26 204
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − − + − + − + − + Llínea 14:
Llínea 13: − + − + − + − + + + + − '''Alacant'' és la segona ciutat més important de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), en una població de 322.431 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]). Situada en la costa [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]], és la capital de la [[província d'Alacant]] i de la comarca de l'[[Alacantí]]. Forma una [[conurbació]] de més de 430.000 habitants en las localitats veïnes de [[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[El Campello]]. Ademés, l'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] té uns 725.000 habitants. És una ciutat eminentment [[turisme|turística]] i de servicis.+ − + − + Llínea 35:
Llínea 37: − + + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + Llínea 67:
Llínea 70: − + − + Llínea 76:
Llínea 79: − + − + − + − + Llínea 89:
Llínea 92: − + − + − + − + − + Llínea 102:
Llínea 105: − + − + + + − + Llínea 112:
Llínea 117: − + Llínea 118:
Llínea 123: − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + + + + + + + + + + + − + − + − + Llínea 157:
Llínea 172: − + Llínea 182:
Llínea 197: − + − + − + − + Llínea 216:
Llínea 231: + Llínea 221:
Llínea 237: − |-+ − | align="center"| [[1797]] || align="right"| 19.313 Llínea 242:
Llínea 257: + + + Llínea 247:
Llínea 265: − |-+ − | align="center"| [[1930]] || align="right"| 71.271 − |- − | align="center"| [[1940]] || align="right"| 89.198 Llínea 267:
Llínea 282: + + + + − + − + − + Llínea 287:
Llínea 306: − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + + − + − + − + − + + + − + + − + Llínea 332:
Llínea 355: − + − + + − + Llínea 347:
Llínea 371: − + Llínea 353:
Llínea 377: − + − + − + − + − + − + − + − + − + + + + − + + − + + + + + + − {{Traduït de|es|Alicante }}+ + + + + + + + + + + + − + − + + − + − * [http://alicante.comunitatvalenciana.com/ Web de Turisme d'Alacant en la Comunitat Valenciana]+ − + − − * [http://www.hogueras.org/ Comissió Gestora de les Fogueres de Sant Joan] − * [http://torresdelahuerta.iespana.es/ Les Torres de Defensa de l'Horta d'Alacant] − * [http://www.20minutos.es/museo-virtual/lugares/alicante/0/ Fotos antigues d'Alacant] + + + − + + − {{Capitals comarques}}
→Vore també
{{Artícul destacat}}
{{Artícul destacat}}
{{Infobox_pobles
{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-alicante2.PNG|120px]]
|image_país = [[Image:Bandera d'Alacant.svg|120px]]
|image_província = [[Image:Localització d'Alacant respecte de la Comunitat.png|95px]]
|image_província = [[Image:Alicante-loc.svg|95px]]
|nom = Alacant
|nom = Alacant
|image_escut = [[Image:Escut_Alacant.svg|60px]]
|image_escut = [[Image:Escut d'Alacant 02.svg|60px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|país = [[Image:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província d'Alacant]]
|província = [[Província d'Alacant]]
|superfície = 201.27 km²
|superfície = 201.27 km²
|altitut = 5 msnm
|altitut = 5 msnm
|població = 322431 hab. (INE 2006)
|població = 337.304 hab. ([[INE]] [[2021]])
|densitat = 1602 hab./km²
|densitat = 1602 hab./km²
|gentilici = Alacantí/na
|gentilici = Alacantí/na
|llengua = [[Valencià]]
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46120
|còdic_postal = 03000-03016
|festes = Del [[19 de juny|19]] al [[24 de juny]],<br />[[Fogueres de Sant Joan]]
|festes = Del [[19 de juny|19]] al [[24 de juny]],<br />[[Fogueres de Sant Joan]]
|alcalde = Luis Díaz Alperi ([[PPCV]])
|alcalde = Luis José Barcala Sierra ([[PPCV]])
|uep = [http://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant]
|web = [http://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant]
|notes =
|notes =
}}
}}
'''Alacant''' (cooficialment en [[castellà]] '''Alicante'''), és la segon ciutat més important de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), en una població de 337.304 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2021]]). Situada en la costa [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]], és la capital de la [[província d'Alacant]] i de la comarca de l'[[Alacantí]].
Forma un continu urbà de més de 452.462 habitants en les localitats veïnes de [[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[El Campello]]. Ademés, l'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] té uns 757.443 habitants. És una ciutat eminentment [[turisme|turística]] i de servicis.
La ciutat ostenta este títul des de [[1490]], quan li fon concedit per Ferrando el Catòlic.<ref name=>{{ref-llibre |autor=Manuel Martínez López|títul=Barrios de Alicante|url=https://books.google.es/books?id=Jf51CAAAQBAJ&pg=PA80&dq=alicante+ciudad+1490&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiUhZD06e_LAhXBbBoKHY6PCPsQ6AEIQTAF#v=onepage&q=alicante%20ciudad%201490&f=false|editorial=Editorial Club Universitario|lloc=Alacant|data=2013|isbn=9788499485577|llengua=castellaà}}</ref>
== Territori ==
== Territori ==
[[Image: Término municipal de Alicante (Nombres).PNG|thumb|right|300px|<center>Entitats de població del terme municipal d'Alacant.</center>]]
[[Archiu:Término municipal de Alicante (Nombres).png|thumb|right|300px|<center>Entitats de població del terme municipal d'Alacant.</center>]]
La ciutat es troba a vores del [[Mediterràneu]], en una planiça sortejada per una serie de tossals i elevacions. El mont [[Benacantil]], en 169 [[metro|m]] d'altura, sobre el que s'assenta el [[Castell de Santa Bàrbara]], domina la frontera urbana i constituïx l'image més característica de l'orbe. En esta trobem també el monte Tossal, on s'assenta el [[Castell de Sant Ferrando]], la Serra de Sant Julià o ''Serra Grossa'', les llomes del Garbinet i el ''Tossal de Manises''. Entre estes discorren barrancs i tàlvecs, alguns completament amagats pel creiximent urbà, com les rambles de Canicia, Bon Hivern o Sant Blas-Benalua; atres, de més envergadura, estan canalisades com la [[Rambla de las Ovelles]] o la del Juncaret. Al sur de la ciutat n'hi ha una zona pantanosa, la Salina d'Aigua Amarga.
La ciutat es troba a vores del [[Mediterràneu]], en una planiça sortejada per una série de tossals i elevacions. El mont [[Benacantil]], en 169 [[metro|m]] d'altura, sobre el que s'assenta el [[Castell de Santa Bàrbara]], domina la frontera urbana i constituïx l'image més característica de l'orbe. En esta trobem també el monte Tossal, on s'assenta el [[Castell de Sant Ferrando]], la Serra de Sant Julià o ''Serra Grossa'', les llomes del Garbinet i el ''Tossal de Manises''. Entre estes discorren barrancs i tàlvecs, alguns completament amagats pel creiximent urbà, com les rambles de Canicia, Bon Hivern o Sant Blas-Benalua; atres, de més envergadura, estan canalisades com la [[Rambla de las Ovelles]] o la del Juncaret. Al sur de la ciutat n'hi ha una zona pantanosa, la Salina d'Aigua Amarga.
En la llínea de costa cap senyalar les plages que són, de nort a sur, [[plaja de Sant Joan|Sant Joan]], [[Plaja de l'Almadrava (Alacant)|L'Almadrava]], [[L'Albufereta]], [[El Postiguet]], [[Plaja d'Aigua Amarga|Aigua Amarga]], [[Plaja de les Salines|Les Salines]], i les de l'[[Illa de Tabarca]]. Entre les plages de L'Albufereta i la de Sant Joan està el [[Cap de l'Horta]], en moltes cales: Calabarda, [[Cala Cantalars|Cantalars]], [[Cala dels Judeus|Els Judeus]], [[Cala de la Palmera|La Palmera]].
En la llínea de costa cap senyalar les plages que són, de nort a sur, [[plaja de Sant Joan|Sant Joan]], [[Plaja de l'Almadrava (Alacant)|L'Almadrava]], [[L'Albufereta]], [[El Postiguet]], [[Plaja d'Aigua Amarga|Aigua Amarga]], [[Plaja de les Salines|Les Salines]], i les de l'[[Illa de Tabarca]]. Entre les plages de L'Albufereta i la de Sant Joan està el [[Cap de l'Horta]], en moltes cales: Calabarda, [[Cala Cantalars|Cantalars]], [[Cala dels Judeus|Els Judeus]], [[Cala de la Palmera|La Palmera]].
Hi ha un gran desnivell dins de la mateixa ciutat: mentres que l'Ajuntament està a 0 m i se pren com a referència per a medir l'altura de qualsevol punt d'[[Espanya]], n'hi han [[Llista de barris d'Alacant|barris]] al mateix nivell, com la plaja de Sant Joan, atres a més altura com el Pla del Bon Repòs i Sant Blai a 30 m, Els Àngels a 75 m, o Ciutat Jardí i Verge del Remei a més de 80 m.
Hi ha un gran desnivell dins de la mateixa ciutat: mentres que l'Ajuntament està a 0 m i se pren com a referència per a medir l'altura de qualsevol punt d'[[Espanya]], n'hi han [[Llista de barris d'Alacant|barris]] al mateix nivell, com la plaja de Sant Joan, atres a més altura com el Pla del Bon Repòs i Sant Blai a 30 m, Els Àngels a 75 m, o Ciutat Jardí i Verge del Remei a més de 80 m.
El terme municipal abarca poc més de 200 km² i destaque com màxima elevació els 1.208 m del [[Cabeçó d'Or]]. També n'hi han monts de menor altura com les serres de les Àguiles, Alcoraya, Mediana, Fontcalent (426 m), Sanç i els Talls, que separen Alacant de les comarques del Vinalopó. Estes elevacions són formacions compostes per materials [[calcàreu|calcàreus]], [[marga]]s i [[arenisca]]s. Respecte a l'hidrografia cap senyalar les conques del riu [[Monegre]] o Sec i de la [[Rambla de les Ovelles]]. Destaca també l'[[Illa de Tabarca]], enfront del cap de [[Santa Pola]] i que forma part del municipi.
El terme municipal abarca poc més de 200 km² i destaque com màxima elevació els 1.208 m del [[Cabeçó d'Or]]. També n'hi han monts de menor altura com les serres de les Àguiles, Alcoraya, Mediana, Fontcalent (426 m), Sanç i els Talls, que separen Alacant de les comarques del Vinalopó. Estes elevacions són formacions compostes per materials [[calcàreu|calcàreus]], [[marga]]s i [[arenisca]]s. Respecte a l'hidrografia cap senyalar les conques del riu [[Monnegre]] o Sec i de la [[Rambla de les Ovelles]]. Destaca també l'[[Illa de Tabarca]], enfront del cap de [[Santa Pola]] i que forma part del municipi.
== Història ==
== Història ==
{{AP|Història d'Alacant}}
=== Orígens ===
=== Orígens ===
[[Image: Skyline_de_Alicante.JPG|250px|thumb|<center>Vista del port i el [[Castell de Santa Bàrbera]].</center>]]
[[Archiu:Skyline de Alicante.jpg|250px|thumb|<center>Vista del port i el [[Castell de Santa Bàrbera]].</center>]]
Els orígens d'Alacant se remonten provablement a poblats [[líbers]]. Existix l'evidencia arqueològica de factories comercials [[fenici]]es (el [[Palmerar d'Elig]], els Banys de la Reina en [[El Campello]]...) que presuponen l'existència d'una factoria similar en Alacant, en la que més tart, colons [[Grècia Antiga|grecs]] de [[Focea]], en [[Àsia Menor]], fundaren un assentament nomenat ''Akra Leuka'' (Pic Blanc) en el [[324 a.C]]. En el [[201 a.C]] els [[Antiga Roma|romans]] capturen la ciutat i la nomenen ''[[Lucentum]]''. En realitat, a la citat li deyen 'Leucante'' o ''Leucant''; ''Lucentum'' és una llatinisme del nom original que només va existir en els mapes romans.
