2519
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «Un '''municipi''' es una entitat administrativa que pot agrupar una sola localitat o varies; podent fer referència a una ciutat, ...».
Un '''municipi''' es una [[entitat subnacional|entitat administrativa]] que pot agrupar una sola [[localitat]] o varies; podent fer referència a una [[ciutat]], [[poble (rural)|poble]] o [[aldea]], o a una agrupació dels mateixos.
El municipi esta compost per un [[territori]] clarament definit per un [[terme municipal]] de llímits fixats (encara que a vegades no es continu territorialment, podent estendre's fora dels seus llímits ab [[enclau]]s y presentant [[enclau]]s d'atres municipis); y la [[població]] que l'habita (regulada juridicament per instruments estadístics com el [[padró municipal]] y mecanismes que otorguen drets, com el ''aveïnament'' o ''veïnat llegal'', que només considera [[veí]] al habitant que complixca determinades característiques -orige o antiguetat- y no al mero [[resident]]).
El municipi esta regit per un òrgan colegiat denominat [[ajuntament]], [[municipalitat]], [[alcaldia]] o [[consell municipal|consell]]; encapçalat per una institució unipersonal: l' [[alcalde]] (en el [[Antic Regim en Espanya]] havia un alcalde per l' ''estat noble'' y atre per l' ''estat pla''; y en les principals ciutats un [[corregidor]] designat per el rei). Per extensió, també se gasta el terme ''municipi'' per a referir-se al ajuntament o municipalitat en sí. En la majoria d' [[Estat]]s moderns, un municipi es la divisió administrativa més chicoteta que poseix els seus propis dirigents [[representació|representatius]], [[elecció|elegits]] [[democràcia|democràticament]]. En alguns municipis espanyols encara funciona el regim migeval de govern, gestió y decisió per participació assambleària denominat ''[[consell obert]]''.
En l' [[Antiga Roma]], un ''[[municipium]]'' (paraula [[llatí|llatina]] que origina la valenciana "municipi") era una ciutat lliure que es governava per les seues pròpies [[llei]]s; encara que els seus habitants fruïen de moltes distintes situacions jurídiques, puix obtenien els seus drets no per la seua residencia en ella, sino per la possessió de la [[ciutadana romana]], la condició de llibertat o [[esclavitut]], etc.
En alguns països, les entitats equivalents als municipis son dites "[[comune]]s" (per eixemple, la [[comuna francesa|''commune'' francesa]], la [[Municipis d'Itàlia|''comune'' italiana]] o la ''kommun'' sueca). El terme prove de la [[comuna migeval]] ([[Ciutats-estat italianes]], [[Ciutat Imperial Lliure]]).
== Mire també ==
* [[Aldea]]
* [[Alfoz]]
* ''[[Borough]]''
* [[Ciudad]]
* [[Comuna]]
* [[Condat]]
* [[EATIM]]
* [[Gemeinde]]
* [[Localitat]]
* ''[[Municipium]]''
* [[Municipalisme llibertari]]
* [[Pedania]]
* [[Poble (rural)|Poble]]
* [[Terme municipal]]
[[Categoria:Entitats subnacionals]]
[[Categoria:Administració local]]
[[Categoria:Térmens de geografia]]
El municipi esta compost per un [[territori]] clarament definit per un [[terme municipal]] de llímits fixats (encara que a vegades no es continu territorialment, podent estendre's fora dels seus llímits ab [[enclau]]s y presentant [[enclau]]s d'atres municipis); y la [[població]] que l'habita (regulada juridicament per instruments estadístics com el [[padró municipal]] y mecanismes que otorguen drets, com el ''aveïnament'' o ''veïnat llegal'', que només considera [[veí]] al habitant que complixca determinades característiques -orige o antiguetat- y no al mero [[resident]]).
El municipi esta regit per un òrgan colegiat denominat [[ajuntament]], [[municipalitat]], [[alcaldia]] o [[consell municipal|consell]]; encapçalat per una institució unipersonal: l' [[alcalde]] (en el [[Antic Regim en Espanya]] havia un alcalde per l' ''estat noble'' y atre per l' ''estat pla''; y en les principals ciutats un [[corregidor]] designat per el rei). Per extensió, també se gasta el terme ''municipi'' per a referir-se al ajuntament o municipalitat en sí. En la majoria d' [[Estat]]s moderns, un municipi es la divisió administrativa més chicoteta que poseix els seus propis dirigents [[representació|representatius]], [[elecció|elegits]] [[democràcia|democràticament]]. En alguns municipis espanyols encara funciona el regim migeval de govern, gestió y decisió per participació assambleària denominat ''[[consell obert]]''.
En l' [[Antiga Roma]], un ''[[municipium]]'' (paraula [[llatí|llatina]] que origina la valenciana "municipi") era una ciutat lliure que es governava per les seues pròpies [[llei]]s; encara que els seus habitants fruïen de moltes distintes situacions jurídiques, puix obtenien els seus drets no per la seua residencia en ella, sino per la possessió de la [[ciutadana romana]], la condició de llibertat o [[esclavitut]], etc.
En alguns països, les entitats equivalents als municipis son dites "[[comune]]s" (per eixemple, la [[comuna francesa|''commune'' francesa]], la [[Municipis d'Itàlia|''comune'' italiana]] o la ''kommun'' sueca). El terme prove de la [[comuna migeval]] ([[Ciutats-estat italianes]], [[Ciutat Imperial Lliure]]).
== Mire també ==
* [[Aldea]]
* [[Alfoz]]
* ''[[Borough]]''
* [[Ciudad]]
* [[Comuna]]
* [[Condat]]
* [[EATIM]]
* [[Gemeinde]]
* [[Localitat]]
* ''[[Municipium]]''
* [[Municipalisme llibertari]]
* [[Pedania]]
* [[Poble (rural)|Poble]]
* [[Terme municipal]]
[[Categoria:Entitats subnacionals]]
[[Categoria:Administració local]]
[[Categoria:Térmens de geografia]]