Canvis

== Els primers anys ==

== Els primers anys ==

Manuel José Joaquín del Corazón de Jesús Belgrano, aixina era el seu nom complet, naixque en [[Buenos Aires]] el 3 de juny de [[1770]], fill  de Domingo Belgrano i Pérez (o Peri) i de María Josefa González Casero.

Manuel José Joaquín del Corazón de Jesús Belgrano, aixina era el seu nom complet, naixque en [[Buenos Aires]] el 3 de [[juny]] de [[1770]], fill  de Domingo Belgrano i Pérez (o Peri) i de María Josefa González Casero.

El jove Belgrano estudià en el Real Colege de San Carlos i despres en l'Universitats de [[Salamanca]] i [[Valladolit]]. En [[1793]] Belgrano va rebre el titul d'advocat i en [[1794]], ya en [[Buenos Aires]], va assumir a l'edat de 23 anys com primer secretari del Consolat, creant escoles de Dibuix, de Matemàtiques i Nautica.

El jove Belgrano estudià en el Real Colege de San Carlos i despres en l'Universitats de [[Salamanca]] i [[Valladolit]]. En [[1793]] Belgrano va rebre el titul d'advocat i en [[1794]], ya en [[Buenos Aires]], va assumir a l'edat de 23 anys com primer secretari del Consulat, creant escoles de Dibuix, de Matemàtiques i Nautica.

En l'any [[1806]] es produixen les primeres invasions angleses. L'acontenyiment despertà el patriotisme del jove advocat, qui trobà en la faena de promoure l'independencia. Sense haver vestit mai un uniforme, ni haver rebut instruccio, es fiu militar. Els succes europeus auspiciaren la revolucio i Belgrano complix un paper protagonic en la [[Revolucio de Maig]] i es nomenat vocal.  Mes tart, recordara els succes de maig de [[1810]] en estes paraules: "Se venceren al fi totes les dificultats, que mes presentaven l'estat dels meus paisans que una atra cosa, i encara que no va seguir la cosa pel rumbo que m'havia propost, va apareixer una junta, de la que yo era vocal, sense saber com ni per on, en que no tingui poc sentiment."

En l'any [[1806]] es produixen les primeres invasions angleses. L'acontenyiment despertà el patriotisme del jove advocat, qui trobà en la faena de promoure l'independencia. Sense haver vestit mai un uniforme, ni haver rebut instruccio, es fiu militar. Els succes europeus auspiciaren la revolucio i Belgrano complix un paper protagonic en la [[Revolucio de Maig]] i es nomenat vocal.  Més tart, recordara els succes de maig de [[1810]] en estes paraules: "Se venceren al fi totes les dificultats, que mes presentaven l'estat dels meus paisans que una atra cosa, i encara que no va seguir la cosa pel rumbo que m'havia propost, va apareixer una junta, de la que yo era vocal, sense saber com ni per on, en que no tingui poc sentiment."

== Carrera militar ==

== Carrera militar ==

Instalada la [[Primera Junta de Govern]], se'l convocà per a dirigir una campanya militar al [[Paraguai]], a fi de propagar l'ideal de la revolucio, a pesar de la seua escasa experiencia militar. Es derrotat en les batalles de Tacuari i Paraguari.

Instalada la [[Primera Junta de Govern]], se'l convocà per a dirigir una campanya militar al [[Paraguai]], a fi de propagar l'ideal de la revolució, a pesar de la seua escasa experiencia militar. És derrotat en les batalles de Tacuari i Paraguari.

Despres, en un intent de contindre les excursions de les naus espanyoles que assolaven els pobles de les costes del [[riu Paranà]], s'instalaren dos bateries d'artilleria en les rodalies de [[Rosario]], en el seu transcurs creà la bandera el 27 de febrer de [[1812]]. Es designat Comandant i Cap de l'Eixercit del Nort.  

Després, en un intent de contindre les excursions de les naus espanyoles que assolaven els pobles de les costes del [[riu Paranà]], s'instalaren dos bateries d'artilleria en les rodalies de [[Rosario]], en el seu transcurs creà la bandera el 27 de febrer de [[1812]]. Es designat Comandant i Cap de l'Eixercit del Nort.  

En motiu del segon aniversari de la [[Revolucio de Maig]], Belgrano fa beneir la bandera en [[Jujuy]] pel canonge [[Juan Ignacio Gorriti]]. A finals de juny començà el alvanç cap al sur.