Els orígens d'Alacant se remonten provablement a poblats [[iber]]s. Existix l'evidencia arqueològica de factories comercials [[fenici]]es (el [[Palmerar d'Elig]], els Banys de la Reina en [[El Campello]]...) que presuponen l'existència d'una factoria similar en Alacant, en la que més tart, colons [[Grècia Antiga|grecs]] de [[Fòcea]], en [[Àsia Menor]], fundaren un assentament nomenat ''Akra Leuké'' (Pic Blanc) en el [[324 a. C.]]. En el [[201 a. C.]] els [[Antiga Roma|romans]] capturen la ciutat i la nomenen ''[[Lucentum]] ''. En realitat, a la ciutat li deyen 'Leucante'' o ''Leucant''; ''Lucentum'' és una llatinisme del nom original que a soles va existir en els mapes romans.
===Periodo islàmic===
===Periodo islàmic===
Entre el [[718]] i el [[4 de decembre]] de [[1248]] la ciutat va pertànyer als àraps, que ya li deyen''Al-Laqant'', o ''Medina Laqant'', a Alacant. Durant este periodo, la ciutat va seguir els destins d'[[Al-Àndalus]] i després del desmembrament del [[Califat de Córdova]] pertanyia a les Taifes de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i al [[Regne de Múrcia]].
Entre el [[718]] i el [[4 de decembre]] de [[1248]] la ciutat va pertànyer als àraps, que ya li deyen''Al-Laqant'', o ''Medina Laqant'', a Alacant. Durant este periodo, la ciutat va seguir els destins d'[[Al-Àndalus]] i despuix del desmembrament del [[Califat de Córdova]] pertanyia a les Taifes de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i al [[Regne de Múrcia]].
[[Image: Barrio de Santa Cruz, Alicante.jpg|thumb|left|220px|Barri de ''Santa Cruz'' des dels costats del [[Castell de Santa Bàrbera]].]]
[[Archiu:Barrio de Santa Cruz, Alicante.jpg|thumb|left|220px|Barri de [[Caixco antic-Santa Creu-Ajuntament|Santa Creu]] des dels costats del [[Castell de Santa Bàrbera]].]]
=== Conquista cristiana===
=== Conquista cristiana===
En virtut del [[tracta de Cazorla]] ([[Sòria]], [[1179]]) entre [[Alfons VII de Castella]] i [[Alfons II d'Aragó]], la frontera meridional d'Aragó se fixava en la llínea que unix [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[Calp]]. Aixina, Alacant pertanyia a la zona d'expansió castellana. En l'any [[1243]], el governant de la Taifa de [[Múrcia]], [[Muhamas ben Hud]], firmà el [[Pacte d'Alcaraz]] en l'infant Alfons, que després se convertiria en el rei [[Alfons X el Sabi]], pel qual el regne musulmà de Múrcia se posava baix protecció castellana.
En virtut del [[tractat de Cazorla]] ([[Sòria]], [[1179]]) entre [[Alfons VII de Castella]] i [[Alfons II d'Aragó]], la frontera meridional d'Aragó se fixava en la llínea que unix [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[Calp]]. Aixina, Alacant pertanyia a la zona d'expansió castellana. En l'any [[1243]], el governant de la Taifa de [[Múrcia]], [[Muhamas ben Hud]], firmà el [[Pacte d'Alcaraz]] en l'infant Alfons, que despuix se convertiria en el rei [[Alfons X el Sabi]], pel qual el regne musulmà de Múrcia se posava baix protecció castellana.
Encara que, en un principi s'escomençà a repoblar la ciutat, la carència de suficients pobladors cristians junt a raons econòmiques aconsellà la permanència de la població musulmana. Aixina i tot, el governador d'Alacant, [[Zayyan ben Mardanis]], no acceptà el pacte i fon obligat a partir en [[1247]], data en la que escomença la sobirania castellana d'Alacant. La conquista militar finalisà el [[4 de decembre]] de [[1248]] en les tropes del rei castellà, comandades per son fill, l'infant Alfons, futur [[Alfons X el Sabi]]<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.3.2. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>. Pel [[Tractat d'Almizra]] firmat en [[1244]] entre els reis de Castella i d'Aragó, en el que se fixaren els llímits de l'expansió dels seus respectius dominis en la llínea de [[Biar]] a [[La Vila]], Alacant permaneix baix sobirania castellana per un espai de 48 anys. El rei Alfons X el Sabi, una vegada presa la vila als andalusis, commemora la victòria denominant al [[castell]] àrap construït sobre el mont ''Banu-lQatil'' (Benacantil) "[[Castell de Santa Bàrbera]]", per coincidir esta festivitat en el dia del presament de la ciutat per la cristiandat.
Encara que, en un principi s'escomençà a repoblar la ciutat, la carència de suficients pobladors cristians junt a raons econòmiques aconsellà la permanència de la població musulmana. Aixina i tot, el governador d'Alacant, [[Zayyan ben Mardanis]], no acceptà el pacte i fon obligat a partir en l'any [[1247]], data en la que escomença la sobirania castellana d'Alacant. La conquista militar finalisà el [[4 de decembre]] de [[1248]] en les tropes del rei castellà, comandades per son fill, l'infant Alfons, futur [[Alfons X el Sabi]]<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.3.2. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>. Pel [[Tractat d'Almizra]] firmat en [[1244]] entre els reis de Castella i d'Aragó, en el que se fixaren els llímits de l'expansió dels seus respectius dominis en la llínea de [[Biar]] a [[La Vila]], Alacant permaneix baix sobirania castellana per un espai de 48 anys. El rei Alfons X el Sabi, una vegada presa la vila als andalusis, commemora la victòria denominant al [[castell]] àrap construït sobre el mont ''Banu-lQatil'' (Benacantil) "[[Castell de Santa Bàrbera]]", per coincidir esta festivitat en el dia del presament de la ciutat per la cristiandat.
===Corona de Castella===
===Corona de Castella===
[[Image: SantaBarbara2.jpg|thumb|left|220px|El Benacantil i el [[Castell de Santa Bàrbera]].]]
[[File:Castillo de Santa Bárbara, Alicante, España, 2014-07-04, DD 80.JPG|thumb|left|220px|[[Castell de Santa Bàrbera]]]]
Des del principi, Alfons X el Sabi intentà establir en Alacant un grup de cristians numerós per l'importància militar i mercantil de la vila, pero el procés repoblador fon lent i s'allargà a lo llarc de tot el [[sigle XIII]], dit procés està poc documentat a causa de la desaparició dels Llibres de Repartiment. Els repobladors cristians, principalment castellans i lleonesos<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.5. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>., reberen tot tipo de privilegis i franquícies per a facilitar el seu assentament. En esta finalitat d'assegurar millor el seu creixent poblament i impulsar més activament sa major promoció econòmica i comercial, en agost de [[1252]] Alfons X otorgà a la ciutat el ''Fur Real'', molt paregut al de [[Córdova (Espanya)|Córdova]]. Dotà a la vila d'un consell fort, de numeroses exencions fiscals i d'un ampli terme municipal, que comprenia els municipis actuals d'[[Agost]], [[Monfort del Sit]], [[Aspe]], [[Novelda]], [[Elda]], [[Petrer (Alacant)|Petrer]], [[Busot]], [[Aigües de Busot]], Campello, Muchamel, Sant Joan i Sant Vicent del Raspeig. Ademés, el rei castellà dispensà grans mides de favor al [[port d'Alacant]], considerat de gran valor estratègic.
Des del principi, Alfons X el Sabi intentà establir en Alacant un grup de cristians numerós per l'importància militar i mercantil de la vila, pero el procés repoblador fon lent i s'allargà a lo llarc de tot el [[sigle XIII]], dit procés està poc documentat a causa de la desaparició dels Llibres de Repartiment. Els repobladors cristians, principalment castellans i lleonesos<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.5. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>., reberen tot tipo de privilegis i franquícies per a facilitar el seu assentament. En esta finalitat d'assegurar millor el seu creixent poblament i impulsar més activament sa major promoció econòmica i comercial, en agost de [[1252]] Alfons X otorgà a la ciutat el ''Fur Real'', molt paregut al de [[Córdova (Espanya)|Córdova]]. Dotà a la vila d'un consell fort, de numeroses exencions fiscals i d'un ampli terme municipal, que comprenia els municipis actuals d'[[Agost]], [[Monfort]], [[Aspe]], [[Novelda]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Busot]], [[Aigües de Busot]], Campello, Muchamel, Sant Joan i Sant Vicent del Raspeig. Ademés, el rei castellà dispensà grans mides de favor al [[port d'Alacant]], considerat de gran valor estratègic.
Entre [[1264]] i [[1266]] Alacant estigué immers en una rebelió [[mudéixar]] que s'escampà per casi tot lo Regne de Múrcia; el rei castellà, empleat llavors en el sege de [[Niebla]], solicità ajuda al seu sogre [[Jaume I d'Aragó]] per a sofocar-la. Este intervingué ràpidament i va reduir totes les ciutats rebelades a l'acceptació de la sobirania castellana.
Entre els anys [[1264]] i [[1266]] Alacant estigué immers en una rebelió [[mudéixar]] que s'escampà per casi tot lo Regne de Múrcia; el rei castellà, empleat llavors en el sege de [[Niebla]], solicità ajuda al seu sogre [[Jaume I d'Aragó]] per a sofocar-la. Este intervingué ràpidament i va reduir totes les ciutats rebelades a l'acceptació de la sobirania castellana.
=== Corona d'Aragó ===
=== Corona d'Aragó ===
[[Image:Alicante.jpg|thumb|200px|Plaça Santíssima Faç, en el Núcleu Antic]]
[[Archiu:Alicante stf.jpg|thumb|200px|Plaça Santíssima Faç, en el Núcleu Antic]]
A causa d'una crisis dinàstica per la successió de [[Sancho IV el Brau]], l'infant Ferrando de la Porca, un aspirant illegítim a la Corona de Castella, va demanar ajuda a [[Jaume II d'Aragó]] a canvi de donar-li, en cas de conseguir la Corona, el Regne de Múrcia, segons els acorts secrets de Calatayut ([[1289]]), Ariza ([[giner]] [[1296]]) i Sària ([[febrer]] 1296). Aprofitant la situació, [[Jaume II]] va procedir a la conquista del Regne de Múrcia.
A causa d'una crisis dinàstica per la successió de [[Sancho IV el Brau]], l'infant Ferrando de la Porca, un aspirant illegítim a la Corona de Castella, va demanar ajuda a [[Jaume II d'Aragó]] a canvi de donar-li, en cas de conseguir la Corona, el Regne de Múrcia, segons els acorts secrets de Calatayut ([[1289]]), Ariza ([[giner]] [[1296]]) i Sària ([[febrer]] 1296). Aprofitant la situació, [[Jaume II]] va procedir a la conquista del Regne de Múrcia.
Alacant va ser conquistada en [[abril]] de 1296, a pesar de la resistència de l'alcait del castell [[Nicolás Pérez]], acabant en la sobirania castellana. Aixina i tot, [[Jaume II d'Aragón|Jaume II]] va respectar els privilegis i institucions anteriors encara que adaptant-les a la nova situació política, particularment després de la incorporació d'Alacant, i el restant de comarques limítrofes al [[Regne de Valéncia]] per mig de la modificació d'allò que s'havia fixat en el Tractat d'Almizra ([[Sentència Arbitral de Torrelles]], [[1304]] i [[Tractat d'Elig]], [[1305]]).
Alacant va ser conquistada en [[abril]] de 1296, a pesar de la resistència de l'alcait del castell [[Nicolás Pérez]], acabant en la sobirania castellana. Aixina i tot, [[Jaume II d'Aragón|Jaume II]] va respectar els privilegis i institucions anteriors encara que adaptant-les a la nova situació política, particularment despuix de la incorporació d'Alacant, i el restant de comarques llimítrofes al [[Regne de Valéncia]] per mig de la modificació d'allò que s'havia fixat en el Tractat d'Almizra ([[Sentència Arbitral de Torrelles]], [[1304]] i [[Tractat d'Elig]], [[1305]]).
La repoblació cristiana continuà, en una velocitat i número majors, per lo que la població originàriament castellana, quedà en minoria entre la població cristiana. No obstant, fins a la primera expulsió dels moriscs, la població d'orige àrap era majoritària en comparació en els cristians.
La repoblació cristiana continuà, en una velocitat i número majors, per lo que la població originàriament castellana, quedà en minoria entre la població cristiana. No obstant, fins a la primera expulsió dels moriscs, la població d'orige àrap era majoritària en comparació en els cristians.
El creiximent de principis de [[sigle XIV]] es voria truncat a partir de [[1333]], quan ya la fam se deixà sentir en Alacant, primera senyal de la crisis que s'acostava: la[[ Guerra de l'Unió]] ([[1348]]), la [[Pesta Negra]] ([[1348]]) i la [[Guerra dels Dos Pedros]] ([[Pedro I de Castella]] i [[Pere IV d'Aragó]]) entre [[1356]] i [[1366]] que tingué en Alacant un dels seus principals escenaris. La vila estigué en mans castellanes i la població emigrà, muigué o va caure captiva. En conseqüència, la població se va vore reduïda a la mitat, igual que en atres ciutats del [[Regne de Valéncia]]. En la pau s'inicia la reconstrucció social i econòmica, encara que els mudéixars pràcticament anaren desapareixent i els [[judeu]]s foren una minoria. [[Pere IV el Cerimoniós]] dictà numeroses mesures per a reactivar l'economia i la pau social, encara que açò no evità l'atac contra els judeus de [[1391]] que acavà en la presència d'esta comunitat en la societat alacantina.
El creiximent de principis de [[sigle XIV]] es voria truncat a partir de [[1333]], quan ya la fam se deixà sentir en Alacant, primera senyal de la crisis que s'acostava: la[[ Guerra de l'Unió]] ([[1348]]), la [[Pesta Negra]] ([[1348]]) i la [[Guerra dels Dos Pedros]] ([[Pedro I de Castella]] i [[Pere IV d'Aragó]]) entre [[1356]] i [[1366]] que tingué en Alacant un dels seus principals escenaris. La vila estigué en mans castellanes i la població emigrà, muigué o va caure captiva. En conseqüència, la població se va vore reduïda a la mitat, igual que en atres ciutats del [[Regne de Valéncia]]. En la pau s'inicia la reconstrucció social i econòmica, encara que els mudéixars pràcticament anaren desapareixent i els [[judeu]]s foren una minoria. [[Pere IV el Cerimoniós]] dictà numeroses mesures per a reactivar l'economia i la pau social, encara que açò no evità l'atac contra els judeus de [[1391]] que acavà en la presència d'esta comunitat en la societat alacantina.
Durant el [[sigle XV]] Alacant continuà creixent i una pròspera agricultura orientada cap a l'exportació (vi, fruites seques, espart) impulsà un notable desenroll del port i una classe mijana que controlava el govern municipal. L'únic conflicte bèlic va ser la guerra en Castella de [[1430]] que no va tindre excessives conseqüències. La població continuà en aument i este progrés va servir de justificació a [[Ferran el Catòlic]] per a otorgar-li el títul de ciutat en [[1490]].
Durant el [[sigle XV]] Alacant continuà creixent i una pròspera agricultura orientada cap a l'exportació (vi, fruites seques, espart) impulsà un notable desenroll del port i una classe mija que controlava el govern municipal. L'únic conflicte bèlic va ser la guerra en Castella de [[1430]] que no va tindre excessives conseqüències. La població continuà en aument i este progrés va servir de justificació a [[Ferran el Catòlic]] per a otorgar-li el títul de ciutat en [[1490]].
=== Edat Moderna===
=== Edat Moderna===
En [[1510]] Alacant era la quinta ciutat del [[Regne de Valéncia]].
En l'any [[1510]] Alacant era la quinta ciutat del [[Regne de Valéncia]].
Des de l'obtenció del títul de ciutat el desenroll institucional, econòmic i demogràfic d'Alacant va ser palpable. El port es convertí durant l'[[Edat Moderna]] en el més important del Regne de Valéncia i propicià l'assentament de colònies de comerciants estrangers que imprimiren un gran dinamisme al tràfic mercantil. La construcció de l'[[embassament de Tibi]] a finals del [[sigle XVI]] va permetre assegurar la producció de l'horta pròxima a la ciutat, el producte principal de la qual era el [[raïm]], i per consegüent el [[vi]], junt en la barrella, l'espart i les fruites seques. El port, ademés. se convertí en punt d'eixida dels productes de [[La Mancha]] i en un eficaç redistribuïdor d'alguns productes colonials i de saladures arribades del nort d'[[Europa]]. El desenroll econòmic permet a Alacant arrebatar a [[Oriola]], en [[1647]], la capital de la balia meridional valenciana i posteriorment, en [[1785]], la creació d'un [[Consulat del Mar]] independent del de Valéncia.
Des de l'obtenció del títul de ciutat el desenroll institucional, econòmic i demogràfic d'Alacant va ser palpable. El port es convertí durant l'[[Edat Moderna]] en el més important del Regne de Valéncia i propicià l'assentament de colònies de comerciants estrangers que imprimiren un gran dinamisme al tràfic mercantil. La construcció de l'[[embassament de Tibi]] a finals del [[sigle XVI]] va permetre assegurar la producció de l'horta pròxima a la ciutat, el producte principal de la qual era el [[raïm]], i per consegüent el [[vi]], junt en la barrella, l'espart i les fruites seques. El port, ademés. se convertí en punt d'eixida dels productes de [[La Mancha]] i en un eficaç redistribuïdor d'alguns productes colonials i de saladures arribades del nort d'[[Europa]]. El desenroll econòmic permet a Alacant arrebatar a [[Oriola]], en [[1647]], la capital de la balia meridional valenciana i posteriorment, en [[1785]], la creació d'un [[Consulat del Mar]] independent del de Valéncia.
=== Época Contemporànea ===
=== Época Contemporànea ===
[[Image: Luceros3.jpg|thumb|right|200px|<center>Plaça dels ''Luceros''.</center>]]
[[File:Explanada de España.jpg|thumb|right|200px|<center>Explanada d'Espanya</center>]]
El talant obert i lliberal dels alacantins se manifestà a lo llarc del [[sigle XIX]]. Mostres d'això són el goig popular per la [[Constitució Espanyola de 1812]] i la desaparició de l'[[Inquisició Espanyola|Inquisició]], les grans dificultats per a formar un batalló de voluntaris realistes en [[1824]] per a reprimir als lliberals, la rebelió de [[Pantaleó Boné]] en [[1844]], el soport a la [[Vicalvarada]] ([[1854]]) i al pronunciament de setembre de [[1868]] que donà pas al [[Sexeni Revolucionari]]. El primer club republicà s'obrí en Alacant al voltant de novembre de [[1868]], i esta tendència política triumfà en les eleccions municipals de [[1870]].
El talant obert i lliberal dels alacantins se manifestà a lo llarc del [[sigle XIX]]. Mostres d'això són el goig popular per la [[Constitució Espanyola de 1812]] i la desaparició de l'[[Inquisició Espanyola|Inquisició]], les grans dificultats per a formar un batalló de voluntaris realistes en [[1824]] per a reprimir als lliberals, la rebelió de [[Pantaleó Boné]] en [[1844]], el soport a la [[Vicalvarada]] ([[1854]]) i al pronunciament de setembre de [[1868]] que donà pas al [[Sexeni Revolucionari]]. El primer club republicà s'obrí en Alacant al voltant de novembre de [[1868]], i esta tendència política triumfà en les eleccions municipals de [[1870]].
La província d'Alacant naixqué com a tal en les Corts lliberals de [[1822]], i corresponia en l'antiga balia meridional valenciana, si be fon ampliada en [[1833]] en part de la desapareguda província de [[Xàtiva]] i els municipis de [[Villena]] i [[Sax]]. En [[1847]] comença l'ampliació del port, i en [[1858]] finalisa la construcció del ferrocarril entre Alacant i [[Madrit]] en l'enllaç Alacant-[[Almansa]]. Entre [[1854]] i [[1878]] se derruiren les muralles de la ciutat.
La província d'Alacant naixqué com a tal en les Corts lliberals de [[1822]], i corresponia en l'antiga balia meridional valenciana, si be fon ampliada en [[1833]] en part de la desapareguda província de [[Xàtiva]] i els municipis de [[Villena]] i [[Sax]]. En l'any [[1847]] comença l'ampliació del port, i en l'any [[1858]] finalisa la construcció del ferrocarril entre Alacant i [[Madrit]] en l'enllaç Alacant-[[Almansa]]. Entre els anys [[1854]] i [[1878]] se derruiren les muralles de la ciutat.
=== Sigle XX ===
=== Sigle XX ===
[[Image: Alicante_Spain_marina.jpg|thumb|left|200px|<center>Marina Deportiva d'Alacant</center>]]
[[File:VOR2008 Telefonica Blue.jpg|thumb|left|200px|<center>Marina Deportiva d'Alacant</center>]]
Durant el periodo [[1920]]-[[1935]] l'economia alacantina se decantà per l'indústria mentres l'agricultura se sumia en una segona crisis. Alacant fon una de les ciutats on els republicans guanyaren les eleccions municipals de [[1931]] i durant tota la [[II República]] els partits d'esquerres mantingueren una majoria folgada, tant en la ciutat com en la província. El primer alcalde democràtic va ser Lorenzo Carbonell Santacruz, triat en la candidatura republicà-socialista, que en un 81% de vots realisà diversos proyectes urbanístics d'importància i fomentà la construcció d'escoles públiques. En [[1933]], en l'arribada del [[sufragi universal]], votaren per primera vegada les dones alacantines, guanyant el PSOE i en les eleccions generals del [[16 de febrer]] de [[1936]] triumfà el [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] en un 80,72% de vots.
Durant el periodo [[1920]]-[[1935]] l'economia alacantina se decantà per l'indústria mentres l'agricultura se sumia en una segona crisis. Alacant fon una de les ciutats a on els republicans guanyaren les eleccions municipals de [[1931]] i durant tota la [[II República]] els partits d'esquerres mantingueren una majoria folgada, tant en la ciutat com en la província. El primer alcalde democràtic va ser Lorenzo Carbonell Santacruz, triat en la candidatura republicà-socialista, que en un 81% de vots realisà diversos proyectes urbanístics d'importància i fomentà la construcció d'escoles públiques. En [[1933]], en l'arribada del [[sufragi universal]], votaren per primera vegada les dones alacantines, guanyant el PSOE i en les eleccions generals del [[16 de febrer]] de [[1936]] triumfà el [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] en un 80,72% de vots.
En l'inici de la [[Guerra Civil Espanyola]], el bando sublevat fracassà en un intent de posar sege a la ciutat des d'Oriola i atres poblacions de la [[Vega Baixa del Segura|Vega Baixa]]. Un atre succés important va ser lo fusilament del dirigent falangista [[José Antonio Primo de Rivera]], que es trobava pres en Alacant, el [[20 de novembre]] de [[1936]].
En l'inici de la [[Guerra Civil Espanyola]], el bando sublevat fracassà en un intent de posar sege a la ciutat des d'Oriola i atres poblacions de la [[Vega Baixa del Segura|Vega Baixa]]. Un atre succés important va ser lo fusilament del dirigent falangista [[José Antonio Primo de Rivera]], que es trobava pres en Alacant, el [[20 de novembre]] de [[1936]].
La ciutat va patir durant la guerra 71 bombardejos que causaren la mort a 481 persones i l'afonament de 705 edificis. L'atac que va causar més víctimes fon realisat per avions italians Saboya a les 11 hores del dumenge [[25 de maig]] de [[1938]] quan, darrere de soltar 90 bombes, varen morir 313 persones, en gran part dones i chiquets que se trobaven en el [[Mercat Central]]. Molts historiadors actuals sobre la Guerra Civil espanyola coincidixen a equiparar-ho en el [[Bombardeig de Guernica]].
La ciutat va patir durant la guerra 71 bombardejos que causaren la mort a 481 persones i l'afonament de 705 edificis. L'atac que va causar més víctimes fon realisat per avions italians Saboya a les 11 hores del dumenge [[25 de maig]] de [[1938]] quan, darrere de soltar 90 bombes, varen morir 313 persones, en gran part dones i chiquets que se trobaven en el [[Mercat Central]]. Molts historiadors actuals sobre la Guerra Civil espanyola coincidixen a equiparar-ho en el [[Bombardeig de Guernica]].
