Canvis

Encara que en la [[Edat Antiga|antiguitat]] és possible trobar incipients idees sobre un dret sobre les obres intelectuals, no és fins a l'aparició de la [[imprenta]], que va permetre la distribució i còpia massiva de les obres, quan sorgix la necessitat de protegir les obres no com objectes materials, sinó com fonts de [[propietat intelectual]]. Formalment se situa el naixement del ''dret d'autor'' i del ''copyright'' durant el [[sigle XVIII]].  

Encara que en la [[Edat Antiga|antiguitat]] és possible trobar incipients idees sobre un dret sobre les obres intelectuals, no és fins a l'aparició de la [[imprenta]], que va permetre la distribució i còpia massiva de les obres, quan sorgix la necessitat de protegir les obres no com objectes materials, sinó com fonts de [[propietat intelectual]]. Formalment se situa el naixement del ''dret d'autor'' i del ''copyright'' durant el [[sigle XVIII]].  

En la [[Anglaterra]] del [[sigle XVIII]] els editors d'obres (els ''llibreters'') argumentaven l'existència d'un [[dret subjectiu|dret]] a perpetuïtat a controlar la ''còpia'' dels [[llibre]]s que havien adquirit dels autors. Estos drets implicaven que ningú més podia [[imprenta|imprimir]] còpies de les obres sobre les quals tingueren el ''copyright'' (traduït lliteralment com ''dret de còpia''). L'''Estatut de la Reina Ana'', aprovat pel [[parlament]] anglès en [[1710]], va anar la primera [[norma jurídica|norma]] sobre ''copyright'' de la història. Esta [[llei social|llei]] establia que totes l'obres publicades rebrien un [[termini]] de ''copyright'' de 14 anys, renovable per una vegada si l'autor es mantenia em vida (o, siga, un màxim de 28 anys de protecció). Mentre que totes les obres publicades abans de [[1710]] rebrien un [[terme]] únic de 21 anys a contar d'esta data.  

En la [[Anglaterra]] del [[sigle XVIII]] els editors d'obres (els ''llibreters'') argumentaven l'existència d'un [[dret subjectiu|dret]] a perpetuïtat a controlar la ''còpia'' dels [[llibre]]s que havien adquirit dels autors. Estos drets implicaven que ningú més podia [[imprenta|imprimir]] còpies de les obres sobre les quals tingueren el ''copyright'' (traduït lliteralment com ''dret de còpia''). L'''Estatut de la Reina Ana'', aprovat pel [[parlament]] anglès en [[1710]], va anar la primera [[norma jurídica|norma]] sobre ''copyright'' de la història. Esta [[llei social|llei]] establia que totes l'obres publicades rebrien un [[terme]] de ''copyright'' de 14 anys, renovable per una vegada si l'autor es mantenia em vida (o, siga, un màxim de 28 anys de protecció). Mentre que totes les obres publicades abans de [[1710]] rebrien un [[terme]] únic de 21 anys a contar d'esta data.  

No obstant això, el [[domini públic]] en el [[dret anglosaxó]] només va néixer en [[1774]], després del cas ''Donaldson contra Beckett'' que es va discutir l'existència del ''copyright'' a perpetuïtat (la [[Cambra dels Lors]] [[resolució judicial|va resoldre]] 22 vots a 11 en contra d'esta idea). [[Estats Units]] va incorporar els principis establits en [[Anglaterra]] sobre el ''copyright''. Així la [[Constitució d'Estats Units|Constitució]] de [[1787]], en l'artícul I, secció 8, clàusula 8 (la ''clàusula del progrés'') permet establir en favor dels autors "drets sobre la propietat creativa" per temps llimitat.  

No obstant això, el [[domini públic]] en el [[dret anglosaxó]] només va néixer en [[1774]], després del cas ''Donaldson contra Beckett'' que es va discutir l'existència del ''copyright'' a perpetuïtat (la [[Cambra dels Lors]] [[resolució judicial|va resoldre]] 22 vots a 11 en contra d'esta idea). [[Estats Units]] va incorporar els principis establits en [[Anglaterra]] sobre el ''copyright''. Així la [[Constitució d'Estats Units|Constitució]] de [[1787]], en l'artícul I, secció 8, clàusula 8 (la ''clàusula del progrés'') permet establir en favor dels autors "drets sobre la propietat creativa" per temps llimitat.