Canvis

El terme municipal té una extensió de 28.320 km2 i llimita pel nort en [[Artana]], a l’est en [[la Vall d’Uxó]], al sur-oest en [[Soneja]], a l'oest en [[Chóvar]] i al nort-oest en [[Eslida]], totes elles en la [[província de Castelló]] i al sur en [[Sagunt]] en la [[província de València]]. La mitat nort del territori esta inclosa en el Parc Natural de la Serra Espadà.

El terme municipal té una extensió de 28.320 km2 i llimita pel nort en [[Artana]], a l’est en [[la Vall d’Uxó]], al sur-oest en [[Soneja]], a l'oest en [[Chóvar]] i al nort-oest en [[Eslida]], totes elles en la [[província de Castelló]] i al sur en [[Sagunt]] en la [[província de València]]. La mitat nort del territori esta inclosa en el Parc Natural de la Serra Espadà.

Història ==

== Història ==

Els primers núcleus que es van establir van ser romans, dels que hui en dia queden restes pero van ser els àraps els que van crear l’actual emplaçament, després de la conquista va pertànyer als comtes de Ripalda i al Ducat de [[Medinaceli]]. Al ser lloc de moriscs la seua demografia es va vore sériament afectada per l’expulsió ya que es va reduir la seua població a la mitat entre [[1602]] i [[1646]]. No obstant això, el creiximent demogràfic va ser molt important durant el [[segle XIX]], época en que es va intentar explotar els jaciments de mercuri i cobalt existents en el seu terme municipal. Aixina, mentres que en [[1795]] la seua població era de 180 habitants, en [[1900]] conseguia la sifra de 943 habitants. En el s. XX (+- 1938) esta zona va tindre importància en la disputa de la [[Guerra Civil espanyola]], sent l'últim reducte del Front de l'Ebre en el que l'Eixercit Republicà va cedir davant dels Nacionals.

Els primers núcleus que es van establir van ser romans, dels que hui en dia queden restes pero van ser els àraps els que van crear l’actual emplaçament, després de la conquista va pertànyer als comtes de Ripalda i al Ducat de [[Medinaceli]]. Al ser lloc de moriscs la seua demografia es va vore sériament afectada per l’expulsió ya que es va reduir la seua població a la mitat entre [[1602]] i [[1646]]. No obstant això, el creiximent demogràfic va ser molt important durant el [[segle XIX]], época en que es va intentar explotar els jaciments de mercuri i cobalt existents en el seu terme municipal. Aixina, mentres que en [[1795]] la seua població era de 180 habitants, en [[1900]] conseguia la sifra de 943 habitants. En el s. XX (+- 1938) esta zona va tindre importància en la disputa de la [[Guerra Civil espanyola]], sent l'últim reducte del Front de l'Ebre en el que l'Eixercit Republicà va cedir davant dels Nacionals.