Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:Mercat colom interior.jpg|thumb|El mercat de Còlon en Ciril Amorós.]] | + | [[Image:Colon5.jpg|thumb|325px|<center>Interior del Mercat de Còlon</center>]] |
| El '''Mercat de Colon''' és un antic mercat ubicat en la ciutat de [[Valéncia]], hui rehabilitat i dotat de comerços i establiments dedicats a l'hosteleria. | | El '''Mercat de Colon''' és un antic mercat ubicat en la ciutat de [[Valéncia]], hui rehabilitat i dotat de comerços i establiments dedicats a l'hosteleria. |
| Es va destinar a cobrir les creixents necessitats de l'Eixamplament de Valéncia, dominat per la classe burguesa. | | Es va destinar a cobrir les creixents necessitats de l'Eixamplament de Valéncia, dominat per la classe burguesa. |
Llínea 11: |
Llínea 11: |
| | | |
| == Resenya històrica == | | == Resenya històrica == |
− | [[Image:Mercat colom jorgejuan.jpg|thumb|225px|left|Frontera del mercat.]] | + | [[Image:Colon4.jpg|thumb|325px|left|<center>Exterior del Mercat de Colon</center>]] |
| El Mercat de Colon es troba en l'Eixample de la ciutat, entre el carrer Colon i la Gran Via Marqués de Túria (C/ Comte Salvatierra, C/ Jorge Juan, C/ Ciril Amorós, C/ Martínez Ferrando), ubicat en lo que antigament fora la fàbrica de gas del Marqués de Campo. Coordenades: {{coord|39.468982|-0.368364|type:landmark|display=inline,title}} | | El Mercat de Colon es troba en l'Eixample de la ciutat, entre el carrer Colon i la Gran Via Marqués de Túria (C/ Comte Salvatierra, C/ Jorge Juan, C/ Ciril Amorós, C/ Martínez Ferrando), ubicat en lo que antigament fora la fàbrica de gas del Marqués de Campo. Coordenades: {{coord|39.468982|-0.368364|type:landmark|display=inline,title}} |
| | | |
− | Fon proyectat en [[1914]] per Francisco Mora Berenguer (1875-1961) qui va estudiar en l'[[Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona]] i va tindre un contacte molt directe en el [[modernisme català]], especialment en l'obra de [[Gaudí]], la de [[Josep Puig i Cadafalch|Puig i Cadafalch]], la de [[Lluís Domènech i Montaner|Doménech i Montaner]] i en la concepció dels seus professors Antonio M.A Gallissá i Soque i [[Joan Torras i Guardiola]] de l'arquitectura com una obra d'art total, fruit del compendi de totes les arts i oficis. | + | Fon proyectat en [[1914]] per Francisco Mora Berenguer ([[1875]]-[[1961]]) qui va estudiar en l'[[Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona]] i va tindre un contacte molt directe en el [[modernisme català]], especialment en l'obra de [[Gaudí]], la de [[Josep Puig i Cadafalch|Puig i Cadafalch]], la de [[Lluís Domènech i Montaner|Doménech i Montaner]] i en la concepció dels seus professors Antonio M.A Gallissá i Soque i [[Joan Torras i Guardiola]] de l'arquitectura com una obra d'art total, fruit del compendi de totes les arts i oficis. |
| | | |
| Les obres de Mora no van ser considerades modernistes en la seua época. El vocable modernisme era llavors un terme pijoratiu que s'utilisava per a qualificar exclusivament aquelles arquitectures importades de [[Brusseles]] o [[Viena]], en formes o decoracions banals. Tant el modernisme de Mora com el de Doménech i Montaner i Puig i Cadafalch era considerat com una arquitectura moderna sorgida a partir de l'arquitectura tradicional, ornamentada i adaptada a les necessitats de la seua época en el concurs dels nous materials. | | Les obres de Mora no van ser considerades modernistes en la seua época. El vocable modernisme era llavors un terme pijoratiu que s'utilisava per a qualificar exclusivament aquelles arquitectures importades de [[Brusseles]] o [[Viena]], en formes o decoracions banals. Tant el modernisme de Mora com el de Doménech i Montaner i Puig i Cadafalch era considerat com una arquitectura moderna sorgida a partir de l'arquitectura tradicional, ornamentada i adaptada a les necessitats de la seua época en el concurs dels nous materials. |