Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Velluters''' o El Pilar oficialment, és un dels barris que componen el districte de [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]] de [[Valéncia]]. En 2007 tenia una població de 3.912 habitants. El 1981 en sumava 5.578, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el districte en els últims anys; no obstant això, des de 2003 la seua població s'ha estabilisat. L'actual barri de Velluters o del Pilar esta delimitat pels carrers de [[carrer de Guillem de Castro|Guillem de Castro]], [[carrer de Quart|Quart]], Rei en Jaume, Moro Zeit, Santa Teresa, Peu de la Creu, Maldonado, Beata, [[carrer de Baró de Càrcer|Baró de Càrcer]], [[carrer de l'Hospital (Valéncia)|Hospital]] i Guillem de Castro novament. | + | '''Velluters''' o El Pilar oficialment, és un dels barris que componen el districte de [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]] de [[Valéncia]]. En [[2007]] tenia una població de 3.912 habitants. En [[1981]] en sumava 5.578, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el districte en els últims anys; no obstant això, des de [[2003]] la seua població s'ha estabilisat. L'actual barri de Velluters o del Pilar esta delimitat pels carrers de [[carrer de Guillem de Castro|Guillem de Castro]], [[carrer de Quart|Quart]], Rei en Jaume, Moro Zeit, Santa Teresa, Peu de la Creu, Maldonado, Beata, [[carrer de Baró de Càrcer|Baró de Càrcer]], [[carrer de l'Hospital (Valéncia)|Hospital]] i Guillem de Castro novament. |
| | | |
| El ple desenroll del barri se va produir després de la construcció de la [[muralla del segle XIV]] de [[Pere el Cerimoniós]] ([[1356]]). Abans era encara una àrea extramurs i en la construcció de la muralla conegué un ràpit desenroll intramurs, i en un pla en quadricula, a diferència de la intrincada trama d'orige islàmic dels barris de la [[Xerea]], [[la Seu (barri de Valéncia)|la Seu]] i [[el Mercat]]. | | El ple desenroll del barri se va produir després de la construcció de la [[muralla del segle XIV]] de [[Pere el Cerimoniós]] ([[1356]]). Abans era encara una àrea extramurs i en la construcció de la muralla conegué un ràpit desenroll intramurs, i en un pla en quadricula, a diferència de la intrincada trama d'orige islàmic dels barris de la [[Xerea]], [[la Seu (barri de Valéncia)|la Seu]] i [[el Mercat]]. |
| | | |
− | A partir del [[sigle XV]] s'instalaren numerosos artesans de la [[seda]] o ''velluters'', que li donen nom al barri. La manufactura de la seda fon la principal i quasi única activitat que se desenrollava en el barri, arribant a ser una de les principals industries d'Espanya, pero la crisis de l'[[indústria sedera de Valéncia]] a mig del sigle XIX supon l'inici de la seua decadència i deterior. A mig del sigle XVII s'establix en el barri el Convent de [[dominics]] de Nostra Senyora del Pilar, del qual hui en dia no més se conserva la seua [[Iglésia del Pilar (Valéncia)|iglésia]] i algunes dependències. | + | A partir del [[sigle XV]] s'instalaren numerosos artesans de la [[seda]] o ''velluters'', que li donen nom al barri. La manufactura de la seda fon la principal i quasi única activitat que se desenrollava en el barri, arribant a ser una de les principals industries d'[[Espanya]], pero la crisis de l'[[indústria sedera de Valéncia]] a mig del [[sigle XIX]] supon l'inici de la seua decadència i deterior. A mig del [[sigle XVII]] s'establix en el barri el Convent de [[dominics]] de Nostra Senyora del Pilar, del qual hui en dia no més se conserva la seua [[Iglésia del Pilar (Valéncia)|iglésia]] i algunes dependències. |
| | | |
− | Després del derrocament de les muralles en [[1865]] el barri passara a ser solament una àrea residencial. La falta d'equipaments i les destrosses urbanístiques del sigle XX, especialment l'obertura de l'avinguda del Baró de Càrcer (1940-1957), que aïlla Velluters del rest de Ciutat Vella, feren que perdera la seua uniformitat i terminara sent un barri degradat. | + | Després del derrocament de les muralles en [[1865]] el barri passara a ser solament una àrea residencial. La falta d'equipaments i les destrosses urbanístiques del sigle XX, especialment l'obertura de l'avinguda del Baró de Càrcer ([[1940]]-[[1957]]), que aïlla Velluters del rest de Ciutat Vella, feren que perdera la seua uniformitat i terminara sent un barri degradat. |
| | | |
− | Durant lo que portem del sigle XXI s'ha fet un important esforç de rehabilitació i de reconstrucció a Velluters, que inclou l'esponjat d'alguns places (com ara la de [[Viriat]]), i l'ampliació del carrer de Guillem Sorolla entre Guillem de Castro i Baró de Càrcer. Entre els carrers de Murillo i de Quart se pot dir que s'ha construït una àrea residencial nova, tot i que en general en edificis que harmonisen en l'entorn. Això ha possibilitat que des del 2003 s'haja frenat el fort despoblació que patia des dels anys 1980 i encara des dels anys 1960. | + | Durant lo que portem del [[sigle XXI]] s'ha fet un important esforç de rehabilitació i de reconstrucció a Velluters, que inclou l'esponjat d'alguns places (com ara la de [[Viriat]]), i l'ampliació del carrer de Guillem Sorolla entre Guillem de Castro i Baró de Càrcer. Entre els carrers de Murillo i de Quart se pot dir que s'ha construït una àrea residencial nova, tot i que en general en edificis que harmonisen en l'entorn. Això ha possibilitat que des del [[2003]] s'haja frenat el fort despoblació que patia des dels anys [[1980]] i encara des dels anys [[1960]]. |
| | | |
| | | |