A pesar dels bombardejos, la ciutat permaneixqué fidel a la [[Segona República Espanyola|República]] fins al final de la [[Guerra Civil|Guerra]] i per això va ser objecte de tècniques de debilitació sicològic com per eixemple el llançament de pa blanc embolicat en lemes feixistes en época de fam. Ya que Alacant fon l'última ciutat en caure en mans de les tropes [[franquisme|franquistes]], en el port se van viure escenes dramàtiques entre els que esperaven barcos per a partir a l'exili; hi havia orde de matar tota persona que es trobara en la zona intentant fugir, els barcos estrangers no acceptaven arreplegar a ningú a causa de l'amenaça existent sobre l'afonament de qualsevol barco que arreplegara exiliats, els únics barcos que van córrer el risc per salvar la població civil foren els [[Algèria|algerí]]. Centenars d'alacantins partiren cap a [[Orà (Algèria)|Orà]] creant una colònia estable i un agermanament entre les dos ciutats que encara hui persistix. En la vesprada del [[30 de març]] de [[1939]] entraven en la ciutat les unitats de la ''[[Divisió Littorio]]'', comandada pel general [[Gastone Gambara|Gambara]], en una ostentosa desfilada davant de l'Ajuntament i els principals carrers de la ciutat. La repressió conseqüent va ser gran al considerar-se la ciutat i la província com «roges». A l'acabar la Guerra, l'alcalde Luciáñez propon que la ciutat passara a cridar-se '''Alacant de José Antonio'''. A pesar d'aprovar-se mai va arribar a produir-se el canvi.
A pesar dels bombardejos, la ciutat permaneixqué fidel a la [[Segona República Espanyola|República]] fins al final de la [[Guerra Civil|Guerra]] i per això va ser objecte de tècniques de debilitació sicològic com per eixemple el llançament de pa blanc embolicat en lemes fascistes en época de fam. Ya que Alacant fon l'última ciutat en caure en mans de les tropes [[franquisme|franquistes]], en el port se varen viure escenes dramàtiques entre els que esperaven barcos per a partir a l'exili; hi havia orde de matar tota persona que es trobara en la zona intentant fugir, els barcos estrangers no acceptaven arreplegar a ningú a causa de l'amenaça existent sobre l'afonament de qualsevol barco que arreplegara exiliats, els únics barcos que varen córrer el risc per salvar la població civil foren els [[Algèria|algerí]]. Centenars d'alacantins partiren cap a [[Orà|Orà]] creant una colònia estable i un agermanament entre les dos ciutats que encara hui persistix. En la vesprada del [[30 de març]] de [[1939]] entraven en la ciutat les unitats de la ''[[Divisió Littorio]] '', comandada pel general [[Gastone Gambara|Gambara]], en una ostentosa desfilada davant de l'Ajuntament i els principals carrers de la ciutat. La repressió conseqüent va ser gran al considerar-se la ciutat i la província com «roges». A l'acabar la Guerra, l'alcalde Luciáñez propon que la ciutat passara a cridar-se '''Alacant de José Antonio'''. A pesar d'aprovar-se mai va arribar a produir-se el canvi.
[[Image: Alicante(30-09-1997).JPG|thumb|right|200px|Carrer Arquitecte Morell d'Alacant durant les inundacions de [[1997]]]]
[[Archiu:Alicante(30-09-1997).jpg|thumb|right|200px|Carrer Arquitecte Morell d'Alacant durant les inundacions de l'any [[1997]]]]
La [[1970s|década dels xixanta]] portà el desenroll econòmic i el creiximent demogràfic que continuà en les décades següents. L'economia evolucionà cap al sector servicis, especialment cap al [[turisme]], i es va produir el major desenroll urbanístic de la ciutat, en el naiximent de nous barris en les afores.
La [[anys 1970|década dels xixanta]] portà el desenroll econòmic i el creiximent demogràfic que continuà en les décades següents. L'economia evolucionà cap al sector servicis, especialment cap al [[turisme]], i es va produir el major desenroll urbanístic de la ciutat, en el naiximent de nous barris en les afores.
En l'arribada la democràcia el govern de la ciutat passaria a les mans del [[PSPV-PSOE]] des de [[1979]] fins a [[1995]], i des de llavors governa el [[PP]]. En la [[1980s|década dels huitanta]] se tractà de solucionar el caos urbanístic per mig de la creació de noves vies de comunicació (Gran Via, Via parc) i la dotació a la ciutat de centres de salut, coleges públics, instituts, centres socials i la resta de servicis municipals, en especial en alguns barris que naixqueren en l'etapa de desenroll.
En l'arribada la democràcia el govern de la ciutat passaria a les mans del [[PSPV-PSOE]] des de [[1979]] fins a [[1995]], i des de llavors governa el [[PP]]. En la [[1980s|década dels huitanta]] se tractà de solucionar el caos urbanístic per mig de la creació de noves vies de comunicació (Gran Via, Via parc) i la dotació a la ciutat de centres de salut, coleges públics, instituts, centres socials i el restant de servicis municipals, en especial en alguns barris que naixqueren en l'etapa de desenroll.
Un problema a causa del [[clima mediterràneu]], pero també del [[canvi climàtic]] i de l'[[urbanisme]], són les [[inundació|inundacions]]. El [[19 d'octubre]] de [[1982]] caïen 220 [[milímetro|mm]] en la ciutat, un nou récort de pluja en menys de 24 h que causà numeroses pèrdues materials. La [[Rambla de les Ovelles]] arribaria a 400 [[metre cúbico|m³]]/s, el seu màxim històric, i sembraria el caos en el barri de Sant Gabriel, en dos morts, lo que motivà que darrere de la riuada fora canalisat el tram final de la rambla. El [[30 de setembre]] de [[1997]] se torna a batre el récort de pluja en 270 mm i la ciutat va patir les pijors inundacions de la seua història, en quatre morts i una altura de les aigües que en alguns barris, com plaja Sant Joan o Sant Agustí, varen superar el metro. Se decretà un dia de dol oficial en el que les autoritats se dedicaren a drenar les aigües que anegaven barris sancers. Les pèrdues econòmiques foren quantioses, sobretot en el centre de la ciutat i les plages. Aço motivà un gran pla de defensa anti-riuades, del que encara no s'ha comprovat la eficàcia.
Un problema a causa del [[clima mediterràneu]], pero també del [[canvi climàtic]] i de l'[[urbanisme]], són les [[inundació|inundacions]]. El [[19 d'octubre]] de [[1982]] caïen 220 [[milímetro|mm]] en la ciutat, un nou récort de pluja en menys de 24 h que causà numeroses pèrdues materials. La [[Rambla de les Ovelles]] arribaria a 400 [[metre cúbico|m³]]/s, el seu màxim històric, i sembraria el caos en el barri de Sant Gabriel, en dos morts, lo que motivà que darrere de la riuada fora canalisat el tram final de la rambla. El [[30 de setembre]] de [[1997]] se torna a batre el récort de pluja en 270 mm i la ciutat va patir les pijors inundacions de la seua història, en quatre morts i una altura de les aigües que en alguns barris, com plaja Sant Joan o Sant Agustí, varen superar el metro. Se decretà un dia de dol oficial en el que les autoritats se dedicaren a drenar les aigües que anegaven barris sancers. Les pèrdues econòmiques foren quantioses, sobretot en el centre de la ciutat i les plages. Açò motivà un gran pla de defensa anti-riuades, del que encara no s'ha comprovat la eficàcia.
=== Sigle XXI ===
=== Sigle XXI ===
== Política i govern ==
== Política i govern ==
=== Ajuntament ===
=== Ajuntament ===
[[Image: Alicante_Spain_townhall.jpg|thumb|right|250px|<center>Vista de l'Ajuntament.</center>]]
[[File:Alicante Stadhuis.JPG|thumb|right|250px|<center>Vista de l'Ajuntament.</center>]]
Les formacions polítiques més rellevants en l'àmbit local des de les primeres eleccions democràtiques són el PP ([[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]), el PSOE ([[Partit Socialista Obrer Espanyol]]) i IU ([[Esquerra Unida (Espanya)|Esquerra Unida]]). En l'actualitat, l'alcalde de la ciutat és [[Luis Díaz Alperi]], del PP, que ocupa el càrrec des de [[1995]]. Des de [[1979]] fins a eixe any, la ciutat estigué governada per alcaldes pertanyents al PSPV-PSOE (''veja [[anex:alcaldes d'Alacant|Alcaldes d'Alacant]]'' i ''[[Eleccions municipals d'Alacant]]'').
Les formacions polítiques més rellevants en l'àmbit local des de les primeres eleccions democràtiques són el PP ([[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]), el PSOE ([[Partit Socialista Obrer Espanyol]]), [[VOX]] i [[Compromís]].
En l'actualitat, l'alcalde de la ciutat és [[Luis José Barcala Sierra]], del PP, que ocupa el càrrec des de l'any [[2018]]. Des de [[1979]] fins a l'any 1995, la ciutat estigué governada per alcaldes pertanyents al PSPV-PSOE i posteriorment fins a l'actualitar pel [[PPCV]], excepte de l'any 2015 a l'any 2018 que torna a ser governada pel PSOE. (''vore [[anex:alcaldes d'Alacant|Alcaldes d'Alacant]] '' i ''[[Eleccions municipals d'Alacant]] '').
La corporació Municipal està formada per 29 [[regidor]]s, inclòs l'alcalde. En les eleccions municipals del [[27 de maig]] de [[2007]], el PP va obtindre 15 regidors en un 44,08% dels vots, mentres que el PSOE va conseguir 14 en un 41,17% dels vots. Atres agrupacions polítiques com la coalició formada per EU-EV-IR-AMEE, (Esquerra Unida-Els Verts, Esquerra Republicana i Acort Municipal d'esquerres i ecologista) en un 4,93%, VA (Veïns per Alacant) en un 3,22% o C-PC (Ciutadans-Partit de la Ciutadania) en un 1,42%, varen superar els 2.000 sufragis pero no conseguiren adhesió suficient per a accedir a la representació.
La corporació Municipal està formada per 29 [[regidor]]s, inclòs l'alcalde.
La Junta de Govern està composta per tretze membres, onze d'ells regidors, estructurant-se de la manera següent: Urbanisme; Festes, Turisme i plages; Cultura i Educació; Foment i Ocupació; Seguritat Ciutadana (excepte Policia Local), Tràfic i Transports, Estadística; Comerç, Consum i Mercats, Sanitat (excepte sanitat ambiental); Acció Social, Mig Ambient; Modernisació de les Estructures municipals; Deports; Joventut, Participació Ciutadana, Partides Rurals; Servicis i Manteniment; Recursos Humans i Plaça de Bous; i Facenda, Contractació i Patrimoni, Ocupació de via pública. L'ajuntament celebra plens ordinaris cada mes, encara que també solen celebrar-se plens extraordinaris per a debatre temes i problemes que afecten la ciutat.
La Junta de Govern està composta per tretze membres, onze d'ells regidors, estructurant-se de la manera següent: Urbanisme; Festes, Turisme i plages; Cultura i Educació; Foment i Ocupació; Seguritat Ciutadana (excepte Policia Local), Tràfic i Transports, Estadística; Comerç, Consum i Mercats, Sanitat (excepte sanitat ambiental); Acció Social, Mig Ambient; Modernisació de les Estructures municipals; Deports; Joventut, Participació Ciutadana, Partides Rurals; Servicis i Manteniment; Recursos Humans i Plaça de Bous; i Facenda, Contractació i Patrimoni, Ocupació de via pública. L'ajuntament celebra plens ordinaris cada mes, encara que també solen celebrar-se plens extraordinaris per a debatre temes i problemes que afecten la ciutat.
En la [[Plaça de la Montanyeta]] se troben les principals seus administratives de l'Estat, en el que se poden trobar la subsèu provincial de la [[Delegat del Govern|Delegació del Govern]] espanyol en la [[Comunitat Valenciana]] (l'actual subdelegada provincial és Encarna Llinares en substitució de [[Etelvina Andreu]]) regidora del [[PSOE]], aixina com la sèu provincial de l'Agència Tributària, o la Subsecretaria provincial del Ministeri de Justícia.
