Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:450px-Tea leaves.jpg|thumb|Fulles de té en una tassa]] | + | [[Image:450px-Tea leaves.jpg|thumb|<center>Fulles de té en una tassa</center>]] |
− | [[Image:Tea set.jpg|thumb|Servici de té d'or i esmalt elaborat per David Andersen en la década de 1930 com a regal del Príncip de la Corona Noruega al president Roostvelt.]] | + | [[Image:Tea set.jpg|thumb|Servici de té d'or i esmalt elaborat per David Andersen en la década de [[1930]] com a regal del Príncip de la Corona Noruega al president [[Roostvelt]].]] |
| El '''té''' és una [[infusió]] de les fulles i brots de la planta del té. La paraula té prové del [[chinenc]] 茶, que té diverses pronunciacions segons el dialecte chinenc utilisat. D'elles, dos es van exportar a atres països: "cha" i "te". Algunes llengües van prendre la forma "te", com l'[[espanyol]] o l'[[anglés]], i atres van prendre la forma "cha", com l'[[àrap]] شاي "shay" el [[portugués]], el [[japonés]], "чай"[chay][[rus]] . | | El '''té''' és una [[infusió]] de les fulles i brots de la planta del té. La paraula té prové del [[chinenc]] 茶, que té diverses pronunciacions segons el dialecte chinenc utilisat. D'elles, dos es van exportar a atres països: "cha" i "te". Algunes llengües van prendre la forma "te", com l'[[espanyol]] o l'[[anglés]], i atres van prendre la forma "cha", com l'[[àrap]] شاي "shay" el [[portugués]], el [[japonés]], "чай"[chay][[rus]] . |
| | | |
Llínea 6: |
Llínea 6: |
| | | |
| == Designacions == | | == Designacions == |
− | [[Image:Tea plant drawing.png|right|150px|Dibuix de la planta del té]] | + | [[Image:Tea plant drawing.png|right|150px|<center>Dibuix de la planta del té</center>]] |
| La planta del té és un [[arbust]]. El té és l'infusió preparada en les seues fulles seques mòltes o brots de l'arbust ''Camellia sinensis'' o ''Camellia viridis'' en aigua calenta, que s'usa com beguda, en usos d'estimulant, estomecal i alimentari. El té pot també contindre unes atres herbes, espècies o fruites usades com a saborisants. | | La planta del té és un [[arbust]]. El té és l'infusió preparada en les seues fulles seques mòltes o brots de l'arbust ''Camellia sinensis'' o ''Camellia viridis'' en aigua calenta, que s'usa com beguda, en usos d'estimulant, estomecal i alimentari. El té pot també contindre unes atres herbes, espècies o fruites usades com a saborisants. |
| | | |
Llínea 16: |
Llínea 16: |
| == Cultiu i classificació == | | == Cultiu i classificació == |
| | | |
− | [[Image:Japanese Teapot.jpg|right|thumbnail|250px|Una tetera japonesa]] | + | [[Image:Japanese Teapot.jpg|right|thumbnail|250px|<center>Una tetera japonesa</center>]] |
− | El te prové principalment de la China continental, [[Índia]], [[Sri Lanka]], [[Taiwan]], [[Japó]], [[Nepal]], [[Austràlia]] i [[Kenya]]. | + | El te prové principalment de la [[China]] continental, [[Índia]], [[Sri Lanka]], [[Taiwan]], [[Japó]], [[Nepal]], [[Austràlia]] i [[Kenya]]. |
| Els quatre tipos principals de té es distinguixen segons el seu processament. ''Camellia sinensis'' és un arbust, les fulles del qual, si no són secades apenes es recolecten, comencen a oxidar-se. Per a previndre este procés d'oxidació es calfen les fulles en l'objectiu de llevar la seua humitat. | | Els quatre tipos principals de té es distinguixen segons el seu processament. ''Camellia sinensis'' és un arbust, les fulles del qual, si no són secades apenes es recolecten, comencen a oxidar-se. Per a previndre este procés d'oxidació es calfen les fulles en l'objectiu de llevar la seua humitat. |
| | | |
Llínea 26: |
Llínea 26: |
