392
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «:''Vegeu ''Uiquipèdia:Drets d'autor'' per qüestions de ''copyright'' en la Uiquipèdia .'' Els '''Drets d'autor''' (''copyright'', de símbol '''©''') só...».
:''Vegeu ''[[Uiquipèdia:Drets d'autor]]'' per qüestions de ''copyright'' en la Uiquipèdia .''
Els '''Drets d'autor''' (''copyright'', de símbol '''©''') són una forma de protecció proporcionada per les [[llei social|lleis]] vigents en la majoria de països per als autors d'"obres originals" incloent obres [[literatura|literàries]], [[teatre|dramàtiques]], [[música|musicals]], [[art|artístiques]] i intelectuals.
== Aplicació ==
Esta protecció està disponible tant per a obres publicades com per a obres que encara no s'hagen publicat. Generalment li dóna al propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a autorisar a atres a fer el següent:
* Reproduir l'obra en còpies o fonogrames.
* Preparar obres derivades basades en l'obra.
* Distribuir còpies o fonogrames de l'obra al públic venent-les o fent un atre tipo de transferències de propietat com ara llogar, arrendar o prestar estes còpies.
* Presentar l'obra públicament, en el cas d'obres lliteràries, musicals, dramàtiques i [[coreografia|coreogràfiques]], [[pantomima|pantomimes]], [[película|películes]] i d'atres produccions àudiovisuals.
* Mostrar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, obres pictòriques, gràfiques i esculturals, incloent imagens individuals de películes o atres produccions àudiovisuals.
* En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra públicament a través de la transmissió àudiodigital.
=== Vigència ===
La protecció dels drets d'autor es dóna a partir que l'obra està creada d'una forma fixada. Els drets d'autor sobre una obra creada son immediatament propietat de l'autor que l'ha creada. Només l'autor o aquells qui deriven els seus drets a través de l'autor poden reclamar la propietat.
Els autors d'una obra colectiva son copropietaris del dret d'autor d'esta obra llevat que hi haja un acort que indique lo contrari.
Els drets d'autor de cada contribució individual en una publicació periòdica o en sèrie, o qualsevol atra obra colectiva, existixen ademés dels drets d'autor de l'obra colectiva en la seua totalitat i estan conferits inicialment a l'autor de cada contribució.
Els menors d'edat poden reclamar drets d'autor però les lleis de l'estat poden reglamentar qualsevol transacció relacionada en este tema que incloga a menors.
=== A què afecta? ===
Els drets d'autor protegixen "obres originals" que estiguen fixades en una forma d'expressió tangible. La fixació de l'obra no ha de ser aparent o perceptible mentres esta puga ser comunicada per mig de l'ajuda d'alguna màquina o aparell. Les obres en drets d'autor inclouen les següents categories:
* obres lliteràries
* obres musicals, incloent la lletra
* obres dramàtiques, incloent qualsevol acompanyament musical
* pantomimes i atres obres coreogràfiques, películes i atres obres àudiovisuals
* gravacions sonores
* obres arquitectòniques
Estes categories s'han de vore d'una manera àmplia. Per eixemple, el software s'ha de registrar com a "obra lliterària"; els mapes i plans arquitectònics podrien registrar-se com "obres pictòriques, gràfiques i esculturals."
=== A què no es pot aplicar? ===
Hi ha materials que generalment no poden tindre drets d'autor. Entre d'atres:
* Treballs que no han estat fixats en una forma d'expressió tangible. Per eixemple: obres coreogràfiques que no han esat escrites o gravades, o discursos improvisats o presentacions que no han segut escrites o gravades.
* Títuls, noms, frases curtes i lemes, símbols o dissenys familiars, llaugeres variants de decoració tipogràfica, lletres o colors; llistes d'ingredients o continguts.
* Idees, procediments, mètodes, sistemes, processos, conceptes, principis, descobriments, aparells, com diferenciacions d'una descripció, explicació o ilustració.
* Obres que consistixin totalment d'informació que és de coneixement públic i per tant propietat comuna i no representen un treball que tinga un autor original. (Per eixemple: calendaris, taules de pes i estatura, cintes mètriques o regles, i llistes o taules obtingudes de documents públics o atres fonts d'us comú).
