Canvis

La '''repoblació''' en el [[Regne de Valéncia]] consistí en poblar el Regne de Valéncia (independentment de les poblacions que ya residien allí) en cristians de diferents punts d'Europa occidental durant la conquista de Valéncia.

La '''repoblació''' en el [[Regne de Valéncia]] consistí en poblar el Regne de Valéncia (independentment de les poblacions que ya residien allí) en cristians de diferents punts d'[[Europa]] occidental durant la conquista de [[Valéncia]].

== Rendició de Valéncia ==

== Rendició de Valéncia ==

== Població valenciana ==

== Població valenciana ==

[[Image:Taifa de Valencia.jpg|thumb|right|400px|Taifa de Valéncia dins de l'[[Al-Andalus]].]]

[[Image:Taifa de Valencia.jpg|thumb|right|400px|<center>Taifa de Valéncia dins de l'[[Al-Andalus]].</center>]]

Ans de l'arribada dels cristians a lliberar el Regne de Valéncia (d'aquella época, Taifa de Valéncia) dels cristians el Regne de Valéncia estava poblat per àraps, berebers, mossàraps i minories de judeus.

Ans de l'arribada dels cristians a lliberar el Regne de Valéncia (d'aquella época, Taifa de Valéncia) dels cristians el Regne de Valéncia estava poblat per àraps, berebers, mossàraps i minories de judeus.

== Índex de repoblacions ==

== Índex de repoblacions ==

Segons nos conta el historiador [[E. Vidal]] en son ensaig "Valencia durante el reinado de Jaime I" els oriunts entre 1387 i 1396 són<ref>http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=218</ref>:

Segons nos conta el historiador [[E. Vidal]] en son ensaig "Valencia durante el reinado de Jaime I" els oriunts entre [[1387]] i [[1396]]són<ref>http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=218</ref>:

*Valéncia________36%

*Valéncia________36%

== Cases ==

== Cases ==

En el any 1510 en les corts de Monzón se contaven 55.616 cases per a tot el regne, de les que 9.789 cases estaven en la ciutat de [[Valéncia]].

En el any [[1510]] en les corts de Monzón se contaven 55.616 cases per a tot el regne, de les que 9.789 cases estaven en la ciutat de [[Valéncia]].

== Ciutat de Valéncia ==

== Ciutat de Valéncia ==

Segons el llibre "''De la conquista del regne de Valencia''", la ciutat de Valéncia fon presa deprés de 10 anys de lluita al mateix temps que ans d'arribar anava conquistant atres viles i castells i que cita en el capitul IX:  

Segons el llibre "''De la conquista del Regne de Valencia''", la ciutat de Valéncia fon presa deprés de 10 anys de lluita al mateix temps que ans d'arribar anava conquistant atres viles i castells i que cita en el capitul IX:  

* ''"E apres que la dita ciutat de Valencia hach pres, quis pres la vespra de sent Miquel, del any M.CC. xxxviii e poblada de les sues gents propies. E puix ana conquistant, e prenent tot ço q del dit regne de Valencia era, e aenant envers lo regne de Murcia."''<ref>http://2.bp.blogspot.com/_MjC13GdF0ck/Sm-OfiD6guI/AAAAAAAAAJA/t8ajXMv3t6M/s1600-h/pag_47.jpg  Pàgina del llibre ''De la conquesta del regne de Valéncia'' en el capítul 9.</ref>

* ''"E apres que la dita ciutat de Valencia hach pres, quis pres la vespra de sent Miquel, del any M.CC. xxxviii e poblada de les sues gents propies. E puix ana conquistant, e prenent tot ço q del dit regne de Valencia era, e aenant envers lo regne de Murcia."''<ref>http://2.bp.blogspot.com/_MjC13GdF0ck/Sm-OfiD6guI/AAAAAAAAAJA/t8ajXMv3t6M/s1600-h/pag_47.jpg  Pàgina del llibre ''De la conquesta del regne de Valéncia'' en el capítul 9.</ref>

== Ciutat de Castelló ==

== Ciutat de Castelló ==

No se sap el dia de la rendicio del castell de Castelló, segurament va ser entre agost i novembre de 1233. La Crònica de Jaume I diu que van ser respectats en els seus bens els moros d'Uxó , Nules i Castelló i en 1243 Jaume I establix que ningun judeu dels seus regnes, perguen res al ser batejats. El 8 de setembre de 1251 Jaume I , estant en Lleida , autorisa a Ximen Perez de Arenos per a que els habitants del castell baixen al pla . Un treball de Beti "Origenes de Castellon", dona com hipòtesis, l´alqueria de Benarabe com primer emplaçament en el pla, de la vila de Castelló, atres opinen que Fadrell, pot ser pensant en lo de "Palmeral de Burriana", pero no existix documentació definitiva al respecte. Segons el Llibre del Repartiment els hereus que van repoblar Castelló van ser uns trenta, (possiblement menys) que multiplicats per 3´5 de mija familiar ascendix a 105 habitants, mes els anteriors pobladors d'estes terres.