En la [[Plaça de la Montanyeta]] se troben les principals seus administratives de l'Estat, en el que se poden trobar la subsèu provincial de la [[Delegat del Govern|Delegació del Govern]] espanyol en la [[Comunitat Valenciana]] (l'actual subdelegada provincial és Encarna Llinares en substitució de [[Etelvina Andreu]]) regidora del [[PSOE]], aixina com la sèu provincial de l'Agència Tributària, o la Subsecretaria provincial del Ministeri de Justícia.
En quant a sèus autonòmiques, destaca la Delegació provincial del ''Consell de la Generalitat'' (govern valencià) en la Torre Generalitat que està presidint la Rambla de Méndez Núñez, en el seu popular rellonge digital. Allí se celebren els plens una vegada al mes. També se troben direccions territorials de totes les ''conselleries'', destacant per la singularitat dels edificis de la [[Casa de Bruges]] on se situen la Direcció Territorial de Presidència i la ''Conselleria'' de Benestar Social, el Teatre Arniches en la d'Infraestructures i Transports, o l'edifici de la ''Conselleria'' de Cultura, Educació i Deport que està en el carrer Carratalá, en el barri de [[Benalúa (Alacant)|Benalúa]] i contigua als jujats.
En quant a sèus autonòmiques, destaca la Delegació provincial del ''Consell de la Generalitat'' (govern valencià) en la Torre Generalitat que està presidint la Rambla de Méndez Núñez, en el seu popular rellonge digital. Allí se celebren els plens una vegada al mes. També se troben direccions territorials de totes les ''conselleries'', destacant per la singularitat dels edificis de la [[Casa de Bruixes]] on se situen la Direcció Territorial de Presidència i la ''Conselleria'' de Benestar Social, el Teatre Arniches en la d'Infraestructures i Transports, o l'edifici de la ''Conselleria'' de Cultura, Educació i Deport que està en el carrer Carratalá, en el barri de [[Benalúa]] i contigua als jujats.
=== Alcaldes de la democràcia ===
=== Alcaldes de la democràcia ===
| Alcalde_1 = [[José Luis Lassaletta Cano]]
| Alcalde_1 = [[José Luis Lassaletta Cano]]
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = [[José Luis Lassaletta Cano]]
| Alcalde_2 = José Luis Lassaletta Cano
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Partit_2 = PSPV-PSOE
| Alcalde_3 = [[José Luis Lassaletta Cano]]
| Alcalde_3 = José Luis Lassaletta Cano
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Partit_3 = PSPV-PSOE
| Alcalde_4 = [[Àngel Lluna González]]
| Alcalde_4 = [[Ángel Luna González]]
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Partit_4 = PSPV-PSOE
| Alcalde_5 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Alcalde_5 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Partit_5 = [[PPCV]]
| Partit_5 = [[PPCV]]
| Alcalde_6 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Alcalde_6 = Luis Bernardo Díaz Alperi
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Partit_6 = PPCV
| Alcalde_7 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Alcalde_7 = Luis Bernardo Díaz Alperi
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Partit_7 = PPCV
| Alcalde_7 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Alcalde_7 = Luis Bernardo Díaz Alperi
| Alcalde_8 = [[Sònia Castedo]]
| Alcalde_8 = [[Sonia Castedo Ramos]]
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Partit_8 = PPCV
| Alcalde_9 = Sonia Castedo Ramos<br>[[Andrés Llorens Fuster]] (interí)<br>[[Miguel Valor Peidró]]
| Partit_9 = PPCV
| Alcalde_10 = [[Gabriel Echávarri Fernández]]
[[Luis José Barcala Sierra]] (2018-2019)
| Partit_10 = PSPV-PSOE
PPCV
| Alcalde_11 = Luis José Barcala Sierra
| Partit_11 = PPCV
| Alcalde_12 = Luis José Barcala Sierra
| Partit_12 = PPCV
}}
}}
== Clima ==
== Clima ==
[[Image: Clima_Alicante_(España).PNG|thumb|right|300px|<center>Climograma d'Alacant (Ciutat Jardí)</center>]]
[[Archiu:Clima Alicante (España).png|thumb|right|300px|<center>Climograma d'Alacant (Ciutat Jardí)</center>]]
Alacant conta en un [[clima mediterràneu]] àrit, en temperatures suaus durant l'any i pluges escasses, concentrades en els periodos equinoccials. Les temperatures oscilen entre els 16,8 i 6,2é de [[giner]] i els 30,6 i 20,4 d'[[agost]], sent la temperatura mijana anual de 17,8é, contant-se com a excepcionals tant les gelades com les temperatures per damunt dels 40. L'oscilació tèrmica diària és molt chicoteta degut a l'influència marítima, encara que en episodis ocasionals de vent de ponent pot superar els 15. Respecta a l'oscilació anual, esta és també reduïda, aixina que els hiverns són suaus i els estius calorosos.
Alacant conta en un [[clima mediterràneu]] àrit, en temperatures suaus durant l'any i pluges escasses, concentrades en els periodos equinoccials. Les temperatures oscilen entre els 16,8 i 6,2é de [[giner]] i els 30,6 i 20,4 d'[[agost]], sent la temperatura mija anual de 17,8é, contant-se com a excepcionals tant les gelades com les temperatures per damunt dels 40. L'oscilació tèrmica diària és molt chicoteta degut a l'influència marítima, encara que en episodis ocasionals de vent de ponent pot superar els 15. Respecta a l'oscilació anual, esta és també reduïda, aixina que els hiverns són suaus i els estius calorosos.
Les precipitacions són de 336 mm anuals sent [[setembre]] i [[octubre]] els mesos més plujosos degut a les pluges torrencials causades per la [[gota freda]], que poden conseguir més de 200 mm en 24 hores causant severes [[inundació|inundacions]]. Esta irregularitat és lo que explica que a l'any només hi haja 37 dies plujosos mentres que les hores de sol són 2.864.
Les precipitacions són de 336 mm anuals sent [[setembre]] i [[octubre]] els mesos més plujosos degut a les pluges torrencials causades per la [[gota freda]], que poden conseguir més de 200 mm en 24 hores causant severes [[inundació|inundacions]]. Esta irregularitat és lo que explica que a l'any a soles hi haja 37 dies plujosos mentres que les hores de sol són 2.864.
Els récorts de temperatura màxima en Alacant són 41,4 el [[4 de juliol]] de [[1994]], 41,2 el [[12 de juliol]] de [[1961]] i 40,4 el [[18 d'agost]] de [[1949]]. Els de temperatura mínima són -4,6 el [[12 de febrer]] de [[1956]] i -2,6 el [[3 de giner]] de [[1971]] i el [[26 de decembre]] de [[1962]]. Els récorts de precipitació en 24 hores són els 270,2 mm del [[30 de setembre]] de [[1997]] i els 220,2 mm del [[19 d'octubre]] de [[1982]].
Els récorts de temperatura màxima en Alacant són 41,4 el [[4 de juliol]] de [[1994]], 41,2 el [[12 de juliol]] de [[1961]] i 40,4 el [[18 d'agost]] de [[1949]]. Els de temperatura mínima són -4,6 el [[12 de febrer]] de [[1956]] i -2,6 el [[3 de giner]] de [[1971]] i el [[26 de decembre]] de [[1962]]. Els récorts de precipitació en 24 hores són els 270,2 mm del [[30 de setembre]] de [[1997]] i els 220,2 mm del [[19 d'octubre]] de [[1982]].
== Població ==
== Població ==
[[Image: Demografía_Alicante_(España).PNG|thumb|left|200px|<center>Evolució demogràfica d'Alacant (1900-2006)</center>]]
[[Archiu:Demofra.png|thumb|left|200px|<center>Evolució demogràfica d'Alacant (1900-2006)</center>]]
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=35% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=35% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Nacionalitats estrangeres en més de 1.000 habitants<ref>'''''Font: [http://www.alicante.es/redir.php?apartado=estadistica&pagina=menu_estadistica.html Ajuntament d'Alacant]''''' Secció d'Estadística. La Població d'Alacant (01-01-2006).</ref>
!bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Nacionalitats estrangeres en més de 1.000 habitants<ref>'''''Font: [http://www.alicante.es/redir.php?apartado=estadistica&pagina=menu_estadistica.html Ajuntament d'Alacant]''''' Secció d'Estadística. La Població d'Alacant (01-01-2006).</ref>
|-
|-
|}
|}
Segons el padró del [[1 de giner]] de [[2006]] la ciutat conta en 322.431 habitants, sent la 12a de [[Espanya]] i 2a de la [[Comunitat Valenciana]] en població. Segons les senyes de l'Ajuntament d'Alacant a 1 de giner de [[2006]] la població de la ciutat és de 323.707 habitants, dels quals viuen en el núcleu urbà 316.331 i 7.376 en les partides rurals, sent el [[Organisació politicoadministrativa d'Alacant|barri]] més populós el de [[Carolines Altes]], en 19.235 habitants.
Segons el padró de [[2021]] la ciutat conta en 337.304 habitants, sent la 11a de [[Espanya]] i 2a de la [[Comunitat Valenciana]] en població. Segons les senyes de l'Ajuntament d'Alacant a 1 de giner de [[2021]] la població de la ciutat és de 337.304 habitants, dels quals viuen en el núcleu urbà 322.331 i 6.131 en les partides rurals, sent el [[Organisació politicoadministrativa d'Alacant|barri]] més populós el de [[Carolines Altes]], en 20.235 habitants.
En [[1900]] contava en 50.495 habitants que anaren aumentant llentament fins a [[1950]], en 101.791. A partir d'eixe moment el desenroll urbanístic va ser espectacular superant els 250.000 en [[1981]]. En la democràcia el creiximent va ser més llent arribant-se a 272.432 en [[1998]]. Des de llavors l'increment de l'immigració ha causat un nou auge demogràfic que ha fet que se sobrepassen els 300.000 habitants, sent un 11,72% de la població d'atres nacionalitats, entre els que destaquen [[Colòmbia|colombians]], [[Equador|equatorians]] i [[Argentina|argentins]] (''vore taula'').
En l'any [[1900]] contava en 50.495 habitants que anaren aumentant llentament fins a [[1950]], en 101.791. A partir d'eixe moment el desenroll urbanístic va ser espectacular superant els 250.000 en [[1981]]. En la democràcia el creiximent va ser més llent arribant-se a 272.432 en [[1998]]. Des de llavors l'increment de l'immigració ha causat un nou auge demogràfic que ha fet que se sobrepassen els 300.000 habitants, sent un 11,72% de la població d'atres nacionalitats, entre els que destaquen [[Colòmbia|colombians]], [[Equador|equatorians]] i [[Argentina|argentins]] (''vore taula'').
La conurbació que forma en els municipis llimítrofs ([[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[Campello]]) sobrepassa els 400.000 habitants (434.505 en 2006) i conta cada vegada en més servicis conjunts. L'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] conta en 725.395 i és l'octava d'Espanya.
La conurbació que forma en els municipis llimítrofs ([[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[Campello]]) sobrepassa els 400.000 habitants (452.462 en 2010) i conta cada vegada en més servicis conjunts. L'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] conta en 760.431 i és l'octava d'Espanya.
