Canvis

{{AP|Pobles germànics|AP2=Germania}}

{{AP|Pobles germànics|AP2=Germania}}

Es creu que la [[etnogénesis]] de les tribus germàniques es va produir durant l' [[Edat de Bronze#Europa Nòrdica:|Edat de Bronze nòrdica]], o, a més tardar, durant la  [[Cultura de Jastorf|Edat de Ferro pre-romana]]. Des del sur de Escandinava y el nort d'Alemanya, les tribus iniciaren la seua expansió al sur, est y oest en el segle I&nbsp;a.&nbsp;C., entrant en contacte ab les tribus [[celtes]] de la [[Gàlia]], així com Iran, el Bàltic, y les tribus [[Pobles eslaus|eslaves]] de l' [[Est d'Europa]]. Poc es coneix sobre l'història temprana dels pobles germànics, excepte lo que se sap a través de les seues interaccions ab l'Imperi Romà y els registres de troballes arqueològiques.<ref name="Claster">Jill N. Claster: ''Medieval Experience: 300–1400''. NYU Press 1982, p. 35. ISBN 0-8147-1381-5.</ref>

Es creu que la [[etnogénesis]] de les tribus germàniques es va produir durant l' [[Edat de Bronze#Europa Nòrdica:|Edat de Bronze nòrdica]], o, a més tardar, durant la  [[Cultura de Jastorf|Edat de Ferro pre-romana]]. Des del sur de Escandinava y el nort d'Alemanya, les tribus iniciaren la seua expansió al sur, est i oest en el segle I&nbsp;a.&nbsp;C., entrant en contacte ab les tribus [[celtes]] de la [[Gàlia]], així com Iran, el Bàltic, y les tribus [[Pobles eslaus|eslaves]] de l' [[Est d'Europa]]. Poc es coneix sobre l'història temprana dels pobles germànics, excepte lo que se sap a través de les seues interaccions ab l'Imperi Romà y els registres de troballes arqueològiques.<ref name="Claster">Jill N. Claster: ''Medieval Experience: 300–1400''. NYU Press 1982, p. 35. ISBN 0-8147-1381-5.</ref>

Durant el regnat de [[César August]], els germans se familiarisaren ab les tàctiques de guerra romans, mantenint al mateix temps la seua identitat tribal. En 9&nbsp;a.&nbsp;C., tres [[legions romanes]] dirigides per [[Publi Quintilià Varó|Varó]] foren derrotades per els [[Queruscs]] y el seu líder [[Armini]] en la [[Batalla del bosc de Teutoburc]]. Per lo tant, l'Alemanya moderna, per lo que respecta al Rin y el Danubi, es va mantindre fora de l'Imperi Romà. En l'época de [[Tácit]], tribus germàniques es varen establir a lo llarc del Rin y el Danubi, ocupant la major part de la zona moderna d'Alemanya. El segle III va vore el sorgiment d'un gran número de tribus germàniques de l'Oest: [[Poble alamán|Alamanes]], [[Poble franc|Francs]], [[Chatti]], [[Saxones]], [[Frisons]], y [[Turingios]]. En eixe moment estos pobles iniciaren el [[periodo de les grans migracions]] que es va estendre per varios segles.<ref name="Cambridge ancient history">The Cambridge Ancient History, vol. 12, p. 442. ISBN 0-521-30199-8.</ref>

Durant el regnat de [[César August]], els germans se familiarisaren ab les tàctiques de guerra romans, mantenint al mateix temps la seua identitat tribal. En 9&nbsp;a.&nbsp;C., tres [[legions romanes]] dirigides per [[Publi Quintilià Varó|Varó]] foren derrotades per els [[Queruscs]] i el seu líder [[Armini]] en la [[Batalla del bosc de Teutoburc]]. Per lo tant, l'Alemanya moderna, per lo que respecta al Rin i el Danubi, es va mantindre fora de l'Imperi Romà. En l'época de [[Tácit]], tribus germàniques es varen establir a lo llarc del Rin i el Danubi, ocupant la major part de la zona moderna d'Alemanya. El segle III va vore el sorgiment d'un gran número de tribus germàniques de l'Oest: [[Poble alamán|Alamanes]], [[Poble franc|Francs]], [[Chatti]], [[Saxones]], [[Frisons]], i [[Turingios]]. En eixe moment estos pobles iniciaren el [[periodo de les grans migracions]] que es va estendre per varios segles.<ref name="Cambridge ancient history">The Cambridge Ancient History, vol. 12, p. 442. ISBN 0-521-30199-8.</ref>

=== Sacre Imperi Romà Germànic (962-1806) ===

=== Sacre Imperi Romà Germànic (962-1806) ===