No se sap el dia de la rendicio del castell de [[Castelló]], segurament va ser entre [[agost]] i [[novembre]] de [[1233]]. La Crònica de [[Jaume I]] diu que van ser respectats en els seus bens els moros d'Uxó , [[Nules]] i Castelló i en [[1243]] Jaume I establix que ningun judeu dels seus regnes, perguen res al ser batejats. El [[8 de setembre]] de [[1251]] Jaume I , estant en Lleida , autorisa a Ximen Perez de Arenos per a que els habitants del castell baixen al pla . Un treball de Beti "Origenes de Castellon", dona com hipòtesis, l´alqueria de Benarabe com primer emplaçament en el pla, de la vila de Castelló, atres opinen que Fadrell, pot ser pensant en lo de "Palmeral de Burriana", pero no existix documentació definitiva al respecte. Segons el Llibre del Repartiment els hereus que van repoblar Castelló van ser uns trenta, (possiblement menys) que multiplicats per 3´5 de mija familiar ascendix a 105 habitants, mes els anteriors pobladors d'estes terres.

Diu V. Traver <ref>''Antigüedades de Castellón de la Plana'' Llibre de V. Traver</ref> que en Castelló , en 1350 , ya n´hi havien 1.100 focs que corresponen a 3.850 habitants. Si no mes 105 habitants cristians van repoblar Castello, tenim que entendre que el percentage, en relació als pobladors mossàraps i moriscs era molt baix, confirmant la afirmació de A. Ubieto , M. A. Cabanes, E. Vidal, etc...<ref>http://www.idiomavalencia.com/docs/var/castellorepoblacio.htm</ref>

Diu V. Traver <ref>''Antigüedades de Castellón de la Plana'' Llibre de V. Traver</ref> que en Castelló , en 1350 , ya n´hi havien 1.100 focs que corresponen a 3.850 habitants. Si no mes 105 habitants cristians van repoblar Castello, tenim que entendre que el percentage, en relació als pobladors mossàraps i moriscs era molt baix, confirmant la afirmació de A. Ubieto , M. A. Cabanes, E. Vidal, etc...<ref>http://www.idiomavalencia.com/docs/var/castellorepoblacio.htm</ref>

* ''a partit dels Serrahins quil reterela dita ciutat ço es saber, la meytat e l'altra meytat se retengueren a llurs ops sota la sua senyoria [...] aquesta ciutat fo axi partida, lo dit Rey la pobla de les sues gents, e a pochs de dies los Serrahins vaeren que entre ells, e els Chrestians no podia haver bona companya en la dita ciutat, e axi demanaren, e soplegaren al dit senyor Rei que li plagues, que li prengues la llur part de la ciutat, e la poblara de qui ell tengues per be, e que els donas un raval en que ells se poguessen murar, e estar segurs''

* ''a partit dels Serrahins quil reterela dita ciutat ço es saber, la meytat e l'altra meytat se retengueren a llurs ops sota la sua senyoria [...] aquesta ciutat fo axi partida, lo dit Rey la pobla de les sues gents, e a pochs de dies los Serrahins vaeren que entre ells, e els Chrestians no podia haver bona companya en la dita ciutat, e axi demanaren, e soplegaren al dit senyor Rei que li plagues, que li prengues la llur part de la ciutat, e la poblara de qui ell tengues per be, e que els donas un raval en que ells se poguessen murar, e estar segurs''

== Ciutats d'Alcoy, Albaida, Cocentaina i Xàtiva ==

== Ciutats d'[[Alcoy]], [[Albaida]], [[Cocentaina]] i [[Xàtiva]] ==

Segons el foli VIII del llibre de ''Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer''<ref>http://bv2.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?aceptar=Aceptar&posicion=47&path=1000257&forma=&presentacion=pagina&responsabilidad_civil=on Pàgina VIII de la chronica</ref> els serrahins de tals viles feren treues en el rei per a poblar tals terrenys recent conquistats mesclant la població autòctona en els nous pobladors provenents d'Aragó, Navarra, Catalunya i Occitània:

Segons el foli VIII del llibre de ''Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer''<ref>http://bv2.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?aceptar=Aceptar&posicion=47&path=1000257&forma=&presentacion=pagina&responsabilidad_civil=on Pàgina VIII de la chronica</ref> els serrahins de tals viles feren treues en el rei per a poblar tals terrenys recent conquistats mesclant la població autòctona en els nous pobladors provenents d'Aragó, Navarra, Catalunya i Occitània: