Llínea 48:
Llínea 48:
== Cites del llibre ==
== Cites del llibre ==
+
+
{{Cita|La Llengua Valenciana te existencia propia i independent de les del seu entorn geografic, que no es, ni mai potser, una variant del catala, pretenciosament importat pels qui acompanyaren a En Jaume I en la Conquista de Valencia, sino una llengua autoctona que, si be en sa formacio va rebre la influencia eficaç del llati i de les atres llengües romaniques,...|(''[[El Crit de la llengua]]'', Valencia 2000, Valéncia, 1981), per Josep Alminyana i Vallés}}
{{Cita|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d'acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.|Pròlec de l'autor del llibre ''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}
{{Cita|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d'acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.|Pròlec de l'autor del llibre ''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}
{{Cita|La llengua valenciana es la primera de les d'Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l'Edat seua d'Or.|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}
{{Cita|La llengua valenciana es la primera de les d'Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l'Edat seua d'Or.|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}
−
−
{{Cita|La Llengua Valenciana te existencia pròpia i independent de les del seu entorn geografic, que no es, ni mai potser, una variant del catala, pretenciosament importat pels qui acompanyaren a En Jaume I en la Conquista de Valencia, sino una llengua autoctona que, si be en sa formacio va rebre la influencia eficaç del llati i de les atres llengües romaniques,...|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}
{{Cita|Llengua polida (la [[Llengua Valenciana]]), dolça i bonica de la que diu [[Ramón Menéndez Pidal|Menéndez i Pidal]]: ''Ya fue clásica antes de que entrara el Renacimiento en España'', i a la que li dedicà un dia estes paraules el mateixíssim [[Miguel de Cervantes|Cervantes]]: ''Graciosa lengua con quien solo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable''.|''El Crit de la Llengua'' (Valéncia, 1981), de Josep Alminyana i Vallés}}
{{Cita|Llengua polida (la [[Llengua Valenciana]]), dolça i bonica de la que diu [[Ramón Menéndez Pidal|Menéndez i Pidal]]: ''Ya fue clásica antes de que entrara el Renacimiento en España'', i a la que li dedicà un dia estes paraules el mateixíssim [[Miguel de Cervantes|Cervantes]]: ''Graciosa lengua con quien solo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable''.|''El Crit de la Llengua'' (Valéncia, 1981), de Josep Alminyana i Vallés}}