| *Te vert - sense oxidació. Un favorit a Àsia, te vert és aixina denominat perque les fulles se sequen i són fragmentades ràpidament després de ser arreplegades. El té fet d'estes fulles és temperat i més fresc en el sabor que atres tipos de té. A causa d'açò, el te vert generalment no se servix en llet ni sucre. Alguns tipos de te vert són Gunpowder, Sencha, i Gyokuro, un te japonés també conegut com a té de rosada de perla. | | *Te vert - sense oxidació. Un favorit a Àsia, te vert és aixina denominat perque les fulles se sequen i són fragmentades ràpidament després de ser arreplegades. El té fet d'estes fulles és temperat i més fresc en el sabor que atres tipos de té. A causa d'açò, el te vert generalment no se servix en llet ni sucre. Alguns tipos de te vert són Gunpowder, Sencha, i Gyokuro, un te japonés també conegut com a té de rosada de perla. |
| | | |
− | *Kukicha o Te d'hivern - Fulles velles torrades sobre foc. Popular com a aliment macrobiòtic en Japó. | + | *Kukicha o Te d'hivern - Fulles velles torrades sobre foc. Popular com a aliment macrobiòtic en [[Japó]]. |
| | | |
− | *Oolong (烏龍茶) - en un grau d'oxidació mig. El té del té oolong té característiques dels tés negres i verts. Les seues fulles són fermentades prop de la mitat del temps de l'empleat en el té negre. Molta de la producció del món del té és de té oolong i prové de la província de Fukien de China, on es va originar. El té de Formosa, denominat per al nom anterior de Taiwan, és considerat per molts el té més fi de t'oolong. | + | *Oolong (烏龍茶) - en un grau d'oxidació mig. El té del té oolong té característiques dels tés negres i verts. Les seues fulles són fermentades prop de la mitat del temps de l'empleat en el té negre. Molta de la producció del món del té és de té oolong i prové de la província de Fukien de China, on es va originar. El té de Formosa, denominat per al nom anterior de [[Taiwan]], és considerat per molts el té més fi de t'oolong. |
| | | |
| *Te negre - oxidació substancial. Realment un té marró, rogenc i fosc quan es fa, el té negre totalment condimentat és popular en nacions Occidentals. És té molt processat i més fort condimentat. Després que les fulles es trien, es fermenten en el sol obert sent secat abans. La grandària dels fulls de té determina la graduació de té negre. Les varietats negres comunes del te inclouen Ceilà, Assam, i Darjeeling, considerat per molts el té negre més fi. | | *Te negre - oxidació substancial. Realment un té marró, rogenc i fosc quan es fa, el té negre totalment condimentat és popular en nacions Occidentals. És té molt processat i més fort condimentat. Després que les fulles es trien, es fermenten en el sol obert sent secat abans. La grandària dels fulls de té determina la graduació de té negre. Les varietats negres comunes del te inclouen Ceilà, Assam, i Darjeeling, considerat per molts el té negre més fi. |
Llínea 36: |
Llínea 36: |
| *Chong Cha (虫茶) - lliteralment "te cuc", es prepara en les llavors en conte de les fulles. Gastat com a producte medicinal en China. | | *Chong Cha (虫茶) - lliteralment "te cuc", es prepara en les llavors en conte de les fulles. Gastat com a producte medicinal en China. |
| | | |
− | [[Image:Malaysia-tea plantation.jpg|thumbnail|300px|right|Plantació de té en [[Malàsia]]]] | + | [[Image:Malaysia-tea plantation.jpg|thumbnail|300px|right|<center>Plantació de té en [[Malàsia]]</center>]] |
| == Producció del té == | | == Producció del té == |
| | | |
Llínea 58: |
Llínea 58: |
| [[Image:800px-Hojas de te navarcles.jpg|thumb|right|300px|Paradeta de té en una fira en [[Navarcles]] (Espanya)]] | | [[Image:800px-Hojas de te navarcles.jpg|thumb|right|300px|Paradeta de té en una fira en [[Navarcles]] (Espanya)]] |
| | | |