[[Image:Alicante-barrios.png|thumb|400px|<center>Barris i zones d'Alacant</center>]]
[[File:Panoramic view of Alicante from the castle of San Fernando.JPG|thumb|400px|<center>Vista panoràmica d'Alacant</center>]]
{| border="1" cellspacing="0" cellpadding="5"
{| border="1" cellspacing="0" cellpadding="5"
| align="center"| [[1786]] || align="right"| 17.345
| align="center"| [[1786]] || align="right"| 17.345
|-
|-
| align="center"| [[1797]] || align="right"| 19.313
|}
|}
| valign="top" |
| valign="top" |
! style="background:#efefef;" | any
! style="background:#efefef;" | any
! style="background:#efefef;" | població
! style="background:#efefef;" | població
|-
|-
| align="center"| [[1803]] || align="right"| 21.447
| align="center"| [[1803]] || align="right"| 21.447
| align="center"| [[1920]] || align="right"| 63.382
| align="center"| [[1920]] || align="right"| 63.382
|-
|-
| align="center"| [[1930]] || align="right"| 71.271
|-
| align="center"| [[1940]] || align="right"| 89.198
|}
|}
| valign="top" |
| valign="top" |
! style="background:#efefef;" | any
! style="background:#efefef;" | any
! style="background:#efefef;" | població
! style="background:#efefef;" | població
|-
|-
| align="center"| [[1950]] || align="right"| 101.791
| align="center"| [[1950]] || align="right"| 101.791
|-
|-
| align="center"| [[2006]] || align="right"| 322.431
| align="center"| [[2006]] || align="right"| 322.431
|-
| align="center"| [[2018]] || align="right"| 331.577
|-
| align="center"| [[2021]] || align="right"| 337.304
|}
|}
|}
|}
<small style="line-height: 100%;"> ''Fonts:'' Les senyes del periodo 1250-1609 són estimacions proporcionades per historiadors. La senya de 1646 és del ''Veïnat de l'archiu del [[Regne de Valéncia]]''. Les senyes del periodo 1717-1803 són dels diversos censos elaborats pels governs d'[[Espanya]]. A partir de [[1857]] són senyes censals.</small>
<small style="line-height: 100%;"> ''Fonts:'' Les senyes del periodo 1250-1609 són estimacions proporcionades per historiadors. La senya de 1646 és del ''Veïnat de l'archiu del [[Regne de Valéncia]] ''. Les senyes del periodo 1717-1803 són dels diversos censos elaborats pels governs d'[[Espanya]]. A partir de [[1857]] són senyes censals.</small>
==Economia==
==Economia==
Alacant és una ciutat de gran dinamisme econòmic, fonamentat principalment en el sector servicis, que proporciona empleu al 84,2% de la població activa (senyes a març del 2005 [http://www.cajaespana.És/pubweb/decyle.nsf/PorMunicipios/437B260CA90E12BCC1256DC100543B42/$File/03014.PDF?OpenElement]).
Alacant és una ciutat de gran dinamisme econòmic, fonamentat principalment en el sector servicis, que proporciona empleu al 84,2% de la població activa (senyes a març del 2005 [http://www.cajaespana.És/pubweb/decyle.nsf/PorMunicipios/437B260CA90E12BCC1256DC100543B42/$File/03014.PDF?OpenElement]).
[[Image: Postiguet2.jpg|thumb|right|250px|El turisme ha desempenyat un paper important en el desenroll de la ciutat.]]
[[File:Alicante 1978 01.jpg|thumb|right|250px|El turisme ha desempenyat un paper important en el desenroll de la ciutat.]]
Entre les activitats econòmiques desentelades en Alacant destaca de manera excelent el comerç, que històricament va tindre com a punt de soport el [[port d'Alacant|port]]. Les activitats comercials de la ciutat tenen gran poder d'atracció per a la major part de la província i conseguix per l'eix des d'el [[Vinalopó]] fins a [[Almansa]]. Actualment, la ciutat d'Alacant ocupa la quinta posició a nivell estatal en importància en lo que a comerç se referix, només superada per ciutats com [[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]] o [[Sevilla]].
Entre les activitats econòmiques desentelades en Alacant destaca de manera excelent el comerç, que històricament va tindre com a punt de soport el [[port d'Alacant|port]]. Les activitats comercials de la ciutat tenen gran poder d'atracció per a la major part de la província i conseguix per l'eix des d'el [[Vinalopó]] fins a [[Almansa]]. Actualment, la ciutat d'Alacant ocupa la quinta posició a nivell estatal en importància en lo que a comerç se referix, a soles superada per ciutats com [[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]] o [[Sevilla]].
El turisme, ya present a mijan [[sigle XIX]], pero principalment desenrollat des dels anys 50, és igualment una atra activitat important en la ciutat, recolzat per la benignitat del clima, les plages, el patrimoni històric ([[Castell de Santa Bàrbara]], Iglésia de Santa Maria, Co-Sèu de Sant Nicolau, Caixco antic, etc.) i la seua oferta d'oci.
El turisme, ya present a mijan [[sigle XIX]], pero principalment desenrollat des dels anys 50, és igualment una atra activitat important en la ciutat, recolzat per la benignitat del clima, les plages, el patrimoni històric ([[Castell de Santa Bàrbara]], Iglésia de Santa Maria, Co-Sèu de Sant Nicolau, Caixco antic, etc.) i la seua oferta d'oci.
== Patrimoni històric-artístic d'Alacant ==
== Patrimoni històric-artístic d'Alacant ==
[[Image: Mercado de Alicante.jpg|thumb|right|250px|<center>Mercat Central d'Abastos d'Alacant.</center>]]
[[Image: Mercado de Alicante.jpg|thumb|right|250px|<center>[[Mercat Central d'Alacant|Mercat Central d'Abastos d'Alacant]].</center>]]
* '''[[basílica de Santa Maria (Alacant)|Basílica de Santa Maria]]''' (s. [[sigle XIV|XIV]]-[[sigle XVI|XVI]]). Construïda en estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], va ser alçada sobre una antiga mesquita i es tracta del temple més antic de la ciutat. Destaquen el seu altar major, d'estil [[rococó]], i la seua portada, d'estil [[barroc]], abdós del [[sigle XVIII]].
* [[basílica de Santa Maria (Alacant)|Basílica de Santa Maria]] (s. [[sigle XIV|XIV]]-[[sigle XVI|XVI]]). Construïda en estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], va ser alçada sobre una antiga mesquita i es tracta del temple més antic de la ciutat. Destaquen el seu altar major, d'estil [[rococó]], i la seua portada, d'estil [[barroc]], abdós del [[sigle XVIII]].
* '''[[Co-Sèu de Sant Nicolau de Bari]]''' (s. [[sigle XV|XV]]-[[sigle XVII|XVII]]). Edificada també sobre les restes d'una atra mesquita, és d'estil [[arquitectura del Renaiximent|renaixentista]] [[ferrerià]]. Sòbria en el seu aspecte exterior, la seua construcció se realisà entre [[1616]] i [[1662]], encara que el seu claustre, més antic, data del sigle XV. Va ser elevada com [[Co-Sèu]] en [[1959]], compartint la sèu catedralícia en la Santa Iglésia catedral del Salvador d'[[Oriola]].
* [[Co-Sèu de Sant Nicolau de Bari]] (s. [[sigle XV|XV]]-[[sigle XVII|XVII]]). Edificada també sobre les restes d'una atra mesquita, és d'estil [[arquitectura del Renaiximent|renaixentista]] [[ferrerià]]. Sòbria en el seu aspecte exterior, la seua construcció se realisà entre [[1616]] i [[1662]], encara que el seu claustre, més antic, data del sigle XV. Va ser elevada com [[Co-Sèu]] en [[1959]], compartint la sèu catedralícia en la Santa Iglésia catedral del Salvador d'[[Oriola]].
* '''[[monasteri de la Santa Faç (Alacant)|Monasteri de la Santa Faç]]''' (s. XV). Situat 5 km al nort del núcleu urbà, és d'estil [[arquitectura barroca|barroc]]. Cada any, el segon dijous després de [[Semana Santa]] se produïx un multitudinari pelegrinage que part des de Sant Nicolau fins a este monasteri.
* [[monasteri de la Santa Faç (Alacant)|Monasteri de la Santa Faç]] (s. XV). Situat 5 km al nort del núcleu urbà, és d'estil [[arquitectura barroca|barroc]]. Cada any, el segon dijous despuix de [[Semana Santa]] se produïx un multitudinari pelegrinage que part des de Sant Nicolau fins a este monasteri.
* '''Torres de Defensa de l'Horta d'Alacant''' (s. XV-XVII). Baluarts defensius alçats en l'Horta d'Alacant per a defendre's dels atacs dels pirates barbarescs. En l'actualitat se conserven poc més de 20 torres. Algunes d'elles són de gran bellea, com la de '''la Verònica''', la de '''Reixes''' o la de '''Bonança'''. Estan declarades '''Be d'Interés Cultural''' en la categoria de monument, lo que no ha impedit que algunes estiguen en ruïnes.
* '''Torres de Defensa de l'Horta d'Alacant''' (s. XV-XVII). Baluarts defensius alçats en l'Horta d'Alacant per a defendre's dels atacs dels pirates barbarescs. En l'actualitat se conserven poc més de 20 torres. Algunes d'elles són de gran bellea, com la de '''la Verònica''', la de '''Reixes''' o la de '''Bonança'''. Estan declarades '''Be d'Interés Cultural''' en la categoria de monument, lo que no ha impedit que algunes estiguen en ruïnes.
* '''[[Museus d'Alacant|Casa de L'Assegurada]]''' (s. XVII). Construcció civil més antiga de la ciutat, fon edificada en [[1685]] en estil [[arquitectura barroca|barroc]]. Se troba en la mateixa plaça que la basílica de Santa Maria i actualment alberga al Museu d'Art Contemporàneu d'Alacant.
* '''[[Museus d'Alacant|Casa de L'Assegurada]] ''' (s. XVII). Construcció civil més antiga de la ciutat, fon edificada en [[1685]] en estil [[arquitectura barroca|barroc]]. Se troba en la mateixa plaça que la basílica de Santa Maria i actualment alberga al Museu d'Art Contemporàneu d'Alacant.
* '''[[Ajuntament d'Alacant]]''' ([[segle XVIII]]). Punt de referència per a la medició de l'[[altitut]] sobre el nivell del mar de qualsevol punt d'[[Espanya]], se tracta d'una arquitectura civil [[arquitectura barroca|barroca]].
* '''[[Ajuntament d'Alacant]] ''' ([[sigle XVIII]]). Punt de referència per a la medició de l'[[altitut]] sobre el nivell del mar de qualsevol punt d'[[Espanya]], se tracta d'una arquitectura civil [[arquitectura barroca|barroca]].
* '''convent Becades de Sant Agustí''' (s. XVIII). Començat en [[1732]], les seues obres s'allargaren fins a començaments del [[sigle XIX]].
* '''convent Becades de Sant Agustí''' (s. XVIII). Començat en [[1732]], les seues obres s'allargaren fins a començaments del [[sigle XIX]].
* '''Palau Gravina''' (s. XVIII). Construït entre [[1748]] i [[1808]] com a palau del Comte de Lumiares, actualment alberga al [[Museu de Belles Arts Gravina]], dedicat a la pintura i a l'escultura regionals dels sigles XVI a principis del [[sigle XX]].
* '''Palau Gravina''' (s. XVIII). Construït entre [[1748]] i [[1808]] com a palau del Comte de Lumiares, actualment alberga al [[Museu de Belles Arts Gravina]], dedicat a la pintura i a l'escultura regionals dels sigles XVI a principis del [[sigle XX]].
[[Image: palaciodiputacion.jpg|thumb|right|250px|Palau de la Diputació d'Alacant.]]
[[File:Palau de la Diputació d'Alacant.JPG|thumb|right|250px|<center>[[Diputació d'Alacant|Palau de la Diputació d'Alacant]].</center>]]
* '''Palau Maisonnave - Archiu Municipal''' (s. XVIII). Casa palatina situada en el caixco antic, en la planta baixa s'han trobat restes d'una necròpolis tart-romana.
* '''Palau Maisonnave - Archiu Municipal''' (s. XVIII). Casa palatina situada en el caixco antic, en la planta baixa s'han trobat restes d'una necròpolis tart-romana.
* '''Teatre Principal d'Alacant''' (s. XIX). Edifici d'estil [[neoclassicisme|neoclàssic]], s'inaugurà en [[1847]].
* '''[[Teatre Principal d'Alacant]] ''' (s. XIX). Edifici d'estil [[neoclassicisme|neoclàssic]], s'inaugurà en [[1847]].
* '''Mercat Central d'Alacant''' (s. XX). D'estil [[regionalisme|regionalista]], construit en [[1911]] sobre la muralla del sigle XVIII que circumdava la ciutat.
* [[Mercat Central d'Alacant|'''Mercat Central d'Alacant''']] (s. XX). D'estil [[regionalisme|regionalista]], construït en [[1911]] sobre la muralla del sigle XVIII que circumdava la ciutat.
* '''Diputació Provincial d'Alacant''' (s. XX). Palau de tall [[neoclassicisme|neoclàssic]], s'inaugurà inaugurat en [[1931]].
* [[Diputació d'Alacant|'''Diputació Provincial d'Alacant''']] (s. XX). Palau de tall [[neoclassicisme|neoclàssic]], s'inaugurà inaugurat en [[1931]].
