Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
26 bytes eliminats ,  25 giner
sense resum d'edició
Llínea 21: Llínea 21:  
Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.
 
Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.
   −
A l'inici del segon desterro del Sit, en l'any [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]]  i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena fins finals de l'any [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el [[21 de octubre]] en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que havia conquistat el [[17 de juny]] d'eixe any), establint aixina un [[Estat]] independent cristià sobre el territori de l'anterior Taifa de Valencia. Per tant, Rodrigo de Valéncia se coronà Príncip ya que al no tindre sanc d'una dinastia real i provindre el poble no podia utilisar el títul de rei, si be el seu títul de Príncip era un títul monàrquic equivalent. Ximena se reuní definitivament en el seu home en la cort real del Principat de Valéncia, fins la mort del Sit el dia [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia fins l'any 1102.
+
A l'inici del segon desterro del Sit, en l'any [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]]  i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena fins finals de l'any [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el [[21 de octubre]] en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que havia conquistat el [[17 de juny]] d'eixe any), establint aixina un [[Estat]] independent cristià sobre el territori de l'anterior Taifa de Valencia. Per tant, Rodrigo de Valéncia se coronà Príncip ya que al no tindre sanc d'una dinastia real i provindre el poble no podia utilisar el títul de rei. Ximena se reuní definitivament en el seu home en la cort real del Principat de Valéncia, residint en el [[Palau Real de Valéncia]] fins la mort del Sit el dia [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia fins l'any 1102.
    
La monarca Ximena conseguí defendre la ciutat i principat de Valéncia en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]], fins maig de l'any [[1102]]. En eixe moment el rei [[Alfons VI de Lleó]], a qui ella havia demanat ajuda, considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, enterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a [[Regne de Castella|Castella]].
 
La monarca Ximena conseguí defendre la ciutat i principat de Valéncia en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]], fins maig de l'any [[1102]]. En eixe moment el rei [[Alfons VI de Lleó]], a qui ella havia demanat ajuda, considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, enterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a [[Regne de Castella|Castella]].
3901

edicions

Menú de navegació