Llínea 66: |
Llínea 66: |
| | | |
| Els habitants originals de l'actual Angola foren caçadors i recolectors i parlaven la llengua koisan. L'expansió dels pobles bantú, en el primer milenari d.C., els va fer perdre predomini en la zona. En grups reduïts, els koisan –bosquimans per als europeus– encara habiten algunes zones del sur del país. | | Els habitants originals de l'actual Angola foren caçadors i recolectors i parlaven la llengua koisan. L'expansió dels pobles bantú, en el primer milenari d.C., els va fer perdre predomini en la zona. En grups reduïts, els koisan –bosquimans per als europeus– encara habiten algunes zones del sur del país. |
− | Els bantú eren un poble d'agricultors, recolectors i caçadors que és provable començaren les seues migracions des de la selva humida, en lo que hui és la frontera entre Nigèria i Camerun. La seua expansió es va donar en grups chicotets, que se reubicaren en resposta a circumstàncies polítiques o econòmiques. A través dels sigles XIV i XVII, establiren una série de regnes, sent el de Congo el principal. Este va comprendre la franja que en l'actualitat és frontera entre Angola i R.D. Congo i el seu apogeu es donà durant els sigles XIII i XIV. | + | Els bantú eren un poble d'agricultors, recolectors i caçadors que és provable començaren les seues migracions des de la selva humida, en lo que hui és la frontera entre Nigèria i Camerun. La seua expansió es va donar en grups chicotets, que se reubicaren en resposta a circumstàncies polítiques o econòmiques. A través dels sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVII|XVII]], establiren una série de regnes, sent el de Congo el principal. Este va comprendre la franja que en l'actualitat és frontera entre Angola i R.D. Congo i el seu apogeu es donà durant els sigles [[sigle XIII|XIII]] i [[sigle XIV|XIV]]. |
− | En 1482 a la desembocadura del riu Congo va arribar una flota portuguesa, comandada per Diogo Cao. Eixe fon el primer contacte en els angolesos –Integrats en l'antic regne de Congo– I l'escomençament del procés colonisador. El mateix utilisà primer les missions evangelisadores, el comerç més tart, i després expedicions militars en contra dels pobles que habitaven l'interior del territori. | + | En [[1482]] a la desembocadura del riu Congo va arribar una flota portuguesa, comandada per Diogo Cao. Eixe fon el primer contacte en els angolesos –Integrats en l'antic regne de Congo– I l'escomençament del procés colonisador. El mateix utilisà primer les missions evangelisadores, el comerç més tart, i després expedicions militars en contra dels pobles que habitaven l'interior del territori. |
| | | |
| === Periodo colonial === | | === Periodo colonial === |
Llínea 97: |
Llínea 97: |
| Entre els principals problemes d'Angola estan: una seriosa crisis humanitària (resultat de la guerra prolongada), l'abundància de [[Mina terrestre|camps minats]], i les accions dels moviments guerrillers (''Front para a Libertação do Enclavament de Cabinda'', FLEC) que lluiten per l'independència de l'enclavament norteny de [[Cabinda]], a fi de conseguir una [[República de Cabinda]], si be les fortes inversions que ha realisat el govern actual en la província, aixina com l'escàs soport de les autoritats congoleses actual cap ad este grup guerriller (producte de la intervenció angolenya en el Congo en favor seu) han reduït prou la seua activitat. | | Entre els principals problemes d'Angola estan: una seriosa crisis humanitària (resultat de la guerra prolongada), l'abundància de [[Mina terrestre|camps minats]], i les accions dels moviments guerrillers (''Front para a Libertação do Enclavament de Cabinda'', FLEC) que lluiten per l'independència de l'enclavament norteny de [[Cabinda]], a fi de conseguir una [[República de Cabinda]], si be les fortes inversions que ha realisat el govern actual en la província, aixina com l'escàs soport de les autoritats congoleses actual cap ad este grup guerriller (producte de la intervenció angolenya en el Congo en favor seu) han reduït prou la seua activitat. |
| | | |