* '''Llonja de Peix''' (s. XX). De principis del sigle XX, és un edifici de caràcter industrial d'estil [[arquitectura historicista|historicista]], que integra detalls ornamentals neo-àraps. Servix des de [[1992]] com a sala d'exposicions.
* '''Llonja de Peix''' (s. XX). De principis del sigle XX, és un edifici de caràcter industrial d'estil [[arquitectura historicista|historicista]], que integra detalls ornamentals neo-àraps. Servix des de [[1992]] com a sala d'exposicions.
* '''[[Castell de Santa Barbara]]''' (s. XIV-XVIII). Situat en la part més alta de la muntanya [[Benacantil]], domina tota l'[[Horta d'Alacant]] i des d'ell se divisa l'[[illa de Tabarca]]. Antic castell àrap, fon reconstruït pels cristians i consta de tres recints dels sigles XIV, XVI i XVIII.
* '''[[Castell de Santa Bàrbera]] ''' (s. XIV-XVIII). Situat en la part més alta de la montanya [[Benacantil]], domina tota l'[[Horta d'Alacant]] i des d'ell se divisa l'[[illa de Tabarca]]. Antic castell àrap, fon reconstruït pels cristians i consta de tres recints dels sigles XIV, XVI i XVIII.
* '''[[Castell de Sant Ferran]]''' (s. XIX). Construït en [[1813]] per a defendre la ciutat de l'invasió [[guerra de l'Independència espanyola|napoleònica]].
* '''[[Castell de Sant Ferran]] ''' (s. XIX). Construït en [[1813]] per a defendre la ciutat de l'invasió [[guerra de l'Independència espanyola|napoleònica]].
Ademés, en l'[[Albufereta]] se troben els restos arqueològics de la ciutat [[iber]]-[[imperi romà|romana]] de [[Lucentum]], que data dels sigles [[sigle IV adC|IV adC]] al [[sigle III|III dC]].
Ademés, en l'[[Albufereta]] se troben els restos arqueològics de la ciutat [[iber]]-[[imperi romà|romana]] de [[Lucentum]], que data dels sigles [[sigle IV a. C.|IV a. C.]] al [[sigle III|III]].
== Festes ==
== Festes ==
=== Fogueres de Sant Joan ===
=== Fogueres de Sant Joan ===
[[Image: Hoguera carolinas altas 2006 alicante.jpg|thumb|right|200px|Vista general d'una Foguera en Alacant.]]
[[Archiu:Hoguera carolinas altas 2006 alicante.jpg|thumb|right|220px|Vista general d'una Foguera en Alacant.]]
{{AP|Fogueres de Sant Joan}}
Les [[Fogueres de Sant Joan]], són les festes majors i oficials d'Alacant, declarades d'Interés Turístic Internacional des de [[1984]], sent els seus orígens molt remots ya que el costum de cremar objectes, ballant entorn d'una foguera en l'arribada del [[solstici d'estiu]], se pert en la nit dels temps.
Les [[Fogueres de Sant Joan]], són les festes majors i oficials d'Alacant, declarades d'Interés Turístic Internacional des de [[1984]], sent els seus orígens molt remots ya que el costum de cremar objectes, ballant entorn d'una foguera en l'arribada del [[solstici d'estiu]], se pert en la nit dels temps.
Com a tals, estes festes organisades en les peculiaritats actuals daten de [[1928]], sent el seu impulsor [[José María Py i Ramírez de Cartagena]]. En el pregó se donen per iniciats estos festejos, plantant-se les fogueres, monuments artístics policromats de cartó pedra i fusta de profunda càrrega satírica, en la nit del [[20 de juny]], cremant-se quatre dies després després de llançar-se des de l'alt de la muntanya Benacantil, on se troba el [[castell de Santa Bàrbara]], una monumental palmera de focs artificials que és visible des de gran part de la ciutat.
Com a tals, estes festes organisades en les peculiaritats actuals daten de [[1928]], sent el seu impulsor [[José María Py i Ramírez de Cartagena]]. En el pregó se donen per iniciats estos festejos, plantant-se les fogueres, monuments artístics policromats de cartó pedra i fusta de profunda càrrega satírica, en la nit del [[20 de juny]], cremant-se quatre dies despuix despuix de llançar-se des de l'alt de la montanya Benacantil, on se troba el [[castell de Santa Bàrbara]], una monumental palmera de fòcs artificials que és visible des de gran part de la ciutat.
A lo llarc dels dies de festa hi ha una extensíssima programació d'actes com pasacarres, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, actuacions musicals, campeonats deportius i un llarc etcétera, vivint-se la festa en el carrer on la gent pot menjar, sopar i ballar en les barraques y racons, degustant la típica coca de tonyina i les bacores ([[bacora]]es). La festa conta en la seua reina, la [[Bellea del Foc]] triada entre les que varen ser "bellea" de cada un dels districtes i és la representació viva de la festa. En els dies posteriors a la ''cremà'' de les fogueres té lloc un concurs de focs artificials i traques lluminoses que se disparen des de la [[plaja del Postiguet]].
A lo llarc dels dies de festa hi ha una extensíssima programació d'actes com passacarres, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, actuacions musicals, campeonats deportius i un llarc etcétera, vivint-se la festa en el carrer a on la gent pot menjar, sopar i ballar en les barraques y racons, degustant la típica coca de tonyina i les bacores ([[bacora]]es). La festa conta en la seua reina, la [[Bellea del Fòc]] triada entre les que varen ser "bellea" de cada un dels districtes i és la representació viva de la festa. En els dies posteriors a la ''cremà'' de les fogueres té lloc un concurs de fòcs artificials i traques lluminoses que se disparen des de la [[plaja del Postiguet]].
=== Semana Santa ===
=== Semana Santa ===
En la [[Semana Santa]] alacantina se realisen vinticinc processons en les que participen més de trenta confraries. La primera d'elles és la ''Processó de la Santa Cruz'', que comença en el [[Santa Cruz (Alacant|barri de Santa Creu]] (situat en les faldes de la [[muntanya Benacantil]])
En la [[Semana Santa]] alacantina se realisen vinticinc processons en les que participen més de trenta confraries. La primera d'elles és la ''Processó de la Santa Creu'', que comença en el [[Santa Cruz (Alacant)|barri de Santa Creu]] (situat en les faldes de la [[montanya Benacantil]])
La [[Semana Santa]] alacantina té més de 30 confraries que realisen les seues processons des del Dumenge de Rams fins al de Resurrecció. Destaquen algunes talles com la Mare de Dèu de les Angoixes (Mare de Deu de la Penya) de [[Salzillo]]. Les processons més conegudes són la del [[Dumenge de Rams]] (''La burreta'') en la que participen molts ciutadans i la de Santa Creu, en dimecres, en més de mil confrares i quatre passos, sent el més valiós el del Devallament.
La [[Semana Santa]] alacantina té més de 30 confraries que realisen les seues processons des del [[Dumenge de Rams]] fins al Dumenge de Resurrecció. Destaquen algunes talles com la Mare de Dèu de les Angoixes (Mare de Deu de la Penya) de [[Salzillo]]. Les processons més conegudes són la del [[Dumenge de Rams]] (''La burreta'') en la que participen molts ciutadans i la de la Santa Creu, en dimecres, en més de mil confrares i quatre passos, sent el més valiós el del Devallament.
El Dijous Sant té un significat especial en Alacant ya que la Germandat del Sant Sopar trau al carrer el pas, el pas del Sant Sopar, en més pes de tota Espanya. Dit pas té un pes de 3.000 Kg. i és portat per 255 costalers.
=== Santa Faç ===
=== Santa Faç ===
És una [[romeria]] de huit quilómetros, en cinc sigles d'antiguetat, que comença en la Co-Sèu de Sant Nicolau i acaba en lo monasteri de la Santa Faç, on es venera un reliquiari que conté un tros de tela en les marques de la faç de Crist. Esta relíquia va ser portada pel sacerdot de Sant Joan, Mossén Pere Mena en el [[segle XV]]. Se celebra el segon dijous després de [[Semana Santa]], i solen participar més de 300.000 persones.
[[Image:Monasterio de la Santa Faz (Alicante).jpg|thumb|220px|Frontera del [[Monasteri de la Santa Faç (Alacant)|monasteri de la Santa Faç]], lloc de pelegrinage en la romeria de la Santa Faç]]
És una [[romeria]] de huit quilómetros, en cinc sigles d'antiguetat, que comença en la Co-Sèu de Sant Nicolau i acaba en lo monasteri de la Santa Faç, on es venera un reliquiari que conté un tros de tela en les marques de la faç de Crist. Esta relíquia va ser portada pel sacerdot de Sant Joan, Mossén Pere Mena en el [[sigle XV]]. Se celebra el segon dijous despuix de [[Semana Santa]], i solen participar més de 300.000 persones.
=== Moros i Cristians ===
=== Moros i Cristians ===
Les festes de [[Moros i Cristians]] de la ciutat d'Alacant, a diferència de les que se celebren en atres localitats de la província on se bolca tota la població, només se celebren en cinc barris: [[Villafranca]], del 12 al 19 de març; [[Sant Blai (Alacant)|Sant Blai]], del 9 al 12 de juny; [[Llista de barris d'Alacant|Rebollet]], del 29 de juny al 2 de juliol; [[Artell]], del 12 al 16 d'agost i [[Llista de barris d'Alacant|Barri José Antonio]], del 24 al 28 d'[[agost]].
Les festes de [[Moros i Cristians]] de la ciutat d'Alacant, a diferència de les que se celebren en atres localitats de la província on se bolca tota la població, a soles se celebren en cinc barris: [[Villafranqueza]], del 12 al 19 de març; [[Sant Blai-Sant Dumenge|Sant Blai]], del 9 al 12 de juny; [[Llista de barris d'Alacant|Rebolledo]], del 29 de juny al 2 de juliol; [[Altozano-Comte Lumiares|Altozano]], del 12 al 16 d'agost i [[Llista de barris d'Alacant|Barri José Antonio]], del 24 al 28 d'[[agost]].
Les festes solen començar en l'''Avís de festa'', una desfilada en trages de gala, que dona pas a la ''Nit de l'Olla'', en la que se realisa un pregó. Els actes (com les ''Dianes'' i les ''Despertaes'') i les desfilades (les ''Entrades'') conduïxen a l'''Embaixada'' i l'''Alardo'', representacions en les que el bando cristià "venç" simbòlicament al moro. El punt final ho posa la ''Retreta'', una desfilada en to humorístic.
Les festes solen començar en l'''Avís de festa'', una desfilada en trages de gala, que dona pas a la ''Nit de l'Olla'', en la que se realisa un pregó. Els actes (com les ''Dianes'' i les ''Despertaes'') i les desfilades (les ''Entrades'') conduïxen a l'''Embaixada'' i l'''Alardo'', representacions en les que el bando cristià "venç" simbòlicament al moro. El punt final ho posa la ''Retreta'', una desfilada en to humorístic.
=== Atres festes===
=== Atres festes===
Ademés, en Alacant se celebra el [[Carnestoltes]] i distintes festes d'estiu i en barris.
Ademés, en Alacant se celebra el [[Carnestoltes]] i distintes festes d'estiu i en barris.
== Deports ==
== Deports ==
A pesar de ser el [[futbol]] el deport rei, els majors èxits deportius de la ciutat provenen d'atres deports o deportistes. S'han obtingut èxits nacionals i internacionals en deports com el [[handbol]], [[bàsquet]], pero, també, en deports individuals s'han conseguit millors resultats: Alacant ha sigut lloc de naiximent o de residència d'una vintena de deportistes que han participat en els [[Jocs Olímpics]].
A pesar de ser el [[fútbol]] el deport rei, els majors èxits deportius de la ciutat provenen d'atres deports o deportistes. S'han obtengut èxits nacionals i internacionals en deports com el [[handbol]], [[bàsquet]], pero, també, en deports individuals s'han conseguit millors resultats: Alacant ha segut lloc de naiximent o de residència d'una vintena de deportistes que han participat en els [[Jocs Olímpics]].
