Canvis

== Història ==

== Història ==

Procedent del proto-indoeuropeu, el grup de llengües cèltiques ocupa una posició intermija, conrològicament parlant, dins de la família indoeuropea, fent la seua aparició despuix de les llengües anatòlies (2000 a. C.), el grec (1400 a. C.), les llengües índiques (1000 a. C.), les llengües iranies (700 a. C.) i les llengües itàliques (600 a. C.), pero ans de les llengües germanes ([[sigle I]] d. C.), el armeni ([[sigle V]]), el tocari ([[sigle VII]]), les llengües eslaves ([[sigle IV]]), les llengües bàltiques ([[sigle XV]]) i el idioma albanés ([[sigle XVI]]).

Procedent del protoindoeuropeu, el grup de llengües cèltiques ocupa una posició intermitja, cronològicament parlant, dins de la família indoeuropea, fent la seva aparició després de les llengües anatòlics (2000 aC), el grec (1400 aC), les llengües índiques (1000 aC), les llengües iranies (700 aC) i les llengües itàliques (600 aC), però ans de les llengües germanes ([[sigle I]] d. C.), el armeni ([[sigle V]]), el tocari ([[sigle VII]]), les llengües eslaves ([[sigle IV]]), les llengües bàltiques ([[sigle XV]]) i el idioma albanés ([[sigle XVI]]).

Estes foren parlades pels pobles celtes, una série de pobles i tribus de la [[Europa]] Central i Occidental que compartien unes característiques culturals similars: creències religioses, estructura social, estils artístics, sistemes de producció, etc, pero sobre tot, estos pobles parlaven una llengua comú, o més ben dit una série de dialectes inteligibles entre si. En nom per a designar-se a si mateixos utilisaven gal- o kel- com mostra el nom de ses llengües i els noms d epobles celtes: Galli, Gàlatae, Galaici, Gaelige, Kel (toi), Gàlatai. D'ahi que els grecs els dien keltoi i els romans galli (pronunciat gal·li(. El nom celta procceix del grec keltoi, nom que gastaven els geògrafs grecs en la primera mitat del I milenari a. C. per a designar als pobles que habitaven Europa central. La primera referència ad est poble la trobem en la Ora Marítima de Avieno, procònsul en [[Àfrica]] en el 336 d. C., basant-se en un original grec del sigle VI a. C., encara que s'encontren escampades diverses alusions als celtes en Hecateu de Milet, Heròdot i Aristòtels.

Estes foren parlades pels pobles celtes, una série de pobles i tribus de la [[Europa]] Central i Occidental que compartien unes característiques culturals similars: creències religioses, estructura social, estils artístics, sistemes de producció, etc, pero sobre tot, estos pobles parlaven una llengua comú, o més ben dit una série de dialectes inteligibles entre si. En nom per a designar-se a si mateixos utilisaven gal- o kel- com mostra el nom de ses llengües i els noms d epobles celtes: Galli, Gàlatae, Galaici, Gaelige, Kel (toi), Gàlatai. D'ahi que els grecs els dien keltoi i els romans galli (pronunciat gal·li(. El nom celta procceix del grec keltoi, nom que gastaven els geògrafs grecs en la primera mitat del I milenari a. C. per a designar als pobles que habitaven Europa central. La primera referència ad est poble la trobem en la Ora Marítima de Avieno, procònsul en [[Àfrica]] en el 336 d. C., basant-se en un original grec del sigle VI a. C., encara que s'encontren escampades diverses alusions als celtes en Hecateu de Milet, Heròdot i Aristòtels.