124 351
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 5:
Llínea 5: − + Llínea 11:
Llínea 11: − +
sense resum d'edició
En [[1444]] fon construït damunt el vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de Sant Guillem]] de l'any [[1256]], fon ocupat per las religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria, esposa d'[[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre de un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor [[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], l'autora de la coneguda obra "Vita Christi". També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat.
En [[1444]] fon construït damunt el vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de Sant Guillem]] de l'any [[1256]], fon ocupat per las religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria, esposa d'[[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre de un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor [[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], l'autora de la coneguda obra "Vita Christi". També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat.
El [[Sigle d'Or]] valencià està estretament relacionat en est edifici, que s'alça "a la vora del riu"
El [[Sigle d'Or valencià]] està estretament relacionat en est edifici, que s'alça "a la vora del riu"
Actualment el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys després. Les mongetes clarises siguen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríen trobar-se les despulles d'En [[Luis de Santangel]]
Actualment el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys després. Les mongetes clarises siguen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríen trobar-se les despulles d'En [[Luis de Santangel]]
Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador en estil gòtic flamíger. per lo que nomes és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses
Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador en estil gòtic flamíger. per lo que nomes és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses
La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la Llonja. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentista de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se l'original custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]].
La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la [[Llonja de Valéncia|Llonja]]. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentista de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se l'original custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]].