=== Olímpics alacantins ===
=== Olímpics alacantins ===
[[File:Miriam Blasco (mural en Valladolid).jpg|thumb|180px|[[Miriam Blasco]], alacantina d'adopció, fon la primera medallista olímpica espanyola]]
És potser [[José Antonio Chicoy]], que va disputar la final de 4x100 estils de [[Natació]] dels [[Jocs Olímpics de Mèxic 1968|Jocs de Mèxic]] en [[1968]] el que va iniciar la rellevant participació d'alacantins en els Jocs Olímpics. Pero no va ser fins als [[Jocs Olímpics de Moscou 1980|Jocs de Moscou]] en [[1980]] i [[Jocs Olímpics de Los Ángeles 1984|Los Ángeles]] [[1984]] quan [[Domingo Ramón]] va conseguir una quart i una sexta posició respectivament en [[Atletisme]] ([[3000 metros obstàculs]]).
És potser [[José Antonio Chicoy]], que va disputar la final de 4x100 estils de [[Natació]] dels [[Jocs Olímpics de Mèxic 1968|Jocs de Mèxic]] en [[1968]] el que va iniciar la rellevant participació d'alacantins en els Jocs Olímpics. Pero no va ser fins als [[Jocs Olímpics de Moscou 1980|Jocs de Moscou]] en [[1980]] i [[Jocs Olímpics de Los Ángeles 1984|Los Ángeles]] [[1984]] quan [[Domingo Ramón]] va conseguir una quart i una sexta posició respectivament en [[Atletisme]] ([[3000 metros obstàculs]]).
En els únics Jocs Olímpics disputats en Espanya fins a la data, [[Jocs Olímpics de Barcelona 1992|Barcelona]] [[1992]], tres foren els deportistes alacantins que varen participar i, ademés, obtingueren medalla per primera vegada: [[Míriam Blasco]], medalla d'or en [[Judo]] i primera medallista olímpica espanyola; [[Francisco Sánchez|Francisco "Kiko" Sánchez]], medalla d'or en [[Vela]], 470 masculí; i [[Carolina Pascual]], medalla de plata en [[Gimnàstica rítmica]]. En els [[Jocs Olímpics d'Atlanta 1996|Jocs d'Atlanta]] de [[1996]], [[Juan Escarré]] obtingué medalla de plata en [[Hockey sobre herba]]; [[Marta Baldó]], medalla d'or en Gimnàstica rítmica junt en el restant de l'equip espanyol, i [[Isabel Fernández (judoka)|Isabel Fernández]] obtingué medalla de bronze en Judo. En els següents Jocs Olímpics, [[Jocs Olímpics de Sydney 2000|Sydney]] [[2000]], Isabel tornà a obtindre una medalla, esta vegada d'or. Finalment, obtingué una quinta posició en els Jocs disputats en [[Jocs Olímpics d'Atenes 2004|Atenes]] en [[2004]], sent l'única deportista alacantina que ha conseguit dos medalles olímpiques fins a la data i quedant pendent la seua participació en els pròxims jocs olímpics de 2008.
En els únics Jocs Olímpics disputats en Espanya fins a la data, [[Jocs Olímpics de Barcelona 1992|Barcelona]] [[1992]], tres foren els deportistes alacantins que varen participar i, ademés, obtingueren medalla per primera vegada: [[Míriam Blasco]], medalla d'or en [[Judo]] i primera medallista olímpica espanyola; [[Francisco Sánchez|Francisco "Kiko" Sánchez]], medalla d'or en [[Vela]], 470 masculí; i [[Carolina Pascual]], medalla d'argent en [[Gimnàstica rítmica]]. En els [[Jocs Olímpics d'Atlanta 1996|Jocs d'Atlanta]] de [[1996]], [[Juan Escarré]] obtingué medalla d'argent en [[Hockey sobre herba]]; [[Marta Baldó]], medalla d'or en Gimnàstica rítmica junt en el restant de l'equip espanyol, i [[Isabel Fernández (judoka)|Isabel Fernández]] obtingué medalla de bronze en Judo. En els següents Jocs Olímpics, [[Jocs Olímpics de Sydney 2000|Sydney]] [[2000]], Isabel tornà a obtindre una medalla, esta vegada d'or. Finalment, obtingué una quinta posició en els Jocs disputats en [[Jocs Olímpics d'Atenes 2004|Atenes]] en [[2004]], sent l'única deportista alacantina que ha conseguit dos medalles olímpiques fins a la data i quedant pendent la seua participació en els pròxims jocs olímpics de 2008.
=== Equips deportius alacantins ===
=== Equips deportius alacantins ===
Respecte al bàsquet, el [[Etosa Alacant]] (denominat oficialment Club Bàsquet Lucentum Alacant) ha segut l'equip deportiu de major èxit des de finals del [[sigle XX]]. L'Etosa s'ha situat en dos ocasions (temporades 2002-2003 i 2004-2005) entre els 8 millors equips de la lliga espanyola. Recentment, Alacant fon subsèu del ''Eurobasket 2007'' de [[Madrit]], rebent a les seleccions de França, Itàlia, Eslovènia i Polònia en la fase inicial del torneig.
Respecte al bàsquet, el [[Etosa Alacant]] (denominat oficialment Club Bàsquet Lucentum Alacant) ha segut l'equip deportiu de major èxit des de finals del [[sigle XX]]. L'Etosa s'ha situat en dos ocasions (temporades 2002-2003 i 2004-2005) entre els 8 millors equips de la lliga espanyola. Recentment, Alacant fon subsèu del ''Eurobasket 2007'' de [[Madrit]], rebent a les seleccions de França, Itàlia, Eslovènia i Polònia en la fase inicial del torneig.
En tot, el fútbol sempre ha segut el deport que ha alçat més passions en la ciutat, a pesar de no ser el deport que més èxits ha obtingut. Alacant conta en dos equips de fútbol: l'[[Hèrcules Club de Fútbol]], històricament el club més representatiu de la ciutat, ha participat 19 temporades en 1a divisió de la LFP (Lliga de Fútbol Professional Espanyola); i l'[[Alacant Club de Fútbol|Alacant C.F.]] que fon fundat en [[1918]] i porta el nom de la ciutat de [[Alacant]]. D'atra banda, Alacant va ser sèu del Campeonat Mundial de Fútbol de [[1982]], on varen tindre lloc els partits del Grup C ([[Argentina]], [[Bèlgica]], [[El Salvador]] i [[Hongria]]). També, en Alacant se disputà el partit per la tercera i quarta posició d'eixe campeonat.
En tot, el fútbol sempre ha segut el deport que ha alçat més passions en la ciutat, a pesar de no ser el deport que més èxits ha obtengut. Alacant conta en dos equips de fútbol: l'[[Hèrcules Club de Fútbol]], històricament el club més representatiu de la ciutat, ha participat 20 temporades en 1a divisió de la LFP (Lliga de Fútbol Professional Espanyola); i l'[[Alacant Club de Fútbol|Alacant C.F.]] que fon fundat en [[1918]] i porta el nom de la ciutat de [[Alacant]]. D'atra banda, Alacant va ser sèu del Campeonat Mundial de Fútbol de [[1982]], on varen tindre lloc els partits del Grup C ([[Argentina]], [[Bèlgica]], [[El Salvador]] i [[Hongria]]). També, en Alacant se disputà el partit per la tercera i quarta posició d'eixe campeonat.
==Ciutats agermanades==
==Ciutats agermanades==
|- style="vertical-align: top;"
|- style="vertical-align: top;"
|
|
* [[Carloforte]] {{ITA}}
* [[Brighton]], [[Regne Unit]]
* [[Herzliya]] {{ISR}}
* [[Carloforte]], [[Itàlia]]
* [[León (Nicaragua)|León]] {{NIC}}
* [[Herzliya]], [[Israel]]
* [[Matanzas (Cuba)|Matanzas]] {{CUB}}
* [[León (Nicaragua)|León]], [[Nicaragua]]
* [[Niça]] {{FRA}}
* [[Matanzas]], [[Cuba]]
* [[Orà (Algèria)|Orà]] {{ALG}}
* [[Niça]], [[França]]
* [[Riga]] {{LAT}}
* [[Orà]], [[Algèria]]
* [[Toyooka]] {{JAP}}
* [[Riga]], [[Letònia]]
* [[Wenzhou]] {{CHN}}
* [[Toyooka]], [[Japó]]
* [[Wenzhou]], [[China]]
* [[Santa Ana (El Salvador)|Santa Ana]], [[El Salvador]]
* [[Aleixandria]], [[Egipte]]
|}
|}
== Veja-se també ==
== Vore també ==
* [[Escut d'Alacant]]
* [[Escut d'Alacant]]
* [[Aeroport Internacional d'Alacant]]
* [[Bandera d'Alacant]]
* [[Aeroport d'Alacant]]
* [[Àrea metropolitana d'Alacant-Elig]]
* [[Àrea metropolitana d'Alacant-Elig]]
* [[Universitat d'Alacant]]
* [[Universitat d'Alacant]]
* [[Institució Firal Alacantina]]
* [[TRAM Metropolità d'Alacant]]
* [[TRAM Metropolità d'Alacant]]
* [[Fogueres d'Alacant]]
* [[Romeria de la Santa Faç]]
* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]
== Referències ==
== Referències ==
<references />
== Bibliografia==
* Adsuar, Antonio (2022). Alicante total. Valencia: Sargantana. ISBN 9788418552823
* Azuar Ruiz y otros, Rafael (1990). Historia de la ciudad de Alicante (Edad Media Islámica). Alicante: Ayuntamiento de Alicante. ISBN 8440484038
* Bermúdez Bermúdez y otras, Enriqueta (1990). Geografía de la provincia de Alicante. Alicante: Librería Compas. ISBN 8486776104
* Giménez López y otros, Enrique (1990). Historia de la ciudad de Alicante (Edad Moderna). Alicante: Ayuntamiento de Alicante. ISBN 8440484062
* Hinojosa Montalvo y otros, José (1990). Historia de la ciudad de Alicante (Edad Media Cristiana). Alicante: Ayuntamiento de Alicante. ISBN 8440484038
* López Gómez y otros, Antonio (1978). Geografía de la provincia de Alicante. Alicante: Diputación Provincial de Alicante. ISBN 8450026377
* Llobregat Conesa y otros, Enrique (1990). Historia de la ciudad de Alicante (Edad Antigua). Alicante: Ayuntamiento de Alicante. ISBN 8440484046.
* Muñoz Lorente, Gerardo (2010). La expulsión de los moriscos en la provincia de Alicante. Alicante: Club Universitario. ISBN 9788499483269
* Pérez Oca, Miguel Ángel (2014). Alicante, biografía de una ciudad. Madrid: Temporae. ISBN 9788415801245
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant ]
{{commonscat|Alicante}}
* [http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03014&Submit.x=30&Submit.y=10 Índex estadístic municipal d'Alacant] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
* [https://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant]
* [https://www.alicanteturismo.com/ Turisme d'Alacant]
* [http://www.dip-alicante.es/documentacion Senyes i sifres dels municipis de la província d'Alacant] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
* [http://www.dip-alicante.es/documentacion Senyes i sifres dels municipis de la província d'Alacant] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
*[http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/mun/fichas/cas/Fichas/03014.pdf Alacant en la web de l'Institut Valencià d'Estadística]
* [https://www.tramalacant.es/ Tramvia d'Alacant]
* [https://www.puertoalicante.com/ Autoritat Portaria d'Alacant]
* [http://www.puertoalicante.com/ Autoritat portaria d'Alacant]
* [https://www.hogueras.org/ Comissió Gestora de les Fogueres de Sant Joan]
* [http://www.tramalicante.com/ Tramvia d'Alacant]
* [http://www.alicantevivo.org/ Web sobre l'història, evolució, curiositats, i actualitat d'Alacant capital i província]
* [http://www.alicantevivo.org/ Web sobre l'història, evolució, curiositats, i actualitat d'Alacant capital i província]
* [https://www.larazon.es/comunidad-valenciana/semana-santa-alicante-vive-hoy-gran-dia-procesion-barrio-santa-cruz_20240327660410e417c56e0001d7b9f9.html Ésta es la ciudad donde sale el paso más pesado de Semana Santa en España - ''La Razón'']
{{Municipis de l'Alacantí}}
{{Capitals comarques}}
{{Capitals de província}}
{{Capitals de província}}
{{Municipis de l'Alacantí}}
{{Llista artículs destacats}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
[[Categoria:Alacant]]
[[Categoria:Alacant]]