Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Matemàtica''' o '''matemàtiques''' (del llati mathematĭca, i este del grec μαθηματικά, derivat de μάθημα, coneiximent)es la ciència que tracta i estudia les propietats i relacions que involucren als ents abstractes, com són els números i figures geometriques, per mig de notacions basiques exactes i del raonament logic. | + | '''Matemàtica''' o '''matemàtiques''' (del llati mathematĭca, i este del grec μαθηματικά, derivat de μάθημα, coneiximent) és la ciència que tracta i estudia les propietats i relacions que involucren als ents abstractes, com són els números i figures geometriques, per mig de notacions bàsiques exactes i del raonament llògic. |
− | Les matemàtiques sorgiren com a conseqüencia d'algunes necesitats de l'home, entre elles, fer els calculs inherents a l'activitat comercial; per a medir la [[terra]] i per a poder predir alguns fenomens astronomics. Moltes diuen que estes necessitats foren les que provocaren la subdivisió actual de les matemàtiques, en estudi de la cantitat, estructura, canvi i espai. | + | Les matemàtiques sorgiren com a conseqüència d'algunes necessitats de l'home, entre elles, fer els càlculs inherents a l'activitat comercial; per a medir la [[terra]] i per a poder predir alguns fenòmens astronòmics. Molts diuen que estes necessitats foren les que provocaren la subdivisió actual de les matemàtiques, en estudi de la cantitat, estructura, canvi i espai. |
| | | |
| | | |
| == Historia == | | == Historia == |
− | Es molt probable que l'home ha desenrrollat conceptes matemàtiques ans de l'aparició de l'escritura. | + | Es probable que l'home haja desenrrollat conceptes matemàtics ans que l'escritura. El primer objecte reconegut que certifica el desenrroll de les matemàtiques com a coneiximent transmitit per les primeres civilisacions està vinculat ad aplicacions especifiques: el comerci, la gestió de las collites, la mida de les superfícies, la predicció dels acontenyiments astronomics, i a voltes l' eixecució de rituals religiosos. |
− | El primer objecte reconegut que certifica el desenrroll de matemàticas com coneixença transmitit en les primeres civilisacions esta vinculat ad aplicacions especifiques: el comerci, la gestio de las collites, la mida de les superficies, la predicció dels acontenyments astronomics, i a vegades l' eixecució de rituals religiosos. | |
| | | |
− | La primera evolució matemàtica es referien a l'extracció de les arrïles quadrades, de les arraïles cubiques, la resolució d'equacions polinomials, la [[trigonometria]], el cálcul fraccionari, l'[[aritmetica]] de les totalitats naturals. Ells s'efectuaren en les civilisacions acadies, babilonis, egipcis, chinesos o tambe del vall de l'Indu.
| + | Inicialment, les matemàtiques es centraven en l'extracció de les arraïls quadrades, de les arraïls cúbiques, la resolució d'equacions polinomials, la [[trigonometria]], el càlcul fraccionari, l'[[aritmetica]] de les totalitats naturals. Estes innovacions, bassades en l'estudi d'elements naturals i tangibles, són producte de les arcaïques civilisacions acàdia, babilònia, egipcia, chinenca i les de la vall de l'Indo. |
| | | |
− | L'estudi sistemàtic de les matemàtiques per dret propi començà en els grecs clasics entre els anys 600 i 300 AC, influides sobretot pels treballs anteriors i les especulacions filosofiques, busquen encara mes d' abstracció. Es precisen els conceptes de demostració i definició axiomàtica. Dos brancs es distinguixen: l'[[aritmètica]] i la [[geometria]]. La civilisació islamica va permetre la conservació de l'herència grega i la fonderen en els descobriments chinesos i indis, en quant a representació dels numeros.
| + | És en els grecs clàssics, entre els anys 600 i 300 AC, quan s'escomençaren a estudiar els aspectes teòrics de les matemàtiques ''per se''. Influïdes sobre tot pels treballs anteriors i les especulacions filosofiques, buscaven encara mes abstracció. D'esta forma precisaren els conceptes de demostració i definició axiomàtica. Ademés, crearen dos branques: l'[[aritmètica]] i la [[geometria]]. La civilisació islàmica permeté la conservació de l'herència grega i la síntesis d'esta en els descobriments chinencs i indis, en quant a representació dels numeros. Ad ella es deu l'invenció del zero, de l'àlgebra, i la transmissió del sistema de numeració actual (en realitat d'orige indi o chinenc) a Europa. |
| | | |
| | | |
| [[Categoria:Ciències Naturals]] | | [[Categoria:Ciències Naturals]] |
| [[Categoria:Matemàtiques]] | | [[Categoria:Matemàtiques]] |