En motiu del segon aniversari de la [[Revolucio de Maig]], Belgrano fa beneir la bandera en [[Jujuy]] pel canonge [[Juan Ignacio Gorriti]]. A finals de juny començà el alvanç cap al sur.

En esta situacio, Belgrano va rebre del Triumvirat l'orde de replegar-se, sense presentar batalla, cap a Cordova. Eixa retirada es coneguda com l'[[Exodo Jujeny]]: ordenà als pobladors de [[Jujuy]] a seguir-ho, destruint tot quan poguera ser util a l'enemic.

En esta situacio, Belgrano va rebre del Triumvirat l'orde de replegar-se, sense presentar batalla, cap a Cordova. Eixa retirada es coneguda com l'[[Exodo Jujeny]]: ordenà als pobladors de [[Jujuy]] a seguir-ho, destruint tot quan poguera ser util a l'enemic.

== La diplomacia ==

== La diplomacia ==

Destituït de l'autoritat militar, va seguir prestant servicis a la causa argentina diplomatic, puix en [[1814]]-[[1815]] fon enviat ad [[Europa]] per a negociar el reconeiximent de l'Independencia (sense resultat). Torna al país en juliol de [[1816]] i viaja a [[Tucumán]] per a participar dels success independentistes, on te un alt protagonisme. Tres dies ans de la declaracio de l'Independencia (9 de juliol de [[1816]]), declama avant els congressistes i insta a declarar quant ans l'Independencia.  

Destituït de l'autoritat militar, va seguir prestant servicis a la causa argentina diplomatic, puix en [[1814]]-[[1815]] fon enviat ad [[Europa]] per a negociar el reconeiximent de l'Independencia (sense resultat). Torna al país en juliol de [[1816]] i viaja a [[Tucumán]] per a participar dels success independentistes, on te un alt protagonisme. Tres dies ans de la declaracio de l'Independencia (9 de [[juliol]] de [[1816]]), declama avant els congressistes i insta a declarar quant ans l'Independencia.  

== Els ultims anys ==

== Els ultims anys ==

En agost de [[1816]] novament es designat cap de l'Eixercit del Nort; pero no va poder organisar una quarta expedicio a l'[[Alt Peru]], solament alcançà a enviar al coronel La Madrid en una expedicio, en març de [[1817]], fins les rodalies de [[Tarija]]. Pero La Madrid, despres d'una victoria, i en apenes 400 homens, atacà [[Chuquisaca]] per sorpresa. Fon derrotat i va tindre que fugir per la serra i la selva, tornant a [[Tucumán]] pel cami d'[[Orán]].

En [[agost]] de [[1816]] novament es designat cap de l'Eixercit del Nort; pero no va poder organisar una quarta expedicio a l'[[Alt Peru]], solament alcançà a enviar al coronel La Madrid en una expedicio, en març de [[1817]], fins les rodalies de [[Tarija]]. Pero La Madrid, despres d'una victoria, i en apenes 400 homens, atacà [[Chuquisaca]] per sorpresa. Fon derrotat i va tindre que fugir per la serra i la selva, tornant a [[Tucumán]] pel cami d'[[Orán]].

A mijans de [[1819]], el govern l'ordenà que l'Eixercit del Nort i el dels Andes abandonaren la lluita contra els realistes per ad atacar les rebelies provincials, llavors ordenà a les seues tropes iniciar la marcha cap al sur, pero demanà llicencia per malaltia i delegà l'autoritat en el seu segon, Francisco Fernández de la Cruz.

A mijans de [[1819]], el govern l'ordenà que l'Eixercit del Nort i el dels Andes abandonaren la lluita contra els realistes per ad atacar les rebelies provincials, llavors ordenà a les seues tropes iniciar la marcha cap al sur, pero demanà llicencia per malaltia i delegà l'autoritat en el seu segon, Francisco Fernández de la Cruz.

Partix cap a [[Buenos Aires]] i arriba en el mes de març. Afligit per una grau malaltia (hidropesía) durant mes de quatre anys, i encara en la seua plenitut, va fallir el 20 de juny de [[1820]], empobrit i llunt de la seua familia.

Partix cap a [[Buenos Aires]] i arriba en el mes de març. Afligit per una grau malaltia (hidropesía) durant mes de quatre anys, i encara en la seua plenitut, va fallir el 20 de [[juny]] de [[1820]], empobrit i llunt de la seua familia.

[[Categoria:Guerra de l'Independència Argentina]]

[[Categoria:Guerra de l'Independència Argentina]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Argentins]]

[[Categoria:Argentins]]