== Antecedents històrics ==
Encara que en la [[Edat Antiga|antiguitat]] és possible trobar incipients idees sobre un dret sobre les obres intelectuals, no és fins a l'aparició de la [[imprenta]], que va permetre la distribució i còpia massiva de les obres, quan sorgix la necessitat de protegir les obres no com objectes materials, sinó com fonts de [[propietat intelectual]]. Formalment se situa el naixement del ''dret d'autor'' i del ''copyright'' durant el [[sigle XVIII]].
En la [[Anglaterra]] del [[sigle XVIII]] els editors d'obres (els ''llibreters'') argumentaven l'existència d'un [[dret subjectiu|dret]] a perpetuïtat a controlar la ''còpia'' dels [[llibre]]s que havien adquirit dels autors. Estos drets implicaven que ningú més podia [[imprenta|imprimir]] còpies de les obres sobre les quals tingueren el ''copyright'' (traduït lliteralment com ''dret de còpia''). L'''Estatut de la Reina Ana'', aprovat pel [[parlament]] anglès en [[1710]], va anar la primera [[norma jurídica|norma]] sobre ''copyright'' de la història. Esta [[llei social|llei]] establia que totes l'obres publicades rebrien un [[termini]] de ''copyright'' de 14 anys, renovable per una vegada si l'autor es mantenia em vida (o, siga, un màxim de 28 anys de protecció). Mentre que totes les obres publicades abans de [[1710]] rebrien un [[terme]] únic de 21 anys a contar d'esta data.
No obstant això, el [[domini públic]] en el [[dret anglosaxó]] només va néixer en [[1774]], després del cas ''Donaldson contra Beckett'' que es va discutir l'existència del ''copyright'' a perpetuïtat (la [[Cambra dels Lors]] [[resolució judicial|va resoldre]] 22 vots a 11 en contra d'esta idea). [[Estats Units]] va incorporar els principis establits en [[Anglaterra]] sobre el ''copyright''. Així la [[Constitució d'Estats Units|Constitució]] de [[1787]], en l'artícul I, secció 8, clàusula 8 (la ''clàusula del progrés'') permet establir en favor dels autors "drets sobre la propietat creativa" per temps llimitat.
L'any [[1790]], el [[Congrés d'Estats Units]] va promulgar la primera ''Copyright Act'' (Llei sobre copyright), creant un sistema federal de ''copyright'' i protegint-lo per un [[terme]] de catorze anys, renovable per igual terme si l'autor estava viu al seu venciment (o, siga, un màxim de 28 anys de protecció). Si no existia renovació, la seua obra passava al [[domini públic]].
Mentre, en [[Estats Units]], el ''copyright'' es va convertir en un [[dret de propietat]] comerciable, en [[França]] i [[Alemanya]] es va desenrrollar el ''dret d'autor'', baix la idea d'expressió única de l'autor. En esta llínea, el filòsof alemany [[Kant]] deia que "una obra d'[[art]] no pot separar-se del seu autor".
En [[França]] el [[1777]], [[Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais|Beaumarchais]] (autor la [[comèdia]] [[El Barber de Sevilla]]) al costat d'atres [[dramaturc]]s, va fundar la primera organisació per a promoure el reconeixement dels drets dels autors. Però va caldre esperar al final de la [[Revolució Francesa]] perquè la [[Assemblea Nacional]] aprovara la primera ''Loi du droit d'auteur'' (Llei de dret d'autor) en [[1791]].
=== Evolució del copyright ===
L'any [[1790]], les obres protegides per la ''Copyright Act'' de [[Estats Units]] eren només els "[[mapa|mapes]], cartes de navegació i [[llibre]]s" (no cobria les obres [[música|musicals]] o de [[arquitectura]]). Este ''copyright'' otorgava a l'autor el dret exclusiu a "publicar" les obres, pel que només es violava tal dret si [[imprenta|reimprimia]] l'obra sense el permís del seu titular. A més, este dret no s'estenia a les "obres derivades" (era un dret exclusiu sobre l'obra en particular), pel que no impedia les traduccions o adaptacions d'este text. En els anys, el titular del ''copyright'' va obtindre el dret exclusiu a controlar qualsevol "publicació" de la seua obra. Els seus drets es van estendre, de l'obra en particular, a qualsevol "obra derivada" que poguera sorgir sobre la base de la "obra original". Així mateix, el [[Congrés d'Estats Units]] va incrementar en [[1831]] el [[terme]] inicial del ''copyright'' de 14 a 28 anys (o siga, es va arribar a un màxim de 42 anys de protecció) i en [[1909]] va estendre el terme de renovació de 14 a 28 anys (obtenint-se un màxim de 56 anys de protecció). I, a partir dels anys [[Anys 1950|50]], va començar a estendre els termes existents en forma habitual ([[1962]], [[1976]] i [[1998]]).
