Civil Espanyola]] i la conseguent victoria del bant franquiste, ademes de l'estallit de la [[II Guerra mundial]] i l'invasio de França per part dels alemans de [[Hitler]], deixà al pais en una dificil tesitura, encara que Andorra fon amparà pel Govern de Vichy dirigit pel Mariscal Petain. Quan este fon depost pels nazis, Andorra tingue que simpatisar cadenes d'evasio destinats a pasar judeus perseguits per la Gestapo, aixina com oficials i soldats aliats cap ad Espanya. Destacar que com conseqüencia de la [[I Guerra Mundial]], Andorra va estar en guerra en Alemanya fins 1958 ya que, si be se firmà un tratàt de pau en [[1939]] pel qual l'eixercit nazi se comprometia a no invadir el Principat, este no va estar present en la firma del [[Tractat de Versalles]], mijant el qual cesaven les hostilitats entre els paisos beligerants en la Gran Guerra. | + | La [[Guerra Civil Espanyola]] i la conseguent victoria del bant franquiste, ademes de l'estallit de la [[II Guerra Mundial]] i l'invasio de França per part dels alemans de [[Hitler]], deixà al pais en una dificil tesitura, encara que Andorra fon amparà pel Govern de Vichy dirigit pel Mariscal Petain. Quan este fon depost pels nazis, Andorra tingue que simpatisar cadenes d'evasio destinats a pasar judeus perseguits per la Gestapo, aixina com oficials i soldats aliats cap ad Espanya. Destacar que com conseqüencia de la [[I Guerra Mundial]], Andorra va estar en guerra en Alemanya fins 1958 ya que, si be se firmà un tratàt de pau en [[1939]] pel qual l'eixercit nazi se comprometia a no invadir el Principat, este no va estar present en la firma del [[Tractat de Versalles]], mijant el qual cesaven les hostilitats entre els paisos beligerants en la Gran Guerra. |
| El [[14 de giner]] de [[1982]] entrà en funcions el primer Govern d'Andorra, presidit per Óscar Ribas Reig. L'ultima data historica es el [[14 de març]] de [[1993]], quan s'aprobà en referendum la segona Cosntitucio escrita de sa historia, que desarticulà les ultimes reminiscencies feudals del Govern d'Andorra al declarar al poble andorrà com unic soberà del Estat. | | El [[14 de giner]] de [[1982]] entrà en funcions el primer Govern d'Andorra, presidit per Óscar Ribas Reig. L'ultima data historica es el [[14 de març]] de [[1993]], quan s'aprobà en referendum la segona Cosntitucio escrita de sa historia, que desarticulà les ultimes reminiscencies feudals del Govern d'Andorra al declarar al poble andorrà com unic soberà del Estat. |