Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image: Black_Ford_Fiesta_X100_-_008.jpg|thumb|right|200px|Logotip Ford]] | + | [[Image: Black_Ford_Fiesta_X100_-_008.jpg|thumb|right|200px|<center>Logotip Ford</center>]] |
− | [[Image: Ford_T.jpg|thumb|300px|Ford T]] | + | [[Image: Ford_T.jpg|thumb|300px|<center>Ford T</center>]] |
| '''Ford Motor Company''' (a sovint nomenada simplement '''Ford''' o '''Ford's''') és una [[empresa multinacional]] d'[[Estats Units]] constructora d'[[automòvil]]s en base en [[Dearborn]], [[Míchigan]], [[Estats Units]]. Fon fundada en el 16 de juny de 1903 per [[Henry Ford]] en [[Detroit]], [[Míchigan]]. Segons la revista [[Fortune]], [[DaimlerChrysler]] i [[Toyota]] Motor superaren a Ford situant-se com el segon i tercer grup de constructors d'automòvils mundial en més ingressos en 2004 respectivament. Durant molts anys Ford fon el número dos global per darrere de [[General Motors]]. Ford continua següent una de les 500 més grans corporacions per ingressos. | | '''Ford Motor Company''' (a sovint nomenada simplement '''Ford''' o '''Ford's''') és una [[empresa multinacional]] d'[[Estats Units]] constructora d'[[automòvil]]s en base en [[Dearborn]], [[Míchigan]], [[Estats Units]]. Fon fundada en el 16 de juny de 1903 per [[Henry Ford]] en [[Detroit]], [[Míchigan]]. Segons la revista [[Fortune]], [[DaimlerChrysler]] i [[Toyota]] Motor superaren a Ford situant-se com el segon i tercer grup de constructors d'automòvils mundial en més ingressos en 2004 respectivament. Durant molts anys Ford fon el número dos global per darrere de [[General Motors]]. Ford continua següent una de les 500 més grans corporacions per ingressos. |
| | | |
Llínea 29: |
Llínea 29: |
| Per a 1918 la mitat dels coches en EE.UU. eren el model T de Ford. Ford escrigué en la seua [[autobiografia]] que «qualsevol client pot tindre el coche del color que vullga sempre i quant siga negre».<ref>[http://www.gutenberg.org/dirs/etext05/hnfrd10.txt Ford: ''My Life and Work''], capítul 4.</ref> Fins a l'invenció de la cadena de ensamblage, en la que el color que s'utilisava era el negre perque tenia un temps de secat més curt, sí que hagué Ford T en atres colors, incloent el roig. El disseny fon ferventment impulsat i defés per Henry Ford, i la seua producció continuà fins a finals de 1927. La producció total final fon de 15.007.034 unitats, récort que se mantingué durant els següents 45 anys. | | Per a 1918 la mitat dels coches en EE.UU. eren el model T de Ford. Ford escrigué en la seua [[autobiografia]] que «qualsevol client pot tindre el coche del color que vullga sempre i quant siga negre».<ref>[http://www.gutenberg.org/dirs/etext05/hnfrd10.txt Ford: ''My Life and Work''], capítul 4.</ref> Fins a l'invenció de la cadena de ensamblage, en la que el color que s'utilisava era el negre perque tenia un temps de secat més curt, sí que hagué Ford T en atres colors, incloent el roig. El disseny fon ferventment impulsat i defés per Henry Ford, i la seua producció continuà fins a finals de 1927. La producció total final fon de 15.007.034 unitats, récort que se mantingué durant els següents 45 anys. |
| | | |
− | [[Image: Late model Ford Model T.jpg|thumb|300px|Un dels últims models del Ford T.]] | + | [[Image: Late model Ford Model T.jpg|thumb|300px|<center>Un dels últims models del Ford T.</center>]] |
| La fabricació en cadena, en la que Ford revolucionà l'industria automovilística, era una aposta arriscada, puix només resultaria viable si se trobava una demanda capaç d'absorbir la seua massiva producció; les dimensions del mercat estatunidenc oferien un marc propici, pero ademés Ford evaluà correctament la capacitat adquisitiva de l'home mig estatunidenc a les portes de la societat de consum. Sempre que existira eixa demanda, la fabricació en cadena permetria aforrar pèrdues de temps de treball, al no tindre que desplaçar-se els obrers d'un lloc a atre de la fàbrica, duent fins a l'extrem les recomanacions de «l'organisació científica del treball» de [[Frederick W. Taylor]]. | | La fabricació en cadena, en la que Ford revolucionà l'industria automovilística, era una aposta arriscada, puix només resultaria viable si se trobava una demanda capaç d'absorbir la seua massiva producció; les dimensions del mercat estatunidenc oferien un marc propici, pero ademés Ford evaluà correctament la capacitat adquisitiva de l'home mig estatunidenc a les portes de la societat de consum. Sempre que existira eixa demanda, la fabricació en cadena permetria aforrar pèrdues de temps de treball, al no tindre que desplaçar-se els obrers d'un lloc a atre de la fàbrica, duent fins a l'extrem les recomanacions de «l'organisació científica del treball» de [[Frederick W. Taylor]]. |
| | | |