== Actualisacions ==
El març del [[2002]] va entrar en vigència el [[Tractat de l'OMPI sobre Drets d'Autor]] (WCT) i el maig del 2002 el [[Tractat de l'OMPI sobre Interpretació o Execució i Fonogrames]] (WPPT).
Estos dos "Tractats d'Internet" (com són coneguts) van ser acordats el [[1996]] per la [[Organisació Mundial de la Propietat Intelectual]]. Actualisen i complementen el Conveni de Berna e introduixen elements de la societat digital. Es va retardar un total de 6 anys (1996 - 2002) en aconseguir la ratificació d'estos nous tractats per part de 30 països, el mínim exigit per les [[Nacions Unides]] per a la seua aplicació.
== Classificació de les llicències de software ==
[[Fitxer:PD-icon.svg|thumb|Símbol del domini public]]
Les llicències de distribució es poden classificar segons els drets que cada autor es guarda sobre la seua obra:
* [[Domini públic]]: l'autor renuncia completament als seus drets o estes han caducat.
* [[Programari lliure]] Sense protecció heretada: se subministra el còdic font i se'n pot crear una obra derivada sense que esta tinga cap obligació de protecció. Moltes llicències pertanyen a esta classe, per eixemple: Academic Free License v.1.2; Apache Software License v.1.1; Artistic; Attribution Assurance license; [[BSD]] License; [[MIT]] License; [[Universitat d'Illinois|University of Illinois]]/NCSA Open Source License; W3C Software Notice and License; etc.
* [[Software lliure]] en protecció heretada: Algunes restriccions s'apliquen a les obres derivades. Entre les llicències d'esta categoria hi ha: Artistic License; Common Public License v.1.0; [[GPL|GNU General Public License v.2.0]]; [[LGPL|GNU Lesser General Public License v.2.1]]; Mozilla Public License; etc.
* [[Software de propietat]] (a voltes anomenat ''propietari'' o ''privatiu''): Es protegix contra còpia, modificació i redistribució.
== Referències ==
* [http://www.copyright.gov/circs/circ1-espanol.html U.S. Copyright Office]: Material preparat pel govern dels Estats Units.
== Vegeu també ==
* [[Copyleft]]
* [[Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual]]
* [[SGAE]]
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|Commons=Copyright|Viquitexts=Categoria:Drets d'autor}}
* [http://www.wipo.org OMPI Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual]
* {{es}} [http://www.wipo.int/clea/docs/es/wo/wo001es.htm Text del Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Lliteràries i Artístiques]
* {{es}} [http://www.wipo.int/treaties/es/ip/wct/index.html Text del Tractat sobre Drets d'Autor i parts contractants de l'Organisació Mundial de la Propietat Intelectual sobre Drets d'Autor]
{{ORDENA:Drets D'Autor}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{Enllaç AB|no}}
{{Enllaç AD|el}}
{{Enllaç AD|id}}
[[Categoria:Drets d'autor]]
[[af:Kopiereg]]
[[ar:حقوق التأليف والنشر]]
[[ast:Derechos d'autor]]
[[az:Müəlliflik hüquqları]]
[[be-x-old:Аўтарскае права]]
[[bg:Авторско право]]
[[bn:মেধাস্বত্ব]]
[[ch:Direchun i mantituge']]
[[cs:Autorské právo]]
[[cy:Hawlfraint]]
[[da:Ophavsret]]
[[de:Copyright]]
[[dv:ވިކިޕީޑިއާ: ނަކަލުކުރުމުގެ ހައްގު]]
[[el:Πνευματική ιδιοκτησία]]
[[en:Copyright]]
[[eo:Aŭtorrajto]]
