Llínea 17:
Llínea 17:
=== Cristòfol Colon ===
=== Cristòfol Colon ===
−
Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]]. Colon, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment Santàngel, anà a parlar en la reina Isabel per a que reconsiderara l'oferta de Colon en estes raons:
+
Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón]]. Colon, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment Santàngel, anà a parlar en la reina Isabel per a que reconsiderara l'oferta de Colon en estes raons:
{{cita|Sent ya entrat el més de Giner de 1492, el mateix dia que l'Almirant ixqué de Santa Fe, disgustant la seua partida, entre uns atres, a Lluís de Santàngel, de qui dalt hem fet menció, anhelós este d'algun remei, se presentà a la Reina, i en paraules que el desig li suministrava per a persuadir-la, i al mateix temps reprendre-la, li digué, que ell es maravellava molt de vore que sent sempre Sa Altea d'ànim a punt per a tot negoci greu i important, li faltara ara per a mamprendre un atre en el qual poc s'aventurava, i del que tant servici a Deu i a exaltació de la seua Iglésia, podia resultar, no sense grandíssim creiximent i glòria dels seus regnes i estats; i tal, finalment, que si algun atre príncip conseguira lo que oferia l'Almirant, era clar el dany que al seu estat vindria; i que, en tal cas, dels seus amics i servidors seria en justa causa greument reprenguda i censurada dels seus enemics. Per la qual cosa, tots dirien despuix, que li estava ben mereixcuda tan mala sort; que ella mateixa s'arrepenediria, i els seus successors sentirien just dolor.<ref> Hernando Colón. Historia del Almirante, Capítulo XV
{{cita|Sent ya entrat el més de Giner de 1492, el mateix dia que l'Almirant ixqué de Santa Fe, disgustant la seua partida, entre uns atres, a Lluís de Santàngel, de qui dalt hem fet menció, anhelós este d'algun remei, se presentà a la Reina, i en paraules que el desig li suministrava per a persuadir-la, i al mateix temps reprendre-la, li digué, que ell es maravellava molt de vore que sent sempre Sa Altea d'ànim a punt per a tot negoci greu i important, li faltara ara per a mamprendre un atre en el qual poc s'aventurava, i del que tant servici a Deu i a exaltació de la seua Iglésia, podia resultar, no sense grandíssim creiximent i glòria dels seus regnes i estats; i tal, finalment, que si algun atre príncip conseguira lo que oferia l'Almirant, era clar el dany que al seu estat vindria; i que, en tal cas, dels seus amics i servidors seria en justa causa greument reprenguda i censurada dels seus enemics. Per la qual cosa, tots dirien despuix, que li estava ben mereixcuda tan mala sort; que ella mateixa s'arrepenediria, i els seus successors sentirien just dolor.<ref> Hernando Colón. Historia del Almirante, Capítulo XV