Canvis

== Història ==

== Història ==

L'escut procedix del sagell otorgat per [[Jaime I d'Aragó]] als prohomens de [[Mallorca]] en [[1269]], concessió confirmada per [[Sancho I de Mallorca]] en [[1312]], quan est afegí l'escut real i extengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la [[Guerra de Successió]] l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acavant l'escut es convertí en el de la ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. Després de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per [[Martí I d'Aragón|Martí I]] del privilegi d'usar la vibra real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà la divisa sobre son propi escut a lo llarc del [[XVII|sigle XVI]]. Identificada la cimera en Jaume I i representada des del [[sigle XVII]] com un mosseguello o rat penat, es un símbol presente tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils.

L'escut procedix del sagell otorgat per [[Jaime I d'Aragó]] als prohomens de [[Mallorca]] en [[1269]], concessió confirmada per [[Sancho I de Mallorca]] en [[1312]], quan est afegí l'escut real i extengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la [[Guerra de Successió]] l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acavant l'escut es convertí en el de la ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. Després de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per [[Martí I d'Aragón|Martí I]] del privilegi d'usar la vibra real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà la divisa sobre son propi escut a lo llarc del [[XVII|sigle XVI]]. Identificada la cimera en [[Jaume I]] i representada des del [[sigle XVII]] com un mosseguello o rat penat, es un símbol presente tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils.

Ademés, l'escut de Palma s'ha usat com escut de la Diputació Provincial de les Balears, tant en quatre pals com en dos, i hui s'usa pel [[Consell Insular de Mallorca]]; pero, en est últim cas, s'han fet algunes modificacions modernes de clara intencionalitat pancatalanista. Per eixemple, la superposició dels dos escuts i l'us de la corona condal és una imitació de l'actual escut de la Diputació Provincial de Barcelona; i hui l' escut de Palma ostenta quatre pals, i el Consell Insular de Mallorca, dos, en lloc de les tres que tenía quan Mallorca fon un regne.  

Ademés, l'escut de Palma s'ha usat com escut de la Diputació Provincial de les Balears, tant en quatre pals com en dos, i hui s'usa pel [[Consell Insular de Mallorca]]; pero, en est últim cas, s'han fet algunes modificacions modernes de clara intencionalitat pancatalanista. Per eixemple, la superposició dels dos escuts i l'us de la corona condal és una imitació de l'actual escut de la Diputació Provincial de Barcelona; i hui l' escut de Palma ostenta quatre pals, i el Consell Insular de Mallorca, dos, en lloc de les tres que tenía quan Mallorca fon un regne.  

L'[[Palma de Mallorca#Ajuntament|Ajuntament de Palma de Mallorca]] ha adaptat l'escut a sa image corporativa. Est escut porta un mosseguello d'igual color que la corona (és dir, dorat), i canvia el [[ribet]] empleat en la segona mitat del siglo XX per una més senzilla, dorada pero separada dels margens de l'escut.  

L'[[Palma de Mallorca#Ajuntament|Ajuntament de Palma de Mallorca]] ha adaptat l'escut a sa image corporativa. Est escut porta un mosseguello d'igual color que la corona (és dir, dorat), i canvia el [[ribet]] empleat en la segona mitat del [[sigle XX]] per una més senzilla, dorada pero separada dels margens de l'escut.  

En esta versió, tampoc es tanca la corona en diademes.

En esta versió, tampoc es tanca la corona en diademes.