[[es:Derecho de autor]]
[[et:Autoriõigus]]
[[eu:Egile eskubide]]
[[fa:حق تکثیر]]
[[fi:Tekijänoikeus]]
[[fo:Upphavsrættur]]
[[fr:Droit d'auteur]]
[[fy:Auteursrjocht]]
[[he:זכויות יוצרים]]
[[hr:Autorsko pravo]]
[[hu:Szerzői jog]]
[[hy:Հեղինակային իրավունք]]
[[ia:Derecto de autor]]
[[id:Hak cipta]]
[[io:Autor-yuro]]
[[is:Höfundaréttur]]
[[it:Copyright]]
[[ja:著作権]]
[[jv:Hak cipta]]
[[ka:საავტორო უფლება]]
[[ko:저작권]]
[[lt:Autorių teisė]]
[[mi:Manatārua]]
[[mk:Авторски права]]
[[ml:പകർപ്പവകാശം]]
[[ms:Hak cipta]]
[[nds-nl:Auteursrecht]]
[[ne:विकिपीडिया:लेखाधिकार]]
[[nl:Auteursrecht]]
[[nn:Opphavsrett]]
[[no:Opphavsrett]]
[[pl:Prawo autorskie]]
[[pms:Drit d'autor]]
[[pt:Direito autoral]]
[[qu:Wikipidiya:Ruraqpa hayñin]]
[[ro:Drepturi de autor]]
[[ru:Авторское право]]
[[scn:Copyright]]
[[simple:Copyright]]
[[sk:Autorské právo]]
[[sl:Avtorske pravice]]
[[sq:E drejta e autorit]]
[[sr:Autorsko pravo]]
[[sv:Upphovsrätt]]
[[ta:காப்புரிமை]]
[[tg:Ҳуқуқҳои муаллиф]]
[[th:ลิขสิทธิ์]]
[[tl:Karapatang-ari]]
[[tr:Telif hakkı]]
[[uk:Авторське право]]
[[uz:Mualliflik huquqi]]
[[vi:Quyền tác giả]]
[[wa:Abondroet d' oteur]]
[[yi:קאפירעכט]]
[[zh:著作權]]
[[zh-yue:版權]]
Els '''Drets d'autor''' (''copyright'', de símbol '''©''') són una forma de protecció proporcionada per les [[llei social|lleis]] vigents en la majoria de països per als autors d'"obres originals" incloent obres [[literatura|literàries]], [[teatre|dramàtiques]], [[música|musicals]], [[art|artístiques]] i intelectuals.
== Aplicació ==
Esta protecció està disponible tant per a obres publicades com per a obres que encara no s'hagen publicat. Generalment li dóna al propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a autorisar a atres a fer el següent:
* Reproduir l'obra en còpies o fonogrames.
* Preparar obres derivades basades en l'obra.
* Distribuir còpies o fonogrames de l'obra al públic venent-les o fent un atre tipo de transferències de propietat com ara llogar, arrendar o prestar estes còpies.
* Presentar l'obra públicament, en el cas d'obres lliteràries, musicals, dramàtiques i [[coreografia|coreogràfiques]], [[pantomima|pantomimes]], [[película|películes]] i d'atres produccions àudiovisuals.
* Mostrar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, obres pictòriques, gràfiques i esculturals, incloent imagens individuals de películes o atres produccions àudiovisuals.
* En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra públicament a través de la transmissió àudiodigital.
=== Vigència ===
La protecció dels drets d'autor es dóna a partir que l'obra està creada d'una forma fixada. Els drets d'autor sobre una obra creada son immediatament propietat de l'autor que l'ha creada. Només l'autor o aquells qui deriven els seus drets a través de l'autor poden reclamar la propietat.
Els autors d'una obra colectiva son copropietaris del dret d'autor d'esta obra llevat que hi haja un acort que indique lo contrari.
Els drets d'autor de cada contribució individual en una publicació periòdica o en sèrie, o qualsevol atra obra colectiva, existixen ademés dels drets d'autor de l'obra colectiva en la seua totalitat i estan conferits inicialment a l'autor de cada contribució.
