26 929
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 149:
Llínea 149: + +
→Cites
{{Cita|Considerades estes precisions, no es pot deduir d'eixos texts que presenta S.G., ni la generalisacio ni l'acceptacio de la paraula catalanesc, ni més tenint present que es referix a un parlar en formacio, al qual cadascu li dona el nom del seu pais. Quan es va normalisar, quan es va fer lliteraria, en el seu sigle d'or, tots la proclamen Llengua Valenciana.|Nota: S.G., vol dir [[Sanchis Guarner]]. ''[[Pomell de Valencianitat]]'' (Alacant, 1987). Josep Boronat}}
{{Cita|Considerades estes precisions, no es pot deduir d'eixos texts que presenta S.G., ni la generalisacio ni l'acceptacio de la paraula catalanesc, ni més tenint present que es referix a un parlar en formacio, al qual cadascu li dona el nom del seu pais. Quan es va normalisar, quan es va fer lliteraria, en el seu sigle d'or, tots la proclamen Llengua Valenciana.|Nota: S.G., vol dir [[Sanchis Guarner]]. ''[[Pomell de Valencianitat]]'' (Alacant, 1987). Josep Boronat}}
{{Cita|Recentment, en el sigle XIX, quan va esclatar la Renaixença lliteraria de la llengua valenciana en Valencia, i la de la llengua dels catalans en Barcelona, comproven que els primers renaixentistes que utilisaren la denominacio de llemosi o llengua llemosina foren els catalans, no els valencians. Aixina demostraven els catalans la resistencia que han manifestat sempre per a nomenar valenciana la llengua classica que ells no tenen i que ha influit i millorat el seu parlar.|''[[Pomell de valencianitat]]'' (Alacant, 1987), per Josep Boronat}}
== Referències ==
== Referències ==