| L''''aljama''' (de l'[[àrap]] ''al-yama'a'', la congregació.), eren les entitats autònomes (en [[hebreu]] ''cahal'') en les que s'agrupaven les comunitats judeues durant l'[[Edat Mija]] en la [[península ibèrica]] i les [[illes Balears]] en les que es regien la vida dels seus membres, vigilant que les seues costums i la seua moral s'ajustaren a lo establit per la religió judeua. «Cobrava els seus propis imposts, gravant sobretot el consum de [[vi]], ordenava la vida econòmica dels seus membres, regulava les construccions en els barris judeus, autorisava l'obertura de noves tendes, prohibia el joc, assistia als pobres i procurava l'ensenyança als fills de les famílies humils». | | L''''aljama''' (de l'[[àrap]] ''al-yama'a'', la congregació.), eren les entitats autònomes (en [[hebreu]] ''cahal'') en les que s'agrupaven les comunitats judeues durant l'[[Edat Mija]] en la [[península ibèrica]] i les [[illes Balears]] en les que es regien la vida dels seus membres, vigilant que les seues costums i la seua moral s'ajustaren a lo establit per la religió judeua. «Cobrava els seus propis imposts, gravant sobretot el consum de [[vi]], ordenava la vida econòmica dels seus membres, regulava les construccions en els barris judeus, autorisava l'obertura de noves tendes, prohibia el joc, assistia als pobres i procurava l'ensenyança als fills de les famílies humils». |