Els menors d'edat poden reclamar drets d'autor però les lleis de l'estat poden reglamentar qualsevol transacció relacionada en este tema que incloga a menors.
=== A què afecta? ===
Els drets d'autor protegixen "obres originals" que estiguen fixades en una forma d'expressió tangible. La fixació de l'obra no ha de ser aparent o perceptible mentres esta puga ser comunicada per mig de l'ajuda d'alguna màquina o aparell. Les obres en drets d'autor inclouen les següents categories:
* obres lliteràries
* obres musicals, incloent la lletra
* obres dramàtiques, incloent qualsevol acompanyament musical
* pantomimes i atres obres coreogràfiques, películes i atres obres àudiovisuals
* gravacions sonores
* obres arquitectòniques
Estes categories s'han de vore d'una manera àmplia. Per eixemple, el software s'ha de registrar com a "obra lliterària"; els mapes i plans arquitectònics podrien registrar-se com "obres pictòriques, gràfiques i esculturals."
=== A què no es pot aplicar? ===
Hi ha materials que generalment no poden tindre drets d'autor. Entre d'atres:
* Treballs que no han estat fixats en una forma d'expressió tangible. Per eixemple: obres coreogràfiques que no han esat escrites o gravades, o discursos improvisats o presentacions que no han segut escrites o gravades.
* Títuls, noms, frases curtes i lemes, símbols o dissenys familiars, llaugeres variants de decoració tipogràfica, lletres o colors; llistes d'ingredients o continguts.
* Idees, procediments, mètodes, sistemes, processos, conceptes, principis, descobriments, aparells, com diferenciacions d'una descripció, explicació o ilustració.
* Obres que consistixin totalment d'informació que és de coneixement públic i per tant propietat comuna i no representen un treball que tinga un autor original. (Per eixemple: calendaris, taules de pes i estatura, cintes mètriques o regles, i llistes o taules obtingudes de documents públics o atres fonts d'us comú).
== Antecedents històrics ==
Encara que en la [[Edat Antiga|antiguitat]] és possible trobar incipients idees sobre un dret sobre les obres intelectuals, no és fins a l'aparició de la [[imprenta]], que va permetre la distribució i còpia massiva de les obres, quan sorgix la necessitat de protegir les obres no com objectes materials, sinó com fonts de [[propietat intelectual]]. Formalment se situa el naixement del ''dret d'autor'' i del ''copyright'' durant el [[sigle XVIII]].
En la [[Anglaterra]] del [[sigle XVIII]] els editors d'obres (els ''llibreters'') argumentaven l'existència d'un [[dret subjectiu|dret]] a perpetuïtat a controlar la ''còpia'' dels [[llibre]]s que havien adquirit dels autors. Estos drets implicaven que ningú més podia [[imprenta|imprimir]] còpies de les obres sobre les quals tingueren el ''copyright'' (traduït lliteralment com ''dret de còpia''). L'''Estatut de la Reina Ana'', aprovat pel [[parlament]] anglès en [[1710]], va anar la primera [[norma jurídica|norma]] sobre ''copyright'' de la història. Esta [[llei social|llei]] establia que totes l'obres publicades rebrien un [[termini]] de ''copyright'' de 14 anys, renovable per una vegada si l'autor es mantenia em vida (o, siga, un màxim de 28 anys de protecció). Mentre que totes les obres publicades abans de [[1710]] rebrien un [[terme]] únic de 21 anys a contar d'esta data.
No obstant això, el [[domini públic]] en el [[dret anglosaxó]] només va néixer en [[1774]], després del cas ''Donaldson contra Beckett'' que es va discutir l'existència del ''copyright'' a perpetuïtat (la [[Cambra dels Lors]] [[resolució judicial|va resoldre]] 22 vots a 11 en contra d'esta idea). [[Estats Units]] va incorporar els principis establits en [[Anglaterra]] sobre el ''copyright''. Així la [[Constitució d'Estats Units|Constitució]] de [[1787]], en l'artícul I, secció 8, clàusula 8 (la ''clàusula del progrés'') permet establir en favor dels autors "drets sobre la propietat creativa" per temps llimitat.
