− | Se pensa que l'orige de la tradició de menjar ous al finalisar l'[[hivern]] és una reminiscència de l'[[Edat de Gel]]. Després dle dur hivern, i quan apenes quedaven provisions, en l'arribada de la primavera tornaven les aus des del sur i començaven a posar ous, dels que s'alimentaven els hòmens fins que podien tornar a caçar en l'arribada de millors temperatures. | + | Se pensa que l'orige de la tradició de menjar ous al finalisar l'[[hivern]] és una reminiscència de l'[[Edat de Gel]]. Després del dur hivern, i quan apenes quedaven provisions, en l'arribada de la primavera tornaven les aus des del sur i començaven a posar ous, dels que s'alimentaven els hòmens fins que podien tornar a caçar en l'arribada de millors temperatures. |
− | L'ou de Pasqua apareix en el [[Séder pasqual]], és a dir, en el Sopar de Pasqua, com a símbol del cor dur del faraó [[Ramsés II]], que no permetia eixir al poble hebreu d'[[Egipte]]. | + | L'ou de Pasqua apareix en el [[Seder pasqual]], és a dir, en el Sopar de Pasqua, com a símbol del cor dur del faraó [[Ramsés II]], que no permetia eixir al poble hebreu d'[[Egipte]]. |
− | L'intercanvi d'ous de Pasqua de chocolate és molt estés en [[Polònia]], [[Alemanya]], la [[República Checa]], [[Eslovàquia]], [[Itàlia]], [[Argentina]], [[Brasil]], [[Uruguai]], [[Perú]] i en certes zones de [[Mèxic]], vé celebrant-se des de fa poc més de 8 segles. | + | L'intercanvi d'ous de Pasqua de chocolate és molt estés en [[Polònia]], [[Alemanya]], la [[República Checa]], [[Eslovàquia]], [[Itàlia]], [[Argentina]], [[Brasil]], [[Uruguai]], [[Perú]] i en certes zones de [[Mèxic]], ve celebrant-se des de fa poc més de 8 segles. |