− | Angola, com moltes [[Àfrica subsahariana|nacions Subsaharianes]], està subjecta a epidèmies periòdiques de [[Malaltia infecciosa|malalties infeccioses]]. A partir d'abril de [[2005]], Angola està en el mig d'una epidèmia del [[virus Marburg]], el qual s'està convertint en la pijor epidèmia de febra hemorràgica registrada en l'història, en més de 237 morts registrades dels 261 cassos reportats, i s'ha escampat a 7 de les 18 províncies a partir del [[19 d'abril]] de 2005. | + | Angola, com moltes [[Àfrica subsahariana|nacions Subsaharianes]], està subjecta a epidèmies periòdiques de [[Malaltia infecciosa|malalties infeccioses]]. A partir d'abril de [[2005]], Angola està en el mig d'una epidèmia del [[virus Marburg]], el qual s'està convertint en la pijor epidèmia de febra hemorràgica registrada en l'història, en més de 237 morts registrades dels 261 cassos reportats, i s'ha escampat a 7 de les 18 províncies a partir del [[19 d'abril]] de [[2005]]. |
| | | |
| == Govern i política == | | == Govern i política == |
Llínea 106: |
Llínea 106: |
| Angola permaneix com un país pobre. | | Angola permaneix com un país pobre. |
| | | |
− | L'eixecutiu del govern es compon del president, el Primer ministre i el Consell de ministres. Durant décades, el poder polític s'ha concentrat en la Presidència. El Consell de ministres, integrat per tots els ministres, es reunix regularment. Els governadors de les 18 províncies són designats per a servir al president. La llei constitucional de 1992, establix les llínies generals de l'estructura del govern i definix els drets i deures dels ciutadans. El sistema jurídic es basa en el portugués, pero és dèbil i molt fragmentat i els seus tribunals només estan presents en 12 dels 140 municipis. La Cort Suprema de Justícia actua com a tribunal d'apelació. Un Tribunal Constitucional de poder de revisió judicial mai ha sigut constituït. Les últimes eleccions parlamentàries es celebraren en setembre del 2008, sent guanyador el partit [[MPLA]], en el 81% dels vots. Estes eleccions foren les primeres des de 1992. | + | L'eixecutiu del govern es compon del president, el Primer ministre i el Consell de ministres. Durant décades, el poder polític s'ha concentrat en la Presidència. El Consell de ministres, integrat per tots els ministres, es reunix regularment. Els governadors de les 18 províncies són designats per a servir al president. La llei constitucional de [[1992]], establix les llínies generals de l'estructura del govern i definix els drets i deures dels ciutadans. El sistema jurídic es basa en el portugués, pero és dèbil i molt fragmentat i els seus tribunals només estan presents en 12 dels 140 municipis. La Cort Suprema de Justícia actua com a tribunal d'apelació. Un Tribunal Constitucional de poder de revisió judicial mai ha sigut constituït. Les últimes eleccions parlamentàries es celebraren en setembre del [[2008]], sent guanyador el partit [[MPLA]], en el 81% dels vots. Estes eleccions foren les primeres des de 1992. |
| | | |
| == Organisació polític-administrativa == | | == Organisació polític-administrativa == |
Llínea 156: |
Llínea 156: |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
− | [[Image:Angola carte es.png|thumb|200|Mapa d'Angola]] | + | [[Image:Angola carte es.png|thumb|200|<center>Mapa d'Angola</center>]] |
| Angola és un estat del suroest d'[[Àfrica]]. Llimita en la [[República del Congo]], [[República Democràtica del Congo]], [[Zàmbia]] i [[Namíbia]]. La seua costa, en més de 1.300 km, està situada en l'[[oceà Atlàntic]]. El seu interior està representat per un gran altiplà, en un major relleu en les zones de [[Bié]] i [[Huila|Huíla]], en la zona occidental. En este mateix altiplà naixen molts afluents del [[riu Congo]] i el [[riu Zeneze]]. En el suroest, prop de [[Namíbia]], la gran plana litoral és extremadament àrida, formant el desert de [[Moçâmedes]], contrastant en la zona nordest del país, que és molt més humida, on predomina un paisage de sabana. Al nort, en la zona de [[Cabinda]], poden trobar-se boscs tropicals. El país té una àrea total de 1.246.700 icm. | | Angola és un estat del suroest d'[[Àfrica]]. Llimita en la [[República del Congo]], [[República Democràtica del Congo]], [[Zàmbia]] i [[Namíbia]]. La seua costa, en més de 1.300 km, està situada en l'[[oceà Atlàntic]]. El seu interior està representat per un gran altiplà, en un major relleu en les zones de [[Bié]] i [[Huila|Huíla]], en la zona occidental. En este mateix altiplà naixen molts afluents del [[riu Congo]] i el [[riu Zeneze]]. En el suroest, prop de [[Namíbia]], la gran plana litoral és extremadament àrida, formant el desert de [[Moçâmedes]], contrastant en la zona nordest del país, que és molt més humida, on predomina un paisage de sabana. Al nort, en la zona de [[Cabinda]], poden trobar-se boscs tropicals. El país té una àrea total de 1.246.700 icm. |
