Canvis

El '''Dia dels Sants Inocents''' o simplement '''Dia dels Inocents''' és la commemoració d'un episodi hagiogràfic del [[cristianisme]]: la matança dels chiquets menors de dos anys naixcuts en [[Belem]] ([[Judea]]), ordenada pel rei [[Herodes I el Gran]] en la finalitat de desfer-se del recén naixcut [[Jesús de Nazaret]].

El '''Dia dels Sants Inocents''' o simplement '''Dia dels Inocents''' és la commemoració d'un episodi hagiogràfic del [[cristianisme]]: la matança dels chiquets menors de dos anys naixcuts en [[Belem]] ([[Judea]]), ordenada pel rei [[Herodes I el Gran]] en la finalitat de desfer-se del recén naixcut [[Jesús de Nazaret]].

==Relat bíblic==

== Relat bíblic ==

Segons la [[Bíblia]], Herodes es va enterar que havia naixcut un chiquet que segons les profecies seria el Rei de reis. Per por a que este poguera aplegar a arrebatar-li el poder en un futur i havent averiguat que els [[Reis Macs|Macs d'Orient]] s'havien desplaçat des de tan llunt per a visitar-ho i oferir-li regals dignes d'un Rei, va anar a la trobada de dits Macs i els va dir que tan pronte ho trobaren li'l comunicaren degut a que el també aniria a dur-li regals.

Segons la [[Bíblia]], Herodes es va enterar que havia naixcut un chiquet que segons les profecies seria el Rei de reis. Per por a que este poguera aplegar a arrebatar-li el poder en un futur i havent averiguat que els [[Reis Macs|Macs d'Orient]] s'havien desplaçat des de tan llunt per a visitar-ho i oferir-li regals dignes d'un Rei, va anar a la trobada de dits Macs i els va dir que tan pronte ho trobaren li'l comunicaren degut a que el també aniria a dur-li regals.

És molt corrent l'explicació del [[Nadal]] i demés dates al voltant d'esta com a dates arbitràries, puix estes no figuren en els [[evangelis]]. Segons l'evangelio, Zacaries va saber que Isabel estava prenyada de Joan el Baptiste mentres complia en l'obligació de cremar incens en el Temple, que devia fer cada grup sacerdotal dos voltes per any. Zacaries perteneixia a l'octau grup, el d'Abías, lo que nos dona dos possibles dates per a la concepció de Joan el Baptiste, una a mitan [[maig]] i una atra a mitan [[novembre]], cap de les quals coincidix en la tradició.

És molt corrent l'explicació del [[Nadal]] i demés dates al voltant d'esta com a dates arbitràries, puix estes no figuren en els [[evangelis]]. Segons l'evangelio, Zacaries va saber que Isabel estava prenyada de Joan el Baptiste mentres complia en l'obligació de cremar incens en el Temple, que devia fer cada grup sacerdotal dos voltes per any. Zacaries perteneixia a l'octau grup, el d'Abías, lo que nos dona dos possibles dates per a la concepció de Joan el Baptiste, una a mitan [[maig]] i una atra a mitan [[novembre]], cap de les quals coincidix en la tradició.

==Evidència històrica==

== Evidència històrica ==

En la seua obra ''Antiguetats judeues'', Flavio Josefo ([[37]]–[[101]]) no relata una matança de chiquets per part de Herodes I el Gran. No obstant, varis historiadors afirmen que eixe no és un argument decisiu i que l'episodi quadra en la crueltat d'Herodes, ben coneguda i documentada.

En la seua obra ''Antiguetats judeues'', Flavio Josefo ([[37]]–[[101]]) no relata una matança de chiquets per part de Herodes I el Gran. No obstant, varis historiadors afirmen que eixe no és un argument decisiu i que l'episodi quadra en la crueltat d'Herodes, ben coneguda i documentada.

==Inocentades i bromes==

== Inocentades i bromes ==

En Hispanoamèrica i en [[Espanya]] és costum realisar en esta data bromes de tota índole. Els mijos de comunicació fan bromes o tergiversen el seu contingut de tal modo que l'informació semble real. Es tracta d'una llibertat que es donen els agents mediàtics per a donar a entendre al seu sentit de l'humor, oportunitat que solament tenen una volta a l'any. És tradició que els periòdics publiquen pàgines cabals de notícies còmiques, en l'advertència de que és dia dels inocents, que van des de les que són una òbvia befa a qualsevol succés recent, fins a les que semblen séries i enganyen al llector desprevingut. El dia dels inocents es viu en tot lo món llatíparlant.

En Hispanoamèrica i en [[Espanya]] és costum realisar en esta data bromes de tota índole. Els mijos de comunicació fan bromes o tergiversen el seu contingut de tal modo que l'informació semble real. Es tracta d'una llibertat que es donen els agents mediàtics per a donar a entendre al seu sentit de l'humor, oportunitat que solament tenen una volta a l'any. És tradició que els periòdics publiquen pàgines cabals de notícies còmiques, en l'advertència de que és dia dels inocents, que van des de les que són una òbvia befa a qualsevol succés recent, fins a les que semblen séries i enganyen al llector desprevingut. El dia dels inocents es viu en tot lo món llatíparlant.

El diccionari de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) dona la següent definició: ''Acte o dit propi d’inocents, de carents d’experiència, malícia o maldat. // Burla feta en ocasió del dia dels Sants Inocents.''  

El diccionari de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) dona la següent definició: ''Acte o dit propi d’inocents, de carents d’experiència, malícia o maldat. // Burla feta en ocasió del dia dels Sants Inocents.''  

==Tradicions valencianes==

== Tradicions valencianes ==

En la localitat alacantina d'[[Ibi]], el 28 de decembre tenen lloc uns actes molt peculiars en relació en esta festivitat i dels més característics d'[[Alacant]]: el [[''Dia dels Enfarinats'']]. Es tracta d'una divertida celebració que representa l'enfrontament entre el poder públic i l'oposició, per mig d'una batalla de [[farina]] en un ambient de [[carnestoltes]] i satíric. Els enfarinats ho formen un grup de 14 persones, entre les que s'elegix a l'alcalde i demés càrrecs rellevants, com el juge, el fiscal, l'aguasil... Per un atre costat, l'oposició, els representants de la qual es caracterisen per portar una cofeta negra, intentarà arrebatar-los el poder. Ahí comença a escenificar-se una batalla en la que es llancen farina, pols i coets. Una espectacular explosió de soroll, festa i tradició.

En la localitat alacantina d'[[Ibi]], el 28 de decembre tenen lloc uns actes molt peculiars en relació en esta festivitat i dels més característics d'[[Alacant]]: el [[''Dia dels Enfarinats'']]. Es tracta d'una divertida celebració que representa l'enfrontament entre el poder públic i l'oposició, per mig d'una batalla de [[farina]] en un ambient de [[carnestoltes]] i satíric. Els enfarinats ho formen un grup de 14 persones, entre les que s'elegix a l'alcalde i demés càrrecs rellevants, com el juge, el fiscal, l'aguasil... Per un atre costat, l'oposició, els representants de la qual es caracterisen per portar una cofeta negra, intentarà arrebatar-los el poder. Ahí comença a escenificar-se una batalla en la que es llancen farina, pols i coets. Una espectacular explosió de soroll, festa i tradició.