− | El costum de servir-se de les fulles de té per a conferir un bon sabor a l'aigua bollida es va utilisar per primera vegada en la China cap al 2500 a. C. El té entrà en contacte en els europeus per primera vegada en l'Índia, quan els portuguesos arriben ad ella en 1497, ya que en l'Índia l'us del té estava molt estés. El primer carregament de té va haver d'arribar a [[Amsterdam]] (Holanda) cap a 1610, per iniciativa de la [[Companyia de les Índies Orientals]]. En França no apareix la nova beguda fins a 1635 o 1636. En [[Anglaterra]], el té negre arriba a través d'Holanda i dels cafeters de Londres que ho van posar de moda cap a 1657. El consum de té només va adquirir notorietat, en Europa, en els anys 1720-1730. Comença llavors un tràfic directe entre China i Europa. Encara que tan sols una exigua part d'Europa oriental, Holanda i Anglaterra, consumien la nova beguda. [[França]] consumia molt poc, Alemanya preferia el café i Espanya era encara menys aficionada. Pero en el temps i en l'ajuda dels comerciants europeus el té aplegà a tot el món, ya siguen llocs per al seu cultiu com a llocs per a beure'l. | + | El costum de servir-se de les fulles de té per a conferir un bon sabor a l'aigua bollida es va utilisar per primera vegada en la [[China]] cap al 2500 a. C. El té entrà en contacte en els europeus per primera vegada en l'[[Índia]], quan els portuguesos arriben ad ella en [[1497]], ya que en l'Índia l'us del té estava molt estés. El primer carregament de té va haver d'arribar a [[Amsterdam]] ([[Holanda]]) cap a [[1610]], per iniciativa de la [[Companyia de les Índies Orientals]]. En [[França]] no apareix la nova beguda fins a [[1635]] o [[1636]]. En [[Anglaterra]], el té negre arriba a través d'Holanda i dels cafeters de [[Londres]] que ho van posar de moda cap a [[1657]]. El consum de té només va adquirir notorietat, en [[Europa]], en els anys [[1720]]-[[1730]]. Comença llavors un tràfic directe entre [[China]] i Europa. Encara que tan sols una exigua part d'Europa oriental, Holanda i Anglaterra, consumien la nova beguda. [[França]] consumia molt poc, [[Alemanya]] preferia el [[café]] i [[Espanya]] era encara menys aficionada. Pero en el temps i en l'ajuda dels comerciants europeus el té aplegà a tot el món, ya siguen llocs per al seu cultiu com a llocs per a beure'l. |
| | | |
− | En Anglaterra aplegà a totes les classes socials, pobres i rics el bevien. Inclús es diu que va reemplaçar a la [[ginebra]] (molt requerida per les classes baixes angleses), En Chile el consum del té és igual de popular com en Anglaterra, sent actualment el major consumidor per càpita d'Amèrica Llatina. Hui, el prendre té és una de les característiques del Regne Unit. Encara que en China es prenia el té des de molt abans, hui en dia és pres per més gent que en qualsevol atre país del món. | + | En [[Anglaterra]] aplegà a totes les classes socials, pobres i rics el bevien. Inclús es diu que va reemplaçar a la [[ginebra]] (molt requerida per les classes baixes angleses), En [[Chile]] el consum del té és igual de popular com en Anglaterra, sent actualment el major consumidor per càpita d'[[Amèrica Llatina]]. Hui, el prendre té és una de les característiques del [[Regne Unit]]. Encara que en [[China]] es prenia el té des de molt abans, hui en dia és pres per més gent que en qualsevol atre país del món. |
| | | |
| | | |
Llínea 66: |
Llínea 66: |
| | | |
| *El primer a patentar una bossa de té fon Thomas Lipton. | | *El primer a patentar una bossa de té fon Thomas Lipton. |
− | *El té gelat fon inventat en la Fira Mundial de 1904 en Saint Louis per Richard Blechynden. Blechynden no conseguia vendré el té esperat a causa de la calor, per això va mesclar gel en el té. | + | *El té gelat fon inventat en la Fira Mundial de [[1904]] en Saint Louis per Richard Blechynden. Blechynden no conseguia vendré el té esperat a causa de la calor, per això va mesclar gel en el té. |
| *La beguda favorita del capità Jean-luc Picard de Star Trek és la mescla de Té Earl Ramat. | | *La beguda favorita del capità Jean-luc Picard de Star Trek és la mescla de Té Earl Ramat. |
− | *Les sublevacions com el motí del té en Boston van provocar l'inici de la guerra d'independència dels Estats Units d'Amèrica. | + | *Les sublevacions com el motí del té en Boston van provocar l'inici de la guerra d'independència dels [[USA|Estats Units d'Amèrica]]. |
| | | |
| {{Traduït de|es|té}} | | {{Traduït de|es|té}} |
| | | |
| [[Category:Begudes]] | | [[Category:Begudes]] |