L'any [[1790]], el [[Congrés d'Estats Units]] va promulgar la primera ''Copyright Act'' (Llei sobre copyright), creant un sistema federal de ''copyright'' i protegint-lo per un [[terme]] de catorze anys, renovable per igual terme si l'autor estava viu al seu venciment (o, siga, un màxim de 28 anys de protecció). Si no existia renovació, la seua obra passava al [[domini públic]].
Mentre, en [[Estats Units]], el ''copyright'' es va convertir en un [[dret de propietat]] comerciable, en [[França]] i [[Alemanya]] es va desenrrollar el ''dret d'autor'', baix la idea d'expressió única de l'autor. En esta llínea, el filòsof alemany [[Kant]] deia que "una obra d'[[art]] no pot separar-se del seu autor".
En [[França]] el [[1777]], [[Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais|Beaumarchais]] (autor la [[comèdia]] [[El Barber de Sevilla]]) al costat d'atres [[dramaturc]]s, va fundar la primera organisació per a promoure el reconeixement dels drets dels autors. Però va caldre esperar al final de la [[Revolució Francesa]] perquè la [[Assemblea Nacional]] aprovara la primera ''Loi du droit d'auteur'' (Llei de dret d'autor) en [[1791]].
=== Evolució del copyright ===
L'any [[1790]], les obres protegides per la ''Copyright Act'' de [[Estats Units]] eren només els "[[mapa|mapes]], cartes de navegació i [[llibre]]s" (no cobria les obres [[música|musicals]] o de [[arquitectura]]). Este ''copyright'' otorgava a l'autor el dret exclusiu a "publicar" les obres, pel que només es violava tal dret si [[imprenta|reimprimia]] l'obra sense el permís del seu titular. A més, este dret no s'estenia a les "obres derivades" (era un dret exclusiu sobre l'obra en particular), pel que no impedia les traduccions o adaptacions d'este text. En els anys, el titular del ''copyright'' va obtindre el dret exclusiu a controlar qualsevol "publicació" de la seua obra. Els seus drets es van estendre, de l'obra en particular, a qualsevol "obra derivada" que poguera sorgir sobre la base de la "obra original". Així mateix, el [[Congrés d'Estats Units]] va incrementar en [[1831]] el [[terme]] inicial del ''copyright'' de 14 a 28 anys (o siga, es va arribar a un màxim de 42 anys de protecció) i en [[1909]] va estendre el terme de renovació de 14 a 28 anys (obtenint-se un màxim de 56 anys de protecció). I, a partir dels anys [[Anys 1950|50]], va començar a estendre els termes existents en forma habitual ([[1962]], [[1976]] i [[1998]]).
== Actualisacions ==
El març del [[2002]] va entrar en vigència el [[Tractat de l'OMPI sobre Drets d'Autor]] (WCT) i el maig del 2002 el [[Tractat de l'OMPI sobre Interpretació o Execució i Fonogrames]] (WPPT).
Estos dos "Tractats d'Internet" (com són coneguts) van ser acordats el [[1996]] per la [[Organisació Mundial de la Propietat Intelectual]]. Actualisen i complementen el Conveni de Berna e introduixen elements de la societat digital. Es va retardar un total de 6 anys (1996 - 2002) en aconseguir la ratificació d'estos nous tractats per part de 30 països, el mínim exigit per les [[Nacions Unides]] per a la seua aplicació.
== Classificació de les llicències de software ==
[[Fitxer:PD-icon.svg|thumb|Símbol del domini public]]
Les llicències de distribució es poden classificar segons els drets que cada autor es guarda sobre la seua obra:
* [[Domini públic]]: l'autor renuncia completament als seus drets o estes han caducat.
* [[Programari lliure]] Sense protecció heretada: se subministra el còdic font i se'n pot crear una obra derivada sense que esta tinga cap obligació de protecció. Moltes llicències pertanyen a esta classe, per eixemple: Academic Free License v.1.2; Apache Software License v.1.1; Artistic; Attribution Assurance license; [[BSD]] License; [[MIT]] License; [[Universitat d'Illinois|University of Illinois]]/NCSA Open Source License; W3C Software Notice and License; etc.
