{{cita|el Provençal s'estén particularment en Catalunya... Alvernés, gascó, Provençal, llenguadocià són dialectes romanços|(''Grammaire des Langues Romaniques''.[[París]], [[1874]]. pag. 3)}}
{{cita|el Provençal s'estén particularment en Catalunya... Alvernés, gascó, Provençal, llenguadocià són dialectes romanços|(''Grammaire des Langues Romaniques''.[[París]], [[1874]]. pag. 3)}}
+
+
{{Cita|El català ad estes altures no sería català, ni hauria segut reconegut per "tots els romanistes" del món, fins i tot els catalans, que fins a 1856 ho creïen un dialecte del [[provençal]]. Va ser llavors, quan sorgix l'idea del català, com a conseqüència d'haver-ho calificat aixina [[Friedrich Diez]] en la "segona" edició de la seua obra "Grammatik der romanischen Sprache", on li dona carta de naiximent al català en personalitat independent del provençal.|Entrevista a [[Pare Guinot|En Josep Maria Guinot]] (''[[Las Provincias]]'', 14.09.1992), per [[Baltasar Bueno]]}}