Canvis

D'esta senya heràldica, adoptada en la forma d'estandart, en una corona sobre les barres dels reis de la [[Corona d'Aragó]], evolucionà fins la composició vexilològica de la [[Senyera de la Comunitat Valenciana|senyera]], bandera oficial de la [[Comunitat Valenciana]].  

D'esta senya heràldica, adoptada en la forma d'estandart, en una corona sobre les barres dels reis de la [[Corona d'Aragó]], evolucionà fins la composició vexilològica de la [[Senyera de la Comunitat Valenciana|senyera]], bandera oficial de la [[Comunitat Valenciana]].  

En el [[segle XVII]], apareixia en alguns escuts reals la figura del [[Lo Rat Penat|rat penat]]. Existixen numeroses llegendes que expliquen el perqué de l'aparició de lo rat penat en l'escut, totes elles relacionades en el sege de la ciutat per les tropes de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I el Conquistador]] encara que la més verosímil es sa adopció en similitut en el dragó usat en la cimera com emblema personal del monarca.

En el [[segle XVII]], apareixia en alguns escuts reals la figura del [[Lo Rat Penat|rat penat]]. Existixen numeroses llegendes que expliquen el perqué de l'aparició de lo rat penat en l'escut, totes elles relacionades en el sege de la ciutat per les tropes de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I el Conquistador]] encara que la més verosímil es sa adopció en similitut en el dragó usat en la [[Cimera de la Casa d'Aragó|Cimera Real d'Aragó]] com emblema personal del monarca.

L'escut adquirix des del final de la [[Guerra de la Independència Espanyola]]([[1808]]-[[1814]]), dos rames de llorer que simbolisen la defensa de la ciutat davant el general francés [[Moncey]], segons otorgament a la ciutat per [[Fernando VII]].

L'escut adquirix des del final de la [[Guerra de la Independència Espanyola]]([[1808]]-[[1814]]), dos rames de llorer que simbolisen la defensa de la ciutat davant el general francés [[Moncey]], segons otorgament a la ciutat per [[Fernando VII]].