| | | |
Llínea 166: |
Llínea 166: |
| En l'oest del país predomina la [[pradera de muntanya]], en la [[sabana del Gran Ataluse d'Angola]] en el noroest i el [[mosaic montanyés de selva i pradera d'Angola]] més al sur. | | En l'oest del país predomina la [[pradera de muntanya]], en la [[sabana del Gran Ataluse d'Angola]] en el noroest i el [[mosaic montanyés de selva i pradera d'Angola]] més al sur. |
| | | |
− | Cap al nort hi ha una transició de la sabana a la [[selva umbròfila]], en el [[mosaic de selva i sabana del Congo occidental]] i, al nordest, el [[mosaic de selva i sabana del Congo meridional]]. | + | Cap al nort hi ha una transició de la sabana a la [[selva umbròfila]], en el [[mosaic de selva i sabana del Congo occidental]] i, al nordest, el [[mosaic de selva i sabana del [[Congo]] meridional]]. |
| | | |
| En l'extrem noroest es troba el llímit meridional del [[manglar d'Àfrica central]] i en l'interior de l'enclavament de [[Cabinda]] apareix la [[selva costera equatorial atlàntica]]. | | En l'extrem noroest es troba el llímit meridional del [[manglar d'Àfrica central]] i en l'interior de l'enclavament de [[Cabinda]] apareix la [[selva costera equatorial atlàntica]]. |
| | | |
| == Economia == | | == Economia == |
− | Angola té una economia que es troba en el desorde degut a un quart de sigle de guerra casi contínua. A pesar dels seus recursos naturals abundants, la seua eixida ''per càpita'' està entre les més baixes del món. | + | Angola té una economia que es troba en el desorde degut a un quart de [[sigle]] de guerra casi contínua. A pesar dels seus recursos naturals abundants, la seua eixida ''per càpita'' està entre les més baixes del món. |
| | | |
− | L'agricultura de subsistència proporciona el soport principal per al 85% de la població. La producció és vital per a l'economia, que contribuïx aproximadament el 45% al [[PIB]] i el 90% de les exportacions. No obstant a pesar d'haver firmat un acort de pau en novembre de [[1994]], la violència seguix, millons de mines permaneixen soterrades en les terres, per lo qual molts grangers estan poc disposts a tornar als seus camps. Per consegüent, la major part de l'aliment del país encara ha de ser importat. A pesar del pas de la guerra civil de l'any [[1998]], l'economia va créixer un 4% estimat en [[1999]]. El govern introduí noves denominacions monetàries en 1999, incloent 1 i 5 ''kwanzas''. | + | L'agricultura de subsistència proporciona el soport principal per al 85% de la població. La producció és vital per a l'economia, que contribuïx aproximadament el 45% al [[PIB]] i el 90% de les exportacions. No obstant a pesar d'haver firmat un acort de pau en [[novembre]] de [[1994]], la violència seguix, millons de mines permaneixen soterrades en les terres, per lo qual molts grangers estan poc disposts a tornar als seus camps. Per consegüent, la major part de l'aliment del país encara ha de ser importat. A pesar del pas de la guerra civil de l'any [[1998]], l'economia va créixer un 4% estimat en [[1999]]. El govern introduí noves denominacions monetàries en [[1999]], incloent 1 i 5 ''kwanzas''. |
| | | |
− | Angola és el segon país d'Àfrica en major creiximent econòmic en les últimes décades. L'any 2004, l'Eximbank de [[China]] aprovà un crèdit de 2 000 millons de dolares, per a la millora de les infraestructures d'Angola. La producció de petròleu en 2005 va conseguir la sifra de 1.400.000 barrils de cru, en una previsió de més de 2.000.000 de barrils per a finals d'esta década. L'explotació del petròleu s'ha consolidat en un conglomerat d'empreses denominat [[Senangol Group]], propietat del Govern d'Angola. El 14 de decembre del 2006 Angola fon admesa en l'[[OPEP]], adquirint la condició de nou membre el 1 de març del 2007. L'economia d'Angola va créixer el 18% en 2005, el 26% en 2006 i el 17% en 2007. A pesar d'este creiximent econòmic, i l'estabilitat econòmic conseguit l'any 2002, afronta grans problemes socials i econòmics com a conseqüència dels conflictes continus des de 1961. | + | Angola és el segon país d'Àfrica en major creiximent econòmic en les últimes décades. L'[[any]] [[2004]], l'Eximbank de [[China]] aprovà un crèdit de 2 000 millons de dolares, per a la millora de les infraestructures d'Angola. La producció de petròleu en 2005 va conseguir la sifra