Llínea 7: |
Llínea 7: |
| | | |
| ==Característiques== | | ==Característiques== |
− | Al no ser ni valencià, ni català, sinó que aquesta llengua ens l'hem inventat nosaltres, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara a la gent i és que la veritat, és una merda, moltes vegades deixa lloc al dubte o a la elecció entre la paraula inventada o la permesa. Ni els mateixos mestres de Blavencià s'aclareixen l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que si que ho és, es passen al castellà ràpidament perquè veuen que el catalanoparlant no entén le que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el catalanoparlant no assimila el vocabulari blavero que gasten en valenciafreedom i seguix utilitzant el parlar autènticament valencià, del de tota la vida, el d'Ausias March i el d'Estellés, el que es parla ací, a Catalunya i a les balears. | + | Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valenciàfons, i moltes vegades deixa lloc al dubte o a la elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixquen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que si que ho és, es passen al castellà ràpidament perque veuen que el valenciaparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valenciaparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià. |
| | | |
− | Algunes de les senyes més típiques del blaver són: | + | Algunes de les senyes més típiques del catlencià són: |
− | *''Nosaltres'' en lloc de "noâtros"/"moâtros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes". | + | *''Nosaltres'' en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes". |
− | *''Aquesta'' en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta''.) | + | *''Aquesta'' en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta''. |
− | *''Apropar'' paraula treta directament del castellà (acercar), en valencià és "arrimar... xD". | + | *''Apropar'' paraula treta directament del castellà (acercar), en valencià és "acostar". |
− | *''Aleshores'' en substitució del clàssic llavors o del "äntónses" (que al seu temps és un castellanisme). | + | *''Aleshores'' en substitució del clàssic llavors o del "entonces" (que al seu temps és un castellanisme). |
− | *''Doncs'' que vol dir "puses" o "puja", cal dir que ''Doncs'' és una paraula que sempre s'ha sentit en el valencià. | + | *''Doncs'' que vol dir "pues" o "puix", cal dir que ''Doncs'' és una paraula que mai s'ha sentit en el valencià. |
| + | *Substitució de '''-xc-''' per ''-sc-'' bassant-se en el català (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixc per Preferisc...) |
| + | *Utilisació de la ''X'' per a la '''CH''' basant-mos en el so en català (Eix: Marcha per Marxa, Chiquet per Xiquet) |
| + | *Substitució de els possessius "meua, teua, seua" i plurals per "meva, teva, seva" i derivants (Açò és una cosa més recent) |
| + | *Terminació ''-itzar'' en conte de ''-isar'' (Eix: Realisar per Realitzar, Utilisar per Utilitzar...) |
| + | *Superposició de les formes ''feia, feies, feiem, feieu i feien'' front a ''fea, fees, feem i feen''. |
| + | *Superposició de les formes ''deia, deies, deiem, deieu, deien'' front a ''dia, dies, diem, dieu i dien'' (Tant en l'anterior com en esta característica tant les primeres com les segones son correctes en valencià, pero la AVL sols admet les que primer hem mencionat) |
| | | |
| == Atres senyes == | | == Atres senyes == |