* [[Software lliure]] en protecció heretada: Algunes restriccions s'apliquen a les obres derivades. Entre les llicències d'esta categoria hi ha: Artistic License; Common Public License v.1.0; [[GPL|GNU General Public License v.2.0]]; [[LGPL|GNU Lesser General Public License v.2.1]]; Mozilla Public License; etc.
* [[Software de propietat]] (a voltes anomenat ''propietari'' o ''privatiu''): Es protegix contra còpia, modificació i redistribució.
== Referències ==
* [http://www.copyright.gov/circs/circ1-espanol.html U.S. Copyright Office]: Material preparat pel govern dels Estats Units.
== Vegeu també ==
* [[Copyleft]]
* [[Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual]]
* [[SGAE]]
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|Commons=Copyright|Viquitexts=Categoria:Drets d'autor}}
* [http://www.wipo.org OMPI Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual]
* {{es}} [http://www.wipo.int/clea/docs/es/wo/wo001es.htm Text del Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Lliteràries i Artístiques]
* {{es}} [http://www.wipo.int/treaties/es/ip/wct/index.html Text del Tractat sobre Drets d'Autor i parts contractants de l'Organisació Mundial de la Propietat Intelectual sobre Drets d'Autor]
{{ORDENA:Drets D'Autor}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{Enllaç AB|no}}
{{Enllaç AD|el}}
{{Enllaç AD|id}}
[[Categoria:Drets d'autor]]
[[af:Kopiereg]]
[[ar:حقوق التأليف والنشر]]
[[ast:Derechos d'autor]]
[[az:Müəlliflik hüquqları]]
[[be-x-old:Аўтарскае права]]
[[bg:Авторско право]]
[[bn:মেধাস্বত্ব]]
[[ch:Direchun i mantituge']]
[[cs:Autorské právo]]
[[cy:Hawlfraint]]
[[da:Ophavsret]]
[[de:Copyright]]
[[dv:ވިކިޕީޑިއާ: ނަކަލުކުރުމުގެ ހައްގު]]
[[el:Πνευματική ιδιοκτησία]]
[[en:Copyright]]
[[eo:Aŭtorrajto]]
[[es:Derecho de autor]]
[[et:Autoriõigus]]
[[eu:Egile eskubide]]
[[fa:حق تکثیر]]
[[fi:Tekijänoikeus]]
[[fo:Upphavsrættur]]
[[fr:Droit d'auteur]]
[[fy:Auteursrjocht]]
[[he:זכויות יוצרים]]
[[hr:Autorsko pravo]]
[[hu:Szerzői jog]]
[[hy:Հեղինակային իրավունք]]
[[ia:Derecto de autor]]
[[id:Hak cipta]]
[[io:Autor-yuro]]
[[is:Höfundaréttur]]
[[it:Copyright]]
[[ja:著作権]]
[[jv:Hak cipta]]
[[ka:საავტორო უფლება]]
[[ko:저작권]]
[[lt:Autorių teisė]]
[[mi:Manatārua]]
[[mk:Авторски права]]
[[ml:പകർപ്പവകാശം]]
[[ms:Hak cipta]]
[[nds-nl:Auteursrecht]]
[[ne:विकिपीडिया:लेखाधिकार]]
[[nl:Auteursrecht]]
[[nn:Opphavsrett]]
[[no:Opphavsrett]]
[[pl:Prawo autorskie]]
[[pms:Drit d'autor]]
[[pt:Direito autoral]]
[[qu:Wikipidiya:Ruraqpa hayñin]]
[[ro:Drepturi de autor]]
[[ru:Авторское право]]
[[scn:Copyright]]
[[simple:Copyright]]
[[sk:Autorské právo]]
[[sl:Avtorske pravice]]
[[sq:E drejta e autorit]]
[[sr:Autorsko pravo]]
[[sv:Upphovsrätt]]
[[ta:காப்புரிமை]]
[[tg:Ҳуқуқҳои муаллиф]]
[[th:ลิขสิทธิ์]]
[[tl:Karapatang-ari]]
[[tr:Telif hakkı]]
[[uk:Авторське право]]
[[uz:Mualliflik huquqi]]
[[vi:Quyền tác giả]]
[[wa:Abondroet d' oteur]]
[[yi:קאפירעכט]]
[[zh:著作權]]
[[zh-yue:版權]]