de 1.400.000 barrils de cru, en una previsió de més de 2.000.000 de barrils per a finals d'esta década. L'explotació del petròleu s'ha consolidat en un conglomerat d'empreses denominat [[Senangol Group]], propietat del Govern d'Angola. El 14 de [[decembre]] del [[2006]] Angola fon admesa en l'[[OPEP]], adquirint la condició de nou membre el 1 de [[març]] del [[2007]]. L'economia d'Angola va créixer el 18% en [[2005]], el 26% en 2006 i el 17% en 2007. A pesar d'este creiximent econòmic, i l'estabilitat econòmic conseguit l'any 2002, afronta grans problemes socials i econòmics com a conseqüència dels conflictes continus des de [[1961]]. |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
Llínea 211: |
Llínea 211: |
| | | |
| * [[Companhia de Dança Contemporânea d'Angola]][http://www.cdcangola.com] | | * [[Companhia de Dança Contemporânea d'Angola]][http://www.cdcangola.com] |
− | Lo més rellevant de les manifestacions culturals d'Angola són les recialles de les construccions colonials portugueses. En Luanda, la capital, es distinguix la Fortalea de Sao Pedro. No cal oblidar que entre els sigles XVII i XIX, Angola fon una de les basses més importants de la tracta d'esclaus. Allí eren embarcats, principalment, bantús, destinats a les plantacions de la canya de sucre de Brasil. | + | Lo més rellevant de les manifestacions culturals d'Angola són les recialles de les construccions colonials portugueses. En Luanda, la capital, es distinguix la Fortalea de Sao Pedro. No cal oblidar que entre els sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XIX|XIX]], Angola fon una de les basses més importants de la tracta d'esclaus. Allí eren embarcats, principalment, bantús, destinats a les plantacions de la [[sucre|canya de sucre]] de [[Brasil]]. |
| Entre les manifestacions actuals hi ha que resaltar els treballs artesanals de les ètnies bantús, quioco i mbundu. | | Entre les manifestacions actuals hi ha que resaltar els treballs artesanals de les ètnies bantús, quioco i mbundu. |
| | | |
Llínea 250: |
Llínea 250: |
| * [[Image:313px-Soccerball svg.png|20px]] [[Selecció de fútbol de {{PAGENAME}}|Selecció de Fútbol]] | | * [[Image:313px-Soccerball svg.png|20px]] [[Selecció de fútbol de {{PAGENAME}}|Selecció de Fútbol]] |
| | | |
− | El deport més popular del país. La [[Selecció de fútbol de {{PAGENAME}}|selecció nacional Angolenya de fútbol]] va conseguir classificar-se per al [[Copa Mundial de Fútbol de 2006|mundial de 2006]], celebrat en [[Alemanya]], on tingué una digna actuació a l'empatar en [[Selecció de fútbol de Mèxic|Mèxic]] (0:0) i [[Selecció de fútbol d'Iran|Iran]] (1:1), més una mínima derrota en sa mare pàtria [[Selecció de fútbol de Portugal|Portugal]] (0:1). Finalisant aixina en el tercer lloc del Grup D (després de Portugal i Mèxic) i quedant eliminada. | + | El deport més popular del país. La [[Selecció de fútbol de {{PAGENAME}}|selecció nacional Angolenya de fútbol]] va conseguir classificar-se per al [[Copa Mundial de Fútbol de 2006|mundial de 2006]], celebrat en [[Alemanya]], on tingué una digna actuació a l'empatar en [[Selecció de fútbol de Mèxic|Mèxic]] (0:0) i [[Selecció de fútbol d'Iran|Iran]] (1:1), més una mínima derrota en sa mare pàtria [[Selecció de fútbol de Portugal|Portugal]] (0:1). Finalisant aixina en el tercer lloc del Grup D (després de [[Portugal]] i [[Mèxic]]) i quedant eliminada. |
| | | |
| D'atra banda, hi han 3 competicions en el fútbol Angoleny: | | D'atra banda, hi han 3 competicions en el fútbol Angoleny: |
| | | |
− | * [[Girabola]]: Nom Donat aixina al Campeonat Angoleny de Fútbol. L'equip en més giraboles és el [[Atlètic Petrolis de Luanda|Petro Atlètic]] en 14. El més gran golejador de Girabola és [[Carlos Alves]] que va convertir 29 tants en el [[Clube Desportivo Primeiro d'Agosto|Primeiro d'agost]] en la temporada 1980. | + | * [[Girabola]]: Nom Donat aixina al Campeonat Angoleny de Fútbol. L'equip en més giraboles és el [[Atlètic Petrolis de Luanda|Petro Atlètic]] en 14. El més gran golejador de Girabola és [[Carlos Alves]] que va convertir 29 tants en el [[Clube Desportivo Primeiro d'Agosto|Primeiro d'agost]] en la temporada [[1980]]. |
| | | |
| * [[Copa Angolenya de Fútbol]]: L'equip en més copes és el [[Atlètic Petrolis de Luanda|Petro Atlètic]] en 8 alçaments. | | * [[Copa Angolenya de Fútbol]]: L'equip en més copes és el [[Atlètic Petrolis de Luanda|Petro Atlètic]] en 8 alçaments. |