26 860
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Amparo Navarro Giner''' (Valéncia, 27 de novembre de 1900 - 24 de decembre de 1986), fon una mestra i política [[Valencians|valenciana]…»
'''Amparo Navarro Giner''' ([[Valéncia]], [[27 de novembre]] de [[1900]] - [[24 de decembre]] de [[1986]]), fon una mestra i política [[Valencians|valenciana]].
== Biografia ==
En l'any [[1922]] intervingué en l'Assamblea de Nostra Parla reivindicant el valencià en l'escola i la formació de tot el Magisteri en castellà i en valencià.
Eixercí com a mestra en les escoles de [[Salinas]], [[Parcent]], [[Alfafar]] i en l'Escola Cossío de [[Valéncia]]. L'últim poble en el que va eixercir fon [[Murla]], a on va compondre la lletra de l'himne del poble.
El 12 de setembre de l'any 1928 es casà en [[Maximilià Thous i Llorens]].
Durant la [[Segona República Espanyola]] fon presidenta de l'Associació de Mestres Valencians i militant del [[Partit Valencianiste d'Esquerra]].
Durant la [[guerra civil espanyola]] fon mestra en l'Institut d'Assistència Social "Mestre Ripoll" (antiga Beneficència) quan la Diputació va substituir el personal membre d'órdens religioses per a mestres, i va acompanyar [[Josep Renau]] dos voltes a [[París]] per a recaptar diners per a la causa republicana. Redactora de la revista ''Pasionaria'', orgue de Dònes Antifascistes en Valéncia, de la que era directora [[Manolita Ballester]]. En finalisar el conflicte fon depurada com a mestra i en juliol de [[1939]] detinguda i condenada a tres anys de presó per haver pertanygut a un servici d'informació antifasciste.
Una volta lliberada, actuà d'enllaç del [[Socorro Rojo]] i vixqué de donar classes particulars i de treballar com a administrativa, fins que fon readmesa com a mestra en [[1962]], eixercint en [[Albalat dels Sorells]] a on, despuix, es traslladaria a [[Murla]]. Allí es jubilarà en l'any [[1970]].
== Obra ==
(Secció per completar)
== Biografia ==
En l'any [[1922]] intervingué en l'Assamblea de Nostra Parla reivindicant el valencià en l'escola i la formació de tot el Magisteri en castellà i en valencià.
Eixercí com a mestra en les escoles de [[Salinas]], [[Parcent]], [[Alfafar]] i en l'Escola Cossío de [[Valéncia]]. L'últim poble en el que va eixercir fon [[Murla]], a on va compondre la lletra de l'himne del poble.
El 12 de setembre de l'any 1928 es casà en [[Maximilià Thous i Llorens]].
Durant la [[Segona República Espanyola]] fon presidenta de l'Associació de Mestres Valencians i militant del [[Partit Valencianiste d'Esquerra]].
Durant la [[guerra civil espanyola]] fon mestra en l'Institut d'Assistència Social "Mestre Ripoll" (antiga Beneficència) quan la Diputació va substituir el personal membre d'órdens religioses per a mestres, i va acompanyar [[Josep Renau]] dos voltes a [[París]] per a recaptar diners per a la causa republicana. Redactora de la revista ''Pasionaria'', orgue de Dònes Antifascistes en Valéncia, de la que era directora [[Manolita Ballester]]. En finalisar el conflicte fon depurada com a mestra i en juliol de [[1939]] detinguda i condenada a tres anys de presó per haver pertanygut a un servici d'informació antifasciste.
Una volta lliberada, actuà d'enllaç del [[Socorro Rojo]] i vixqué de donar classes particulars i de treballar com a administrativa, fins que fon readmesa com a mestra en [[1962]], eixercint en [[Albalat dels Sorells]] a on, despuix, es traslladaria a [[Murla]]. Allí es jubilarà en l'any [[1970]].
== Obra ==
(Secció per completar)