Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3936 bytes afegits ,  13 decembre
Pàgina nova, en el contingut: «'''Adriana Lastra Fernández''' (Ribadesella, Astúries, 30 de març de 1979), és una política espanyola del Partit Socialiste Obrer Espanyo…»
'''Adriana Lastra Fernández''' ([[Ribadesella]], [[Astúries]], [[30 de març]] de [[1979]]), és una política espanyola del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE), fon vicesecretària general de dit partit entre juny de [[2017]] i juliol de [[2022]]. És [[Delegació del Govern (Espanya)|delegada del Govern]] en Astúries des de [[2024]].

== Biografia ==

Naixcuda en la localitat asturiana de Ribadesella, cursà estudis d'Antropologia Social, encara que no acabà la carrera. Als díhuit anys es va afiliar a les Joventuts Socialistes de Ribadesella, passant a ser la seua secretària general a l'any següent, en [[1999]], fins a [[2004]], quan és nomenada secretària de Moviments Socials i ONG, i, entre [[2008]] i [[2012]], secretària de Política Municipal de la FSA-PSOE.

En les eleccions autonòmiques de [[2007]] fon elegida diputada en la Junta General del [[Principat d'Astúries]] per la circumscripció oriental, havent eixercit com a portaveu del Grup Socialiste en la Comissió de Presidència, Justícia i Igualtat en la llegislatura. Fon reelegida en les eleccions autonòmiques de [[2011]] i en les eleccions anticipades de [[2012]].

En les eleccions generals de [[2015]], encapçalà la llista al [[Congrés dels Diputats]] pel [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] en el Principat d'Astúries, despuix de ser designada pel Comité Autonòmic de la FSA-PSOE i fon elegida diputada.

En les eleccions generals de [[2016]], tornà a encapçalar de nou la llista al Congrés dels Diputats pel Partit Socialiste Obrer Espanyol en el Principat d'Astúries i també fon elegida diputada.

Des del 27 de juliol de [[2014]] fins a octubre de [[2016]] fon secretària de Política Municipal del PSOE. L'1 d'octubre de [[2016]] es va sometre a votació en el Comité Federal del PSOE (màxim orgue del partit entre congressos) la proposta del seu secretari general, [[Pedro Sánchez]], de celebrar d'un Congrés Extraordinari en caràcter urgent, que fon rebujada i desencadenà la dimissió de Sánchez, nomenant-se una Comissió Gestora per a dirigir temporalment el partit.

Des de la seua eixida de la direcció Lastra va expressar el seu contundent rebuig a la decisió del partit d'abstindre's en l'investidura de [[Mariano Rajoy]] del [[Partit Popular]] (PP) com a president.

Adriana Lastra fon un dels respals determinants en la decisió de Pedro Sánchez de concórrer a les primàries de [[2017]] per a recuperar el liderage del PSOE i jugà un paper essencial en la campanya del candidat, basada en el rebuig al proyecte ideològic del PP i en l'importància de les bases socialistes per a recuperar el partit. Despuix de ser novament elegit Pedro Sánchez com a secretari general del partit en dites primàries, en més del 50% dels vots, es va celebrar un nou congrés del PSOE en el que Lastra fon nomenada vicesecretària general i mà dreta de Sánchez.

En l'any [[2018]], despuix de l'elecció de Sánchez com a president del Govern, fon nomenada portaveu del Grup Parlamentari Socialiste en substitució de [[Margarita Robles]], convertint-se en la persona més jove en ocupar este càrrec en l'història del partit. Fon substituïda per [[Héctor Gómez Hernández]] el 8 de setembre de [[2021]].

El 18 de juliol de [[2022]] dimití com a vicesecretària general del PSOE, alegant motius personals pel seu embaràs.

El 29 de maig de [[2023]] fon nomenada vicesecretària general d'Acció Política i Institucional de la Federació Socialista Asturiana. En les eleccions generals del 23 de juliol de 2023 fon la cap de llista del PSOE al Congrés dels Diputats per Astúries. Va revalidar el seu escan i, posteriorment, fon nomenada presidenta de la Comissió del Pacte d'Estat en matèria de Violència de Gènero.

En juliol de [[2024]] fon nomenada delegada del Govern en Astúries.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Adriana_Lastra Adriana Lastra en Wikipedia]
26 718

edicions

Menú de navegació